Anem a parlar de les diferents lineas de corrent que afecten Catalunya o el que seria el mateix els vents locals, cal diferenciar-los dels de superfície que serien vents sinòptics. És una escala de longitud horitzontal de l’ordre dels 1.000 km o més. Això correspon a l’escala horitzontal típica de les depressions meteorològiques de latitud mitjana. Anem a fer un petit anàlisis, agafem la Rosa dels vents i anem destripant els diferents noms:

Tramuntana:

Conegut com el vent del Nord, és un vent normalment d’origen Polar, si agafem definició wikipedia:

“La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d’origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d’acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h “

Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim, va associat moltes vegades a nevades importants Pirineu occidental i vent molt fort Golf de Roses, també juntament amb el mestral formen el famós Rebuf.

Mestral:

És el vent del Nord Oest, al fer un recorregut tant poc marítim (ni que sigui per la vall de l’Ebre) és un vent sec i reescalfat molt violent i temut pels agricultors i mariners. Quan entra treu tota precipitació i nuvolositat de tot el sector sud de Catalunya. Juntament amb la Tramuntana quan bufen els dos amb força es troben més o menys al centre de Catalunya provocant uns vents de mar cap a Terra i moltes vegades fent entrant precipitació a la costa central o punts del maresme sense gaire recorregut cap l’interior és conegut com el famós Rebuf.

Llevantada:

Una llevantada és lògicament un vent fresc o fort del Est que gràcies a tot el seu recorregut marítim arriba a Catalunya carregat d’humitat i ganes de portar moltes precipitacions, vent i mala mar. Cal diferenciar els tres vents que provenen de l’Est i ens afecten de diferent manera. La llevantada neix conceptualment d’una baixa atlàntica o d’una bossa freda tèrmica que se situa més o menys a les illes Balears arrossegant vents d’origen marítim amb molt de recorregut marítim.

Xaloc:

Aquí és una variant del llevant, també a vegades Vent del sud-est procedent del Sàhara, càlid, humit i polsegós. Pot arribar a agafar velocitats molt fortes.

Garbi:

vent càlid de component sud-oest, procedeix del Sàhara i porta sorra i pols molt fina en suspensió. El seu origen el trobem en la formació de borrasques al Mediterrani sud en direcció oest a est, que desplacen masses d’aire tropical càlid i sec. Acostuma a anar precedit per una boira càlida (calima) que apareix en direcció sud. Anuncia l’arribada de borrasques amb fortes precipitacions

Ponent:

vent de l’oest, característic de latituds mitjanes. A casa nostra és relativament freqüent amb ventades moderades i fortes. Pot arribar a ser fred, però generalment entra a Catalunya reescalfat després d’haver travessat la Península Ibèrica. A l’estiu és molt càlid, Sempre és molt sec

Migjorn:

vent del sud. Es produeix per la unió d’una borrasca centrada a Portugal i un anticicló a Itàlia. Prové del continent africà i porta aire càlid i sec. Predomina durant l’estiu, provocant una forta sensació de xafogor.