Autor: alex (Pàgina 11 de 27)

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de setembre és molt diferenciada sobretot en l’àmbit de temperatures , el model europeu no és gaire optimista amb temperatures per sobre la mitjana, una mica millor en l’àmbit de precipitacions per sobre de la mitjana meitat sud i anomalies per sobre la mitjana NE i si passa això és molt preocupant , ja que és de les zones més castigades. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures en mitjana, notícia que seria boníssima i precipitació per sobre mitjana part més occidental i en mitjana part més oriental.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes de setembre optimista amb precipitació per sobre mitjana meitat sud i molt negatiu en la part NE, observeu com meitat sud de Catalunya estaria entre 15/20 litres per sobre la mitjana, la zona més NE quedaria per sota mitjana entre 5/10 litres (dèficit), realment horrible si passa. Pel que fa a la temperatura el panorama és pitjor, ja que ens posa anomalies de 0,5 a 1 grau a tot el país, recordem venim d’un estiu sec i amb temperatures per sobre mitjana.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara més amable, és a dir mantindria en mitjana les temperatures a tot el territori, en l’àmbit de precipitació estaria per sobre mitjana meitat occidental i en mitjana la part més oriental agafant costa, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de setembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra des de l’1 de setembre fins al 15 anomalia negativa en alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. seria fantàstic i solament veu a partir del 16 de setembre anomalies positives i per tant més possibilitat d’una falca anticiclònica.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes d’agost és molt diferenciada sobretot en l’àmbit de temperatures , el model europeu no és gaire optimista amb temperatures per sobre la mitjana, una mica millor en l’àmbit de precipitacions per sobre de la mitjana meitat sud i en mitjana meitat nord. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures per sota la mitjana, noticia fantàstica per incendis forestals i precipitació en mitjana exceptuant punt més occidental.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes d’agost optimista amb precipitació per sobre mitjana meitat sud i en mitjana meitat nord, observeu com meitat sud de Catalunya estaria entre 5/10 litres per sobre la mitjana, potser la zona més NE quedaria una mica més frenada però en mitjana. Pel que fa a la temperatura el panorama és pitjor, ja que ens posa anomalies de 0,5 a 1 grau a tot el país, recordem venim d’una tardor seca i primavera molt pobre a escala de precipitacions. Per tan elevat perill incendi forestal

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara més amable, és a dir mantindria una anomalia de temperatura negativa (per sota la mitjana climàtica) entre 0,5 i 1 grau a tot el territori , en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana exceptuant zona més occidental nord, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.

fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 d’agost i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies d’agost estaríem en una zona d’anomalies negatives d’alçada geopotencial a 500hp , és a dir en terra de fronts i de baixes pressions, a partir del 6 d’agost la majoria de la península en pantà baromètric és a dir en terra de ningú, nosaltres amb algunes anomalies positives que a l’inici de la segona quinzena creixerien una mica, en cap cas pinta un agost segons aquest model de bloqueig anticiclònic.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de juliol és diferenciada sobretot en l’àmbit de precipitacions, el model europeu no és gaire optimista ens pinta un mes sec i amb temperatures per sobre la mitjana en l’àmbit de precipitacions menys de les que tocarien a juliol que ja són poques..gens engrescador de cara als possibles incendis forestals. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures per sobre la mitjana (menys punts de la costa) i precipitació en mitjana o fins i tot per sobre part més oriental, millor que el model Copernicus.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes de juny sec i amb anomalies de precipitació força elevades, observeu com Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, potser la zona central quedaria una mica més frenada segurament per incidència. Pel que fa a la precipitació el panorama és encara pitjor, ja que ens posa anomalies molt importants a quasi tot el país agreujant la zona més occidental del país amb un dèficit hídric molt important, recordem venim d’una tardor seca i primavera molt pobre a escala de precipitacions.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara una mica més amable, és a dir mantindria una anomalia de temperatura positiva entre 0,5 i 1 grau a quasi tot el territori exceptuant el NE que estaria en mitjana, en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana o fins i tot ponent cap amunt amb una mica més de precipitació del que seria la seva mitjana climàtica, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.

fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de juliol i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies de juliol estaríem en una zona de pantà baromètric d’alçada geopotencial a 500hp , és a dir en terra de ningú sense altes pressions ni baixes pressions, aquí la versió més optimista sria a partir segona quinzena on podríem tindre anomalies negatives i per tant terreny de baixes pressions.

Programa conduit i presentat per Josep Tomàs.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de juny és força diferenciada, pel model europeu no és gaire optimista ens pinta un mes sec i amb temperatures per sobre la mitjana i amb la primavera seca que portem gens engrescador de cara als possibles incendis forestals. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures i precipitació en mitjana, molt millor que el model Copernicus

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes de juny sec i amb anomalies de precipitació força elevades, observeu com Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, potser la zona costanera quedaria una mica més frenada segurament per incidència de la marinada i els vents marítims, ja que el mar avui dia està uns dos graus per sota del que tocaria. Pel que fa a la precipitació el panorama és encara pitjor, ja que ens posa anomalies molt importants a quasi tot el país agreujant la Catalunya central amb un dèficit hídric molt important, recordem venim d’una tardor seca i d’una primavera que esta sent molt pobre a escala de precipitacions.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara amable, és a dir mantindria una mitjana de temperatures és a dir juny seria juny sense temperatures per sobre el que tocaria ni per sota, i en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana o fins i tot ponent cap amunt amb una mica més de precipitació del que seria la seva mitjana climàtica, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.

fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 13 de juny i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies de juny tindrem anomalies positives d’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny d’altes pressions això si no gaire marcades, i ja del 9 al 13 de juny on estaríem en terreny neutral i per tant amb més possibilitats ens visitessin baixes.

La Meteo del Nerín iel Van der Laan va visitar els estudis de BTV convidats pel mestre Pico en el seu programa El Nou Temps del Pico

Dissabte 27 de març vam anar al programa són 4 dies amb Goyo Prados a Radio Nacional 4, parlant de meteo i de la setmana santa.

Podeu escoltar la nostre intervenció fent clic al següent enllaç.

Molt agraït a Temps de Neu per el reportatge que em van fer. Us el deixo per sinó l’heu vist el clip i el programa.

I Aquí el programa sencer:

Com cada mes, fem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix però no deixen de ser eines útils i valorables.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model per fi ens porta bones notícies!!, preveu temperatures en mitjana climàtica en tota Catalunya, tot i la primavera que encetarem a partir d’avui fins dissabte, per tant si mirem el gràfic tindrem una anomalia inferior a +0,5 graus exceptuant punts del sud, quant a les precipitacions meitat nord per sobre mitjana mentre meitat sud per sota per tant fa pensar en un predomini de la circulació atlàntica envers possibles llevantades. Una versió força optimista del model que últimament ens tenia acostumats a previsions molt dolentes a casa nostra. I el continent les precipitacions per sobre la mitjana, aquesta configuració ens fa pensar es veurà el jet més baix de latitud a causa del manteniment d’un AO i NAO negatiu que el fa baixar a latituds més baixes.

Model Americà:

Aquest model és la creu, completament oposat al model europeu ens presenta un mes de febrer dolent a nivell de temperatures amb anomalies de 0,5 a 1 graus per sobre exceptuant NE Catalunya que estaria en mitjana i molt millor a nivell de precipitacions amb més precipitació punts més oriental del país i pirineu amb la resta en mitjana. El model presenta que la península ibèrica estaria majoritàriament amb anomalies de temperatura importants i precipitació majoritàriament per sobre mitjana o en mitjana, i el continent europeu de temperatures en el nord del continent de 0,5 a 3 graus per sota del que tocaria sobretot la part escandinava molt baixes, mentre que a nivell de precipitació seria a l’invers de la temperatura invertint les zones.

i fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles) podem veure com aquesta setmana tindríem anomalies positives per tant terreny anticiclònic, però a partir d’aquí ens dóna tres períodes molt engrescadors per terreny de baixes pressions damunt nostre sobretot l’últim del 16 al 20 amb unes anomalies negatives molt grosses a 500hp això significa terreny de pressions baixes i part tan possibilitat de despenjaments de bosses fredes, cal recordar que aquest model i els seus ensembles s’actualitzen diàriament per tant més variabilitat., tot i això ens fa ser força optimista aquest mes per entrades fredes i precipitació a partir del dia 5 de febrer.

Per últim parlem de l’AO i el NAO, sobretot important el primer per possibilitat d’aire fred en latituds mitjanes i un jet més desorganitzat i afeblit en el seu zonal, això passa quan és negatiu, perquè si mirem previsió ensembles a curt termini i a llarg termini, tenim terreny adobat perquè això passi i fins i tot a llarg termini ens marca un AO clarament negatiu per tant ens fa ser optimistes per un febrer mogut i amb sorpreses.

El NAO també ens marca la tendència del zonal al ser negatiu en teoria fa baixar el JET més baix de latitud per tant amb més possibilitat d’entrades atlàntiques aquest també segueix amb una previsió en negatiu per tant un altre teleconnexió que ens afavoreix.

Resumint, sembla que aquest febrer té forces números de fer de febrer exceptuant aquests primers dies amb números d’entrades fredes i amb possibilitat de terreny de baixes, tot això agafat en pinces, ja que parlem de models que intenten una fotografia del que seria 28 dies per tant la fiabilitat sempre és baixa.