The omega Block, la clau de l’Anticicló.

Bon dia de reis!!!!

Poc a poc sembla que ja sortim d’aquesta situació tant monotona que portem de quasi 6 setmanes d’anticicló i bloqueig zonal (totes les baixes van a latituds cap el nord i nosaltres no rebem res), on a més de temperatures molt per sobre la mtjana,  cap precipitació amb cara i ulls a tota la peninsula. La clau la posició de l’Anticicló i sobretot el que anomenem en meteo el bloqueig omega conegut com omega block. Mireu el mapa previst per avui:

Si mireu la posició de l’anticicló dibuixa la famosa lletra grega omega, això fa que el JET STREAM unes corrents d’aire a uns 11 km d’alçada que són les causants de portar les baixes d’un lloc a l’altre, mitjançant ones per l’efecte del gradient baromètric  (un dia ho explico) l’aire va dels anticiclons a les baixes però per l’efecte coriolis es veu obligat a girar a més de l’orografia de les grans serralades fent les característiques ones del jet.

 

Doncs

Doncs si mirem la previssió per divendres, observeu que l’anticicló pujara de latitud més cap UK i sobretot més cap a Groelandia perquè ens entenguem, quan més vagi cap el Nord Oest més afavorira a tota la peninsula, ara per ara aquesta posició sobretot afavoreix el Nord Est (nosaltres) de la Peninsula ja que la clau omega permet el jet i a els vents del Nord entrar encara no de una forma directe a casa nostre. A més aquesta posició afavoreix l’entrada freda cap el continent per això aquets dies tota l’Europa Oriental esta congelada i nevada.

Mirant ara a mitg, llarg termini, penso que el calentament súbit estratosferic( SSW o CSE)  que recordeu els seus efectes són entre dues o tres setmanes d’haver-se produit, començara a donar senyals de vida cap a la troposfera a partir del dia 20, com podeu imaginar és una aproximació, una probabilitat amb un grau d’incertesa molt i molt elevat. Tot sembla indicar, mirant el índex AO on la majoria dels ensembles són negatius i per tant afavoreix de l’aparició de l’Anticicló Artic  i la possibilitat dels dessalotjaments d’aire fred cap el continent,el NAO ara per ara estaria neutre- Si mirem ja models deterministas a 300h a l’Hemisferi Nord (molt baixa per no dir nula probabilitat), s’intueix ja la formació d’aquest anticicló artíc que juntament amb la posició del bloqueig omega fa entendre que tindrem la possibilitat de desallotjaments freds importants i que nosaltres sobretot sector Nord Est peninsular tenim molts números, a nivell de tota la peninsula no ho tinca tant clar.

Com sempre toca esperar, i aquestes prediccions a llarg termini tenen una probabilitat d’incertesa elevadissima, però ja em coneixeu explico el que veig. Ho anirem seguint, consell no us quedeu amb una sortida determinista mireu models a llarg termini tipus GEFS o ECMWF EPS o el que és el mateix la mitjana dels Ensembles. Salut i Meteo

Què és la circulació Zonal. El perquè del Temps que tenim.

Bones ,aquests dies estem sentint a parlar que tot el mes de desembre estem amb una circulació zonal, i que segurament fins a final de mes continuarem igual. Anem a explicar de manera molt bàsica, què és i com ens afecta. Per definició una circulació zonal seria la que segueix els paral·lels geogràfics.

Per tant en el nostre cas vol dir que el JET i les grans pressions a 500hp segueixen el camí que els hi toca d’Oest a EST, sense quasi ondulacions (del JET), diríem doncs que va en sentit longitudinal. Quan això passa les grans borrasques Atlàntiques, van cap el Nord, i afavoreix la formació d’anticiclons cap el Sud, com en el cas nostre amb el de les Açores i la seva falca anticiclònica. Per tant resumint el fred no baixa, (o ens toca de resquill amb alguna petita ondulació), les baixes que entren són de Nord Oest amb poca precipitació en general a casa nostre (Catalunya). En canvi quan el jet s’ondula aconsegueix que l’anticicló de les Açores s’estiri de Nord a Sud i moltes vegades va acompanyat de l’aparició de l’Anticicló Escandinau, afavorint que les grans baixes puguin arribar de forma més clara a la nostra latitud (fins i tot creuant l’estret de Gibraltar de vegades) i obrint la porta a que entri l’aire fred del continent o l’Àrtic. Un dels índex que ens ho explica és el NAO (oscil·lació Atlàntic Nord), que mesura la diferència de pressió a nivell del mar més o menys entre Islàndia i les Açores que com podeu veure aquest dies com aquell que diu esta quasi neutre o fins i tot positiu, mentre això passi estarem més o menys en la circulació zonal,  tot i això al estar quasi neutre la falca de les Açores davant una entrada freda cedeix, per tant quan més negatiu estigui el NAO (per sota el zero en el gràfic) més possibilitat d’entrades fredes i baixes a casa nostre. Mireu que cap a finals de mes tenim tant ensembles (lineas vermelles) positives com negatives (molt repartit), no cal dir que si són positives encara anirem a pitjor. Ara per ara tindrem un nou front de Nord Oest que entra dimarts per Galícia i que ens afectara dimecres i potser però molt potser un altre el cap de setmana. Nadal a hores d’ara complicat definir res, masses hores. Salut i Meteo

Alçada geopotencial com valor per representar les variables Meteorològiques

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple, en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat, per exemple els cohets es llancen en Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire freda que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a 1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

 

Si Mireu el de 500 hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4 graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.

Com serà Desembre, Gener i Febrer. El servei de canvi climàtic Copernic (C3S)

Bona Tarda:

L’altre dia vam fer un post sobre com seria Desembre utilitzant els models de la NOAA configurats mitjançant el model americà GFS en les seves 4 sortides diàries. Avui us explicaré, un projecte que he descobert fa poc, gràcies a altres companys aficionats a la Meteo ,i que ha estat alliberat pel model ECMWF. Aquest model també esta configurat per fer  la predicció a llarg termini, com a model estacional, és a dir que ens pugui definir una aproximació de com serà un determinat mes o estació, és conegut amb el nom de C3S: servei de canvi climàtic Copernic. És un model que es desenvolupa segons  5 models o millor dit en 5 serveis: Météo-France, la Met Office de UK, ECMWF  i ara com a novetat, abans eren 3 , el DWD (model alemany)i  el Centre Euro mediterrani sobre el Canvi Climàtic (CMCC). És important aclarir que són models configurats en la predicció de les condicions de mitjana de temperatures a 2m, de precipitació, temperatures a 850hp, alçada geopotencial a 500. Per tant l’anàlisi que fan no es dir quin temps farà un dia determinat, ni a un lloc determinat, sinó la variació amunt o avall del que es considera mitjana. Discutible també aquest tema ja que en molts llocs quasi no disposem de més de 100 anys de dades, però això seria un altre tema.

Com es desenvolupen aquests models? Agafant dades sobre temperatura del mar, temperatura de l’aire, fenòmens com el niño i d’altres…

Seguidament us posaré 6 gràfics: els tres primers( en ordre ) representen les temperatures a 2m de desembre, gener i febrer. Important que mireu els colors i la probabilitat que aquest fenomen pugui passar, si el color és blanc, és considera que esta en mitjana, si és de color viu groc cap amunt per sobre mitjana, voldria dir més calor, menys precipitació i amb el % de probabilitat que passi, i colors més clars blaus per sota la mitjana. Concretament el model que us poso és el model C3S multi-system MSLP ,que és la mitjana dels 5 . Les següents 3 imatges ,són les precipitacions i el sentit és el mateix, blanc en mitjana colors vius per sobre mitjana i colors clars per sota. Doncs el anàlisi a dia d’avui seria el següent :

A nivell de temperatures desembre i gener estaríem una mica per sobre la mitjana, més temperatura, amb una probabilitat que passi d’un 40/50% mentre que febrer en mitjana. En quant a precipitacions el model ens ho posa molt fàcil els tres mesos estaríem en mitjana, és a dir plouria i nevaria segons els registres mitjos que es tenen. Per tant estaríem parlant d’un hivern com els de sempre. Important aclarir una cosa, aquest models no poden dir que no tinguem una llengua freda o una càlida, i que pugui nevar a cota zero en Barcelona el dia de nadal!!!, de fet si mirem índexs com el AO i el NAo ja ens van indicant fa temps aquesta possibilitat, ens parla de registres mitjos no de extrems. Salut i Meteo

Com serà Desembre del 2018 segons models estacionals NOAA.

Bona Tarda:

Anem a fer una ullada de com serà el Desembre segons els models estacionals de la NOAA a nivell de temperatura i precipitació.
Els pronòstics son de les condicions inicials dels últims 30 dies, amb 4 pronòstics cada dia (sortides), que els podem trobar cada cop s’actualitza el GFS.
El model es divideix en 40 ensembles ,que expliquen 30 dies, i els divideix E1 (10 primers dies), E2 els segons 10 primers dies i E3 els últims 10 dies
Las anomalies són amb respecte a la climatologia de retransmissió de 1999-2010.

Primer us poso E1,E2 i E3 de temperatures a 2 metres. Podeu observar que en E1 estarem lleugerament per sobre mitjana, en E2 en mitjana i E3 en mitjana, per tant a nivell de temperatures estarem com les que tocaria un desembre clàssic, ni grans fredorades ni calorades. En la segona seqüència us poso les precipitacions, en principi els 3 models van lligats, a presentar desembre en mitjana per tant i resumint tindrem un desembre com els que toca, no com ens el podem imaginar tot gelat ,congelat i nevat. De fet a vegades em dic a mi mateix: l’hivern no comença fins el 21 de desembre!!!. Això si a partir de dimecres, anticicló i temperatures cap amunt, potser alguna cosa divendres però sempre amb circulació atlàntica ,això vol dir sud oest i a casa nostre arriben super desgastats. Paciència i Salut i meteo!!

Escalfament Súbit Estratosfèric: CSE o SSW . El trencament del vòrtex Polar

Què és??? Resum ràpid: La pressió de vents que manté el vòrtex es debilita o passa a ser negativa i es trenca el vortex en dos o en tres  (splits )quan es produeix, al cap d’un parell de setmanes aproximadament pot manifestar canvis climàtics importants o bé cap el continent Americà o bé cap la zona Euro-Asiàtica, a casa nostre ens pot afectar, fent que les grans borrasques atlàntiques baixin de latitud i per tant ens afectin creant un clima més plujós però més càlid, o bé produint entrades fredes de l’est conegudes com siberianes, més probable les primeres que les segones . Per tant el primer que ens tenim que preguntar és què és el Vòrtex Polar? A la tardor , i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remoli, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera (uns 50km cap amunt) .Concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero (es pot arribar als -85). Es crea per la pròpia inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i al acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. Al haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol si que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes, (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord. Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries,les ondulacions que fa el jet, que poden ser molt petites o molt gran trencant el que anomenem zonal (corrent de vent d’oest a est) seguint els paral·lels naturals de la terra.  on nosaltres estem la troposfera hi ha una patró dels vents, quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenòmens com el niño, augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents i és quan de forma no natural poden pujar fins el pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen. Per prendre aquesta mesura ens fixarem amb el gràfic a una alçada de 10hpa, la línia vermella representa la fluctuació de l’any 2016-2017, cada cop que el gràfic arriba a dalt de tot (muntanyeta) pam ja el tenim i en dues tres setmanes el vòrtex pot arribar a dividir.se i gelar o bé el continent Europeu o l’Amèrica. Us deixo adreça on ho podeu trobar:

Pd: Mireu linea vermella 2017/2018  com es veu la muntanyeta de febrer que va acabar amb la siberiana pontentíssima del 2018. De fet s’han publicat estudis que aquesta siberiana va provocar un canvi en el dinamisme atmosfèric que ha tingut com a conseqüència la desaparició de la profunda sequera que tenia la península, no cal recordar la tardor plujosa que hem tingut.

http://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/stratosphere/temperature/

Índex NAO : Hiverns secs i temperatures elevades, o freds i tempestuosos

Bones:

 
Doncs anem al capítol dos de com serà aquest hivern. Com vam comentar en l’anterior post divulgatiu l’índex AO, ens serveix per saber si l’aire fred continua refredant-se a l’hemisferi nord, i per tant subjectat per unes profundes corrents d’aire que no el deixen sortir, i com a conseqüència cap fredorada a casa nostre, situació on el AO és positiu, o bé si aquestes corrents es debiliten , i per tant l’aire fred del vòrtex viatja cap al continent Europeu o cap a Canada i EEUU, (recordeu els dos centres), i per tant tenim invasions fredes severes, cas en el que l’índex és negatiu.

Ara anem a parlar de l’altre índex el NAO (Oscil·lació del Atlàntic Nord ). Aquest índex per explicar-ho de manera fàcil, ens parla dels dos grans centres que tenim i la seva posició: Anticicló de les Açores i la borrasca de terranova a Islàndia . Si aquest centres es mouen més amunt o avall , ens pot provocar mal temps amb pluja o neu, o bon temps amb sol i contaminació. Igual que l’anterior índex mesura una diferència de pressió de dos centres :Ponta Delgada, en las illes Açores, i l’altre l’estació islandesa de Stykkisholmur.. Si l’índex és positiu (en la gràfica per sobre el zero) els dos centres estan on els hi toca i per tant la majoria de borrasques que neixen a terranova aniran a petar al nord d’Europa quedant la zona del sud molt més seca de precipitació, per tant Catalunya a dues veles!. En canvi si l’índex és negatiu els dos centres es mouen, no estan bloquejats i per tant el camí natural es talla i afavoreix que les borrasques de terranova viatgin a latituds inferiors i per tant a casa nostre provocant mal temps amb pluja i neu, si és hivern. Per tant un molt bon índex per tindre pronòstics a mig termini amb una certa fiabilitat. Recordeu que els traços vermells ja són ensembles de probabilitat per saber si anirem a un índex NAO positiu (per sobre zero) o negatiu per sota zero. Us deixo la d’avui, per tant mirant l’ullet potser potser d’aquí uns 10 o 15 dies s’obra la possibilitat de baixes cap a nosaltres importants. Salut i Meteo!! Proper post el cicle solar, èpoques més energètiques o més apagades.

El vòrtex Polar i l’índex AO. Indicadors d’invasions fredes al continent i a casa nostre.

Bona nit:
 
Estem davant d’una tardor molt moguda, amb gran dinamisme meteorològic, vent, pluja, fred i neu. M’agradaria obrir un post explicatiu del que es coneix com el vòrtex polar i el seu índex AO (oscil·lació Àrtica), un valor molt i molt significatiu per tenir invasions fredes al continent i per tant a casa nostre.
A la tardor i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, què és? Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remoli, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera (uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant al tenir dos pols es formen dos vèrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem amb el que ens importa el de l’Hemisferi Nord per tant Pol Nord per tant regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canada i l’altre sobre el nord est de Sibèria.
Es crea per la pròpia inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i al acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. Al haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol si que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes, (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.
Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canada o França tenen pressions més altes , aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO , us deixo web on el podeu trobar: http://www.cpc.noaa.gov/products/precip/CWlink/daily_ao_index/teleconnections.shtml
 
Quant aquest índex és positiu, mireu en el gràfic (imatge 2) és a dir quan el gràfic negre esta per sobre de la linea negre horitzontal, que representa el valor zero el índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar esta confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar i per tant no tenim possibles invasions fredes al continent.
 
Quan el gràfic negre esta per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu i això significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i per tant aquest es pot escapar cap el continent (o canada, recordeu els dos centres). Bé Àlex i les lineas finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i quan més juntes més probable), per tant si mirem el AO d’avui la majoria de ensembles són positius per tant ens fa pensar que a mig termini no tindrem cap invasió freda al continent. Tot i això si us fixeu els primers dies de novembre els ensembles van baixar molt sent fins i tot negatius, coincidint amb les nevades que hem tingut. Cal destacar què no és una ciència exacta i no sempre es tradueix amb una invasió freda, a més tarda uns dies. En el proper post explicarem índex NAO. Espero rollete Àlex no hagi sigut massa avorrit. Salut i Meteo

Front Fred, anàlisi del perquè Nevadon Cara Sud pirineus i aiguats importants

Bona Tarda:

Anem a fer un petit anàlisis del que pot passar, estem en una situació de Nevades molt abundants a la cara Sud del Pirineu i de pluges importants , perquè? Si mireu la primera fotografia ens mostra la baixa (depressió,borrasca..) que ha entrat per l’oest de la península, el primer que ens hem de fixar en una baixa és si va associada a un front càlid o u front fred. La que estem parlant és d’aire fred (és simbolitzen en els mapes amb uns triangles de color blau), vale Àlex i això que vol dir??? doncs que l’aire fred al ser més dens (pesa més) es posiciona per sota l’aire càlid que esta en la superfície ,en el mar i esta més escalfat, aquest aire fred al posar-se a sota empeny l’aire càlid cap amunt fent el que anomenem convergència de vents que vol dir fer pujar l’aire càlid cap amunt, tenim que pensar que la pressió es baixa per tant l’aire no li costa gens pujar, quan més baixa més cap amunt podrà pujar i el núvol més bestia podrà ser (els famosos cumulonimbus). Una vegada aquest aire puja converteix l’humitat que porta en el núvol ,el famós punt de rosada, la temperatura on l’aire perd l’humitat i es converteix en vapor és a dir es condensa es converteix en núvol. ja que al anar pujant es troba aire més fred que el va refredant, si la baixa és important provoca nuvolades grans i patacs d’aigua importants, els fronts freds són els que sempre tenim gresca assegurada. Els càlids és el reves que us he explicat l’aire càlid el que fa és reemplaçar l’aire fred i al pujar cap amunt provoca cirrus i estrats que donen molt poca precipitació i disparen la cota de neu cap amunt, es simbolitzen amb triangles vermells. Una vegada em entès això la pregunta és com fa pujar aquest aire cap amunt ,o millor dit quin sentit agafen els vents amb una baixa, doncs a l’hemisferi nord on ens trobem les baixes giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i els anticiclons o altres pressions en el sentit del rellotge ( al ‘hemisferi sud és al reves), mireu imatge una he posat fletxes blaves perquè veieu el sentit que agafen (contrari al del rellotge). El curiós és que en aquest cas el vent es produirà en totes les alçades cosa que afavorira molt més, mireu la segona fotografia els vents circularan al mar agafant moltíssima humitat i aire càlid que al ser un front fred el farà pujar amb força cap amunt produint grans nuvolades i precipitacions, mireu el sentit de les fletxes (imatge 2) mireu com impacta a la cara sud del Pirineu, us he posat les fletxes del que seria vents del nord que afavoririen la nevada a la cara nord del Pirineu però que no serà el cas. Al ser el recorregut marítim tant gran, es preveu força pluja, mireu com l’acumulat imatge 3 coincideix plenament amb el sentit dels vents!!! Aiiiix que són d’importants els vents per entendre la meteo. Per últim la precipitació començara amb força a la matinada i fins les 10 11 del mati molta pluja a partir d’aquí anirà escombrant de sud a nord però li costara per tant demà paciència. La cota calculo que serà de mitjana els 1500/1600m tot i que al final podrà rondar els 1800/1900m però la nevada cara sud serà important a partir dels 1500m. Salut i Meteo

Interpretació del gràfic Meteograma, el perquè dels espagueti

Avui farem una explicació del meteograma un dels instruments típics que s’utilitzen per veure l’evolució a curt i mig termini, i que costa d’interpretar també conegut popularment com els “espaguetis”. El meteograma és un gràfic de meteorologia on es poden utilitzar diferents variables, però el que analitzarem és el més utilitzat ,el de temperatura i precipitació. La temperatura és a 850hp, recordeu que sempre s’ha de veure on estan aquestes illes de pressió encara que popularment diem què és a uns 1500m d’alçada (pot variar de 1000m a 1900m), si recordeu ho vam explicar amb el post càlcul cota de neu: bàsicament perquè és un lloc on l’aire a nivell de temperatura és manté estable i és considera la mateixa temperatura dia i nit. La segona variable és la precipitació. Us he posat el meteograma de Barcelona (a sobre hi ha longitud i latitud). Primer ens fixarem amb l’eix de l’esquerra que va de -30 a 30 aquest indica la temperatura a 850hp (1500m) per tant si mirem avui tenim una temperatura de 15 graus. Àlex que són aquestes lineas identificades de P0 a P20? és el que anomenen ensembles (una probabilitat de fred, calor, pluja partint d’una situació atmosfèrica) o possibles sortides, cada model representa una sortida i aquestes 20 serien les més probables desprès d’haver fet un tall important. Però no us espanteu no tenim que analitzar els 20 colorets, una bogeria!, ens fixem bàsicament amb dos: la linea blanca més gruixuda i la linea vermella més gruixuda (a la llegenda superior les teniu marcades). La Blanca és la mitjana dels 20 models i la vermella la mitjana dels últims 30 anys, interpretació molt senzilla, quan la linea blanca esta per sobre de la vermella fa més calor de la que tocaria i quan esta per sota més fred del que tocaria, si la diferència és molt grossa és quan tenim una invasió tòrrida o freda. Doncs mireu el gràfic la blanca va de pet cap avall tant que el dia 28 diumenge esta entre el 0 i el -1 si recordeu avui estàvem a 15 i la mitjana vermella tocaria estar a 9, és quan diem una anomalia de 15 graus o de 9 graus respecte la mitjana. Un altre factor importantíssim és com estan les lineas, quant més juntes estan (com al principi del gràfic) vol dir que la probabilitat és molt alta de que passi, que passara, però en canvi si mirem cap el dia 29 es comencen a separar i a mesura que avancem veiem que es separen més ,hi ha dispersió senyal que la probabilitat que passi comença a ser més baixa per tant ja no ens podem fiar tant de la linea blanca. La llegenda destaca dues sortides més la de control i la determinista, però això ara poca importància té. La dreta del gràfice xpressa valors del zero al 50, aquest valors és la precipitació mesurada en mm, i aquí és on es fixem si a sota acompanyat del dies tenim les muntanyetes, si mireu fins el dia 27 a Barcelona no caurà ni una gota i a partir del 28 fiesta!!!! models amb més o menys precipitació. Mireu doncs que podríem dir que fins el 3 de novembre les temperatures seran més fredes de l’habitual amb precipitacions que en aquest cas vol dir neu i pluja. Per finalitzar aquest rollete Àlex us deixo adreça on podeu trobar aquest gràfic basat en el model GFS, tingueu en compte que s’actualitza 4 vegades al dia. Salut i meteo.

 

http://www.wetterzentrale.de/de/show_diagrams.php…