Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Categoria: General (Pàgina 1 de 24)

El Niño ens deixa i podria tornar un episodi de la Niña a l’estiu.

Fem un #lastupdate de la situació del ENSO (“Niño” o “Niña”)

Actualment :

S’observen condicions d’El Niño. Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Imatge actual de les anomalies a escala de la superfície de l’aigua del mar.

A partir d’abril:

Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 (83%)

A partir de juny:

Tindriem probabilitat que tornes un episodi de La Niña , que aquest es desenvolupi entre juny i agost de 2024 (62%).

Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Resumint una mica, i entrant en el món de les teleconnexions on encara queda moltíssim camí per recórrer podem dir que la influència del fenomen del Niño a Europa i la península Ibèrica pot variar segons les seves manifestacions específiques en cada episodi. No obstant això, en general, es pot afirmar que els efectes del Niño /Niña a aquestes regions no són tan directes ni constants com en altres llocs, com les regions del Pacífic. Això és degut a la distància geogràfica i els mecanismes atmosfèrics complexos involucrats.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

Fem una ullada a la previsió mirant els diferents models per veure quina és la previsió: On podem veure clarament l’expressat a l’inici del post:

Actualment s’observen condicions d’El Niño.*Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 en un 83%. I que La Niña es desenvolupi entre juny i agost de 2024 d’un 62%.

Com serà el març del 2024

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest març, sobretot en l’àmbit de temperatura, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació europeu veu clarament entrada de fronts atlàntics, posa en mitjana a Catalunya i Pirineu lleugerament per sobre mitjana, que seria una molt bona notícia de cara als embassaments. Americà en mitjana o lleugerament per sobre mitjana Pirineu occidental.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un març càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació veu clarament entrades de fronts atlàntics on si mireu esta molt accentuat a l’oest i centre peninsular, a casa nostra estaria en mitjana i l’única bona notícia seria que el Pirineu estaria per sobre la mitjana. Segueix sense veure cap tipus de llevantada en qualsevol de les seves modalitats.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, es manté en mitjana o lleugerament per sobre Pirineu occidental.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 18 de març i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 3 de març situacions d’anomalies de pressió pels pas de fronts atlàntics. Després ens posa en terra de ningú fins al 18 de març, cosa que em fa pensar el model ballarà molt, no oblideu ja és primavera meteorològica.

Com serà el Febrer del 2024

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest febrer, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació americà un desastre absolut, sequera i més sequera i europeu estableix més la sequera a tot el litoral costaner. En fi, en la situació que estem gens esperançador.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un febrer càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació lamentablement ens posa anomalies positives a tot el litoral costaner i prelitoral, és a dir menys pluja de la que tocaria, en un mes que de per si, no és gaire plujós, un autèntic drama amb la situació que estem vivint. Per tant, no veu cap llevantada, i simplement posa en mitjana la part més occidental entenem veu algun front atlàntic desgastat.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, tragèdia absoluta, molta sequera a tota la península, per tant, tanca portes a fronts atlàntics i llevantades.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de febrer i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 9 de febrer bloqueig anticiclònic, entre el 10-14 de febrer possibilitat de fronts atlàntics, per després tornar a tancar la porta atlàntica, realment tampoc gens esperançador. En definitiva models per plorar, esperem el clàssic marge d’error que tenen recordant són tendències.

Cèl·lula Hadley,

No hi ha manera que plogui, tres anys de sequera i de moment aquest inici del 2024 no és gaire prometedor, de fet aquesta setmana és probable que assolim rècords de temperatura per una bombolla càlida i una dorsal anticiclònica que ens fa d’escut, i sobretot el problema és que és recurrent, d’aquest plantejament sorgeixen molts dubtes, aquest no hivern és degut al “niño”?, però la sequera dura fa tres anys i teníem “niña”. L’ Atlàntic Nord està amb unes anomalies positives molt marcades, pot ser una causa, suficient? Un dels temes amb estudis és el possible creixement de la cèl·lula Hadley, anem en aquest post explicar que és, quin és el seu funcionament, i quin efecte pot tindre sobretot a la península Ibèrica.

La Cèl·lula de Hadley és un patró de circulació atmosfèrica que es produeix a la zona equatorial de la Terra. Aquesta cèl·lula té un paper fonamental en la redistribució de calor a escala global i està vinculada amb la formació de les zones de convergència i divergència, influint en els patrons climàtics. Per tant, sense aquesta cèl·lula, sumat a les altres dues tindríem un clima molt diferent amb un planeta molt més escalfat i àrid en diferents zones. La cèl·lula de Hadley és la causant dels deserts com el Sàhara i un anticicló persistent com l’Açoria. A mesura que l’aire calent s’eleva a l’equador, es mou cap als pols a grans altituds. Aproximadament als 30 graus de latitud, l’aire comença a descendir cap a la superfície, creant zones de pressió atmosfèrica elevada. Aquesta regió de descens d’aire és la que contribueix a la formació de l’anticicló de les Açores. El descens d’aire també contribueix a la formació de zones àrides o desèrtiques a la superfície, com és el cas del Desert del Sàhara. Aquesta regió experimenta una falta significativa de precipitació, ja que l’aire descendent és sec i no suporta la formació de núvols i pluja. Per tant, si com alguns estudis apunten aquesta cèl·lula es fa més gran el descens de l’aire ja no passaria en aquestes regions subtropicals i afectarien molt més a la península,arrossegant l’anticicló de les Açores amb molts més dies amb altes pressions i menys precipitació significativa. L’estudi, publicat a Nature Geoscience, ve a demostrar que l’anticicló de les Açores s’esta fent més gran, s’esta expandint, ocupa més espai així com la seva falca, i seria aquesta expansió el responsable de les anòmales condicions de sequera que afecten tota la Mediterrània occidental, incloent-hi la península Ibèrica. La causa seria la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, que implicaria que el refredament de l’aire ja no es produiria a latitud 30 graus sinó a latituds més pròximes a nosaltres, per tant, estaria relacionada amb el canvi climàtic. Si és així ja ens podem anar calçant.

Aquest seria el funcionament de la Cèl·lula de Hadley :

  1. Calentament a l’equador: Les zones equatorials reben una gran quantitat de radiació solar directa. Això provoca un escalfament intens de l’aire en aquesta regió. L’aire calent a la superfície esdevé menys dens i, per tant, es comença a elevar.
  2. Ascens de l’aire: L’aire calent i humit ascendeix a la troposfera superior a mesura que es mou des de l’equador cap als pols. A mesura que l’aire ascendeix, es refreda per expansió, provocant la condensació del vapor d’aigua i la formació de núvols. Aquest procés té lloc a una altitud elevada i crea una zona de baixa pressió en la troposfera superior.
  3. Circulació a gran altitud: L’aire refredat comença a moure’s cap als pols a gran altitud. Aquesta corrent d’aire superior es coneix com la corrent en JET subtropical i es desplaça cap als pols, creant una zona de vent fort a gran altitud.
  4. Descens de l’aire: L’aire refredat torna a descendir cap a la superfície terrestre aproximadament als 30 graus de latitud tant al nord com al sud. En aquesta regió, l’aire és ara més sec i pesat, creant una zona de pressió elevada i provocant un descens d’aire cap a la superfície. Aquesta àrea de descens d’aire contribueix a la formació de les zones àrides o desèrtiques conegudes com les zones subtropicals.
  5. Circulació de la superfície: A la superfície, l’aire descendent es mou de nou cap a l’equador per completar el cicle de circulació. Aquesta corrent superficial forma part dels vents alisis, que es mouen de l’est cap a l’oest a nivell del mar.

L’aire es refreda a la Cèl·lula de Hadley a mesura que s’eleva a través de la troposfera, la capa més baixa de l’atmosfera terrestre. Aquest procés està vinculat amb els canvis de pressió i volum que experimenta l’aire a mesura que es mou verticalment:

  1. Ascens de l’aire calent: A l’equador, la radiació solar incideix de manera més intensa, escalfant l’aire a la superfície. L’aire calent, al ser menys dens, comença a elevar-se.
  2. Expansió de l’aire: A mesura que l’aire s’eleva, es troba amb una pressió atmosfèrica més baixa a altituds més elevades. Amb la disminució de pressió, l’aire es redueix de volum, i aquesta expansió provoca un refredament adiabàtic (sense intercanvi de calor amb l’entorn).
  3. Condensació i formació de nuvols: A mida que l’aire s’eleva, també es redueix la seva temperatura. Quan l’aire humit s’arrefreda fins a un punt on la seva temperatura arriba al punt de rosada, es produeix la condensació del vapor d’aigua contingut, formant nuvols. Aquest procés de condensació allibera calor latent a l’entorn.
  4. Nuclis de condensació: La formació de núvols pot requerir la presència de partícules com nuclis de condensació, com petites partícules de pols o altres substàncies en l’atmosfera que serveixen com a punts d’inici per a la condensació del vapor d’aigua.

La Cèl·lula de Hadley és només una de les cèl·lules de circulació atmosfèrica que opera en la Terra, i es combina amb altres cèl·lules, com les de Ferrell i Polar, per formar patrons més complexes de circulació atmosfèrica que influeixen en els patrons climàtics regionals.

Resumint hi ha estudis que suggereixen que, amb el canvi climàtic, la Cèl·lula de Hadley pot experimentar una certa expansió cap als pols. Aquesta ampliació pot influir en la ubicació i la força de l’anticicló de les Açores. Una expansió de la Cèl·lula de Hadley pot contribuir a l’ampliació de l’anticicló i canvis en els vents alisis que el rodegen, afectant molt més a la península Ibèrica, portant més sequeres, Les interaccions atmosfèriques són complexes, i el canvi climàtic pot afectar diversos factors que influeixen en aquesta dinàmica, toca continuar investigant i esperar nous estudis científics, però la cosa no pinta gaire bé com l’explicat sigui una realitat, que potser ja estem vivint.

A les portes de la primera baixa mediterrània en tres anys. Precipitacions generals, neu i temporal marítim.

Sembla mentida, i encara em costa de dir-ho massa fort, però tot apunta que entre dimecres i dijous es formarà una baixa mediterrània després de quasi tres anys, aportant una llevantada que fins i tot models en mà quan escrivim aquest article podien en alguns casos fregar els 100 litres, punts de la costa a prelitoral.

Una vegada tanquem aquest diumenge l’entrada polar marítima, es formarà un potent anticicló per damunt les illes britàniques agafant una mica la zona escandinava, que pot arribar fins els 1045 hPa ,que provocarà el que en meteorologia anomenem una retrograda, és a dir la circulació passa de ser d’oest a est (la normal) a ser d’est cap a oest. Aquest fenomen a casa nostra el que comporta normalment és l’arrossegament d’una massa seca i freda continental, el que anomenem una àrtica continental, però que per dir-ho de manera col·loquial serà de segona divisió, no portarà un fred important com seria normal en un gener, parlem de la segona massa freda més forta que ens pot afectar. Bàsicament perquè ens fregarà sense arribar a entrar a la península, això entre altres coses és el que està fent la variabilitat amb la cota de neu, però que a la vegada si entrà més fred restarà precipitació, el vell equilibri entre fred i precipitació a casa nostra.

Compte que encara pot variar, i podria entrar més fred i restar precipitació, lamentablement res lligat. Aquest cop, mapes en mà avui 7 de gener, sembla ens arrossegarà un embossament fred a 500 hPa d’uns -30 que entrarà pel cantàbric i serà precisament aquest embossament el que donarà peu a la formació de la baixa mediterrània en superfície. Tal com mostra el seu GIF del model europeu.

Precisament degut aquest embossament fred associat a una massa freda per sisallament de vent es trobarà una massa càlida i serà la causant de la formació de la baixa mediterrània en superfície cap la costa catalana. Observeu clarament a un mapa de vents a 700 hPa aquests dos nuclis ciclònics amb gir contrari a les agulles del rellotge. Precisament la posició del JET molt per sota obligara a aquest embossament fred alimentar la baixa mediterrània ja que si no estigues el jet tant avall podria anar a buscar bolets on vulgues de la península, i la baixa mediterrània desapareixeria ja que no tindria la benzina necessària per poder fer ascendir l’aire, recordem una zona de baixes pressions és una zona d’ascensió d’aire.

El cisallament es refereix al canvi en la velocitat del vent amb l’altura, i aquesta variació pot influir en el desenvolupament de zones de baixa pressió. El vent horitzontal que acompanya el cisallament pot afavorir la rotació de l’aire que s’aixeca, creant així zones de baixa pressió, per tant, quan dues masses d’aire de diferents temperatures es troben, la massa calenta (aquest cas, aire més càlid del Mediterrani) té tendència a aixecar-se perquè és menys densa, la massa freda (aquest cas embossament fred o DANA que entrarà pel cantàbric), més densa, té tendència a descendir.

A partir d’aquí queda el més difícil modelitzar el seu posicionament, intensitat i radi d’acció, no penseu estem davant d’una gran baixa, és simplement una baixa mediterrània, i depenent de col·locació pot donar més o menys intensitats, tenint en compte estem a unes 70/80 hores comenci el temporal, la incertesa és elevada, de fet fins poques hores abans de 30 cap avall no sortirem de la incertesa i potser ni així. Toca anar mirant actualitzacions i n’hi ha 4 al dia, per tant, no les podem agafar al peu de la lletra.

Fem una mirada al model de probabilitat conjunta amb els seus ensembles model americà i europeu , per veure la possible fiabilitat de les precipitacions, on els dos models en els seus ensembles de precipitació donen molta probabilitat, per tant, tot i encara amb la distància i prudència notable, d’alguna manera ens afectarà queda per veure on, intensitat i col·locació.

Un altre tema és que per fi podem tindre nevada al Pirineu i Prepirineu oriental, que fa tres anys que solament viu de nevades de nord, no cal dir que estacions com Vallter, La molina, Masella, Tuixent la vall de Núria poden rebre acumulats macos, fins i tot el Montseny que en aquests casos a vegades es pot moure entre 50 i 100 cm. Parlarem de llevant fred, però compte no parlem de neu a cotes baixes, cota mitjana la posaria entre els 800/1000m i puntualment dimecres potser uns 500/600m, en aquestes situacions punts del sud de CAT la cota els pot baixar notablement per la canalització del fred per l’Ebre, veurem, queden masses incògnites.

En cap cas estem davant un temporal arregli la sequera, necessitaríem mínim 8 d’aquest , però és començar i sobretot donar vida a la natura que esta en molts punts a les últimes. Esperem de veritat no es torci. Us deixo un parell acumulats GFS i Europeu, però de moment ni cas.

Previsió meteorològica pel pont. Del 6-10 de DES.

Com aquell que diu a unes hores de començar un dels ponts més clàssics del calendari, on les estacions d’esquí, si les condicions meteorològiques o permeten normalment inauguren la temporada. Anem a destripar una previsió de 5 dies, amb prou fiabilitat, però amb detalls que encara s’hauran de matisar a poques hores quan els models d’alta resolució hagin sortit.

Mirant el meteograma de probabilitat conjunta del model GFS ens fa un resum ràpid de la meteorologia que podem esperar aquests dies. Dimecres continuarem amb temperatures per sota mitjana climàtica, dia fred i durant el matí hi ha probabilitat d’alguna precipitació vorejant la costa central, per la influència d’una tramuntana i mestral debilitats. Però majoritàriament un dia amb sol, fred i sense precipitacions exceptuant punts costa central i NE on hi ha alguna probabilitat de precipitació.

Dijous serà el dia de transició per l’arribada d’un solc que anirà associat a un front càlid en un primer moment amb vent de W i SW en alçada, per després entrar el front fred de cara a divendres amb la normalització de temperatures. Per tant, dijous la nuvolositat anirà augmentant al llarg del matí, i serà al vespre quan entrarà la precipitació d’oest cap a est, principalment per ponent. Les precipitacions més importants seran entre la matinada i matí de divendres, en principi a la tarda l’aixeta quedarà tancada.

Les precipitacions més important una vegada més terç oest de Catalunya, i principalment Pirineu occidental, on es podrien registrar acumulats en l’episodi vorejant els 20/40 llitres. Tot i que avui estem a dimarts i per tant, aquest models s’actualitzaran amb models de major resolució us deixo possibles acumulats.

Les precipitacions més importants seran al Pirineu, i en forma de neu depenent del moment, quan arranqui la nevada dijous vespre i primeres hores de la matinada la cota de neu pot vorejar els 2000/2200m amb influència del vent del W i SW, però a primeres hores del matí de divendres la cota de neu podria vorejar els 1800/1700m per al migdia situar-se cap els 1400m i tarda vespre fins i tot per sota els 1000m. A partir del migdia entrarà el vent de NW, per tant tindrem mestral & tramuntana i torb als cim amb ratxes de vent que poden ser fortes.

Per tant acumulats que al vessant nord poden deixar entre 10/20 i fins a 35 cm de neu nova, Mentre que Pirineu oriental es pot moure entre els 3/6cm potser models més optimistes donen 10 cm, però costa de creure.

Cap de setmana tranquil, amb una mica de vent dissabte, però amb sol i dos dies tranquils. De dilluns a dimecres torna lo caloret, però la sort és que sembla que durarà tres dies, i a partir de dijous normalitzaríem amb possibles precipitacions, però això ja ens queda massa lluny. Apa a gaudir i passeu un bon pont!!

Com serà el desembre del 2023

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models aquest cop no és tan homogènia. Quant a temperatures, tant europeu com americà clarament per sobre la mitjana a tota la península. En precipitacions europeu ens posa precipitacions per sota mitjana a tot el país, però més cap a l’extrem NE . Americà en mitjana, però moltes vegades aquests blancs són sinònims de tindre dubtes en la previsió.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un desembre càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació lamentablement ens posa anomalies positives a tot el país, és a dir menys pluja de la que tocaria, en un mes que de per si, no és gaire plujós, un autèntic drama amb la situació que estem vivint.

Model Amèrica o de la NOAA

Temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tot i que sí que donem una ullada al continent europeu, costa de creure aquesta correlació. Tema precipitacions, oest i meitat peninsular clarament per sobre mitjana, molt bones notícies, però senyal de fronts atlàntics que poca precipitació deixarien a la franja costanera mediterrània, que en principi semblaria que està en mitjana, però que penso són els dubtes del model.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 de desembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ens mostra les tres primeres setmanes amb possibilitats de fronts atlàntics, per tant, molt bones notícies per l’oest i centre peninsular, però pel litoral mediterrani, acostumen a arribar desgastats i moltes vegades amb vents secs de ponent. IInteressant la setmana del 18-22 de DES on el model insinua altes pressions escandinaves sinònim de possibles retrogrades a casa nostra.

Tindrem Hivern amb Niño

Si hi ha una teleconnexió mediàtica i coneguda aquest és l’ENSO, és a dir el Niño o la Niña. Recordem que les teleconnexions en meteorologia són relacions a llarga distància entre els patrons meteorològics en diferents llocs del món. Aquestes relacions es basen en l’observació que canvis en una regió geogràfica poden tenir un impacte significatiu en les condicions meteorològiques d’altres regions distants. Cal subratllar que una teleconnexió sempre va associada a una anomalia, que pot ser positiva o negativa, amb relació al que es consideraria normal. Si voleu saber-ne més us emplaço a l’article que vaig publicar https://alexmeteo.com/2023/10/22/que-son-les-teleconnexions-en-meteorologia/.

La NOAA en la seva última actualització del 6 de novembre ha declarat que “S’observen condicions d’El Niño.* Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Es preveu que El Niño continuï durant la primavera de l’hemisferi nord (amb un 80% de possibilitats entre març i maig de 2024).”

Després de tres anys consecutius del fenomen conegut com a “Niña”, la NOAA dona per finalitzada la teleconnexió de la “Niña” (ENSO), Tres anys que coincideixen amb la sequera tan forta que estem patint, i la disminució de les llevantades, tenint l’última gran llevantada el gener del 2020 amb el “Glòria”. Ara bé, podem pensar que més aigua superficial calenta ens pot ser més favorable?? Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Observeu per exemple que l’hivern del 2018 que va ser molt generós amb nevades coincideix en un període hivernal amb niño, sense voler traslladar res simplement com a dada.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Les investigacions científiques en els darrers anys han posat de manifest alguns dels possibles efectes que el Niño pot tenir a Europa i la Península Ibèrica:

  1. Hiverns més suaus i humits: En alguns casos, el Niño ha estat associat amb hiverns més suaus i amb una major probabilitat de pluges a algunes regions d’Europa occidental, com el Regne Unit i Irlanda. Això pot tenir un impacte positiu en l’abastament d’aigua i l’agricultura.
  2. Canvis en els patrons de tempestes: El Niño pot influir en els patrons de tempestes a l’Atlàntic, la qual cosa pot afectar la intensitat i trajectòria de les tempestes hivernals. Això pot portar a un augment dels vents forts i tempestes en algunes regions de la Península Ibèrica i altres parts d’Europa occidental.
  3. Variabilitat regional: És important destacar que els efectes específics poden variar d’un episodi del Niño a un altre i també depenen de la intensitat del fenomen i d’altres condicions climàtiques. No hi ha una resposta única per a com afectarà cada episodi del Niño a Europa i la Península Ibèrica.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

La majoria de models indiquen El Niño persistirà fins a l’abril- Juny de 2024 i després transició a ENSO-neutre. En el seu punt àlgid (novembre-gener), gairebé tots els models suggereixen a El Niño de moderat a fort (ONI valors iguals o superiors a 1,0ºC)

Per finalitzar i si ho comparem amb l’any passat la situació sinòptica al continent està canviat, simplement s’ha de veure com està nevant als Alps quan l’any passat a aquestes dates no queia res, amb niña forta. I la península sobretot oest peninsular i franja nord està plovent i nevant amb ganes, per tant, si sembla estiguin canviant coses, i potser repeteixo potser aquest període de tres anys de niña gens favorables per a nosaltres amb niño ho són més, potser aquest riu humit i càlid ens porten les precipitacions desitjades.

Terranova, la fàbrica de les baixes pressions. Per què? Com es formen?

Terre Nova (Terra Nova) és coneguda com una “fàbrica de baixes pressions”. Aquesta expressió fa referència a la freqüència amb què es desenvolupen borrasques molt profundes en aquesta regió de l’oceà Atlàntic Nord. La topografia i les condicions atmosfèriques de Terra Nova fan que sigui un lloc on sovint es produeixen aquestes gran borrasques atlàntiques. Anem a resoldre el misteri, tot i que avanço en #meteo mai hi ha una única raó.

Perquè?

Si mireu aquesta animació del model GFS d’avui mateix i situem terranova en la vostra part central esquerra (per sota Groenlàndia) observeu com amb 192h sortiran d’aquest indret dues baixes importants, que després per la configuració d’oest cap a est de la circulació general (efecte Coriolis) juntament amb la configuració del JET Stream faran baixin o pugin més de latitud. (https://alexmeteo.com/2023/11/03/que-es-el-jet-stream-i-perque-te-tanta-influencia-en-les-previsions-meteorologiques/)

En aquesta ciència no hi ha una raó única, ni és l’objectiu d’aquest post i autor entrar en dinàmiques físiques complexes ni equacions de física atmosfèrica, simplement explicar d’una manera senzilla la seva formació.

Terra Nova és una illa situada a l’oest de la costa de Canadà, a l’oceà Atlàntic Nord, una regió coneguda per la seva interacció entre les masses d’aire càlides i les masses d’aire fredes. Aire fred provinent de l’Àrtic i aire càlid subtropical que d’entre altres és transportat pel corrent del golf.

La formació de baixes pressions es deu a l’ascens de l’aire càlid i humit des de l’oceà cap a l’aire fred i sec que prové de l’àrtic o altres regions més fredes. Quan aquestes dues masses d’aire entren en contacte (“xoquen”), l’aire càlid ascendeix i es refreda, i això pot donar lloc a la condensació de l’aigua (convecció) i la formació de núvols i precipitacions. Aquesta interacció entre les masses d’aire és la raó principal per les quals es formen baixes pressions en aquesta regió.

A més, la topografia de Terra Nova i la seva ubicació geogràfica també poden influir en la formació de baixes pressions. La interacció dels vents i les corrents oceàniques també poden crear una zona propícia per a la formació de sistemes de baixa pressió.

Cal tenir en compte que la formació de baixes pressions és un fenomen complex i pot ser influïda per diversos factors, incloent-hi les temperatures de l’aigua de mar, les corrents oceàniques, la topografia i altres condicions atmosfèriques. Això fa que la regió prop de Terra Nova al tindre moltes d’aquestes característiques sigui propensa a la formació de baixes pressions.

Resumint

Interacció de masses d’aire: A la regió de Terra Nova, es troben dues masses d’aire: una càlida i humida que prové de l’oceà Atlàntic i una altra freda i seca que ve de l’Àrtic i altres regions adjacents. Quan aquestes dues masses d’aire es troben, es produeix una interacció fonamental per a la formació de baixes pressions.

Ascens de l’aire càlid: L’aire càlid i humit que prové de l’oceà Atlàntic ascendeix a mesura que es troba amb l’aire fred i més dens. A mesura que l’aire càlid ascendeix, es refreda i l’humitat en ell comença a condensar-se, formant núvols. Aquest procés de condensació allibera calor latent, el qual ajuda a mantenir l’aire en ascens.

Baixa pressió al centre: Aquest procés d’ascens de l’aire càlid i la formació de núvols contribueixen a disminuir la pressió atmosfèrica en la regió. Al centre d’aquesta interacció, es forma una àrea de baixa pressió. Aquest centre de baixa pressió actua com un punt focal al voltant del qual l’aire continua ascendint, creant un sistema de baixa pressió.

Què és el JET STREAM i perquè té tanta influència en les previsions meteorològiques.

El corrent polar, conegut com a “jet stream” en anglès, és una corrent d’aire fort i estret que es troba a gran altitud a l’atmosfera de la Terra. Aquesta corrent es forma com a resultat de les diferències de temperatura i pressió entre les masses d’aire polar i subtropical. Té unes dimensions i velocitats que poden variar, però podríem parlar d’una amplada de 100 a 300 km i una velocitat de 180 a més de 300 km/h. Es troba molt amunt al límit de la troposfera i com que aquesta no té un gruix igual a tota la terra (més gruixada a l’equador i més estreta als pols) el podem trobar a una altitud de 8 km a quasi 15 km, però en els mapes el busquem on tenim una pressió de 300 hPa. A continuació, expliquem els conceptes rellevants sobre el JET:

  1. Formació del Corrent : El JET es forma a les capes més altes de l’atmosfera, generalment a una altitud d’aproximadament 10 a 15 quilòmetres. Es crea a causa de la confluència de dues masses d’aire diferents: l’aire fred de les regions polars i l’aire càlid de les regions subtropicals. Aquesta diferència de temperatura crea un fort gradient de pressió que dona lloc a la formació d’aquesta corrent d’aire.
  2. Jets Polar i Subtropical: Hi ha dos corrents en JET importants: el corrent en JET polar i el corrent en JET subtropical. El corrent polar es troba a latituds més altes, al voltant dels pols de la Terra, i flueix generalment d’oest a est. En canvi, el corrent subtropical es troba a latituds més baixes i flueix també d’oest a est. Aquests dos corrents tenen una gran influència en els patrons climàtics del món.
  3. Implicacions en la meteorologia: Els corrents en JET tenen un impacte significatiu en les condicions meteorològiques. La seva posició i força poden influir en la formació i la direcció de borrasques associades a els fronts atmosfèrics i la distribució de les precipitacions. Canvis en la ubicació dels corrents en JET poden portar a canvis en els patrons de temps, com períodes de temps més càlids, més freds, més secs o més humits. També poden afectar els viatges aeris, ja que els avions poden aprofitar o evitar aquests corrents per estalviar temps i combustible.

La rotació de la Terra té un impacte significatiu en la formació i el comportament del corrent en JET . Aquest impacte està relacionat amb el fenomen conegut com a efecte de Coriolis, que és un resultat directe de la rotació de la Terra. A continuació, es detallen les influències de la rotació terrestre en el jet stream:

  1. Desviació de Coriolis: La Terra gira de l’oest a l’est, fet que provoca una aparent “desviació” de la direcció dels vents i corrents d’aire a escala planetària. Aquesta desviació és més notable en les altes latituds i menys en les baixes latituds. En l’hemisferi nord, la desviació de Coriolis fa que els vents es desplacin cap a la seva dreta respecte a la seva direcció original, mentre que a l’hemisferi sud es desplacen cap a la seva esquerra. Aquest efecte és essencial per comprendre la forma i la ubicació del corrent en JET.
  2. Forma i Orientació del Jet Stream: A causa de l’efecte de Coriolis, el corrent en JET adquireix la forma d’una corrent d’aire estreta i ràpida que flueix generalment d’oest a est. En l’hemisferi nord, aquesta corrent es desplaça més cap al nord de l’equador a la seva regió polar i més cap al sud a la seva regió subtropical. A l’hemisferi sud, succeeix el mateix però en direccions oposades. Aquesta forma i orientació del corrent en jet està directament influïda per l’efecte de Coriolis.
  3. Creació de meandres i Ones Ondulades: A causa de la rotació de la Terra, el corrent en JET no és una línia recta, sinó que tendeix a desenvolupar meandres i ones ondulades en el seu trajecte. Aquesta configuració ondulada del corrent en JET pot influir en els patrons meteorològics al crear àrees d’alta i baixa pressió, i pot provocar canvis en les condicions meteorològiques a la superfície terrestre.

El corrent en JET, situat a grans altituds, actua com una frontera entre les àrees d’alta pressió i baixa pressió. El corrent en JET ajuda a separar els sistemes de baixa pressió de les àrees d’alta pressió i influeix en la dinàmica de la circulació atmosfèrica. Les borrasques solen estar situades al sud del corrent en JET, mentre que les àrees d’altres pressions es troben sovint al nord d’aquesta corrent. En argot van der laan el que esta per sobre el JET és el marro i el fred, i el que esta per sota altes pressions i caloret.

Les borrasques i les àrees de baixa pressió, així com els anticiclons i les àrees d’alta pressió, tenen ubicacions relatives específiques respecte al corrent en JET a les altes latituds. Aquesta relació pot variar amb els canvis estacionals i les fluctuacions atmosfèriques, però un resum podria ser:

  1. Borrasques i Baixes Pressions: Les borrasques i les àrees de baixa pressió es troben generalment al sud del corrent en JET. Aquesta ubicació és més evident a les altes latituds, prop dels pols. L’aire fred i dens que baixa des de les regions polars crea un gradient de pressió baixa a les capes inferiors de l’atmosfera, la qual cosa facilita el desenvolupament de borrasques en aquestes àrees.
  2. Anticiclons i Altes Pressions: Els anticiclons i les àrees d’alta pressió estan generalment al nord del corrent en JET. Aquestes zones estan sovint relacionades amb l’ascens de l’aire més càlid i menys dens, que crea un gradient de pressió alt.

El corrent en JET actua com una mena de frontera entre les àrees d’alta pressió i baixa pressió, i influeix en la dinàmica de la circulació atmosfèrica a les altes latituds. Les borrasques i les àrees de baixa pressió estan situades al sud del corrent en JET, mentre que els anticiclons i les àrees d’alta pressió estan sovint al nord del corrent.

Cal destacar que aquesta disposició pot canviar amb els canvis estacionals i les fluctuacions en els patrons meteorològics. El corrent en JET també pot oscil·lar i canviar de posició, el que afecta la ubicació de les àrees de pressió.

Moltes vegades la disposició de les ones del JET generen patrons meteorològics com el conegut efecte omega o rombe, però d’això en parlarem en un altre post.

« Entrades més antigues

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑