Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Autor: alex (Pàgina 9 de 26)

Que podem Esperar. Vòrtex i predicció a curt i llarg plaç

Avui som 8 de febrer i si mirem una mica l’historial climàtic que portem realment des del 2018 no tenim un febrer que faci de febrer, fa tres anys consecutius què és un autèntic desastre, i tot apunta que aquest va pel camí i ja ens emportaríem quatre.

Una de les coses més sorprenents d’aquest període hivernal del 2021 al 2022 és com esta actuant el vòrtex estratosfèric, ja que està com una pedra i de fet en valors molt més superiors del que tocaria per l’època de l’any. Recordem per sobre que és i com afecte el vòrtex estratosfèric al troposfèric i en el seu cas a la possibilitat de fortes entrades fredes.

Cada hivern de forma natural neix el que coneixem com a vòrtex estratosfèric, neix per l’eix inclinat de la terra, on fa que a l’Àrtic el sol deixa d’incidir i, per tant, la capa d’ozó deixa d’emmagatzemar calor, a mesura avança l’hivern s’acumula molt de fred, aquest vòrtex està centrat sobre el vòrtex troposfèric que és on tenim el fred que ens pot afectar. M’agrada imaginar-me els dos vòrtexs com si fossin una baldufa, el piu de sobre seria l’estratosfèric i la baldufa en si el troposfèric, si és desestabilitza el piu d’a dalt és a dir l’estratosfèric aquest fa desestabilitzar el troposfèric, que seria quan la baldufa comença agafar moviments més amples i erronis, és en aquest moment quan el fred pota negra ens pot afectar a latituds més baixes, és a dir el que seria #caminatesblancos a tota pastilla amb el martell de TOR. Com es pot desestabilitzar?, doncs amb el que es coneix com a escalfament súbdit estratosfèric, és a dir un SSW, què és??, doncs que la temperatura puja 25 graus en una setmana ( estratosfera). Si això passa podem tenir entrades molt fredes al cap de dues setmanes o bé cap els EEUU o Canada o cap a Europa-Asiàtica.

A la tardor més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, per l’eix inclinat de la terra el sol deixa d’incidir a l’àrtic i, per tant, la capa d’ozó (situada a l’estratosfera) ja no reté calor i comença acumular molt aire fred que pot arribar fins als -90 parlem dels 10 km cap als 50 km en tall vertical a l’atmosfera, però què és?

Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

L’últim fred de pota negra que vam tindre al continent seria amb la siberiana que va afectar el 2018 i com aquest al cap de dues setmanes tindria efectes molt importants.

Que podem esperar del vòrtex??

Doncs avui dia el que esta passant és un esdeveniment gens normal, està fortíssim col·locat a la zona de l’atlàntic nord, mantenint el troposfèric amb una forma compacte i provocant una zonal infranquejable de depressions i baixes, ja que el jet stream va molt fort i mantenint la zonal

Si observem la previsió dels vents zonals a 10hp, el que seria uns 25 km ens marca la força del cicló, observeu que la línia negra seria la mitjana, i per les dates que estem hauria de baixar, doncs a més de fer molts dies per sobre la mitjana (blau) la previsió marcada en vermell ens mostra que encara seran més forts i ja ens aniríem en valors sigma 2 de desviació estàndard o el que és el mateix gens normal i molt estrany, per tant, a curt termini ja no podem esperar un esdeveniment d’esclafament (SSW) i ja entraríem en escalfament normal, en conseqüència crec que ja podem tancar la porta a tindre un esdeveniment d’aquest tipus aquest hivern..

Aquesta configuració del vòrtex posa el fred molt compacte al troposfèric (col·locat on l’estratosfèric en el seu donut l’arrastra), i ens fa pensar que la seva previsió i enfortiment farà mantenir per dies el zonal que estem tenint i per tant el bloqueig absolut a baixes, DANES, solcs i tota possibilitat de pluja.

Mirem el model Europeu a llarg termini que va per setmanes hi ha tret una nova actualització. Mirem les anomalies a 500hp el que ens marquen colors taronges anomalies positives (terreny anticiclons i falques), doncs res a fer tot febrer i principi de març continuem amb la situació actual amb el bloqueig zonal, cosa que no vol dir es pugui escapar alguna cosa com sembla que pot passar el pròxim dilluns però un autèntic miratge dins del desert.

i a curt termini que??

Doncs els models ens marquen una primera possibilitat de ruixats aquest divendres i nevadetes en principi poca cosa, i avui dia de cara a dilluns els dos grans (GFS & ECMWF), sumats a UMKO ens donen clarament l’entrada d’un solc que ens podria portar una nevada una mica maca, amb un ramal descendent del jet que per uns dies trencaria el zonal tan marcat i ens portaria sobretot al nord de la península i meitat nord de Catalunya precipitacions i neu.

Com podeu observar tant en la previsió de les precipitacions del GFS12Z com en altres models ara mateix són optimistes GFS, Europeu i UMKO i menys GEM e ICON, recordar que divendres ja tindríem algunes precipitacions i neu al Pirineu amb una cota de 1600m fins a poder nevar per sota els 1000m i la possibilitat de produir neu. I la gran esperança el pas del solc sobretot de cara a dilluns, toca esperar estem parlant moltes hores i incertesa segueix sent elevada.

Com serà el mes de febrer?

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de febrer és lamentablement molt homogènia , els dos marquen temperatures clarament per sobre la mitjana i continuïtat de la sequera, per tant ens mostren una situació anticiclònica tot el mes, amb un zonal fort i fent de barrera a casa nostra a les baixes pressions.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un febrer lamentable amb temperatures clarament per sobre del que tocaria d’1 a 1,5 graus per sobre del que consideraríem un febrer normal. Clarament, ens marca una frenada de fronts atlàntics, que lliga amb el NAO positiu que tenim quasi des de mitjans de desembre, posant un panorama molt decebedor i preocupant amb les reserves d’aigües que tenim ara mateix i mantenint aquesta sequera persistent que portem. Un apunt al optimisme gener no ho va encertar en res, mireu post https://alexmeteo.com/2022/01/02/com-sera-el-mes-de-gener/

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model és per plorar, un febrer de pena!! temperatures de 0,5 a 1 grau per sobre la mitjana , el que ens fa pensar que segueix veient aquest bloqueig zonal que ens ha afectat els últims dies de desembre i tot el mes de gener . Quant a la precipitació ens la marca amb anomalies importants amb menys precipitació de la que tocaria, un drama de model, i que en aquest cas va agafat de la mà de l’Europeu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de febrer i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Realment horrible, fins al 14 de febrer zonal a tota màquina i nosaltres amb anticicló a sobre, setmanes amb més subsidència (tomàquet) d’altres més fluix, per tant, sense possibilitat de precipitacions i seria cap al 19 de febrer on afluixaria, però sense marcar zones blaves i tot just en terra de ningú, en definitiva va lligat al que marca Europeu i NOAA, res de res, ja ens podem calçar com tingui raó!!!

LA CORRETJA DE TRANSMISSIÓ ZONAL SEGUIRÀ GUANYANT LA PARTIDA ELS DIES VINENTS

Carles Nerin:

Malauradament l’encapçalament d’aquest article m’agradaria que fos un altre, però molt em temo que aniran per aquí els trets.Van passant els dies d’aquest hivern monòton meteorològicament parlant…i poc o res ens podem posar a la boca tret de les fortes glaçades matinals a molts punts del País i les amplituds tèrmiques que aniran eixamplant-se els propers dies entre els valors màxims i els mínims. Tot això fruit d’aquest anticicló pesat que no ens deixa ni a sol ni a ombra. I encara sort que el fet que sigui més atlàntic que peninsular fa que el matalàs càlid no ho sigui tant en la nostra vertical dins la columna troposfèrica.I en tenim mínim per una setmana, en el millor dels casos, i que es podria allargar alguna més. A set dies vista veiem una petita ona inestable ( fins aquí tots els models convergeixen) que podria ser la protagonista d’un trencament d’aquesta inèrcia i d’un canvi d’escenari.
Analitzem-ho, tot i que la lògica atmosfèrica ( si és que aquesta existeix) és possible que ens aboqui altre cop a la casella de sortida i hàgem de tornar a tirar els daus en la següent jugada

Continuar llegint a http://lameteodelnerinielvanderlaan.com/2022/01/24/la-corretja-de-transmissio-zonal-seguira-guanyant-la-partida-els-dies-vinents/

Quin nivell d’encert tenen els models estacionals?

Us presento un petit estudi de la fiabilitat dels models estacionals, analitzarem el model Europeu com l’americà NOAA durant els 7 últims mesos del 2021, analitzant cada mes i comparant amb el que ha passat via Meteocat aquests últims 7 mesos de l’any 2021. Farem la comparació amb la sortida que tenen abans de començar el mes, ens fixarem en l’anomalia de temperatura i anomalia de precipitació, simplement ho valorarem en 4 trams 0% ,25%, 50%, o 100% (de forma visual, per tant, repeteixo una aproximació, de caràcter casolà no científic). Projecció petita i seria interessant fer-ho en el que consideraríem una mitjana climàtica com un període de 30 anys, potser algun s’anima ;)). També cal destacar que ho faré mirrant Catalunya , no el conjunt de la península ni del continent, ja que llavors l’anàlisi encara ha de ser més gran. L’anomalia s’obté a partir de la diferència respecte a la temperatura mitjana del període de referència 1961-1990. (serie que utilitza Meteocat)

Agafem imatge sencera anomalies de Temperatura i precipitació de tot l’any 2021:

Podeu trobar totes les dades a:

Per no posar moltíssimes fotografies us poso enllaç on podeu trobar imatges de cada més com preveien els models que passaria:

Recordeu el % indica el % d’encert

Desembre 2021:

Europeu Temperatura 50% , Precipitació 0%

NOAA Temperatura 0% , Precipitació 0%

Novembre 2021:

Europeu Temperatura 0%, Precipitació 75%

NOAA Temperatura 0%, Precipitació 0%

Octubre 2021:

Europeu Temperatura 50%, Precipitació 100%

NOAA Temperatura 50%, Precipitació 100%

Setembre 2021:

Europeu Temperatura 100%, Precipitació 50%

NOAA Temperatura 0%, Precipitació 75%

Agost 2021:

Europeu Temperatura 100%, Precipitació 0%

NOAA Temperatura 0%, Precipitació 25%

Juliol 2021:

Europeu Temperatura 75%, Precipitació 25%

NOAA Temperatura 75%, Precipitació 25%

Juny 2021:

Europeu Temperatura 100%, Precipitació 25%

NOAA Temperatura 0%, Precipitació 25%

Conclusions:

Comencem amb el model europeu, aquest model presenta un 67,85% encert en la previsió de la temperatura en les seves anomalies, mentre que en la precipitació presenta un 39,28% d’encert. Per tant, clarament és més efectiu en detectar l’escalfament global que no les precipitacions o clarament l’encert és molt més baix.

El model americà presenta valors semblants una mica més a la baixa, quant a temperatura el seu nivell d’encert seria del 60,71% en les seves anomalies, mentre en la precipitació el nivell d’encert seria d’un 35,71%. Clarament igual que l’europeu més efectiu en l’escalfament que en les precipitacions.

Els dos models són una projecció no una previsió, i per això podem concloure tenen més facilitat en detectar les anomalies de temperatura amb un nivell d’encert acceptable (per sobre els 60%), mentre on punxen clarament és en la precipitació on els dos suspenen clarament situant-se una mica més per sobre del 30%.

Encara penso són eines útils i que amb el temps aniran millorant, però marquen una possible tendència en cap cas o podem agafar com una previsió o uns models amb una fiabilitat alta.

Es trencarà el Vòrtex? Tindrem un SSW amb fred de pota negre?

Cada hivern de forma natural neix el que coneixem com a vòrtex estratosfèric, neix per l’eix inclinat de la terra, on fa que a l’Àrtic el sol deixa d’incidir i, per tant, la capa d’ozó deixa d’emmagatzemar calor, a mesura avança l’hivern s’acumula molt de fred, aquest vòrtex està centrat sobre el vòrtex troposfèric que és on tenim el fred que ens pot afectar. M’agrada imaginar-me els dos vòrtexs com si fossin una baldufa, el piu de sobre seria l’estratosfèric i la baldufa en si el troposfèric, si és desestabilitza el piu d’a dalt és a dir l’estratosfèric aquest fa desestabilitzar el troposfèric, que seria quan la baldufa comença agafar moviments més amples i erronis, és en aquest moment quan el fred pota negra ens pot afectar a latituds més baixes, és a dir el que seria #caminatesblancos a tota pastilla amb el martell de TOR. Com es pot desestabilitzar?, doncs amb el que es coneix com a escalfament súbdit estratosfèric, és a dir un SSW, què és??, doncs que la temperatura puja 25 graus en una setmana ( estratosfera). Si això passa podem tenir entrades molt fredes al cap de dues setmanes o bé cap els EEUU o Canada o cap a Europa-Asiàtica.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposfèric i l’estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society ens ho ensenya d’una manera molt gràfica:

Expliquem una mica més com es forma:

A la tardor més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, per l’eix inclinat de la terra el sol deixa d’incidir a l’àrtic i, per tant, la capa d’ozó (situada a l’estratosfera) ja no reté calor i comença acumular molt aire fred que pot arribar fins als -90 parlem dels 10 km cap als 50 km en tall vertical a l’atmosfera, però què és?

Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

L’últim fred de pota negra que vam tindre al continent seria amb la siberiana que va afectar el 2018 observeu el gràfic següent mostra clarament com es va produir un escalfament estratosfèric (SSW) i com aquest al cap de dues setmanes tindria efectes molt importants.

Que podem esperar i que diuen els models?? Tindrem Escalfament???, de fet aquest s’hauria de produir a finals de gener fins a la meitat de febrer o una mica més, ja que si no de manera natural el vòrtex estratosfèric desapareix, la mateixa inclinació de la terra fa tornar a entrar el sol , per tant, s’escalfa de manera natural i desapareix.

Primer de tot mirem la temperatura que tenim ara mateix, agafarem l’alçada de 10hp que vindrien a ser uns 25 km cap amunt.

Com podem veure ens mostra un vòrtex compacte i fort i amb molt de fred acumulat, de fet la temperatura actual està per sota el que seria la mitjana climàtica i si mirem de moment en el que portem d’hivern continua compacte i fort sense cap SSW.

Com els models ens poden indicar si podem tindre un escalfament??, doncs hem de mirar els gràfics del que s’anomena els vents zonals, si aquests vents es troben forts, mantindran velocitats de 20 a 40 m/s, en cas que s’afebleixin podrien baixar fins a zero m/s i fins i tot provocar el que anomenem reversió dels vents, és a dir els vents no girarien d’oest a est sinó d’est a oest, és en aquest cas quan tindríem un esdeveniment fort de SSW que provocaria un vòrtex split (divisió vòrtex) i al cap de dues setmanes el fred pota negra entres cap a casa nostre. Doncs mirem la previsió dels vents zonals a curt termini:

La part pintada de color blau és el que ha passat fins ara, i la part vermella la previsió, per tant, a curt termini quasi fins a finals de gener ens mostren uns vents zonals forts, o cosa que és el mateix un vòrtex compacte i fort sense previsió de cap escalfament i en conseqüència possible SSW.

Mirem a més llarg termini i utilitzem el model GEFS, o cosa que és el mateix el model de probabilitat conjunta del GFS amb els diferents ensembles o possibles probabilitats d’esdeveniments.

A curt termini els diferents ensembles (31 ) tots ens mostren un vòrtex compacte, ja que els vents zonals encara foren forts i com podeu observar ens mostra zero easterlies és a dir cap ensemble veu la reversió de vents. Per tant, ja podem dir que fins finals de gener na de na, cap SSW i recordeu si es produís els seus efectes serien dues setmanes després en conseqüència ens aniríem cap al 15 de febrer sense que el fred pota negra ens visites a nosaltres o als EEUU.

Si mirem la previsió a 35 dies ens mostra que cap al 12/17 de febrer 2 ensembles dels 31 veuen una reversió de vents, per tant, sí que es produiria un escalfament notable del vòrtex i un SSW, però 2 de 31 el que seria un 6% de probabilitat que passes, és a dir baixíssima. Per tant, ara per ara aquest hivern potser perfectament finalitzi sense cap escalfament i, per tant, possibilitat de fred pota negra en principi no passi, així i tot compte això no té res a veure en què puguem tindre invasions fredes importants i fins i tot siberianes sense la necessitat d’un SSW, de fet ha passat vàries vegades fred important i fins i tot alguna siberiana sense cap escalfament.

A les portes d’una nevada important al Pirineu.

Amb l’arribada dels reis d’orient el fred polar ha tornat a l’alta muntanya, avui s’ha arribat a -19,4 a la Pica d’Estats (3143m) i fins a -14,5 a la Tosa d’Alp, arribant a la Molina a peu d’estació a -8,7, entrada polar rigorosa que ha portat l’autèntic gener despès del mal son de l’anticicló que hem patit.

Aquest cap de setmana el podem dividir en dues parts, una primera a partir de divendres migdia fins dissabte matinada, una nevada de NW que afectarà sobretot Pirineu occidental i Nord d’Andorra, en canvi, Pirineu oriental caspilla, molt poca cosa perquè el JET entrarà amb poca força i en cap moment es posarà perpendicular perquè pugui fer el salt.

Així veu les precipitacions model Arome12Z:

El moment amb què més força entrarà el JET serà a partir de la tarda com podeu veure en la imatge fins més o ments mitja nit, per tant, el moment on la nevada agafarà una dimensió més gran, us poso imatges del JET i acumulat del model arome12Z, com sempre us comento aquests mapes de neu acumulada són aproximatius. Ens mouriem en molts casos en 15/20 cm fins als 30cm,o potser una mica més. La cota de neu arrancaria a uns 1000m per situar-se als 800m.

A partir d’aquesta matinada el vent es començarà a intensificar als cims del Pirineu, i serà cap a migdia i tarda on la tramuntana i el mestral es tornaran a posar en mode on, entrada de NW.

seria a partir de diumenge, alguns models l’arranquen a la matinada altres al matí , que començaria la nevada més important, la que faria sumar molts cm i que el dilluns continuaria. La clau una vegada més serà el JET strem, en els moments que fem aquest post els models a escala reduïda no arribem, però ens podem fer una idea, si mirem el JET en el model Arpege , veiem clarament com entra amb molta més força i més perpendicular cosa que farà en aquest cas saltar la nevada al Pirineu oriental.

Un altre tema és la cota de neu, que en principi tendiria a estabilitzar-se a uns 1600m, tot i que en un determinats moments podria pujar als 1800 m, però un moviment retrograda de l’aire fred la tornaria a fer baixar de cara a dilluns, per tant, podríem dir que mapes en mà avui (queda força i pot variar), diumenge matinada fins diumenge mig matí de 1300/1600m. De diumenge tarda a diumenge nit 1600/1800m i dilluns matinada de 1600m a 1200m. Us deixo diferents models i acumulats totals sumant la primera i segona nevada, com podeu veure en cotes de 2000m es podran superar sobretot Pirineu occidental 1 metre de neu nova.

Com serà el mes de gener?

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de gener és completament diferenciada en l’àmbit de temperatura i precipitació, mentre el model europeu ens posa temperatura en mitjana l’americà ens la posa força per sobre la mitjana. En la precipitació, la gran esperança l’Europeu força precipitació per sobre la mitjana, sobretot a la costa, cosa que fa pensar en llevantades, mentre que l’americà molta menys precipitació de la mitjana. Per tant, la cara i la creu.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un gener amb temperatures en mitjana, però el que ens fa contents (si passa) és la precipitació que podria ser entre un 20-30% per sobre del que tocaria, sobretot a la costa, ja que el model marca menys precipitació sobretot Pirineu occidental, cosa que fa pensar en un bloqueig atlàntic i possibles llevantades. Mirant les anomalies positives fa pensar amb un anticicló de bloqueig cap UK obrint pas a baixes de recorregut mediterrani provocant les famoses llevantades.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model és per plorar, temperatures d’1 a 2 graus per sobre la mitjana , el que ens fa pensar que segueix veient aquest bloqueig zonal que ens ha afectat els últims dies de desembre i els primers de l’any . Quant a la precipitació ens la marca amb anomalies importants amb menys precipitació de la que tocaria, un drama de model.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 21 de gener i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Els primers dies de gener (fins al 5) mostra el bloqueig que fa dies que estem patint. Del 6 al 10 de gen, estaríem en zona de ningú o una mica amb geopotencials baixos. De l’11 al 15 de gen continuaríem en terra de ningú, i el model veu la probabilitat més alta de marro que podria ser important del 15 al 21 de gener.

Com serà l’hivern del 2021/2022

Tot i que l’hivern meteorològic comença l’1 de desembre, l’astronòmic comença el 21 de desembre a les 16.59 h de la tarda fins al 20 de març del 2022 a les 16.33 h. Per tant, com cada any ens preguntem com serà l’estació reina per molta gent, i com sempre si tindrem gran fredorada i neu a cota zero. Cal explicar que aquest article l’orientem a tendències, en cap cas pot ser una previsió meteorològica dient que tal x nevarà, plourà o passar quelcom.

Utilitzarem una visió àmplia de tres teleconnexions (coses que passen lluny però marquen tendències), l’Enso, NAO/AO & vòrtex estratosfèric, fent una miradeta final als estacionals. La primera cosa que us vull dir és que segons aquestes teleconnexions de forma general ens donen un hivern amb dinamisme , per tant, obert a entrades fredes i precipitacions, sembla que els grans bloquejos no es produiran, això no vol dir poder tindre 2/3 setmanes amb anticicló, què és molt normal al’hivern.

****Arranquem amb la Niña (ENSO) una teleconnexió que cada vegada sembla tindre unes conseqüències més clares a casa nostra: Expliquem què és aquesta teleconnexió i la previsió que en tenim

ENSO és l’acrònim en anglès El Niño-Southern Oscillation i traduït en català El Niño-Oscil·lació del Sud. L’’ENSO són les variacions de la temperatura de la superfície del mar en les seves anomalies positives (més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (menys de 0,5 la niña) durant tres mesos que es donen a l’oceà del Pacífic equatorial, també s’analitzen les precipitacions convectives, la pressió de l’aire en superfície i la circulació atmosfèrica.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Observeu que tenim el que coneixem com la niña, aquest fenomen que passa a l’oceà pacífic i es deu a un augment de la temperatura superficial del mar (conegut com el niño quant és superior a 1 grau aproximadament, o bé una disminució de la temperatura d’un grau aproximadament conegut com la niña. Doncs la OMS ja ha declarat oficialment que entrem una fase de la niña i pel que es veu gràfic superior sembla durara fins la primavera. Aquí bé la gran qüestió una cosa que passa a l’altre punta del país té una connexió a casa nostre, fins ara els estudis han demostrat una relació directa als EEUU però no tant clara a Europa, tot i això observeu el següent gràfic dels últims anys en els diferents mesos amb niño vermells, niña blaus i en gris neutres.

si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Però que entenem per un niño fort o una niña forta??? , això passa quan la teleconexió té una anomalia de 2 graus superior a la mitjana (tan positiva niño, com negativa niña). Observem en la següent taula quina situació d’anomalies estem tenint:

Si mirem l’estat actual publicat per la mateixa NOAA ” Estat del sistema d’alerta ENSO: La Niña Advisory La Niña és present.* Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) estan per sota de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i centre-est. L’atmosfera tropical del Pacífic és coherent amb les condicions de La Niña. La Niña es veu afavorida per continuar durant l’hivern de l’hemisferi nord 2021- 22 (~95% de possibilitats) i transició a ENSO neutral durant la primavera de 2022 (~60% oportunitat durant abril-juny).*

Per tant aquesta teleconnexió que vam tindre l’any passat amb valors semblants als que estan previstos, ens marquen niña tot l’hivern , per tant més dinamisme i fred (recordem fredorada gener aper dies amb Filomena) això si a finals de gener pujaria, i fa por que el febrer tornes a ser més parat com els últims anys.

***Parlem del NAO i l’AO dues teleconnexions que mesuren el gradient bàric i ens donen una idea del pas de fronts atlàntic i si la porta de l’aire fred àrtic és oberta

NAO el que ens mesura o ens dóna a entendre és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura???, aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot ens donara una visió de com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quan és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostra el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible). Aquestes dues imatges il·lustren el que seria un NAO+ On com veieu nosaltres estaríem en l’espai anticiclònic i tot i ser possible que es despengi alguna bossa freda en principi les probabilitats es redueixen, penseu la meteo és sempre parlar de probabilitats, la certesa és quan ja ha passat.

En canvi una NAO negativa les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior, molt fluix en aquest cas en l’índex es manifesta en negatiu i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.

Mirem a curt termini i a llarg termini. A curt termini tindrem NAO negatiu i força clar això ens vindria a dir que aquesta segona quinzena de desembre podríem tindre fronts atlàntics que ens portessin pluja i neu.

Ara fem ulladeta al llarg termini, tenint en compte què és un model que s’actualitza, per tant, aquesta fotografia és avui dia tot i que marca una tendència, més clara seria que entre la segona quinzena de desembre i primera meitat de gener, el dinamisme atlàntic ens afectarà, però despès tindríem un bloqueig no massa important el febrer i part del març, per tant, sembla com la niña que de nou el mes lleig seria febrer.

AO:

Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canadà o França tenen pressions més altes, aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO,

Quan aquest índex és positiu, és a dir quan el gràfic negre està per sobre de la línia negre horitzontal, que representa el valor zero l’índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar està confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar ja que esta dominat per baixes pressions i, per tant, no tenim possibles invasions fredes al continent. Quan el gràfic negre està per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu significa altes pressions àrtiques, significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i, per tant, aquest es pot escapar cap al continent (o Canadà, recordeu els dos centres). I les línies finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i com més juntes més probables).

A curt termini els ensembles cap avall i molt!!, això ens marcaria aixeta àrtica oberta amb entrades fredes a latitud baixes al continent europeu, com passarà ara mateix als Balcans, compte aquesta teleconnexió no mesura on va a parar sinó a latitud baixa, però pot ser des de nosaltres a Turquia. I a llarg termini??

Ara fem ulladeta al llarg termini, tenint en compte què és un model que s’actualitza, per tant, aquesta fotografia és avui dia tot i que marca una tendència.

La tendència és clar negatiu d’avui fins a quasi finals de febrer, per tant, són moltes possibilitats que el continent europeu pugui rebre entrades fredes, sense que això vulgui dir ens caigui a nosaltres, però números en tindrem cosa que si és positiu com aquell que diu ni nosaltres ni d’altres, per tant, pels #winterlove boníssimes notícies.

SWW o Escalfament Súbit estratosfèric:

Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposfèric (sempre hi és) i l’estratosfèric (neix i desapreix per incidència solar), aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society ens ho ensenya d’una manera molt gràfica:

Què és l’escalfament SSW i quines conseqüències pot tindre???? Resum ràpid: La pressió de vents que manté el vòrtex es debilita, o passa a ser negativa ,i es trenca el vòrtex en dos o en tres (splits )quan es produeix, al cap d’un parell de setmanes aproximadament pot manifestar canvis climàtics importants o bé cap el continent Americà o bé cap la zona Euro-Asiàtica, a casa nostre ens pot afectar, fent que les grans borrasques atlàntiques baixin de latitud i per tant ens afectin creant un clima més plujós però més càlid, o bé produint entrades fredes de l’est conegudes com siberianes, més probable les primeres que les segones .

L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord. Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries,les ondulacions que fa el jet, que poden ser molt petites o molt gran trencant el que anomenem zonal (corrent de vent d’oest a est) seguint els paral·lels naturals de la terra. On nosaltres estem la troposfera, hi ha una patró dels vents, quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenòmens com el niño, augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents, i és quan de forma no natural, poden pujar fins el pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen. Per prendre aquesta mesura ens fixarem amb el gràfic a una alçada de 10hpa (uns 25 km). Quan això passa desestabilitza el vòrtex troposfèric com una baldufa a punt de caure, precisament aquest moviment exagerat fa arrossegar el jet amb grans meandres i pot portar molt aire fred a latitud baixa com per exemple la Siberiana del 2018.

Observeu que fins ara s’ha anat carregant d’aire fred, està compacte i carregant molt i molt aire fred està quasi a -75, i de moment cap escalfament. Com podem mesurar si es pot produir?, sobretot amb la previsió dels vents zonals a 10hp si aquests afluixen passen a ser inferior a 20m/s o fins i tot són negatius es produeix el que anomenem la reversió de vents en comptes de girar d’oest cap est, giren d’est cap oest en aquest punt es produeix l’escalfament i a partir d’aquí a dues setmanes per si va a EEUU o Europa, de fet AEMET en un estudi va determinar Filomena va ser causat per un SSW i estudis indiquen que amb l’escalfament global es pot produir més casos.

Ara per ara la majoria de models com podeu veure a 35 dies segueixen mostrant un vòrtex estratosfèric fort, sense reversió de vents i, per tant, a curt termini no mostra un SSW, cal dir que per estadística es produeixen finals de gener o principis de febrer, per tant, a l’hora de fer aquest text els models no ho veurien, per tant, és haurà de seguir.

Estacionals:

Donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables

Miradeta Europeu

Mirem evolució de temperatura mitjana gener, febrer i març, com podeu veure gener seria normal en mitjana i ens pinta un febrer i març per sobre la mitjana i força d’1 a 1,5 graus, recordar que aquests models també s’actualitzen, per tant, ara mateix, pintarien dinamisme meitat de desembre i gener i caloreta febrer i març.

Quant a precipitacions ens marcaria una situació molt bona per gener, en mitjana febrer i març força humit, exceptuant més la zona del Pirineu occidental, per tant ens fa pensar més en entrades de llevant que no pas fronts atlàntics.

Miradeta NOAA

A nivell de temperatura molt semblant Europeu en mitjana gener i un febrer i març més càlid , amb menys temperatura que l’europeu però per sobre la mitjana. Recordem aquests models són incapaços de preveure situacions com gloria o filomena, per tant, coses abruptes com un SSW no ho caçarien.

En quan a precipitacions, gener més dinàmic no tant com europeu, i un febrer i març més secs potser en mitjana més al voltant de la costa, no tant com el model europeu que veu més quantitat.

Resumint, creiem que tindrem un hivern molt més dinàmic entre segona quinzena de desembre i sobretot gener i pel que sembla potser febrer tornaria a ser menys actiu, semblant al març, però destaquem que aquests últims mesos la previsió va molt lluny i, per tant, es haurà d’anar actualitzant, i sobretot un SSW io podria canviar tot.

Bloqueig Omega, el seu trencament i un final de desembre que pot ser mogut.

Omega block, paraula que ens defineix el que tindrem sobretot aquest final de setmana, que com el seu propi nom indica és un bloqueig, per tant, una barrera a les baixes pressions i a les invasions fredes, situació anticiclònica que per molts punts del país és l’autèntic fred i sensació d’hivern, per les boires i la inversió tèrmica. Rep el seu nom perquè agafa la forma de la famosa lletra grega omega.

Hem de pujar la mirada una mica cap amunt concretament als 300hp on tenim el famós JET Stream, aquest corrent d’aire que pot agafar velocitats de fins a 300 km/h o més, és el corrent per defecte, que anomenen zonal, és a dir d’est cap a oest, i normalment és rectilini fent de barrera, el que està per sobre seu és el marro, baixes i fred, mentre el que està per sota bloqueig anticiclònic, no cal que us digui on normalment estem nosaltres.

Però que és exactament un configuració de bloqueig omega?

Una àrea d’alta pressió s’intercalarà entre dues zones de pressions baixes una a l’est i l’altre a l’oest, també lleugerament cap al sud. El temps d’un lloc dependrà on s’ubiqui respecte a l’estructura de bloqueig: no és el mateix estar ubicat a la base del bloc en els seus ramals ascendents, que en sector nord o sector sud descendent, per posar-hi tres zones característiques. Com podeu observar nosaltres a finals de setmana estarem just a la base per tan altes pressions damunt nostre i bloqueig. La bona notícia és que sembla que a partir de dilluns aquesta configuració es pot començar a trencar.

Fem una miradeta a l’evolució del model GFS12Z tot i la incertesa ens pot donar una idea del que expliquem:

Una àrea de baixes pressions s’aniria acostant cap a les Açores i això faria empenya aquest anticicló de UK allargant-se cap a Groenlàndia, aquí pren joc un actor molt i molt esperat per nosaltres l’anticicló escandinau, per què??


Doncs perquè amb el seu sentit horari dels vents arrossega l’aire fred de l’Àrtic cap a latituds més baixes, però necessitem un altre actor, com diu l’amic Nerín això és un puzle que han d’encaixar totes les peces. Quina situació seria la ideal??, doncs agafem una fotografia d’avui just fa 20 anys la nevada del 14 de desembre del 2001, observeu la posició que seria ideal:

Aquesta situació va provocar un arrossegament de molt aire fred damunt nostre, amb recorregut marítim que va portar a una nevada històrica, observeu el mapa de temperatures a 850hp uns 1500m:

Per tant la pregunta clau, que necessitem perquè aquesta retrogressió es produeixi ??, és a dir una circulació d’est cap a oest, necessitem un passadís anticiclònic, el que anomenem el passadís rus , és a dir el que mostrava el mateix 2010 en aquest ca el dia 12, sempre molt aconsellable aquest models de re anàlisis clau per entendre situacions.

Que ens diuen els models quan estem fent aquest post, ens mostren que a partir del 20 comença agafar números dinamisme i el que és més important els actors estan movent-se (trencant el bloqueig), a més podem sumar un altre factor molt interessant un NAO que tendeix a posar-se molt negatiu i un AO també dos teleconnexions molt interessants i que tendeixen a afavorir-nos. El meteograma tot i la incertesa ho deixa clar, cap avall que fa baixada (temperatura) i possibles precipitacions que treuen el nas. En fi sent realista fins aquí es pot llegir, dir si nevarà a cota zero, el 24, el 25 el 28 és parlar per parlar, però aquest any tenim números , cosa que fa molts desembres que cap ni un.

Com serà el mes de desembre?

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de desembre és una mica diferenciada en l’àmbit de temperatura, mentre el model europeu ens posa temperatura per sobre la mitjana (no gaire) l’americà ens la posa en mitjana. On els models es diferencien completament és en la precipitació, la gran esperança l’Europeu força precipitació per sobre la mitjana sobretot a la costa cosa que fa pensar en llevantades, mentre que l’americà en mitjana.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un desembre amb temperatures lleugerament per sobre la mitjana 0,5 graus com a molt, però el que ens fa contents (si passa) és la precipitació que podria ser entre un 15-25% per sobre del que tocaria. I mirant les anomalies positives fa pensar amb un anticicló de bloqueig cap UK obrint pas a baixes de recorregut m’editarà provocant les famoses llevantades.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model veu la temperatura en mitjana i la precipitació en mitjana, per tant, un desembre com els de sempre, el que ens sorprèn és que a la meitat oest la posaria clarament per sota la mitjana, el que ens fa pensar que igual que l’europeu veu aquest bloqueig anticiclònic atlàntic, deixant el pas d’alguna baixa a la mediterrània, però no tantes com veu el model europeu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de desembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra possibilitat de baixes i fred fins cap al 4 de DES, del 4-9 de DES bloqueig no gaire fort, de nou del 10-14 DES possibilitat entrades fredes i precipitació i seria del 15 al 19 un altre bloqueig no gaire fort.

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑