El Rebuf, explicació i miradeta a les tempestes del 5/9

Avui us explicaré què és el Rebuf i perquè succeïx en les situacions de Nord. (Habitualment)Demà tindrem el que m’agrada anomenar una “nortada”, és a dir una massa freda provinent del nord, el que m’agrada anomenar #loscaminantesblancos. Aquesta entrada freda que va associada a forts vents, quant aquests vents es troben el Pirineu “xoquen” amb ell perquè ens entenguem es troben una barrera física, i aquest vent intenta sortir al tenir la pared busca la sortida per els dos extrem de la pared i a sobre és concentra molt aire i aquest agafa forma com d’embut de “tubo”, penseu ara amb el Pirineu, quines dos sortides té? La primera fàcil per l’Empordà (ja no hi ha paret) doncs aquí teniu la coneguda tramuntana i el perquè de la seva voracitat (la barrera pirenaica el fa comprimir com un tubo i quant troba escapatòria surt amb mala llet)) i l’altre vent per on surt???, per on acaba el Pirineu a la part més oest, la vall de l’Ebre i penseu on acaba l’Ebre el delta per això els pobres del Delta reben el conegut Mestral que no es res més que el vent del nord canalitzat pel riu Ebre i amb mala llet, el problema és que amb el seu recorregut es reescalfa i a sobre ho seca tot. Ara prengueu atenció al mapa que us he posat a la primera imatge:

observeu com els dos vents a superfície uns 10m surten dels dos extrems del pirineu entubats , amb mala llet (colors més marrons de més velocitat) , es troben més o menys cap el centre de Catalunya, al xocar produeixen uns vents mireu direcció fletxes que van del mar cap a terra, aquests vents arrastren l’humitat del mar i són càlids, i al trobar-se l’aire fred en alçada ja tenen la convergència necessària per pujar cap amunt i per tant de produir tempestes, el problema és que són de recorregut curt per això aquest casos la part més occidental del país & ponent sobretot (e interior cat) reben poc o molt poc a vegades nuvolositat i ja esta. Doncs bé mireu segona fotografia avis meteocat per perill de pluja a on? Principalment a els llocs on el rebuf entrara torneu a mirar mapes de vents de la primera imatge i ho tindreu clar. per tant demà compte maresme, Montseny, Montnegre ,la selva, vallesos baix Llobregat, Garraf i Penedes serien les comarques amb més números de rebre la loteria de les tempestes. Us deixo uns quant acumulats que segons on posin el rebuf entrara més precipitació o menys. L’última imatge és perquè veieu la massa freda que ens entra en punts 8 graus menys que la mitjana a uns 1500m. Espero us hagi agradat, seguim. Salut i Meteo

Què és una DANA, significat bossa aillada en alçada, despenjament circlació general.

Bon dia:Intento explicar el què és una DANA i perquè són tant dificils de preveure en el seu recorregut, parlant del #lastminute en la seva ubicació. Quan parlem d’una DANA el primer que sentim dels grans gurus de la meteo és que és una bossa aillada en alçada que es despenja de la circulació general…, collonut que vol dir??? Mireu us poso 4 fotografies del que anomenenm espaguetis que és el model GEFS vist en el mapa europeu no el gràfic clàssic negre, i l’última 5 foto (colors vermells verds, grocs) és l’imatge clàssica que mirem que representa la foto de les 54 hores representada per els espaguetis. Quan parlem de la circulació general parlem d’oest cap a est són les lineas juntetes que veieu foto 1 clarament representades pr la seva ondulació típica del jet (un altre dia en parlem del jet, imprescindible!) doncs mireu com el model a 24 hores ja insinua el trencament del corrent general i com es va despenjant. A la segona foto i terera a 30 i 36 hores es veu com es va despenjant, però observeu que cada linea o en aquest cas ja cercle significa el despenjament i la seva ubicació per tant el model veu diferents possibilitats. Aquí ve la clau, quant mirem mapes com última foto el model determinista sempre treu la que de tots els cercles té més probabilitat però potser esta treient una que té 12% i no treu un altre que té 10,24% i aqui esta l’error mirar una foto i pesar que és el que passara. De fet quant més juntes (agrupades) estan les lineas més clar o té el model probabilitat molt alta, i quant més separades més lio. Per exemple última fotola 6 representa la sortida per dissabte 31, el model no té ni fava!!!. Doncs tornem a la foto 4 a 54 hores que és quant comença el marro, diferent cercles diferents probabilitats el model no ho té gens clar. El fet de parlar bossa freda és perquè dins del cercle hi ha aire força fred a uns 500hp (uns 5,500m) en aquest cas parlariem d’uns -16. Avui el model agafa la probabilitat que qui més rebria és la comunitat valenciana i les balears, Catalunya menys seria el solc, però ara ja enteneu que parlem de probailitat i els models repeteixo no ho tenen clar per tant en aquets casos toca anar esperant les actualitzacions. Espero hagi pogut aclarar dubtes, i sinó m’ho pregunteu. Gràcies. Salut i Meteo.

NAO negatiu quasi 4 mesos. Fuetades + Entrades fredes i sud d’Espanya estiu més fresquet

Bona nit:

El post ràpid d’aquest mati ha fet moltes preguntes sobre el NAO, per no respondre un a un, us fare una mica d’explicació: el NAO és un índex que mostra una diferencia de dos números, és a dir una resta, en aquest cas com tota resta de nombres pot donar tres possibles resultats que la resta sigui positiva, negativa o zero. Aquets dos nobres que restem són la pressió atmosfèrica a dos punts concretament a Lisboa (Portugal) i Reykiavik (Islandia). Si aquesta resta és negativa com el que us he posat aquest mati significa que hi ha més pressió a Islandia que a Lisboa, i en aquest cas l’anticicló de les Açores esta més baix de latitud o el que és el mateix més cap a les Açores, i això fa que les baixes o bosses fredes puguin arribar a la peninsula i per tant provocar dos escenaris, en un primer moment al girar els vents sentit contrari del rellotge arrastren els vent del nord d’Àfrica i per tant arroseguen la calorada cap a nosaltres o cap centre Europa, per això aquest estiu observeu que els grans registres s’estant donant cap Catalunya i sobretot Centre europa i no s’esta batent records ni surt a les noticies la torradora andalusa (tot i que fa calor faltaria!!!). al cap d’uns dies la vaguada, baixa, depressió bossa freda entra d’oest cap a Est portant aire fred en alçada i els anomenats caminates blancos portant tempestes que amb l’energia acumulada van associades a tempestes severes. Lo normal seria un NAO positiu (pressió més alta a Lisboa que a Reykiavik) que implicaria el típic estiu és a dir Açoria damunt nostre , caldera Andalusa i les baixes cap centre Europa amb els seus clàssics estius frescos. Doncs si mireu gràfic els models vermells que són els ensembles (models de probabilitat) la majoria segueixen per sota la linea horitzontal que és el zero per tant negatiu, i això és molt estrany i tant de forma continuada per no dir força extraodinari, ara cap implicació ara per ara cap l’hivern no ho podrem estrapolar ni tamoc dir que el tindrem positiu tot l’hivern, és una dada més a analitzar. Salut i Meteo

Bona tarda:

Acabem explicació del NAO. Ahir vam apendre que el NAO és un índex, per tant un valor númeric que pot ser positiu, negatiu o neutre (zero), i que aquest índex sortia d’anar restant la pressió atmosferica de Lisboa (Portugal) i Reykiavik (Islandia),Introduim un tema fonmental per entendre la meteo, la pressió atmosfèrica, què és??? ho farem estil Àlex molt i molt senzillet, és el que pesa l’aire damunt la superficie (damunt nostre!), i pam aquesta és la clau, el que pesa l’aire??? si l’aire pesa com pesa una poma, una taronja o tantisimes coses, aaaahhh per tant quan pesa l’aire???, doncs per cada litre d’aire aquest pesa 1,293 grams per exemple el mateix litre ple d’aigua 1 kilo, per això diem que l’aigua és molt més densa que l’aire, a el mateix recipient el pes canvia completament. Vale i quina importancia té l’aire???? Molt i molt fàcil és el que transporta l’aigua que s’evapora per despès poder convertir-la en núvol i fnalment en pluja (humitat relativa, la xafogor…), a veure si em se explicar l’aire si puja cap amunt a mesura que puji s’anira refredant i quan es refredi es condensara és a dir es transformara en gotes minuscules d’aigua (el que anomenem Punt de Rosada) i si aquest vapor es va acumulant formara el núvol i si hi ha molta acumulació finalment caura en forma de pluja. Ok doncs aqui hi ha la clau, si hi ha aire fred en alçada aquest pesa molt i es va depositant a la superficie fent de barrera perquè l’aire no pugui pujar, és el que anomenem altes pressions o Anticicló, tot el que superi 1013 hp és considera altes pressions, per sota 1013 baixes pressions, per tant l’aire calent pot pujar cap amunt convertir-se en núvol i precipitar.I ara llei fonamental en meteo!!!! Com circula l’aire???? l’aire va dels anticiclons a les borrasques, és a dir el buit de les baixes pressions es veu obligat a omplir-lo l’anticicló i aquesta és la clau, L’Anticicló de les Açores és qui alimenta la baixa d’islandia. Llavors si el NAO és negatiu, significa que el Açoria esta reculat cap abaix i per tant les bosses fredes ,que recordo s’alimenten de l’aire que els hi dóna l’anticicló tenen pista per baixar i volen baixar!!!!busquen l’aire que els dóna els anticiclons, x tant arribar fins la peninsula i afectar-nos amb tempestes i pluja. En canvi si el NAO és positiu significa que el Açoria el tenim sobre la peninsula i el recorregut que fan les baixes és molt més curt afectant a l’Europa del centre o el Nord. Aqui la pregunta és perquè no va en linea recte doncs per l’efecte Coriolis que fa que laire s’anguli en forma d’ona a l’aire degut al moviment de la propia terra (Això ho saben tiradors de fletxes que han de calcular l’angle per encertar el tret), .La NAO va ser descoberta l’any 1920 per Sir Gilbert Walker. Bé com sempre queden moltissimes i moltissimes coses però crec que per l’objectiu d’aquest petit espai de meteo de moment en tenim suficient. Properament AO però tardare una miqueta em costa explicar mitjançant escritura tots aquets conceptes. Salut i Meteo

Els models Mesoescalars. Els més precisos

En aquesta serie de posts que hem fet , avui toca parlar dels models mesoescalars, els models més precisos a l’hora de poder fer un pronòstic a curt termini, d’on plourà, quantitat de precipitació, cota de neu, velocitat del vent… , parlem de curt termini aproximadament a unes 36 hores ja que la multitud de càlculs matemàtics que han de fer absorbeixen una capacitat computacional tant bestia que tot i ser supercomputadors difícilment poden anar a més hores. ja que treballen amb definicions de molts pocs kilometres de distancia. Anem a explicar que significa aquest concepte, tot i ser l’atmosfera continua, el que fan els models es resoldre unes equacions matemàtiques basades en formulacions físiques molt complexes, per fer-ho agafen punts configurant el que coneixem com una malla tridimensional, la distància d’aquests punts és el que determina la seva resolució, és a dir quant més petit sigui la distància entre aquests punts més precisa serà la predicció. doncs bé models globals com el GFS agafen resolucions o millor dit malles de 25 km de punt a punt, mentre que aquests models treballen amb malles on la distància va de 1km a 2km (en el s models surt expressat en graus)Aquestes punts de la malla signifiquen d’on agafen les dades que poden venir d’estacions, de satel.lits , de radiosondatges (globus boies marines….per tant els podríem definir com un model de predicció numèrica del temps amb una resolució horitzontal i vertical prou gran per poder predir fenòmens meteorològics de mesoescala (10-1000 km), és a dir fenòmens molt més locals.

Malla Tridimensional

Quins són els models més coneguts, són diferents i com sempre l’habilitat del predictor en la seva utilització i fiabilitat serà el que utilitzara en cada territori en base a la seva experiència. Arome, Arpege, WRF,….

Us deixo enllaç on us he posat els diferents models perquè els pugueu utilitzar i de forma ordenada:


El model Europeu: ECMWF o IFS

En l’últim post vam parlar del model GFS conegut com l’americà, que per cert de moment es retarda la sortida del nou model, degut a problemes amb equivalències de neu i aigua, sense establir ara per ara cap data de sortida. Avui parlarem del que és conegut com l’europeu o per les sigles ECMWF o per el nom del model IFS. Actualment és considerat el millor model de predicció global ja que és el que més sistemes computacionals utilitza i esta finançat per els organismes europeus, això si a diferència del GFS no és un model lliure i la seva utilització és restringida tant en l’útilització d’imatges com de les dades. Aquest model utilitza com tots la famosa sortida determinista (la més probable) amb 2 actualitzacions al dia de 12h ,té una resolució de 18 km en horitzontal i treballa amb 91 capes verticals, en principi arriba cap els 15 dies tot i tenir una versió anomenada ENS Extender, que un altre dia ja en parlarem. Com sempre, més que mirar l’evolució de la sortida determinista ens fixarem amb la predicció per conjunts anomenada EPS (en el GFS s’anomena GEFS). Per tant igual que en el GFS el que es fa és alterar unes condicions inicials per obtindre 50 de diferents (el GFS són 20 + la de control) i deixa una sense alterar que és l’anomenada de control, per tant en el seu estudi treballa amb 51 ensembles o conjunts de probabilitat. I aquí és sempre on es fixem amb la mitjana d’aquest 51 models que sempre donen una aproximació al que pot passar a mig i llarg plaç.Per cert a juny vindrà la nova versió del IFS de fet és una millora ja programada que en principi té que aportar millores en aquest món tant complexe de la predicció.

Sortida Determinista
Sortida per predicció per conjunts (EPS)

Prèvia 7/02. El perquè de l’Anticicló Escandinau i que són les retrogrades.

Bona nit:

Febrer, febrer… quin mes… Normalment per resumir-ho ràpid estadísticament és dels més bojos, canvis dels models en dos dies, i efectivament sembla què és el que esta passant, fa dos dies ni el veiem i avui els 3 grans ens mostren més o menys cap el dia 15 la formació de l’Anticicló escandinau i això a casa nostre encén totes les alertes! Perquè?

A veure aquest anticicló perquè ens entenguem el que fa és parar la circulació normal, i afavoreix la creació d’un futur passadís a on pugui entrar l’aire fred del nord-est cap l’Europa Occidental, però aquest anticicló per ell solet no ens portara l’aire fred, necessita una peça per moure’l per estirar-lo, una peça clau que l’arrossegui, aquesta és una baixa a la mediterrània, recordem que l’aire va dels anticiclons cap a les baixes per dir-ho de manera senzilla. I quan es dóna aquesta configuració tenim a sobre l’aire o la massa freda més forta que ens pot afectar la coneguda com Siberiana o per dir-ho de manera més formal els vents del Nord-Est, ja que la baixa impulsa l’aire cap a ella i l’anticicló evita que pugui pujar a les latituds superiors. Quan això passa en meteo utilitzem una paraula senzilla una retrograda, el perquè és molt simple perquè la circulació de vents canvia passa del Nord Oest a Nord Est, és a dir l’aire fred no ens entra per Galícia com seria lo habitual ,sinó per la mediterrània va a l’inversa, d’aquí la paraula retrograda.

Doncs bé, tot apunta a que a partir del dia 13-15 es podria formar l’anticicló Escandinau, per tant ja tindríem la primera peça, a partir d’aquí las retrogrades és quasi seguir puguin afectar a l’Europa Occidental, potser passa com desembre i es queda més cap amunt és a dir a França, o potser baixa de latitud i ens toca de ple, de fet estadísticament a febrer això passa més, sembla que tingui una tendència més natural a baixar de latitud. Ara per ara és fins aquí on podem llegir, i ja és molt de fet estem parlant d’unes 190h perquè es formi, per tant no tenim ni segur això, una vegada es consolidi crec que serà relativament ferm en el sentit que pot durar uns quants dies, amb això la possibilitat que ens toques la grossa augmenta considerablement, però com el mapa que us he posat a sobre ja és meteoficció absoluta. Resumint hi ha partit ,tot i que reconec que ja estem al minut 80 de la segona part i de moment el partit és dels aborrits. Salut i Meteo

El model GFS versus model GEFS (per conjunts o ensembles)

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà. Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen medicions (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada. Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa. Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros. En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

The omega Block, la clau de l’Anticicló.

Bon dia de reis!!!!

Poc a poc sembla que ja sortim d’aquesta situació tant monotona que portem de quasi 6 setmanes d’anticicló i bloqueig zonal (totes les baixes van a latituds cap el nord i nosaltres no rebem res), on a més de temperatures molt per sobre la mtjana,  cap precipitació amb cara i ulls a tota la peninsula. La clau la posició de l’Anticicló i sobretot el que anomenem en meteo el bloqueig omega conegut com omega block. Mireu el mapa previst per avui:

Si mireu la posició de l’anticicló dibuixa la famosa lletra grega omega, això fa que el JET STREAM unes corrents d’aire a uns 11 km d’alçada que són les causants de portar les baixes d’un lloc a l’altre, mitjançant ones per l’efecte del gradient baromètric  (un dia ho explico) l’aire va dels anticiclons a les baixes però per l’efecte coriolis es veu obligat a girar a més de l’orografia de les grans serralades fent les característiques ones del jet.

 

Doncs

Doncs si mirem la previssió per divendres, observeu que l’anticicló pujara de latitud més cap UK i sobretot més cap a Groelandia perquè ens entenguem, quan més vagi cap el Nord Oest més afavorira a tota la peninsula, ara per ara aquesta posició sobretot afavoreix el Nord Est (nosaltres) de la Peninsula ja que la clau omega permet el jet i a els vents del Nord entrar encara no de una forma directe a casa nostre. A més aquesta posició afavoreix l’entrada freda cap el continent per això aquets dies tota l’Europa Oriental esta congelada i nevada.

Mirant ara a mitg, llarg termini, penso que el calentament súbit estratosferic( SSW o CSE)  que recordeu els seus efectes són entre dues o tres setmanes d’haver-se produit, començara a donar senyals de vida cap a la troposfera a partir del dia 20, com podeu imaginar és una aproximació, una probabilitat amb un grau d’incertesa molt i molt elevat. Tot sembla indicar, mirant el índex AO on la majoria dels ensembles són negatius i per tant afavoreix de l’aparició de l’Anticicló Artic  i la possibilitat dels dessalotjaments d’aire fred cap el continent,el NAO ara per ara estaria neutre- Si mirem ja models deterministas a 300h a l’Hemisferi Nord (molt baixa per no dir nula probabilitat), s’intueix ja la formació d’aquest anticicló artíc que juntament amb la posició del bloqueig omega fa entendre que tindrem la possibilitat de desallotjaments freds importants i que nosaltres sobretot sector Nord Est peninsular tenim molts números, a nivell de tota la peninsula no ho tinca tant clar.

Com sempre toca esperar, i aquestes prediccions a llarg termini tenen una probabilitat d’incertesa elevadissima, però ja em coneixeu explico el que veig. Ho anirem seguint, consell no us quedeu amb una sortida determinista mireu models a llarg termini tipus GEFS o ECMWF EPS o el que és el mateix la mitjana dels Ensembles. Salut i Meteo

Què és la circulació Zonal. El perquè del Temps que tenim.

Bones ,aquests dies estem sentint a parlar que tot el mes de desembre estem amb una circulació zonal, i que segurament fins a final de mes continuarem igual. Anem a explicar de manera molt bàsica, què és i com ens afecta. Per definició una circulació zonal seria la que segueix els paral·lels geogràfics.

Per tant en el nostre cas vol dir que el JET i les grans pressions a 500hp segueixen el camí que els hi toca d’Oest a EST, sense quasi ondulacions (del JET), diríem doncs que va en sentit longitudinal. Quan això passa les grans borrasques Atlàntiques, van cap el Nord, i afavoreix la formació d’anticiclons cap el Sud, com en el cas nostre amb el de les Açores i la seva falca anticiclònica. Per tant resumint el fred no baixa, (o ens toca de resquill amb alguna petita ondulació), les baixes que entren són de Nord Oest amb poca precipitació en general a casa nostre (Catalunya). En canvi quan el jet s’ondula aconsegueix que l’anticicló de les Açores s’estiri de Nord a Sud i moltes vegades va acompanyat de l’aparició de l’Anticicló Escandinau, afavorint que les grans baixes puguin arribar de forma més clara a la nostra latitud (fins i tot creuant l’estret de Gibraltar de vegades) i obrint la porta a que entri l’aire fred del continent o l’Àrtic. Un dels índex que ens ho explica és el NAO (oscil·lació Atlàntic Nord), que mesura la diferència de pressió a nivell del mar més o menys entre Islàndia i les Açores que com podeu veure aquest dies com aquell que diu esta quasi neutre o fins i tot positiu, mentre això passi estarem més o menys en la circulació zonal,  tot i això al estar quasi neutre la falca de les Açores davant una entrada freda cedeix, per tant quan més negatiu estigui el NAO (per sota el zero en el gràfic) més possibilitat d’entrades fredes i baixes a casa nostre. Mireu que cap a finals de mes tenim tant ensembles (lineas vermelles) positives com negatives (molt repartit), no cal dir que si són positives encara anirem a pitjor. Ara per ara tindrem un nou front de Nord Oest que entra dimarts per Galícia i que ens afectara dimecres i potser però molt potser un altre el cap de setmana. Nadal a hores d’ara complicat definir res, masses hores. Salut i Meteo

Alçada geopotencial com valor per representar les variables Meteorològiques

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple, en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat, per exemple els cohets es llancen en Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire freda que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a 1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

 

Si Mireu el de 500 hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4 graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.