Diagrames termodinàmics skew-T .Com interpretar un radiosondatge

Bona nit:
 
Avui explicaré l’últim rollete Àlex abans de vacances. Completem l’anàlisi de les tempestes, despès d’haver explicat el LI i el CAPE, amb els famosos diagrames termodinàmics skew-T que surten dels radiosondatges reals i de simulació que es fan. Què és un radiosondatge? Bàsicament es llença un globus d’Heli amb un emissor de radio el qual es segueix per triangulació (la nostra estimada trigonometria de matemàtiques) per posiciona-la fins que el globus explota a uns 25 km d’alçada. Actualment es fan 2 radiosondatges a Barcelona de forma automàtica des de la facultat de física. I quina informació envia: Les variables que s’obtenen són la temperatura, la humitat relativa, la pressió, la força i direcció del vent a diferents altures. Doncs bé amb aquestes dades es fan els següents diagrames. És una explicació molt complexe i l’anàlisi d’aquests gràfics no es senzilla per poder determinar si hauran tempestes fortes i severes per tant simplement avui us farè una introducció molt simple per entendre els conceptes bàsics (perdoneu els físics i masters…) i a la meva manera.Ens fixarem amb dos diagrames un publicat twitter meteocat el dia de les tempestes tant fortes a Barcelona i Badalona i l’altre d’ahir de les tempestes de la Garrotxa publicades en el twitter del físic del meteocat Santi Segalà. Primer s’ha d’entendre la paraula clau convecció atmosfèrica el que bé a ser portar grans quantitats de calor cap amunt per provocar la condensació amb el fred i poder crear grans núvols de desenvolupament vertical que portaran grans xàfecs i tempestes, el que us passa els que porteu ulleres quan entreu d’un lloc molt calent a un fred ,condensació i tota l’ullera són milers de gotetes. Bé com mesurem aquesta convecció com sabem que aquesta bombolla d’aire pot pujar molt amunt generant condensació i per tant nuvol molt gran que portara molta aigua. Mirem el gràfic a la part esquerra eix vertical tenim alçada geoptencial vol dir expressa en hectopascals més o menys recordeu que els 850hp són 1500m i els 500hp uns 5.500, els mapes sempre ens indiquen alçada geopotencial (ho vaig explicar en un altre post), a l’eix vertical dret direcció i velocitat del vent un dia explicarem els símbols..A sota eix horitzontal temperatura en graus. Ens tenim que fixar per avui en dos gràfics el de més a la dreta (es veu més clar segona foto) de color negre és la temperatura que va registrant a mesura que puja el globus (per això aquesta forma corvada) a mesura que puja la temperatura baixa s’anomena ELR (Enviromental Lapse Rate), l’altre gràfic el de les lineas discontinues és la temperatura de rosada, que és la temperatura on l’aire no serà capaç de mantenir l’humitat i per tant es condensara (boires, núvols…). Quan aquestes dues corbes més juntes estiguin més humitat relativa hi haurà i si xoquen voldrà dir humitat relativa al 100% però no vol dir que plogui. Doncs ara si us fixeu en la segona foto es veu millor tenim el que anomenem la curva teòrica del ELR i ens mostra com pujaria en teoria una partícula d’aire des de la superfície fins l’atmosfera. Doncs bé si aquesta corba esta a la dreta de la ELR és produeix inestabilitat i l’area que formen aquestes dues corbes fins que es tornen a tocar (com un carmel) primera foto pintada de color vermell és el CAPE, quan aquesta àrea és positiva (més gran de 1000) significa perquè ens entenguem que la partícula té impuls automàtic per pujar cap amunt amb àrea molt gran quan més gran més gran serà el núvol i s’anirà condensant ja que la temperatura de la partícula ja serà més grossa que la del ambient. Per acabar em queda molt però amb això serà suficient tenim que mirar el LFC (Free temperature convection). És la distancia que tindrà que recorre la partícula ella sola abans de trobar-se el CAPE i sortir impulsada automàticament cap amunt, si és molt alta és quasi impossible, doncs el dia de la tempesta de Barcelona si mireu estava a 650m per tant simplement amb una mica de calor aquesta particula ja agafa aquesta distancia troba per dir-ho fàcil el punt de parada LFC i a partir d’aqui si el CAPE és gros pa arriba voi formando un pedazo de núvol i tempesta grossa. Apa seguirem desenvolupant el tema però crec que ja teniu una idea. Salut i Meteo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *