Prèvia 7/02. El perquè de l’Anticicló Escandinau i que són les retrogrades.

Bona nit:

Febrer, febrer… quin mes… Normalment per resumir-ho ràpid estadísticament és dels més bojos, canvis dels models en dos dies, i efectivament sembla què és el que esta passant, fa dos dies ni el veiem i avui els 3 grans ens mostren més o menys cap el dia 15 la formació de l’Anticicló escandinau i això a casa nostre encén totes les alertes! Perquè?

A veure aquest anticicló perquè ens entenguem el que fa és parar la circulació normal, i afavoreix la creació d’un futur passadís a on pugui entrar l’aire fred del nord-est cap l’Europa Occidental, però aquest anticicló per ell solet no ens portara l’aire fred, necessita una peça per moure’l per estirar-lo, una peça clau que l’arrossegui, aquesta és una baixa a la mediterrània, recordem que l’aire va dels anticiclons cap a les baixes per dir-ho de manera senzilla. I quan es dóna aquesta configuració tenim a sobre l’aire o la massa freda més forta que ens pot afectar la coneguda com Siberiana o per dir-ho de manera més formal els vents del Nord-Est, ja que la baixa impulsa l’aire cap a ella i l’anticicló evita que pugui pujar a les latituds superiors. Quan això passa en meteo utilitzem una paraula senzilla una retrograda, el perquè és molt simple perquè la circulació de vents canvia passa del Nord Oest a Nord Est, és a dir l’aire fred no ens entra per Galícia com seria lo habitual ,sinó per la mediterrània va a l’inversa, d’aquí la paraula retrograda.

Doncs bé, tot apunta a que a partir del dia 13-15 es podria formar l’anticicló Escandinau, per tant ja tindríem la primera peça, a partir d’aquí las retrogrades és quasi seguir puguin afectar a l’Europa Occidental, potser passa com desembre i es queda més cap amunt és a dir a França, o potser baixa de latitud i ens toca de ple, de fet estadísticament a febrer això passa més, sembla que tingui una tendència més natural a baixar de latitud. Ara per ara és fins aquí on podem llegir, i ja és molt de fet estem parlant d’unes 190h perquè es formi, per tant no tenim ni segur això, una vegada es consolidi crec que serà relativament ferm en el sentit que pot durar uns quants dies, amb això la possibilitat que ens toques la grossa augmenta considerablement, però com el mapa que us he posat a sobre ja és meteoficció absoluta. Resumint hi ha partit ,tot i que reconec que ja estem al minut 80 de la segona part i de moment el partit és dels aborrits. Salut i Meteo

El model GFS versus model GEFS (per conjunts o ensembles)

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà. Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen medicions (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada. Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa. Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros. En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.