Prèvia 31/10. El Pont de la Castanyada, entra el Novembre que toca a partir de diumenge.

Bona nit:

Anem a fer la prèvia d’aquests dies de pont de tot Sants i una miradeta com sempre al mig llarg termini, tot i que la predicció que vam fer en La Meteo del Nerín i el Van der Laan és força exacte amb forces dies ja els dies transcorreguts. El primer de tot serà demà divendres 1 de Novembre, serà un dia de nuvolositat ja que esprem que ens passi un front càlid que com la majoria dels fronts càlids poca cosa es pot esperar. El canvi ja el tindrem a partir de dissabte 2 de Novembre, observeu com canvia la configuració isobàrica a superfície i alçada, el primer mapa, és el que tenim avui, amb un solc anticiclònic abraçant quasi tota la península i nosaltres amb un petit ramal que és el front fred que ens esta passant amb més pena que gloria.

Observeu ja en canvi que el mateix mapa isòbaric pel dilluns, el solc i l’anticicló de les Açores es retirara cap l’oest per tant tancara les portes del zonal, i permetrà que ens visitin fronts atlàntics, que tot i no ser molt productius a nivell d’aigua a Catalunya poden començar sobretot la setmana vinent a deixar el Pirineu ja vestit de blanc ja que portaran aire fred (no molt fred) però les temperatures seran les que toquen per novembre i fins i tot més baixes del que tocarien fins a mitjans de setmana, i aiiii a finals de setmana, desptès ho avancem.

Observeu com a nivell d’alçada tindrem geopotencials negatius amb isohipses que al llarg que avanci la setmana donaran valors més baixos, escenari perfecte per arrossegar aire fred en alçada i que la cota de neu baixi, per tant poc a poc els ingredients es van col·locant de forma exacte. Observeu com tenim obert el passadis atlàntic i els bloquejos els tenim a esquerra i dreta. Us poso 2 mapes a 500hp uns 5.500m d’anomalies d’alçada geopotencial, o el que és el mateix quant més blau més baixes pressions tindrem quant més alt més altes pressions. També us poso com s’ondulara el JET per la retirada del Zonal, sempre us comento que el ramal interior del JET és on hi ha la “xixa”

Parlem de dissabte i diumenge , sobretot parlem de neu!! per l’arribada d’un front fred, us poso un mapa romàntic de meteo, on ens dibuixa clarament el pas del front fred entre dissabte i sobretot diumenge , és la seva aproximació el que farà de forma progressiva anar baixant la cota de neu de dissabte a diumenge.

Divendres ja podem tenir ruixats al Pirineu però al ser front càlid ni parlem de cota de neu. Parlem de dissabte a la matinada tindrem una cota de neu de 2600m Occidental i 2800m Oriental, al mati començara a baixar 2300/2400m Occidental i uns 2500m Oriental, i a la tarda Occidental ja veuria nevar als 2200m mentre oriental rondaria els 2300m/2400m i ull ja a la tarda nit Occidental podria estar cap els 1900m mentre que oriental els 2000m, per tant el dissabte passaríem en unes 24h de 2600m a 1900m, gruixos?? Doncs mireu mapa neu acumulada a 48h .

Podríem parlar d’uns 5 a 10 cm Occidental i Oriental mentre Pirineu osca entre 10 i 15. El tema es posaria més interessant ja diumenge on el front fred ens abraçaria de ple, ara per ara veig que la cota passaria dels 2000m i fins i tot a última hora de diumenge rondaria els 1700m o per sota, la massa freda ja ens agafaria de ple. Observeu com poc a poc la nevada anirà a més, si ja mirem mapa de neu acumulada a 3 dies i a 5 dies el color blanc començara a ser visible en molt llocs del Pirineu, penseu tot i la burrada d’hores que queden que dimarts dimecres podríem tenir ja una cota que estigues entre els 1300/1000m i això ja començaria a ser cotes relativament baixes.. Us deixo mapa a 3 dies & 5 dies:

Pot haver-hi uns 20 cm de neu acumulada en tot episodi, i compte al ser fronts atlàntics Pirineu Osca amb gruixos de 25 a 40 cm de neu nova i punts de la vall d’Aran agafant els 20/25cm.

Observeu per exemple meteograma de la Molina com el símbol de neu agafa cos ja a partir del 3 de Novembre, “sin prisa pero sin pausa”

Resumint la precipitació s’espera sobretot Pirineu i pre-pirineu dissabte tarda nit i matinada, diumenge a mig mati ja pot començar de nou al Pirineus i cap al migdia intensificant-se. Ara per ara el dia més tranquil sembla dilluns, però ja dimarts a la matinada tornarien les precipitacions, però ja ho explicarem. I Aiiii finals de setmana podríem tenir una bona, models com el GFS ens posen bosses que podrien arribar als -30 i aquesta ja no seria una entra atlàntica seria continental, però ara per ara és meteoficció total. Que tingueu bona Castanyada.

Els mapes del Temps en alçada (500hp) Les isohipses i el paper clau per determinar les previsions.

Bones ,avui anem a explicar el paper dels mapes del temps en alçada i concretament com ens poden ajudar per fer les previsions juntament amb els mapes de superfície i per tant poder fer una previsió de temps molt més acurada del que pot passar. Us poso dos mapes en alçada que ens servira per il·lustrar el que anem a parlar i desenvolupar. Primer definim què és un mapa en alçada?? Doncs és un mapa a on indiquem l’alçada d’una determinada pressió atmosfèrica. Habitualment utilitzem els de 850hp (1500m), de 700hp (3000m), 500hp (5.500m) i 300hp (10.000m)hp. La primera pregunta que ens ve al cap és perquè no utilitzem el metre convencional i parlem de metres geopotencials?? Senzill per alliberar-nos de la gravetat terrestre ,que feia sempre produir error en els càlculs, al parlar de zones d’igual pressió simplement tenim que calcular l’alçada on es troba aquesta pressió.

L’alçada geopotencial ens permet mesurar l’energia potencial que té l’aire en una determinada pressió atmosfèrica, pensem que per exemple ,quant parlem de 500hp seria el concepte físic de dir quanta energia (treball) necessitem per fer pujar una massa d’aire cap els 500hp, i aquí neix el problema la gravetat terrestre no és igual a tots els punts del planeta el que fa que aquesta energia sigui diferent en diferent punts del planeta, tot i que alçada en metres i alçada geopotencial no varien molt, es pren com a mesura l’equivalència que un metre geopotencial és igual a un metre ordinari a latitud 45 graus a nivell de superfície del mar. Si observeu veureu que en la linea de traç més negre ens marca 552 (esta en decàmetres) simplement tenim afegim un zero i ja sabem que els 500hp els tindrem a una alçada de 5520m, quant més verd hi hagi i blaus menys alçada geopotencial hi haurà per assolir els 500hp per tant més senzill de produir grans baixes associades que portaran temps inestable, per veure la força ens que pot entrar és important ens fixem amb el mapa d’anomalies , per exemple el de sota ens marca anomalies d’uns -20 a -30 decametres el que seria de 200/300 metres més baix (alçada geopotencial) del que tocaria per tant condicions molt optimes per sidral del bo.

Aquestes altituds on tenim igual pressió es presenten mitjançant les isohipses que són en meteo les corbes que uneixen que una determinada pressió agafa la mateixa alçada geopotencial, punt on tenim sempre la mateixa pressió a una determinada alçada. La distància de les isohipses normalment és d’uns 60 metres, per tant valors alts de les isohipses ens indicara àrees de pressió alta i valors baixos pressió baixa en alçada. Recordem sempre que la natura les zones de baixa pressió les omple d’aire i aquí esta la clau de tot quan més baixa pressió més aire s’ha d’omplir i pujar i per tant més nuvolositat produirà

.En aquest mapa de sobre clarament les podem identificar (corbatures negres) amb el número en dam (decàmetres) que ens índica l’alçada real on es troba aquest 500hp, en aquest cas el mapa va acompanyat de la tempratura en alçada com podeu veure el model GFS ens fa entrar una bossa freda amb isos de fins a -28 graus. Aquest mapa no ho mostra però hi han mapes que presenten unes lineas amb puntets discontinus (també en forma de corba) que són les isotermes que uneixen els punts amb la mateixa temperatura a aquesta alçada.

Anem a exposar “coses” que podem aplicar quant vulguem fer la prèvia utilitzant aquests mapes en alçada a 500hp i per exemple baixes en superfície: Primer de tot una baixa en superfície augmenta és a dir es profunditza quant és localitza a l’est d’un solco (una vaguada en castellà) a 500hp. Per tant a l’est d’un solc (vaguada en castellà) (recordem és una isohipsa que s’allarga del nucli central de la baixa) com la imatge del color verd que he posat al principi) es produeix una pujada d’aire, d’aquí l’explicació que les precipitacions sempre venen en la part menys freda de la baixa, i com la majoria ens entren per l’oest sempre estem més beneficiats en aquest sentit. En canvia a l’oest del solc (vaguada) es produeix un descens de l’aire cap la superfície (baixa aire fred). També molt interessant quant és un front càlid o fred la relació amb les isohipses, en un front fred si l’angle és molt petit o quasi és paral·lel serà molt actiu, per tant amb canya, i en canvi en un front càlid és a l’inversa si l’angle és molt gran respecte la seva vertical és mostrara molt actiu. Un dia `parlem dels front càlids i freds.

Una Llevantada amb majúscules!!!

Bona tarda:

A unes hores de començar un episodi que ens portaria un autèntic temporal de llevant en Majúscules, és a dir pluges torrencials, vents forts i temporal marítim els tres ingredient bàsics per parlar de llevantada. Una DANA, recordem què és una bossa freda en alçada (a uns 500hp uns 5.500m) i que no té reflex en la superfície, és a dir el baròmetre pot marcar alta pressió i per tant pensar que no tenim res a sobre, la famosa gota freda , observeu en la segona imatge com les altes pressions segueixen governant el seu recorregut, aquesta DANA al arribar al sud de la península és convertiria o millor dit faria néixer ja una baixa, concretament una BFA, el que seria una borrasca freda aïllada, i aquesta ja té reflex a nivell baromètric en superfície, observeu la tercera imatge de pressions superficials com ja apareix, és a dir ja té reflexe en superfície i per tant tècnicament ja no és una DANA.

En aquest moment tant DANA com BFA en ple naixement, estaran encara força lluny de Catalunya, però com sempre diem la part davantera del front moltes vegades és la més efectiva, observeu com ens impulsara vents en alçada de SUD , mireu imatge de vents a uns 500hp queda claríssim el seu recorregut de sud i per tant situació amb molta humitat arrastrada del mar i injecció de vents càlids com la segona imatge on es veu clarament aquesta llengua més càlida que ens arranca d’Africà.

Per tant serà en aquest moment bàsicament dilluns a la nit i sobretot dimarts matinada calculo que la girada de vents de llevant i xaloc en superfície afectara amb pluja forta a partir cap les 5 de la matinada o sobretot dimarts al mati entre les 9 i les 14h tota la costa Catalana sobretot de costa central fins costa gironina podran rebre ruixats fortíssims.

Observeu com el model Arome modelitza aquests ruixats molt i molt intensos hora per hora:

A partir dimarts al migdia els ruixats afluixarien una mica tot i que seguiran. Ja seria cap dimarts a la nit i sobretot dimecres matinada & dimecres mati, que l’aire fred ja entraria a les portes de Catalunya i és en aquell moment on el gradient tèrmic serà molt important i per tant sobretot dimecres matinada hi hauran ruixats seguramentt podran ser tempestes per l’arribada de l’aire fred en alçada, penseu que ens entrara a 500hp uns -23 tal com ho reflexe el següent mapa en alçada:

Mireu el primer mapa representa l’acumulat fins dimarts a les 20h, mentre el segon mapa ens posa l’acumulat ja fins dijous a les 20h quasi el final de l’episodi, per tant ens fa pensar que entre dimarts nit i sobretot dimecres matinada &mati és quan tindrem els ruixats més forts i per tant els problemes més importants.

Per tant davant d’un episodi de molts i molt litre amb una tongada dimarts matinada fins dimarts tarda i un altre dimcres matinada i dimecres mati, amb els ajustos que puguin passar. Acumulats??? tenim models per donar i vendre, us posaré el ICONN ja què és un dels no mediàtics que a mi personalment em dóna molts bons resultats:

Per acabar parlem de la Neu, que també nevarà al Pirineu!!! Lamentablement la injecció càlida que tant farà ploure posara la cota de neu molt alta, començara dimarts a uns 2600m, per pujar a uns 2800 i quan més precipiti fregar els 3000m, ja serà a partir de dimecres quant els cims podran agafar més l’or blanc, dimecres matinada quan podrem tornar a veure nevar cap uns 2400m i al final del dimecres però quan menys precipiti els 2200m, per tant creim poden haver-hi cap els 2400m uns 20/ 25 cm fins i tot potser uns 30cm cap amunt tant com mostra el model WRF-ARW, més Pirineu occidental no per precipitació sinó per fred. Obrim seguiment!!!

Les linies de corrent que afecten Catalunya

Anem a parlar de les diferents lineas de corrent que afecten Catalunya o el que seria el mateix els vents locals, cal diferenciar-los dels de superfície que serien vents sinòptics. És una escala de longitud horitzontal de l’ordre dels 1.000 km o més. Això correspon a l’escala horitzontal típica de les depressions meteorològiques de latitud mitjana. Anem a fer un petit anàlisis, agafem la Rosa dels vents i anem destripant els diferents noms:

Tramuntana:

Conegut com el vent del Nord, és un vent normalment d’origen Polar, si agafem definició wikipedia:

“La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d’origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d’acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h “

Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim, va associat moltes vegades a nevades importants Pirineu occidental i vent molt fort Golf de Roses, també juntament amb el mestral formen el famós Rebuf.

Mestral:

És el vent del Nord Oest, al fer un recorregut tant poc marítim (ni que sigui per la vall de l’Ebre) és un vent sec i reescalfat molt violent i temut pels agricultors i mariners. Quan entra treu tota precipitació i nuvolositat de tot el sector sud de Catalunya. Juntament amb la Tramuntana quan bufen els dos amb força es troben més o menys al centre de Catalunya provocant uns vents de mar cap a Terra i moltes vegades fent entrant precipitació a la costa central o punts del maresme sense gaire recorregut cap l’interior és conegut com el famós Rebuf.

Llevantada:

Una llevantada és lògicament un vent fresc o fort del Est que gràcies a tot el seu recorregut marítim arriba a Catalunya carregat d’humitat i ganes de portar moltes precipitacions, vent i mala mar. Cal diferenciar els tres vents que provenen de l’Est i ens afecten de diferent manera. La llevantada neix conceptualment d’una baixa atlàntica o d’una bossa freda tèrmica que se situa més o menys a les illes Balears arrossegant vents d’origen marítim amb molt de recorregut marítim.

Xaloc:

Aquí és una variant del llevant, també a vegades Vent del sud-est procedent del Sàhara, càlid, humit i polsegós. Pot arribar a agafar velocitats molt fortes.

Garbi:

vent càlid de component sud-oest, procedeix del Sàhara i porta sorra i pols molt fina en suspensió. El seu origen el trobem en la formació de borrasques al Mediterrani sud en direcció oest a est, que desplacen masses d’aire tropical càlid i sec. Acostuma a anar precedit per una boira càlida (calima) que apareix en direcció sud. Anuncia l’arribada de borrasques amb fortes precipitacions

Ponent:

vent de l’oest, característic de latituds mitjanes. A casa nostra és relativament freqüent amb ventades moderades i fortes. Pot arribar a ser fred, però generalment entra a Catalunya reescalfat després d’haver travessat la Península Ibèrica. A l’estiu és molt càlid, Sempre és molt sec

Migjorn:

vent del sud. Es produeix per la unió d’una borrasca centrada a Portugal i un anticicló a Itàlia. Prové del continent africà i porta aire càlid i sec. Predomina durant l’estiu, provocant una forta sensació de xafogor.

El paper del NAO i el AO en l’hivern 2019-20. Fem una primera aproximació de com el veiem.

Bona tarda:

Amb l’entrada de setembre més el que portem d’Octubre , amb unes previsions de quasi de no pluges fins mitjans d’octubre (si passa) i desprès d’un estiu amb poques precipitacions, cada cop preocupa més el que ens pot venir, i sobretot per els amants de la neu, el fred, la pluja i en definitiva l’hivern sumat a l’alarmant rebaixa de les reserves d’aigua ens comencen a sorgir les clàssiques preguntes de com serà l’hivern!!! . La clau com sempre serà el JET STREAM i les seves ondulacions, si aquestes no es produeixen i son planes de manera molt genèrica el fred quedara concentrat a els llocs on toca és a dir a l’hemisferi Nord i tots els països del nord que l’abracen i nosaltres estaríem amb una situació contraria d’un hivern més plàcid & calorós i lamentablement més sec. Resumint un NAO positiu porta a un jet pla (primer dibuix) i un NAO negatiu ondula el jet i pot arrossegar el fred a zones molt més temperades (a les nostres latituds). Aquest NAO positiu manté el JET més alt de Latitud (zones més del Nord), recordem que serà un AO negatiu el que afavoreix que el jet agafi les seves curvatures o ondulacions fortes i que a nosaltres en entri aire fred. Però compte una previsió estacional no vol dir que sempre serà positiu o negatiu, poden haver-hi episodis d’ondulació i per tant entrades fredes nevades, fred… però en quantitat de dies seria molt menor i per tant la tendència parlaríem de que seria més seca

Els models estacionals que són els únics que ens podem fixar per poder intentar fer una pinzellada sempre treballarem amb les pressions, és a dir de forma genèrica on hi hauran de forma força estable altes pressions o baixes pressions, per tant on s’ubicara l’aire fred o l’aire càlid. Per tant utilitzem uns índexs que ens mesurin la pressió el NAO i el AO. Mireu aquest dos gràfics, el primer representa el que anomenem un NAO positiu o el segon un NAO negatiu

El NAO és un índex que mostra una diferencia de dos números, és a dir una resta, en aquest cas com tota resta de nombres pot donar tres possibles resultats que la resta sigui positiva, negativa o zero. Aquests dos nombres que restem són la pressió atmosfèrica (a nivell de superfície del mar) a dos punts concretament les Açores i Reykiavik (Islandia). Si aquesta resta és negativa significa que hi ha més pressió a Islandia que a Lisboa, i en aquest cas l’anticicló de les Açores esta més baix de latitud o el que és el mateix més cap a les Açores, i això fa que les baixes o bosses fredes puguin arribar a la peninsula Un NAO positiu ens comporta que la pressió és més alta Cap a Açores i més baixa cap a Islàndia , per tant l’Anticicló de les Açores pot pujar més de latitud i abraçar-nos. El dibuix de sobre mostra el NAO + per tant afavoreix Açores sobre nostre i aire sec i càlid damunt de la península, Itàlia , Grècia i Turquia, el pitjor escenari per nosaltres. Mentre que el negatiu, dibuix de sota explica el contrari al tenir la pressió més alta a Islandia l’Anticicló de les Açores no pot pujar tant i per tant es queda en latitud més baixa i ens permet tenir hivern, més plujosos amb neu i fred. Compte un NAO positiu pot portar boires i aire molt fred a les valls per tant fred riguros sense precipitacions però fred i en canvi ja als 1500m molta més calor que el normal, i aquest punt els models estacionals moltes vegades no els veuen.

Primer pregunta que ens fem que diuen els Estacionals del NAO?? Doncs lamentablement ens parlen d’una situació de NAO positiva, tornem a repetir una tendència positiva en dies no en la totalitat dels tres mesos, es podria tenir una situació de diversos dies en negatiu. En aquest sentit els estacionals de la NOAA ho tenen clar temperatura per sobre mitjana i per tant hivern més calorós: però compte Catalunya fins i tot la seva part Nord Est i per tant Pirineu Oriental el marcaria com normal mentre que la resta més sec de l’habitual però sense entrar en el vermell que seria ja una situació clarament més alta d’anomalia. En principi els tres mesos es presenten de forma semblant segons aquest model sense destacar un més càlid o menys càlid

Parlem de les precipitacions i mirem de nou el model global de desembre, gener i febrer:

Segons aquest model precipitacions normals menys la part més occidental i ponent que seria més seca de l’habitual. Si mirem mes a mes es mantindria el que diu els models pels tres mesos exceptuant desembre on encara hi hauria més sequera part occidental. Teniu que pensar que aquest models es van actualitzant i per tant és el que estan veient avui, i per exemple no poden tenir en compte un esdeveniment com un SSW (un escalfament estratosfèric) com va passar el 2018 tampoc previst que canviarien completament la configuració de l’hivern.

Parlem de l’altre gran model dels Estacionals l’europeu ECMWF, aquest model difereix una mica de l’Americà. Us poso en primer lloc les anomalies a 500hp, observeu que CAT estaria en principi normal, és a dir no presentaríen anomalies positives (Anticiclons molt permanents) ni anomalies negatives (Baixes més persistents). En canvi a nivell de temperatures, si que ens marca al igual que el model americà anomalies positives, per tant seria un hivern una mica més càlid del que tocaria, no gaire ja que posa el color groc cap color més contundent, i aquí difereix de l’Americà en quant a ponent i Pirineu més occidental. Per tant podríem parlar que estaria veient una NAO neutral o lleugerament positiu

En quant a les precipitacions és més optimista que el model de la NOAA, ja que ens posa pels tres mesos una precipitació normal, és a dir el que toca, ni més sequera ni més precipitació de l’habitual

L’Altre índex ha tenir en compte és el AO , Oscil·lació Artíca tot i que té en principi té menys influència a casa nostre amb el temps que tindrem, al igual que el NAO és un índex que mesura una diferència de pressions l’Artíca (Hemisferi Nord) i les pressions més subtropicals a latituds mitjanes, per tant d’extensió molt més grossa que no el NAO. Un AO positiu presenta característiques semblant al NAO positiu és a dir el JET es manté estable i el fred queda en latituds altes (nòrdiques, per tant en un AO negatiu la pressió de l’Artic tendeix a ser més gran a augmentar i permet que l’aire fred pugui baixar de latitud. Semblaria estaríem amb un hivern amb una AO força neutre o lleugerament positivitzat. Per tant ara per ara la conclusió que tinc és que es presenta un hivern amb un NAO neutre o lleugerament positiu el que em fa pensar que estariem davant un hivern amb temperatures més càlides del que tocaria, però que a nivell de precipitació estarà en mitjana o lleugerament per sota, per tant podríem tenir un hivern normal. Tot això quedaria completament trencat si tinguéssim un element atmosfèric trencador com pot ser un escalfament estratosfèric que podria fer canviar aquesta tendència. Repetim que no vol dir no pugui no nevar ni fer fred però aquests models veuen més dies càlids que freds i més dies amb més poca precipitació que amb més, tot i que l’Europeu la precipitació la veu en mitjana. Anirem actualitzant ja que són models que s’actualitzen.