Àlex Meteo

Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Pàgina 5 de 26

Un altra tardor i hivern amb Niña . Tres anys consecutius no passava des del 1950.

La NOAA acaba de publicar en el seu bolletí d’alerta sobre l’ENSO

La Niña és present.*
Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) estan per sota de la mitjana en la major part
l'oceà Pacífic.
L'atmosfera tropical del Pacífic és coherent amb La Niña.
La Niña es veu afavorida per continuar durant l'hivern de l'hemisferi nord 2022-23,
amb un 91% de possibilitats entre setembre i novembre, disminuint fins al 54% a
Gener-març de 2023.*"

Doncs si, finalment tot apunta a una altra tardor i hivern amb “Niña”, la veritat és que anem a tres anys consecutius 2021, 2022 i 2023, aquesta teleconnexió tan mediàtica sembla que no ens vol deixar. Recordem que una teleconnexió la podem definir com una anomalia en una regió climàtica que passa a molts milers de quilòmetres d’on som i que pot tenir en afecte en les previsions meteorològiques a curt i mitjà termini. Per tant, estem davant una anomalia el Niño o el seu contrari la Niña, el conegut com a ENSO. El primer que vull subratllar i comentar és que mai s’ha demostrat que l’ENSO (El Niño-Southern Oscillation) tingui una afectació directa cap a Europa, en conseqüència, tampoc a la península ni a Catalunya, però com veurem amb explicacions recents de l’agència de meteorològica britànica, i fins i tot estudis del meteocat dels anys vuitanta , que si mostren una possible correlació. Anem per parts, primer entenem que és l’ENSO.

ENSO és l’acrònim en anglès El Niño-Southern Oscillation i traduït en català El Niño-Oscil·lació del Sud. L’’ENSO són les variacions de la temperatura de la superfície del mar en les seves anomalies positives (més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (menys de 0,5 la niña)que s’ha de donar durant tres mesos consecutius, i que es donen a l’oceà del Pacífic equatorial, també s’analitzen les precipitacions convectives, la pressió de l’aire en superfície i la circulació atmosfèrica.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisis:

Així de forma explicativa podríem dir que en la fase de la niña hi ha un debilitament del corrent contra equatorial, observeu com els vents alisis es fan més potents i el corrent equatorial de sud agafa més força, especialment a prop de l’equador, per tant amb temperatures més fredes cap al Pacific.

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Però que entenem per un niño fort o una niña forta??? , això passa quan la teleconexió té una anomalia de 2 graus superior a la mitjana (tan positiva niño, com negativa niña). Observem en la següent taula quina situació d’anomalies estem tenint:

Aquest model de previsió presenta el següent model:

S'espera que la Nina persisteixi
cap a l'hemisferi nord
hivern 2022-23 i després
transició a ENSO-neutre a
Gener-març de 2023.

Observeu com la majoria de models situen la seva previsió per sobre de -0,5 i -1, fins i tot algun va cap el -2 ,d’aquí la declaració de la NOAA que tindrem un hivern amb niña.

En aquest altre model el resum seria el següent

Les possibilitats de La Niña disminueixen gradualment durant la tardor i l'hivern de l'hemisferi nord,
amb ENSO neutral afavorit a partir de febrer-abril de 2023.

Per finalitzar cal comentar que Met office l’agència britànica de meteorologia en estudis recents comenta que una niña pot ser favorable a situacions d’aire més fred en latituds més baixes, especialment en l’àrea mediterrània. Per tant potser un episodi de fred com la filomena podria de nou ser possible aquest hivern, de fet la gran diferència amb els dos anys anteriors és que possiblement a partir de gener podria neutralitzar-se, i aquí entraríem en territori desconegut respecte els dos anys anteriors

Una pregunta que em faig pot ser que una niña persistent afecti el fet de tindre menys llevantades com sembla?, i amb un niño aquests episodis poden ser més favorables tot i la sequera més general que sembla provoca el niño, és el que apassiona aquesta ciència fer-te preguntes.

Com serà el mes d’octubre

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models és homogènia quant a la temperatura, els dos veuen clarament un octubre amb anomalies positives, és a dir més calor de la que tocaria, si mirem última actualització, meteograma GFS , com a mínim no mostra clarament aquesta pujada de mercuri, més aviat en mitjana, però és el tram de més dispersió, per tant, menys probable, i arriba fins al 12 OCT. Quant a precipitacions són la cara i creu, l’americà la cara, posa en mitjana i fins i tot NW per sobre mitjana, cosa que ens fa pensar en possibles solcs i cues de front, mentre europeu menys precipitació que tocaria, exceptuant algun punt de la costa.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un octubre no gaire engrescador, amb temperatures per sobre del que tocaria, temperatures per sobre el normal entre 0,5 i 1 grau més, i la precipitació ens posa clarament per sota la mitjana, molta precipitació al mar, per tant, potser punts de la costa poden rascar alguna cosa, semblaria molta influència en alçada de vents de SW, o alguna baixa ficada massa mar endins.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model normalment és la cara amable, aquest mes ho és a mitges, temperatures 1 grau per sobre mitjana climàtica, però en l’àmbit de les precipitacions per sobre mitjana climàtica la part NW, i la resta del territori en mitjana climàtica.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 17 d’octubre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.

La veritat, fins a meitat de mes que és fins on arriba el model, veu que estarem sotmesos a anomalies positives a 500hp o el que és el mateix, falques o anticiclons, exceptuant la primera setmana que estaríem en terra de ningú, això ens fa pensar en una situació de poques precipitacions de moment, i aniria més lligat amb el que veu el model europeu que no l’americà.

Molta incertesa de divendres a dilluns

Avui parlant amb companys de meteo, alguns deien això recorda al follon de Sant Jordi (per la dificultats de la previsió), doncs la veritat apunta maneres, tot i que la modelització ha evolucionat una barbaritat, i cada vegada els models són més resolutius, tenim una situació de nassos, sumat a què molta gent té tres dies de festa,  és la Mercè i Santa Tecla, buffffff quin marro!!! Però això és la meteo, i als que ens apassiona són aquestes situacions on t’has de tirar a la piscina. Començarem aquest post amb certeses (poques) per arribar a les incerteses moltes, i fer un #lastupdate avui dimecres, amb una validesa de 24 hores, per tant, continuarem actualitzant.

Comencem com sempre mirant molt cap amunt, cap a 500 hPa (5.500 m), concretament uns mapes que m’agraden molt, el que serien anomalies d’alçada geopotencial, ens dibuixen molt bé les situacions sinòptiques que tenim. Observeu, embossament fred que es despenja divendres, aquest embossament fred es reforça i queda configurat com a solc entre dissabte i diumengei en comptes d’anar d’oest a est, baixa cap al SW, per dilluns convertir-se en una bossa freda aïllada i, per tant, agafar vorticitat i ser ciclònica, tela!!!!

Com podem interpretar aquesta situació?, anem al més proper, el divendres, tot sembla indicar que tindrem precipitacions importants i segurament en forma de tempesta divendres tarda/nit matinada de dissabte i primeres hores del matí. En profunditzar-se el solc rebrem la part dels vents de SW la massa més càlida i humida, que sumada a una situació d’inestabilitat en alçada farà arrancar les precipitacions, recordem que encara no tenim els models més precisos, però us deixo uns quants acumulats fins dissabte cap a les 15 h. Observeu primer la situació dels vents en alçada clau per entendre el moviment de masses.

Compte perquè serà quan més temperatura tindrem a 850hp, sumat a un mar amb una anomalia d’1,4 graus i, per tant, molt calent, és quan veig la possibilitat de tempestes, mireu per exemple patac UMKO.

Una cosa quedarà segura, el clatellot fred que tindrem serà notable, observeu que el solc quan es profunditzi anirà associat a isos de fins -23, i la bossa freda aïllada en el seu nucli de fins a -22.

A partir d’aquí incertesa màxima i que anirem actualitzant, però la cosa aniria així a partir de dissabte tarda augmentarien les precipitacions agafant zones com Pirineu i Prepirineu fins diumenge al matí que podem tindre pluges importants fins més o menys al migdia, podria ser en forma de tempesta, ara per ara sembla la tarda aniria millor. Dilluns no faria net, temperatura clarament a la baixa i ara per ara possibilitats ruixats dispersos.

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑