Categoria: General (Pàgina 1 de 26)

Com es mesura el risc d’Allaús?Imagina la neu com un pastís de capes: si les capes no estan ben unides, el pastís pot caure. Això és bàsicament com funciona el risc d’allaús. A Catalunya, utilitzem una escala europea senzilla de cinc nivells per avaluar-ho, des del 1 (baix risc) fins al 5 (molt alt). Per exemple:

• Nivell 1 (baix): La neu està estable, com un mur sòlid. És difícil que passi una allau per si sola.
• Nivell 5 (molt alt): La neu és inestable arreu, i les allaús poden passar fàcilment, fins i tot sense que ningú les provoqui.

Qui ho fa? L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és l’encarregat. Cada dia emeten un Bulletí de Perill d’Allaus (BPA), com un pronòstic del temps però per allaús. Per mesurar-ho, miren coses com:

• La neu mateixa: Quantes capes hi ha? És dura o tova? Hi ha capes febles, com una de gel sota neu fresca, que poden fer que tot llisqui?
• El temps: Ha nevat molt últimament? Fa vent fort que acumula neu en pendents? O hi ha temperatures que fonen i refreden la neu, creant punts dèbils?
• El terreny: Les allaús solen passar en pendents de 30 a 45 graus (com una rampa pronunciada, no massa plana ni massa vertical). Si hi ha roques o arbres, poden frenar la neu.

Fan servir observacions al camp, sensors i models informàtics per predir-ho. És com un metge que diagnostica amb anàlisis i proves!Per Què Existeix el Risc d’Allaús a Catalunya?Les allaús no són coses de pel·lícules; són un fenomen natural que passa quan la neu no aguanta el seu propi pes o alguna cosa la desestabilitza. A Catalunya, especialment al Pirineu (com la Vall d’Aran o la Cerdanya), el risc existeix per raons com aquestes:

• Les muntanyes: Tenim pics alts amb pendents perfectes perquè la neu llisqui. És com una pista de patinatge inclinada: si hi ha massa neu, pot caure.
• Canvis en la neu: Una tempesta pot posar neu nova sobre una capa vella i gelada, creant un “sandvitx inestable”. El vent també acumula neu en zones perilloses.
• El clima: Les temporades de neu abundant augmenten el perill, i amb el canvi climàtic, les allaús poden ser més imprevisibles, com pluges sobtades que mullen la neu.
• Nosaltres mateixos: Quan fem esquí o excursions, el nostre pes pot desencadenar una allau si la neu ja està dèbil. Per això, conèixer el risc és clau!

Recorda: les allaús han passat sempre, però ara amb més gent a la muntanya, hem d’estar més atents.On Trobar Mapes i Informació?No cal anar a cegues! Pots consultar mapes gratuïts i actualitzats en línia per planificar les teves sortides. El millor lloc és el web de l’ICGC (www.icgc.cat) (www.icgc.cat), on trobaràs:

• Mapa de Zones d’Allaús 1:25.000: Mostra zones perilloses basades en allaús passades i el terreny. Ves a: https://www.icgc.cat/ca/Geoinformacio-i-mapes/Dades-i-productes/Geoinformacio-geologica-i-geofisica/Cartografia-de-riscos-geologics/Mapa-de-zones-dallaus-de-Catalunya-125000.
• Geoíndex Allaus: Un mapa interactiu per veure allaús observades. Prova’l a: https://www.icgc.cat/ca/Eines-i-visors/Visors/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Allaus.
• Bulletí de Perill d’Allaus: Actualitzacions diàries amb mapes de risc. Mira-ho aquí: https://www.icgc.cat/Ciutada/Explora-Catalunya/Allaus/Butlleti-de-Perill-d-Allaus-BPA.

El manual per aprendre a predir els fenòmens meteorològics i convertir-te en l’home o la dona del temps que tots portem dins.

Com podem saber quin temps farà demà? Quina relació hi ha entre els vents i una onada de calor, una baixada sobtada de temperatura o una gran nevada? I les masses d’aire, com condicionen realment el nostre dia a dia?

Aquestes són només algunes de les preguntes que l’Àlex van der Laan -conegut com “l’home del temps de les xarxes” per la seva capacitat de fer entenedora una ciència tan complexa com la meteorologia- ens ajuda a resoldre en aquest llibre fascinant i accessible per a tothom.

Pensat per aprendre meteorologia des de zero, Quin temps fara? t’ofereix un viatge progressiu i rigorós per entendre els mapes sinòptics, els models numèrics, les anomalies climàtiques, la cota de neu o els meteogrames. I el més interessant: al cap de pocs capítols seràs capaç de fer una previsió fiable per a qualsevol lloc del planeta.

Amb un estil directe i divulgatiu, Van der Laan ens mostra les millors webs, recursos i eines per llegir el cel amb coneixement i criteri. Si sempre has volgut entendre què hi ha darrere de les prediccions del temps, aquest és el teu llibre.

Llegir un fragment https://www.penguinllibres.com/tematiques/399193-libro-quin-temps-fara-9788410256002/fragmento

On podem comprar-lo: El podeu trobar a totes les llibreries i online a https://bit.ly/46K3zn2

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

Aquest mes els models veuen coses molt diferents sobretot en precipitació. La tendència del model europeu és un octubre clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica sobretot a la costa i punts interior i no tant Pirineu i NW, en canvi, el model americà veu un octubre amb el mercuri clarament per sobre mitjana climàtica a tot el territori. Quant a la precipitació, tots dos veuen coses diferents, mentre Europeu ens posa alguna llevantada per la costa, la major part del país estaria en mitjana. En canvi, el model americà veu un octubre més sec del que tocaria a tot el país.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un octubre càlid al litoral costaner, i extrem sud de CAT amb temperatures d’1-1,5 graus per sobre la mitjana. En canvi, la major part del Pirineu i Prepirineu estaria en mitjana. Quant a la precipitació posa el litoral costaner per sobre la mitjana, cosa que fa pensar amb algun episodi de vents de llevant, i la resta en mitjana, veient el continent europeu ens fa pensar en diferents fronts atlàntics que lliscarien Catalunya sense aprofundir massa.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un octubre lleig, amb temperatures per sobre mitjana climàtica i precipitacions també per sota mitjana, esperem tingui raó l’europeu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 d’octubre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara ens mostra una situació amb la primera i segona setmana amb poc moviment, amb les altes pressions damunt nostre, en canvi, a partir del que seria la segona quinzena entraria amb molt més dinamisme, sobretot a partir del 16 d’octubre cap endavant.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència del model europeu és un setembre clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica, en canvi, el model americà veu un setembre normal, és a dir en mitjana. Quant a la precipitació, tots dos veuen coses diferents, mentre Europeu ens posa alguna llevantada per la costa central/daurada, a la resta menys pluja de la que tocaria sobretot meitat nord, especialment Pirineu on el posa més sec de l’habitual, americà ho mostra en mitjana exceptuant Pirineu occidental on fins i tot seria més plujós de l’habitual. Per tant, tenim clarament dues cares de la moneda, esperem americà l’encerti.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un setembre càlid amb temperatures de 1-1,5 graus per sobre la mitjana, fins i tot superior Pirineu amb 1,5 graus i punts de la costa. Quant a la precipitació posa el litoral costaner central per sobre la mitjana, cosa que fa pensar amb algun episodi de vents de llevant, i el Pirineu i meitat nord una mica més sec del que tocaria.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un setembre amb temperatures en mitjana climàtica. Quant a precipitacions també en mitjana exceptuant punts del Pirineu occidental on potser plouria més del que tocaria.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de setembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara ens mostra una situació amb la primera setmana amb moviment, per després entrar en bloqueig i les dues últimes en terra de ningú, per tant, molta incertesa.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència del model europeu és un agost clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica, en canvi, el model americà veu un agost normal, és a dir en mitjana. Quant a la precipitació, tots dos veuen coses diferents, mentre Europeu ens posa alguna llevantada per la costa i la resta en mitjana, exceptuant el Pirineu on el posa més sec de l’habitual, americà ho mostra en mitjana exceptuant Pirineu on seria més sec de l’habitual.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un agost càlid amb temperatures de 0’5-1 grau per sobre la mitjana, fins i tot superior Pirineu amb 1,5 graus i punts NE. Quant a la precipitació posa el litoral costaner per sobre la mitjana, cosa que fa pensar amb algun episodi de vents de llevant, i el Pirineu una mica més sec del que tocaria.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un agost amb temperatures en mitjana climàtica. Quant a precipitacions també en mitjana exceptuant punts del Pirineu on potser plouria menys del que tocaria.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 18 d’agost l i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara ens mostra una situació amb les primeres setmanes amb bloqueig atlàntic per un anticicló de les Açores ven posicionat, i abraçant-nos la seva falca anticiclònica, per tant exceptuant el Pirineu per orografia no es veuen gaires precipitacions. Però potser a partir de la segona quinzena, es trenca aquesta dinàmica.

Anem per l’anàlisi d’una de les eines més sofisticades que tenim per poder predir la possibilitat de tempestes, i el grau de severitat sobretot si hi ha números a la troposfera de tenir convecció per poder determinar l’aparició de tempestes importants amb possibilitat de pedregades, per entendre bé aquest article recomano tenir coneixement en conceptes bàsics de tempestes com el CAPE, LI, cisalla de vents, difluència en altura i la convergència de vents, tot i que farem una breu explicació dels conceptes en aquest anàlisi.

Us poso el radiosondatge que podeu trobar a la pàgina del Meteocat, on cada dia hi ha dues actualitzacions dels dos radiosondatges que surten de la facultat de física de Barcelona. Aquest és d’avui dia 11/07/25 hora 12 UTC.

Què és un radiosondatge? Bàsicament, es llença un globus d’Heli amb un emissor de ràdio el qual se segueix per triangulació (la nostra estimada trigonometria de matemàtiques) per posicionar-la fins que el globus explota a uns 25 km d’alçada. Actualment, es fan 2 radiosondatges a Barcelona de forma automàtica des de la facultat de física. I quina informació envia?: Les variables que s’obtenen són la temperatura, la humitat relativa, la pressió, la força i direcció del vent a diferents altures. Doncs bé amb aquestes dades es fan els següents diagrames.

Resumint:

Un radiosondatge és una mesura atmosfèrica obtinguda mitjançant un globus sonda que puja des de la superfície fins a l’estratosfera (uns 30 km d’altura). Porta sensors que enregistren dades de:

• Temperatura
• Humitat
• Pressió
• Velocitat i direcció del vent

Aquestes dades es representen en un gràfic anomenat Skew-T log-P o tefigrama, molt utilitzat en meteorologia. Tot i que es fan tot l’any i és molt important per mesura la temperatura a diferents nivells de pressió, ara a l’estiu pren una importància bàsica. Anem per l’anàlisi del radiosondatge que teniu a sobre:

Línia vermella: Temperatura de l’aire a cada nivell de pressió.

Línia verda: Temperatura del punt de rosada (mesura la humitat).

Línia negra corba (traç gruixut): Trajectòria teòrica d’una parcel·la d’aire que s’enfila des de superfície (considerant compressió i condensació adiabàtica).

Zones de color vermell (àrea ombrejada): Espai on la parcel·la puja lliurement perquè és més càlida que l’entorn → indica energia disponible per a la convecció (CAPE).

Zones de color blau (si n’hi hagués): Indicarien inhibició convectiva (CIN).

Element	Significat
🔴 Línia vermella	Temperatura ambiental mesurada
🟢 Línia verda	Temperatura del punt de rosada (humitat relativa)
⚫ Línia negra	Simulació de l’ascens d’una parcel·la d’aire des de la superfície
🟦 Línies blaves inclinades	Adiabàtiques seques
🔴 Línies vermelles corbades	Isotermes (temperatura constant)
🔵 Línies discontínues	Adiabàtiques humides

En aquest gràfic (a l’esquerra), hi trobem:

L’eix vertical és la pressió (hPa) , que disminueix amb l’altura i a la dreta en KM. L’eix horitzontal mostra la temperatura (°C).

En aquest punt vull fer una parada en l’explicació de la línia negra fonamental per entendre el seu desenvolupament del gràfic

Què representa la línia negra al radiosondatge?

La línia negra no és una observació, sinó una simulació teòrica que mostra el camí que seguiria una parcel·la d’aire si s’enfila des de la superfície cap amunt.

Aquesta línia mostra com variaria la temperatura d’aquesta parcel·la en funció de l’altura, sense intercanviar calor amb l’entorn. Això vol dir que es calcula seguint un procés adiabàtic.

Què és un procés adiabàtic?

Un procés adiabàtic és aquell en què no hi ha intercanvi de calor amb l’exterior. En meteorologia, això passa molt sovint amb parcel·les d’aire que pugen o baixen ràpidament.

Hi ha dues fases:

1. Compressió o expansió adiabàtica seca (fins al LCL)

• Quan una parcel·la s’enfila, la pressió ambiental disminueix.
• L’aire, en pujar, s’expandeix i es refreda.
• Fins que no arriba al LCL (Lifted Condensation Level), aquest refredament és adiabàtic sec (no hi ha condensació).
• Rate de refredament:
• → aproximadament –9.8 °C per cada km.

2. Condensació adiabàtica humida (des del LCL cap amunt)

• Quan la parcel·la arriba al punt de rosada, comença a condensar.
• En condessar, allibera calor latent, cosa que frena una mica el refredament.
• A partir d’aquí, el procés és adiabàtic humit.
• Rate de refredament humit:
• → varia entre –4 i –6 °C per km segons la humitat.

Per això la línia negra canvia de pendent bruscament al LCL: perquè canvia el ritme de refredament.

Què significa això en el gràfic?

• Des de superfície fins al LCL, la línia negra baixa (puja en alçada) seguint la línia adiabàtica seca.
• A partir del LCL, la línia negra gira i segueix les adiabàtiques humides, més inclinades, fins que arriba al nivell d’equilibri (EL), on la parcel·la ja no pot continuar pujant.

Aquesta línia, per tant, simula el comportament tèrmic d’una bombolla d’aire que puja.

Per què és tan important?

Aquesta línia es compara amb la línia vermella (temperatura real de l’ambient). Així sabem si:

• La parcel·la és més càlida que l’ambient → segueix pujant (convecció).
• La parcel·la és més freda que l’ambient → s’enfonsa (no hi ha convecció).

La zona vermella ombrejada entre la línia negra i la vermella és el CAPE → energia disponible per a tempestes. Quant més gran més possibilitat de severitat

Definició de les diferents variables de la llegenda:

Aigua precipitable: 43 mm

• Què és? La quantitat total d’aigua que conté la columna d’aire si tota la humitat es condensés i caigués com a pluja.
• Valor alt (>30 mm): Indica un ambient molt humit → potencial per a precipitacions intenses.
• → 43 mm: Molta humitat disponible → risc de pluges torrencials o tempesta amb aiguats.

Nivell de congelació: 4378 m

• Què és? L’altura a la qual la temperatura baixa de 0 °C.
• Importància: Afecta la calamarsa i neu. Si és molt alt, la neu només cau en cotes altes.
• → 4378 m: Molt elevat → les precipitacions serien en forma de pluja a gairebé tot el territori.

Nivell de condensació (LCL): 960 m

• Què és? L’altura a la qual l’aire que puja comença a condensar-se (es forma núvol).
• → 960 m: Núvols baixos o mitjans, fàcil aparició de cúmuls i cúmulonimbus.

Nivell de convecció (LFC): 960 m

• Què és? A partir d’aquesta altura, l’aire calent és més lleuger que l’ambient i comença a pujar sol.
• → 960 m: Convecció activa des de molt a baix, condicions molt favorables a la formació de tempestes.

Nivell d’equilibri (EL): 11.785 m

• Què és? Fins on puja la parcel·la abans d’igualar la temperatura amb l’ambient.
• → 11.785 m: Desenvolupament molt vertical → tempestes altes i potents (núvols poden superar els 11 km).

CAPE (Convective Available Potential Energy): 1996.7 J/kg

• Què és? Energia que té una parcel·la per pujar. Reflecteix la força potencial de les tempestes.
• > 1000 J/kg: Inestabilitat forta.
• > 2000 J/kg: Tempestes fortes possibles.
• → 1996.7 J/kg: Inestabilitat molt alta, possibilitat de tempestes violentes amb desenvolupament explosiu.

CIN (Convective INhibition): 0 J/kg

• Què és? Energia negativa que cal superar per iniciar la convecció.
• → 0 J/kg: No hi ha barrera per a la convecció → si hi ha forçament (orografia, fronts…) la tempesta es pot activar fàcilment.

Lifted Index (LI): –5

• Què és? Diferència de temperatura entre l’aire ambient i una parcel·la pujada a 500 hPa.
• LI < –4: Atmosfera molt inestable.
• → –5: Condicions favorables per a convecció severa, com ara pedregades o mànegues.

Vertical Totals (VT): 25

• Què és? Índex basat en diferències de temperatura entre dues capes.
• > 24: Tempestes moderades a fortes.
• → 25: Condicions favorables a torbonades o grans cúmuls convectius.

Total Totals Index (TT): 49

• Què és? Índex combinat que també mesura inestabilitat i potencial tempestuós.
• > 45: Possibles tempestes severes.
• → 49: Situació clarament propensa a tempestes intenses.

Vent i cisalla (important per a tempestes organitzades)

La cisalla del vent és la variació de la velocitat i direcció del vent amb l’altura, i és clau per determinar si una tempesta serà:

• Breu i poc organitzada (cisalla dèbil),
• O bé forta i potencialment severa (cisalla forta i ben orientada).

Per què és important?

1. Organització de tempestes: La cisalla ajuda a separar l’ascens i el descens d’aire dins una tempesta, cosa que allarga la seva vida.
2. Probabilitat de supercèl·lules: Una forta cisalla i un gir de vents (com aquí) pot generar rotació dins la tempesta i afavorir supercèl·lules i, en casos extrems, tornados.
3. Més risc de fenòmens severs: Amb cisalla forta pot haver-hi pedra gran, ratxes fortes i mànegues.

SRH SFC–3 km (Helicitat relativa): 75.9 m²/s²

• Què és? Mesura del gir del vent en els primers 3 km (important per a rotació i supercèl·lules).
• > 100: Potencial per a supercèl·lules.
• → 75.9 m²/s²: Moderada. Possibles rotacions locals.

Cisalla SFC–6 km: 6.8 m/s

• Què és? Canvi de direcció i velocitat del vent amb l’altura.
• > 6 m/s: Ja permet una certa organització convectiva.
• → 6.8 m/s: Poden formar-se multicèl·lules o línies de tempesta.

Velocitat i direcció de la tempesta (SFC–6 km):

• 13 kt i 353°
• Indica el moviment probable de la tempesta:
  • Velocitat: 13 nusos (~24 km/h), lent però significatiu.
  • Direcció: cap al sud (quasi 360°).

M’agradaria aprofundir i repassar uns conceptes fonamentals dins del radiosondatge que per mi prenen molta importància

VT (Vertical Totals Index)

• És la diferència de temperatura entre la baixa i la mitjana troposfera.
• Fórmula: (T850 − T500) → temperatura a 850 hPa menys temperatura a 500 hPa.
• Significat: com més gran és, més gradient tèrmic vertical → més inestabilitat potencial.

Valors típics:

• < 26 → atmosfera estable.
• 26–29 → inestabilitat feble/moderada.
• 30–33 → inestabilitat clara, possibilitat de tronades.
• 34 → forta inestabilitat, tempesta probable.

TT (Total Totals Index)

• És la suma de dos components:
  • Vertical Totals (VT = T850 − T500)
  • Cross Totals (CT = Td850 − T500), on Td850 és el punt de rosada a 850 hPa.
• Fórmula: TT = (T850 − T500) + (Td850 − T500)
• Significat: combina gradient tèrmic i humitat → millor indicador de tempesta.

Valors típics:

• < 44 → estable.
• 44–50 → tronades possibles.
• 50–55 → tronades probables i localment fortes.
• 55 → alt risc de tempestes severes.

Dinàmica del vent

SRH (Storm Relative Helicity)

• Mesura la capacitat de l’atmosfera per generar rotació en una tempesta.
• Calcula la curvatura i cisalla del vent des de superfície fins a 1, 3 o 6 km.
• Significat: com més gran és, més probabilitat de supercèl·lules i tornados (als EUA és clau).

Valors típics (0–3 km):

• < 100 m²/s² → poca o nul·la rotació.
• 100–200 m²/s² → possible organització i multicel·lulars.
• 200–300 m²/s² → bon potencial per supercèl·lules.
• 300 m²/s² → alt risc de tempestes severes rotacionals.

Cisalla del vent (Wind Shear)

• És el canvi de velocitat i direcció del vent amb l’altura.
• Es mira sobretot:
  • 0–3 km (superfície a capes baixes) → clau per a desenvolupament i organització.
  • 0–6 km (tota la troposfera baixa/mitjana) → clau per mantenir tempestes severes.

Valors de referència (0–6 km):

• < 10–15 kt → convecció aïllada, no organitzada.
• 15–20 kt → multicel·lulars, alguns nuclis organitzats.
• 20–40 kt → suficient per supercèl·lules i línies de tempestes.
• 40 kt → condicions molt favorables per tempestes severes ben organitzades.

Resum senzill per recordar

• VT i TT → mesuren gradient tèrmic i humitat.
• SRH → mesura rotació potencial.
• Cisalla → mesura l’organització i la durada de les tempestes.

Observeu a la part superior dreta tenim un gràfic que visualment pot semblar estrany, el gràfic és un hodògraf i mostra informació molt valuosa relacionada amb els vents en diferents altures. A continuació t’explico com llegir-lo

Què és un hodògraf?

L’hodògraf és un gràfic que representa el canvi de direcció i velocitat del vent amb l’altura. És un element fonamental per entendre la cisalla del vent (wind shear), especialment en situacions de tempesta.

• L’eix horitzontal i vertical mostren la intensitat del vent en nusos, 1 nus equival a 1,8km/h, per tant 10 nusos un 18 km/h, 1 kt = 1 nus = 1.852 km/h, cap a l’est-oest i nord-sud, respectivament.
• Cada punt del traç representa el vector del vent a una certa altura, i el codi de colors indica l’altura en km (ex: vermell a 10 km, verd a 5 km, blau a prop de superfície…).

Com interpretar l’hodògraf d’aquest radiosondatge

• El traç fa una corba clara i girada cap a la dreta a mesura que pugem en altura.
• Això indica que la direcció del vent canvia amb l’altura (rotació horitzontal), i també que la velocitat augmenta progressivament.
• Aquest gir ciclònic (cap a la dreta) és un senyal molt clar d’una cisalla favorable per a tempestes organitzades o supercèl·lules.
• Cada tram de color representa el vent dins un interval d’altura:
  
• Forma del traç: què diu sobre la cisalla?
  En aquest hodògraf el traç gira cap a la dreta (gira ciclònicament). Això ens indica:
  Canvi de direcció del vent amb l’altura → per exemple: de sud a superfície cap a oest o nord-oest en altura.
  Augment de la velocitat: cada cop més lluny del centre, vol dir vents més forts a mesura que pugem.
  Aquest gir i augment indiquen una cisalla molt favorable per tempestes organitzades o supercèl·lules.
  
  La fletxa blava: què indica?
  La fletxa blava representa la velocitat i direcció de desplaçament de la tempesta (storm motion vector), calculat segons el perfil del vent.
  Direcció: cap on es mourà la tempesta (aquí cap al 353°, gairebé cap al nord).
  Velocitat: en aquest cas 13 kt (uns 24 km/h).
  Això es calcula en funció de la cisalla i la profunditat de la convecció, i serveix per predir cap on anirà la tempesta, molt útil per fer seguiment i avisos.
• A diferència d’un mapa, molts hodògrafs tenen el nord cap avall, i el sentit horari i antihorari pot variar segons el programari meteorològic que l’ha generat.
  En aquest hodògraf en concret (del Meteocat):
  L’eix de 0° (nord) està cap avall.
  L’eix de 90° (est) està a la dreta.
  L’eix de 180° (sud) està cap amunt.
  L’eix de 270° (oest) està a l’esquerra.
  Per això, tot i que la fletxa blava sembla anar “cap avall” visualment, en realitat està anant cap al nord (353°) segons el sistema de coordenades intern del gràfic.
  
  
  Exemple de lectura pas a pas:
  0 km (blau fosc): vent feble del sud-est.
  1–2 km (blau clar): guanya força i gira cap al sud-oest.
  3–5 km (verd/taronja): vent cada cop més fort i gira més a l’oest.
  >6 km (vermell): ja gira cap al nord-oest amb força notable → flux de sortida de la tempesta.
  
  Resum gràfic i funcional
  Color = altura → blau (baix), verd-taronja (mig), vermell (alt).
  Distància al centre = velocitat del vent.
  Gir cap a la dreta = bona cisalla direccional (favorable per supercèl·lules).
  Fletxa blava = cap on anirà la tempesta i a quina velocitat.

Resum final

Aquest radiosondatge mostra una atmosfera molt inestable i humida, amb potencial per a:

• Tempestes fortes o severes
• Pluges intenses
• Desenvolupament vertical molt potent de núvols
• Absència de barreres per a la convecció

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència del model europeu és un juliol clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica, igual que el model americà, que encara ho accentua més. Recordem que juny encara ha estat molt més del pronosticat del model europeu. Quant a la precipitació, tots dos veuen coses diferents, mentre Europeu posa sequera Pirineu i Prepirineu agafant NE (la resta en mitjana), americà ens posa més precipitació de la que tocaria sobretot meitat més occidental i Pirineu, sense dubte seria una molt bona notícia, tot i això, recordar que juliol exceptuant Pirineu és un mes sec, per tant, que plogui per sobre mitjana no vol dir necessàriament plogui molts litres.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un juliol càlid amb temperatures de 0’5-1 grau per sobre la mitjana, fins i tot superior Pirineu amb 1,5 graus i punts NE. Quant a la precipitació posaria litoral i prelitoral en mitjana, tot i que a mi aquests colors blancs moltes vegades és que el model no ho té gaire clar. I clarament Pirineu i Prepirineu amb menys precipitació de la que tocaria, i tenint en compte que juliol no és un mes pluviomètricament fort (exceptuant punts Pirineu).

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un juny amb temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, amb temperatures entre 1-2 graus per sobre, força decebedor i preocupant tenint en compte el juny que hem patit. Quant a precipitacions molt millor que l’europeu amb precipitació per sobre mitjana sobretot punts i meitat més occidental del país agafant el Pirineu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 16 de juliol i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara ens mostra una situació amb les primeres setmanes amb bloqueig atlàntic per un anticicló de les Açores ven posicionat, i abraçant-nos la seva falca anticiclònica, per tant exceptuant el Pirineu per orografia no es veuen gaires precipitacions. Però potser a la setmana del 16 de juliol aquesta falca anticiclònica es trencaria donant opció a fronts atlàntics.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència del model europeu és un juny clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica, igual que el model americà, que encara ho accentua més. Quant a la precipitació, tots dos veurien en mitjana litoral costaner i prelitoral, mentre com més cap a l’interior i Pirineu+Prepirineu menys precipitació de la que tocaria.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un juny càlid amb temperatures de 0,5-1 grau per sobre la mitjana, fins i tot superior Pirineu amb 1,5 graus. Quant a la precipitació posaria litoral i prelitoral en mitjana, tot i que a mi aquests colors blancs moltes vegades és que el model no ho té gaire clar. I clarament Pirineu i Prepirineu amb menys precipitació de la que tocaria, i tenint en compte que juny no és un mes pluviomètricament fort.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un juny amb temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, amb temperatures entre 1-2 graus per sobre, força decepcionant. Quant a precipitacions molt semblant a l’europeu com més sector de ponent menys precipitació, i potser en mitjana sector costaner, fa pensar que no veu entrada de fronts atlàntics per un JET molt cap amunt i un zonal marcat.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de juny i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara ens mostra una situació amb les primeres setmanes amb bloqueig atlàntic per un anticicló de les Açores ven posicionat, i abraçant-nos la seva falca anticiclònica, per tant exceptuant el Pirineu per orografia no es veuen gaires precipitacions

Amb l’arribada del maig, el focus meteorològic es desplaça cap a una transició entre la primavera i els primers trets de l’estiu. Les previsions estacionals ens donen indicis generals, no detallats dia a dia, però útils per anticipar anomalies tèrmiques o de precipitació. Vegem què indiquen els principals models. Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/ Els models estacionals són models de predicció meteorològica a llarg termini, normalment pensats per anticipar el comportament mitjà del clima en períodes d’un a sis mesos vista, o fins i tot més. No pretenen dir el temps que farà un dia concret, sinó si un període (com un mes o una estació) tindrà més tendència a ser més càlid o més sec (o més fred o més plujós) del que és habitual, segons la climatologia.

Com funcionen?

1. Condicions inicials globals Els models estacionals parteixen de l’estat actual de:
   • La temperatura de l’oceà (sobretot l’oceà Pacífic, clau per fenòmens com el Niño/Niña).
   • L’estat de l’atmosfera (pressions, vents, humitat).
   • La coberta de neu i gel.
   • El sòl i la humitat.
   • La estadística

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

🌡️ Tendències de temperatura per al maig de 2025

Model ECMWF (europeu)

• El mapa mostra una anomalia tèrmica positiva a Catalunya, especialment a l’interior i nord-est. No mostra aquesta anomalia a tota la peninsula
• La desviació prevista se situa entorn de +1 °C a +1 ,5°C respecte a la mitjana climàtica del maig.
• 👉 Això indica un maig probablement càlid, però sense ser extrem.

Model CFSv2 (americà)

• També presenta una anomalia tèrmica positiva. Tot i que la majoría de la península en mitjana.
• Per Catalunya, s’estima una desviació d’uns +0,5 °C a +1 °C.
• 👉 El model americà reforça la idea d’un maig més càlid del que és habitual, amb una anomalia lleugerament més baixa que l’europea.

✅ Conclusió

Els dos models estacionals apunten a un maig amb temperatures per sobre de la mitjana climàtica a Catalunya, amb anomalia tèrmica prevista d’entre +0,5 °C i +1,5 °C.
📌 És una tendència coherent amb el context actual d’escalfament global i podria comportar un inici anticipat del caràcter estiuenc al final del mes.

---

🌧️ Tendències de precipitació per al mes de maig de 2025

Model ECMWF (europeu)

• El litoral català i llevant peninsular apareixen amb probabilitat elevada de precipitació per sobre de la mitjana climàtica.
• 👉 Tendència humida per a Catalunya, especialment zones properes al mar.

Model CFSv2 (americà)

• Mostra una anomalia positiva de precipitació al nord-est peninsular (Catalunya).
• 👉 També apunta cap a un maig més plujós del normal, especialment a la franja costanera.

✅ Conclusió

Els dos models coincideixen a anticipar un maig amb més precipitació de l’habitual a Catalunya.
📌 És una molt bona notícia, tenint en compte la necessitat de pluja després de mesos secs i la situació dels embassaments.

🌍 Conclusió final – Previsió per a Catalunya, maig 2025

Els models estacionals coincideixen a indicar que el mes de maig tindrà un comportament més humit i càlid del que és habitual a Catalunya.

• 🌧️ Precipitació:
  Es preveu que maig sigui més plujós del normal, sobretot al litoral i prelitoral. Aquesta és una bona notícia per a la regeneració dels recursos hídrics després de mesos de dèficit pluviomètric.
• 🌡️ Temperatura:
  Les temperatures es mantindran per sobre de la mitjana climàtica, amb una anomalia tèrmica moderada, especialment cap a finals de mes. Això pot afavorir una transició suau però anticipada cap a un ambient estiuenc.

📌 En conjunt, tot apunta a un maig actiu meteorològicament, amb dinàmica atlàntica més present del que és habitual i temperatures que continuen marcant la tendència de fons d’un clima més càlid.