Per entendre la meteorologia, i sobretot per saber quin temps tindrem, s’ha d’entendre el concepte d’altes pressions, és a dir anticiclons i baixes pressions, és a dir depressions. El primer associat a temps estable i el segon a temps inestable. El nostre planeta és un flux de depressions i anticiclons, tot i que hi ha d’alguns, un molt conegut per nosaltres que són permanents com l’anticicló de les Açores.
Les depressions o baixes pressions:
Les depressions són un fenomen meteorològic associat a pluges, vent, neu, baixada de temperatures i en definitiva al que col·loquialment la gent diu mal temps, cosa que com enteneu no hi estic gens d’acord. Es produeix en la superfície terrestre, per tant, ho mesurem a nivell de terra no a escala d’alçada, mitjançant un baròmetre. Aquesta àrea de baixa pressió és causada per diferents factors, com ara el moviment de masses d’aire càlid i humit cap a zones de masses d’aire fred, l’ascensió d’aire càlid per la calor del sol, i el moviment de corrents de vent a diferents altituds. Però la idea bàsica és que hi ha menys aire, i per tant un buit d’aire, que després serà omplert per un anticicló, ja que l’aire viatja dels anticiclons a les baixes pressions. Així i tot, perquè hi hagi inestabilitat no solament necessitem que l’aire càlid pugi cap amunt, necessitem el que anomenem inestabilitat, és a dir aire fred en alçada, que farà com a imant per fer pujar l’aire càlid cap amunt i convertir-lo en convecció, per finalment convertir-se en pluja o neu.
En general, les depressions es formen quan una massa d’aire càlid i humit es troba amb una massa d’aire fred i sec. L’aire càlid és menys dens i, per tant, més lleuger que l’aire fred. Quan l’aire càlid entra en contacte amb l’aire fred, s’eleva per sobre d’aquest i comença a refredar-se, ja que la temperatura disminueix amb l’altura. A mesura que l’aire càlid s’eleva, es formen núvols, i si la condensació de vapor d’aigua és suficient, es produeixen precipitacions.
A mesura que l’aire càlid s’eleva i es refreda, la pressió atmosfèrica disminueix a la superfície terrestre, creant una zona de baixa pressió. Aquesta zona de baixa pressió és un focus d’atenció per als corrents de vent, que es mouen cap a la zona de baixa pressió per equilibrar les diferències de pressió atmosfèrica, el que hem comentat que l’aire viatja dels anticiclons a les baixes. Això provoca que l’aire càlid i humit es mogui cap a la zona de baixa pressió, on es produeixen més núvols i precipitacions. Comentem que en els mapes del temps com la imatge de sota solen estar representades de color blau amb cercles concèntrics que són les isòbares, línies d’igual pressió i com més juntes el vent serà més fort.
Les depressions poden ser molt variables en termes de grandària, intensitat i durada. El seu sentit és anti-horari en l’hemisferi nord, i horari en l’hemisferi sud, degut a la rotació terrestre pel conegut efecte de Coriolis.
Els anticiclons o altes pressions: Sinònims de temps estable, de boires i de contaminació a les grans ciutats, es formen quan l’aire baixa de les capes altes pel que es coneix com a subsidència, aquest en el seu recorregut cap a la superfície s’escalfa, i per tant eixuga tota la columna troposfèrica , quan arriba en l’àmbit de superfície s’escapa per convergència, com a resultat, i per explicar-ho de manera senzilla tenim molt més aire damunt el nostre cos, és a dir més pes, més pressió, aquest aire que baixa no permet que l’aire càlid i humit pugui pujar i, en conseqüència, inhibeix la formació de núvols i precipitació.
Com es formen?? quan l’aire fred i sec es mou cap a baix des de les capes més altes de l’atmosfera, i es va acumulant a la superfície terrestre. Això fa que la pressió atmosfèrica augmenti i es creï una zona d’alta pressió.
Quan l’aire es mou cap avall, la temperatura augmenta perquè la pressió també augmenta, i es produeix una major densitat de molècules d’aire, el que fa que la humitat disminueixi, creant un temps estable i assolellat, exceptuant els llocs amb boira i lamentablement la contaminació a les grans ciutats. A mesura que l’aire fred i sec es mou cap avall, és desviat cap als costats pel moviment de rotació de la Terra, creant una zona de vent en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit antihorari a l’hemisferi sud. Això es deu a l’efecte Coriolis, que és causat per la rotació de la Terra.
A la zona que es coneix com la línia intertropical, el lloc que divideix els dos hemisferis, el que serien els zero graus, es genera un cinturó de baixes pressions, com a conseqüència que és on més perpendicular arriba el sol, i per tant més poder d’escalfament de l’aire, aquest aire calent quan arriba a les altes capes s’ha de refredar, perquè si no el planeta acabaria bullint, com ho fa?, utilitzant una circulació d’aire coneguda com a cèl·lula Hadley que refreda l’aire pujant-lo a més latitud, i aquest aire és retornat a la superfície a les zones subtropicals, d’on neix el nostre estimat amic Açores per tant formant uns anticiclons que és permanent, per aquesta circulació d’aire tancada en alçada.
