Els mapes del Temps en alçada (500hp) Les isohipses i el paper clau per determinar les previsions.

Bones ,avui anem a explicar el paper dels mapes del temps en alçada i concretament com ens poden ajudar per fer les previsions juntament amb els mapes de superfície i per tant poder fer una previsió de temps molt més acurada del que pot passar. Us poso dos mapes en alçada que ens servira per il·lustrar el que anem a parlar i desenvolupar. Primer definim què és un mapa en alçada?? Doncs és un mapa a on indiquem l’alçada d’una determinada pressió atmosfèrica. Habitualment utilitzem els de 850hp (1500m), de 700hp (3000m), 500hp (5.500m) i 300hp (10.000m)hp. La primera pregunta que ens ve al cap és perquè no utilitzem el metre convencional i parlem de metres geopotencials?? Senzill per alliberar-nos de la gravetat terrestre ,que feia sempre produir error en els càlculs, al parlar de zones d’igual pressió simplement tenim que calcular l’alçada on es troba aquesta pressió.

L’alçada geopotencial ens permet mesurar l’energia potencial que té l’aire en una determinada pressió atmosfèrica, pensem que per exemple ,quant parlem de 500hp seria el concepte físic de dir quanta energia (treball) necessitem per fer pujar una massa d’aire cap els 500hp, i aquí neix el problema la gravetat terrestre no és igual a tots els punts del planeta el que fa que aquesta energia sigui diferent en diferent punts del planeta, tot i que alçada en metres i alçada geopotencial no varien molt, es pren com a mesura l’equivalència que un metre geopotencial és igual a un metre ordinari a latitud 45 graus a nivell de superfície del mar. Si observeu veureu que en la linea de traç més negre ens marca 552 (esta en decàmetres) simplement tenim afegim un zero i ja sabem que els 500hp els tindrem a una alçada de 5520m, quant més verd hi hagi i blaus menys alçada geopotencial hi haurà per assolir els 500hp per tant més senzill de produir grans baixes associades que portaran temps inestable, per veure la força ens que pot entrar és important ens fixem amb el mapa d’anomalies , per exemple el de sota ens marca anomalies d’uns -20 a -30 decametres el que seria de 200/300 metres més baix (alçada geopotencial) del que tocaria per tant condicions molt optimes per sidral del bo.

Aquestes altituds on tenim igual pressió es presenten mitjançant les isohipses que són en meteo les corbes que uneixen que una determinada pressió agafa la mateixa alçada geopotencial, punt on tenim sempre la mateixa pressió a una determinada alçada. La distància de les isohipses normalment és d’uns 60 metres, per tant valors alts de les isohipses ens indicara àrees de pressió alta i valors baixos pressió baixa en alçada. Recordem sempre que la natura les zones de baixa pressió les omple d’aire i aquí esta la clau de tot quan més baixa pressió més aire s’ha d’omplir i pujar i per tant més nuvolositat produirà

.En aquest mapa de sobre clarament les podem identificar (corbatures negres) amb el número en dam (decàmetres) que ens índica l’alçada real on es troba aquest 500hp, en aquest cas el mapa va acompanyat de la tempratura en alçada com podeu veure el model GFS ens fa entrar una bossa freda amb isos de fins a -28 graus. Aquest mapa no ho mostra però hi han mapes que presenten unes lineas amb puntets discontinus (també en forma de corba) que són les isotermes que uneixen els punts amb la mateixa temperatura a aquesta alçada.

Anem a exposar “coses” que podem aplicar quant vulguem fer la prèvia utilitzant aquests mapes en alçada a 500hp i per exemple baixes en superfície: Primer de tot una baixa en superfície augmenta és a dir es profunditza quant és localitza a l’est d’un solco (una vaguada en castellà) a 500hp. Per tant a l’est d’un solc (vaguada en castellà) (recordem és una isohipsa que s’allarga del nucli central de la baixa) com la imatge del color verd que he posat al principi) es produeix una pujada d’aire, d’aquí l’explicació que les precipitacions sempre venen en la part menys freda de la baixa, i com la majoria ens entren per l’oest sempre estem més beneficiats en aquest sentit. En canvia a l’oest del solc (vaguada) es produeix un descens de l’aire cap la superfície (baixa aire fred). També molt interessant quant és un front càlid o fred la relació amb les isohipses, en un front fred si l’angle és molt petit o quasi és paral·lel serà molt actiu, per tant amb canya, i en canvi en un front càlid és a l’inversa si l’angle és molt gran respecte la seva vertical és mostrara molt actiu. Un dia `parlem dels front càlids i freds.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *