Una de les teleconnexions més mediàtiques l’ENSO, o més conegut com el “Niño” o la “Niña” tornarà a agafar protagonisme sobretot a partir d’aquest setembre. En aquests moments seguim en el que s’anomena la fase neutra, és a dir sense “niño” ni “niña”, però la NOAA ja ha anunciat que estem esperant” la niña,” que segurament serà anunciada oficialment entre aquest setembre i novembre amb un 71% de probabilitat.
Hi ha condicions ENSO neutrals.*
Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són gairebé per sota de la mitjana a l'Oceà Pacífic central i oriental.
Hi ha condicions perquè sorgeixi "La Niña" de setembre-novembre (71% de possibilitats). S'espera que persisteixi fins al gener-març del 2025.*
Anem primer a desenvolupar que entenem per ENSO, és a dir “El Niño” o la “Niña” i després parlem de les possibles afectacions que pugui tindre aquesta tardor i hivern.
La “Niña” és un fenomen climàtic que es produeix a l’Oceà Pacífic, i que està relacionat amb el cicle climàtic conegut com El Níño-Oscil·lació del Sud (ENSO, per les seves sigles en anglès). La Niña es caracteritza per una disminució de la temperatura superficial de l’aigua de l’Oceà Pacífic tropical oriental, que pot durar diversos mesos o fins i tot anys.
Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. En el gràfic de sota episodis “niño” amb vermell o “niña” amb blau, o grisos episodis neutres com l’actual, amb els graus per sobre o sota la mitjana climàtica de les aigües superficials d’aquella zona.
La Niña es produeix quan les aigües de l’Oceà Pacífic es refreden més del que seria normal. Això es deu a la interacció entre els vents, la temperatura de l’aigua i la topografia de l’Oceà Pacífic. Els vents alisiens, que bufen cap a l’oest des de l’Amèrica del Sud, emprenen les aigües càlides cap a l’oest, fent que l’aigua freda emergeixi a la superfície de l’Oceà Pacífic oriental. Aquesta aigua freda s’estén a través de l’Oceà Pacífic i provoca una sèrie de canvis en el clima global. Observeu en l’animació de sota com es pot veure el que serien condicions normals, i com per culpa d’aquests vents forts en empènyer l’aigua calenta fora fa sortir aigua superficial molt més freda, segona imatge.
Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.
En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència. La idea és molt bàsica una aigua superficial i càlida sempre és sinònim de pluja, ingredient bàsic pel naixement d’una borrasca, necessitem un front càlid (aigua humida i càlida) juntament amb el xoc d’una massa freda front fred per generar l’ondulació i provocar el naixement d’una borrasca, el que passa a Terranova. Mentre que una aigua més freda no podrà portar calor i evaporació i, per tant, el front càlid no podrà néixer, en conseqüència, el recorregut i desplaçament d’aquesta aigua més càlida equatorial, sempre més calenta per l’efecte del sol en aquella zona (és on té més capacitat d’escalfar del planeta), és el que farà tindre més números de pluges abundants o la seva falta, sequeres més pronunciades.
Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:
“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”
En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconnexió.
Per tant, si mirem dos exemples de models de predicció utilitzant diversos models, veiem clarament que la majoria apunten a un final de tardor i hivern amb “Niña”
En teoria com hem parlat no queda clar que aquesta connexió sigui més o menys favorable a Catalunya i fins i tot al continent europeu. Però si va agafant números que una situació de “niña” pot afavorir més precipitacions al Mediterrani, tot i que venim d’exemples on no ha passat, per tant, queda molt camí per poder afirmar en positiu i negatiu si ens és o menys favorable.
Si fem una miradeta a la mitjana de models estacionals C3S, tant a escala de precipitacions com a temperatura, en el cas de la precipitació el model veu que estaríem en mitjana fins al mes de febrer, per tant, d’on venim una molt bona notícia, perquè significa tindríem un règim pluviomètric normal. Tot i això, m’agrada dir que a vegades aquesta neutralitat per l’experiència que tinc representa un no tinc ni idea, però això són paranoies Àlex ;)).
En el cas de la temperatura tot i ser sempre per sobre el que tocaria, parlaríem d’una tardor entre 0,5 i 1 grau de mitjana per sobre el que tocaria, però a l’hivern es mantindria entre 0,2 i 0,5 per sobre el que tocaria, per tant, i d’on venim encara tindrem una sensació d’un hivern fred. Queda molt i aquests models són sempre tendències, en conseqüència, no us ho podeu agafar al peu de la lletra, però no seria un hivern i tardor tan desastrós com els últims tres anys. Que la sort ens acompanyi!!
