El vòrtex Polar i l’índex AO. Indicadors d’invasions fredes al continent i a casa nostre.

Bona nit:
 
Estem davant d’una tardor molt moguda, amb gran dinamisme meteorològic, vent, pluja, fred i neu. M’agradaria obrir un post explicatiu del que es coneix com el vòrtex polar i el seu índex AO (oscil·lació Àrtica), un valor molt i molt significatiu per tenir invasions fredes al continent i per tant a casa nostre.
A la tardor i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, què és? Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remoli, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera (uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant al tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem amb el que ens importa el de l’Hemisferi Nord per tant Pol Nord per tant regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canada i l’altre sobre el nord est de Sibèria.
Es crea per la pròpia inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i al acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. Al haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol si que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes, (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.
Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposferic i el estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society en ho ensenya d’una manera molt gràfica:
https://services.meteored.com/img/article/el-vortice-polar%E2%80%9D-ha-venido-para-quedarse%E2%80%9D---2.jpeg
Mentre el vòrtex polar Troposferic es manté tot l’any és el vòrtex estratosfèric el que desapareix abans de l’estiu (per inclinació eix de la terra fa que el sol ja incideixi en el pol) i es forma ara a la tardor coincidint que l’inclinació de l’eix de la terra fa que en el pol l’incidència del sol sigui nul·la o escassa.
És doncs el vòrtex polar troposferic el que ens porta a nosaltres és a dir a la superfície les altes i baixes pressions, com ho fa doncs amb una especií d’autopista a l’aire coneguda popularment com “la corriente de chorro” i tècnicament com JET STREAM que és troba a uns 300hp amb alçada geopotencial o el que seria el mateix a uns 10km d’alçada.
Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canada o França tenen pressions més altes , aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO , us deixo web on el podeu trobar: http://www.cpc.noaa.gov/products/precip/CWlink/daily_ao_index/teleconnections.shtml
 
Quant aquest índex és positiu, mireu en el gràfic (imatge 2) és a dir quan el gràfic negre esta per sobre de la linea negre horitzontal, que representa el valor zero el índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar esta confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar i per tant no tenim possibles invasions fredes al continent.
 
Quan el gràfic negre esta per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu i això significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i per tant aquest es pot escapar cap el continent (o canada, recordeu els dos centres). Bé Àlex i les lineas finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i quan més juntes més probable), per tant si mirem el AO d’avui la majoria de ensembles són positius per tant ens fa pensar que a mig termini no tindrem cap invasió freda al continent. Tot i això si us fixeu els primers dies de novembre els ensembles van baixar molt sent fins i tot negatius, coincidint amb les nevades que hem tingut. Cal destacar què no és una ciència exacta i no sempre es tradueix amb una invasió freda, a més tarda uns dies. En el proper post explicarem índex NAO. Espero rollete Àlex no hagi sigut massa avorrit. Salut i Meteo