Categoria: General (Pàgina 1 de 25)

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència del model europeu i americà és un setembre clarament amb temperatures per sobre la mitjana climàtica. Quant a precipitacions, dues cares molt diferents mentre l’americà veu un setembre amb precipitació per sobre mitjana, europeu estaria en mitjana menys el terç del NW que seria més sec del normal. Mapes en mà, i com sembla que serà l’inici de setembre semblaria que els postulats de l’americà agafarien més números, el que serien fantàstiques notícies.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un setembre molt càlid amb temperatures d’1,5 graus per sobre la mitjana, però mirant l’encert que ha tingut per exemple a juny encara ho hem d’agafar amb més pinces. Quant a la precipitació ens posa tota Catalunya en mitjana, menys la part més occidental del Pirineu i Prepirineu occidental, que plouria menys del que tocaria. Veient les previsions pels primers dies de setembre i sobretot el que pot caure a Aragó, Navarra, País Basc i Rioja, costa de creure, mirant que el model els posa en mitjana, en pocs dies sortirem de dubtes.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta setembre amb temperatures per sobre mitjana entre 0-0,5 graus, per tant, no veu tanta calor com l’europeu. Quant a precipitacions ens pinta un setembre amb precipitacions per sobre la mitjana climàtica, cosa que seria fantàstic i de moment els models meteorològics ens marquen que sembla començaríem setembre amb pluges.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 18 de setembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara mostra una situació força bona les dues primeres setmanes estaríem en terra de ningú, però sobretot marca altes pressions a latituds superiors, cosa que faria de barrera i permetria l’entrada de fronts atlàntics, de fet fins i tot la tercera setmana de setembre ens posa terreny d’aire fred, per tant, molt bona perspectiva que ens presenten els ensembles del CFS.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

Avui mateix us he publicat un twitt de com ha estat el mes de juny comparat en la realitat dels mapes d’anomalies publicat avui pel Meteocat. La realitat és que a escala de temperatura l’ha encertat molt poc, de fet en diferents comarques hi ha hagut anomalies negatives i el model no ho veia, més encertat quant a la precipitació. Amb això el que vull dir és que si mirem les temperatures que tenim avui i fins i tot la previsió a uns 1/10 dies sobretot el model europeu no es correspon gaire, però és meteo i una setmana amb el #bomboinfierno ho pot canviar tot. La tendència del model europeu és un juliol clarament en temperatures per sobre la mitjana climàtica, mentre que l’americà ho veuria en mitjana majoritàriament. Quant a precipitacions, tenint en compte que és un dels mesos més secs, europeu en mitjana o lleugerament més sec el que seria Pirineu i Prepirineu més occidental, mentre americà en mitjana, però repetim que parlem de la mitjana d’un dels mesos més secs, per tant, poca pluja.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un juliol càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana, però mirant l’encert que ha tingut a juny encara ho hem d’agafar amb més pinces. Quant a la precipitació ens posa tota Catalunya amb precipitació en mitjana, menys la part més occidental del Pirineu i Prepirineu occidental, que plouria menys del que tocaria. Recordeu que la mitjana de juliol és molt poca pluja, és un dels mesos més secs de l’any.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un juliol en temperatures en mitjana o lleugerament superior a l’extrem sud del país, el que serien precipitacions també en mitjana, però com portem dient mitjana d’un dels mesos més secs.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de juliol i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ara per ara mostra una situació de no estar influenciats per bloquejos forts, el que seria molt bona notícia, ni afectats per grans baixes o depressions, cosa normal en el mes que estem, estaríem en terra de ningú, per tant, amb probabilitats puguem tindre algun solc o embossament fred que es pogués despenjar sumant litres. Potser cap al final podríem tindre la clàssica falca anticiclònica, però ara mateix és parlar per parlar.

Una de les teleconnexions més mediàtiques l’ENSO, o més conegut com el “Niño” o la “Niña” tornarà a agafar protagonisme sobretot a partir d’aquest setembre. En aquests moments seguim en el que s’anomena la fase neutra, és a dir sense “niño” ni “niña”.

S'afavoreix que La Niña es desenvolupi durant juliol-setembre (65% de possibilitats) i persisteixi
a l'hemisferi nord l'hivern 2024-25 (85% de probabilitat durant novembre-
gener)

En aquest moments tenim el que anomenem condicions neutrals sense “niña” ni “niño”, és a dir lleugerament per sobre o per sota mitjana climàtica però sense ser significatiu:

Hi ha condicions ENSO neutrals.*
Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a l'oest-
oceà Pacífic central, prop de la mitjana a l'oceà Pacífic central-est, i
inferior a la mitjana a l'extrem oriental oceà Pacífic.

Però primer desenvoluparem que és el “Niño” o la “Niña” i després parlarem de quina influència pot tindre de nou aquest fenomen de la “Niña” a casa nostra:

La “Niña” és un fenomen climàtic que es produeix a l’Oceà Pacífic, i que està relacionat amb el cicle climàtic conegut com El Níño-Oscil·lació del Sud (ENSO, per les seves sigles en anglès). La Niña es caracteritza per una disminució de la temperatura superficial de l’aigua de l’Oceà Pacífic tropical oriental, que pot durar diversos mesos o fins i tot anys.

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. En el gràfic de sota episodis “niño” amb vermell o “niña” amb blau, o grisos episodis neutres com l’actual, amb els graus per sobre o sota la mitjana climàtica de les aigües superficials d’aquella zona.

La Niña es produeix quan les aigües de l’Oceà Pacífic es refreden més del que seria normal. Això es deu a la interacció entre els vents, la temperatura de l’aigua i la topografia de l’Oceà Pacífic. Els vents alisiens, que bufen cap a l’oest des de l’Amèrica del Sud, emprenen les aigües càlides cap a l’oest, fent que l’aigua freda emergeixi a la superfície de l’Oceà Pacífic oriental. Aquesta aigua freda s’estén a través de l’Oceà Pacífic i provoca una sèrie de canvis en el clima global.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Els efectes de la Niña són variats i poden afectar a la temperatura, la precipitació, els vents i els patrons de circulació atmosfèrica a escala global. Això pot provocar canvis en el clima a diferents regions del món, incloent la disminució de la precipitació a l’Amèrica del Sud i l’augment de la pluja a l’Àfrica Oriental. A més, la Niña pot influir en el patró de l’huracans a l’Atlàntic i a la regió del Pacífic oriental, i també pot afectar la pesca i l’agricultura a diferents parts del món.

Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisiens:

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconnexió.

A partir d’aquí esperar, i veure si com sembla i podeu veure en el gràfic de sota, la majoria de models preveuen l’arribada de la ”niña” segurament a finals d’estiu o principis de tardor, tot i la incertesa dels models en l’actualitat. De fet el model ens dóna un (5% de probabilitat d’estar amb “niña” entre novembre i gener, i si observem el gràfic els models ens apuntem que l’hivern continuaríem amb “niña”.

En teoria com hem parlat no queda clar que aquesta connexió sigui més o menys favorable a Catalunya i fins i tot al continent europeu. Però si va agafant números que una situació de “niña” pot afavorir més precipitacions al Mediterrani, tot i que venim d’exemples on no ha passat, per tant, queda molt camí per poder afirmar en positiu i negatiu si ens és o menys favorable.

Si fem una miradeta a la mitjana de models estacionals C3S, tant a nivell de precipitacions com a temperatura, en el cas nostre no ens portaria cap alegria de fet els models veuen anomalia negativa de precipitació, és a dir menys pluja de la que tocaria, i positiva de temperatura amb més temperatura per sobr ela mitjana. Queda un món i aquest models estacionals són tendències que moltes vegades no dibuixen correctament el que passa.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència d’aquests dos models el mes de juny és com a mínim esperançadora en l’àmbit de precipitacions, cap dels dos models ens posa anomalia positiva de precipitació, ens ho posen en mitjana, fins i tot per sobre mitjana europeu a tota Catalunya. En temperatura europeu clarament per sobre mitjana mentre americà quasi tot el país en mitjana. En fi, no seria per tirar coets, però ho signem sense pensar-ho.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un juny càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació bones notícies, en posa tota Catalunya amb precipitació lleugerament per sobre la mitjana, sense tirar coets parlem de 5/10 litres superior en mitjana, però a les portes de l’estiu seria una gran notícia.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un juny en temperatures en mitjana o lleugerament superior a l’extrem NW del país, el que serien precipitacions també en mitjana. La veritat és que si les tenim en mitjana també seria una bona notícia.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de juny i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ara per ara mostra una situació de variabilitat fins al 5 de juny, llavors entraríem en zona de bloqueig per tornar a agafar potser una setmana de dinamisme a partir del 15 de juny. No hi ha un dibuix sinòptic clar, però l’important és que tampoc és un bloqueig marcat. Esperem que continuem regant i sumant litres.

Seguim en ratxa!!, anem sumant litrades i temperatures de luxe, fins i tot per sota la mitjana climàtica. Tenim una baixa situada entre França i Espanya posada en el mar atlàntic i el que és més important no es mou, observeu que passen els dies i continua quieta, gràcies a les altes pressions escandinaves, abraçant a les illes britàniques i part de l’atlàntic nord, això fa literalment de barrera i es recaragola amb un embossament fred de quasi -22 a 500 hPa, enviant-nos baixes pressions humides i aire fred en altura, sumat a què estem a primavera ingredients fantàstics, per patacs, pluges, tronades i calamarses.

Observeu que tenim aire fred per dies, com a exemple us poso icon a 500 hPa fins on arriba a 120h (dimecres) i com podeu veure continuarem amb l’element principal per pluges, patacs i tempestes, aire fred en altura, sumat a baixes pressions superficials, i arrossegament humit pel moviment antihorari de la baixa, ahhhh i el solet de primavera que fa molta feina.

Dissabte:

Aquesta matinada encara tindrem precipitacions sobretot sector més NW del país agafant Pirineu o Prepirineu. Dissabte al matí podem tindre precipitacions cap a la costa, preferentment costa daurada i costa central, en general meitat nord del país, agafant Pirineu, Prepirineu i punts de CAT interior, al matí menys probable al sud. A la tarda es tornarà a activar la convecció, però una vegada més el SW farà de frontera i el fuet convectiu serà més cap a la meitat oest del país, sense descartar pugui sorgir una tamborinada prop de la costa. Però en principi com podeu observar amb la imatge és el dia que tindrem el nucli de la baixa més lluny. Cota de neu de 2200/2400 m

Diumenge:

Ara per ara, si heu d’escollir un dia per fer activitats de muntanya o a la costa, és el dia mapes en mà, en principi durant el matí no esperem precipitacions, i aquestes apareixerien a la tarda i més Pirineu occidental i Prepirineu (quadrant NW), sense descartar puguin agafar més extensió i surti algun bolet inconnex, però ara per ara apostaríem per un dia amb menys convecció. Observeu com el nucli més fred el tindríem a l’oest peninsular, amb influència de SW i la part més freda solament afectant el quadrant comentat. Cota de neu uns 2400m

Dilluns:

Ens situem a 80h, i en primavera i parlar de precipitacions la probabilitat disminueix, tot i que ara per ara sembla que les precipitacions apareixerien de bon matí però més situades meitats nord, i no tant una regada general com fa un parell de dies mostraven els models. Tot i això, seria el dia amb més precipitació, ja que la part més freda de la baixa la tornaríem a tindre molt més a prop, de fet la matinada de dimarts continuarem en precipitacions que segurament agafarien més la part oest del país sumat a punts del sud de CAT. Cota de neu 2200/2400m

Observeu el meteograma, seguirem amb ratxa temperatures en mitjana o per sota mitjana i amb precipitacions.

Fem una primera mirada de quin temps podem esperar de dijous a dilluns ara que molta gent tindrà festa divendres i dissabte per les escoles i la festa de la segona Pasqua a Barcelona. La resposta és ràpida, tindrem aire fred en altura i, per tant, possibilitat de ruixats cada dia. Avencem que aquest cop el vent no serà protagonista i fins dilluns no tindrem ni mestral ni tramuntana, exceptuant els cops de vents associats a alguna tamborinada.

Observeu l’aire fred que tindrem a 500hP uns 5.500 m, com podeu veure ens acompanyarà de dijous a dilluns, fins i tot de cara demà tindrem la -22/-24, molt aire fred a les alçades de l’any que som, sinònim de tamborinades i tempestes.

Dijous:

Atenció!!, amb els patacs, tamborinades, calamarsa o pedra. Ens entra una -22 a 500 hPa, fins i tot extrem NW del Pirineu una -24, i això en primavera és una petita bomba freda de convecció. Cota de neu es mourà entre els 1700/1800 a 1900m. Tindrem en alçada SW-W . Precipitacions entrant de matinada d’oest cap a est, més meitat nord, al matí afectant litoral i prelitoral costaner, en principi més números, patacs comarques gironines i barcelonines, a la tarda clàssics ruixats inconnexos que podrien afectar a qualsevol punt. En definitiva, un maig com els de sempre, primavera, mode on. Us deixo acumulats Arome d’on veu els llocs més probables, però repeteixo en primavera hi ha la bono loto tempestes.

Divendres:

Divendres al matí ens llevarem amb algunes precipitacions sobretot al Pirineu més occidental, a partir d’aquí seria una mica més estable, però a la tarda sortirien bolets força inconnexos, aparentment més números prelitoral i punts de l’interior i del sud així com al Pirineu però no gaire organitzats. Cota de neu de 2200/1900m

Dissabte:

Ens entraria una linea d’inestabilitat associada a aire fred que passaria d’oest cap a est, a partir del migdia creixerien els primers ruixats sobretot meitat oest del país i Pirineu més occidental, però anirien avançant cap a l’est, tot i que a la costa és on menys plourà no descartem acabin de fer presencia, més números costa sud. Cota de neu de 2100 a 2400m

Diumenge:

Tot i que estem a moltes hores i la previsió agafa un grau d’incertesa elevada, sumat a què estem a primavera. Diumenge esperem les precipitacions a partir de la tarda, per tant, matí força salvable, i sobretot meitat oest del país, creiem que a la costa no plourà ni matí ni a la tarda. Diumenge la cota de neu rondaria els 2500m.

Dilluns:

Ara per ara el dia més inestable, però estem a més de 120 h i la probabilitat és baixa, anirem actualitzant. Les precipitacions arrancarien de bon matí de sud cap a nord escombrant tot el país. Amb aparició sobretot a mig matí del mestral i la tramuntana. I la bona notícia és que si encara mirem més enllà sembla l’aixeta de moment no es tanqui.

Acumulats GFS fins dilluns, és una aproximació no mireu els litres

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència d’aquests dos models el mes de maig és com a mínim esperançadora en l’àmbit de precipitacions, cap dels dos models ens posa anomalia positiva de precipitació, ens ho posen en mitjana, fins i tot per sobre mitjana europeu al litoral costaner, i americà Pirineu més occidental. En temperatura europeu clarament per sobre mitjana mentre americà en mitjana. En fi, no seria per tirar coets, però ho signem sense pensar-ho i més després dels últims ruixats.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un maig càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació té molta indefinició, podríem pensar que seria estar en mitjana, però moltes vegades aquests blancs és que el model no ho té clar. Tot i això, pinta més precipitació per sobre litoral costaner, cosa que fa pensar veu alguns llevants.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un maig en temperatures en mitjana i el que serien precipitacions també en mitjana i fins i tot una mica per sobre el que seria Pirineu occidental. La veritat és que si fa de maig ja podem estar prou contents.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de maig i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ara per ara mostra una situació de variabilitat fins al 8 de maig, llavors entraríem en zona de bloqueig per tornar a agafar una setmana de dinamisme important a partir del 16 de maig. De fet, ens dibuixa una segona quinzena de maig més moguda. Pensem que estem a primavera, la variabilitat és sempre present, per tant, si normalment hem de mirar aquests models amb pinces, potser en primavera encara més.

Per desgràcia aquests últims anys anem parlant de rècords i de situacions excepcionals, moltes vegades utilitzem l’expressió no és gens normal, no ha passat mai. Aquest escrit és per explicar com en meteorologia podem parlar que estem davant un episodi excepcional, molt poc freqüent o mai viscut d’ençà que es recullen dades en un determinat dia d’un mes. Bàsicament, tenim dues maneres, els percentils i la distribució típica aplicada a una distribució normal amb els famosos sigmes. El model europeu també ha tret el seu índex EFI (Extreme Forecast Index), per mesurar l’excepcionalitat d’una determinada variable meteorològica.

Comencem Els Percentils:

Perquè són tan importants per parlar de l’excepcionalitat d’una dada:

Els percentils en meteorologia són una mesura estadística que s’utilitza per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques com la temperatura, la pluja o la humitat en un lloc i període determinats. Els percentils proporcionen informació sobre la freqüència amb la qual es produeixen valors determinats de la variable meteorològica en qüestió.

Per entendre-ho millor, pensem en el percentil 50. Aquest percentil indica el valor que divideix la sèrie temporal de la variable meteorològica en dos parts iguals.(ordenats de gran a petit) Així, el percentil 50 de la temperatura en un lloc determinat indica la temperatura per sota de la qual es troba el 50% de les observacions i per sobre de la qual es troba l’altre 50%. El percentil 50, també conegut com la mediana, o valor mig (valor que ocupa el lloc central, deixant els mateixos resultats a l’esquerra i dreta), és una mesura estadística útil per a descriure la temperatura mitjana o normal en un lloc i període determinats.

A més del percentil 50, també es poden utilitzar altres percentils per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques. El percentil 10, per exemple, indica el valor per sota del qual es troben el 10% de les observacions, mentre que el percentil 90 indica el valor per sobre del qual es troben el 90% de les observacions. Per tant ja són valors força excepcionals, siguin en una anomalia més negativa o positiva. Això és important per a avaluar situacions extremes, com ara períodes de sequera o episodis de pluges intenses. Per tant, parlar d’un 99% de percentil significa que amb aquesta sèrie del 1979-2021 de 42 anys solament aquest dia a uns 1500 m un 1% la temperatura ha estat més elevada, o si és el 100% mai s’ha registrat, en conseqüència, situació completament extrema i estranya. Resumint des de que es prenen aquestes dates no havia passat mai o molt poc. Com podeu observar en la imatge primera , la situació de divendres amb anomalies d’alçada geopotencial és tremenda, tindrem rècord en alçada geopotencial a 550hPa, o el que és el mateix amb dades del 1979-2021 aquest 500 hPa no havien estat mai tan amunt un 12/13 abril, el model dóna 588, el que seria 5.880m quan parlem que normalment aquest 500 hPa estan a 5.550m.

Entre divendres i dissabte tindrem rècord en alçada geopotencial a 550hPa, o el que és el mateix amb dades del 1979-2021 aquest 500 hPa no havien estat mai tan amunt un 12/13 abril, el model dóna 588, el que seria 5.880m quan parlem que normalment aquest 500 hPa estan a 5.550m. pic.twitter.com/Svcgjmclb3

— Àlex Van der Laan (@alexmegapc) April 11, 2024

Mireu com exemple els percentils que portem a l’estació de meteo de l’aeroport de Barcelona. Els vermells dies més càlids del normal, fins i tot extrems (valors de 95% a rècord), i els blaus més freds del normal, crec que una imatge val molt més que totes les meves paraules.

La Campana de Gauss els percentils, la desviació estàndard (simbolitzat en el gràfic amb el símbol sigma)

Els percentils es poden representar en una campana de Gauss per a ajudar a visualitzar millor la seva distribució en relació a la mitjana. La campana de Gauss és una distribució normal que mostra la freqüència amb què es produeixen diferents valors de la variable meteorològica en qüestió.

La campana de Gauss es caracteritza per tenir una forma simètrica i per estar centrada en la mitjana de la distribució. Això significa que la major part de les observacions es concentren al voltant de la mitjana i que les observacions extremes són menys freqüents.

Per a representar els percentils en una campana de Gauss, primer s’ha de calcular la mitjana i la desviació estàndard de la distribució de la variable meteorològica. Recordem que la desviació estàndard ens indica la quantitat amb què les dades individuals varien respecte a la mitjana. Si la desviació estàndard és petita, això indica que les dades estan molt a prop de la mitjana i que hi ha poca variabilitat. Si la desviació estàndard és gran, això indica que les dades estan més allunyades de la mitjana i que hi ha més variabilitat. Com més a prop del zero menys variabilitat, com més lluny sobretot sigma 2 o sigma 3 més dispersió i variabilitat. A continuació, es poden utilitzar les taules de distribució normal per a assignar valors a cada percentil en funció de la seva posició en relació a la mitjana.

Per exemple, suposem que volem representar els percentils 10, 50 i 90 de la temperatura en un lloc determinat en una campana de Gauss. Si la mitjana de la temperatura és de 20°C i la desviació estàndard és de 2°C, llavors els valors corresponents als percentils serien aproximadament 17,4°C per al percentil 10, 20°C per al percentil 50 i 22,6°C per al percentil 90.

Ara podem representar aquests valors en una campana de Gauss, amb el valor de la mitjana en el centre i les línies verticals que representen els percentils. En aquest exemple, la línia vertical del percentil 50 estaria en el punt més alt de la campana, mentre que les línies verticals dels percentils 10 i 90 estarien més a prop dels extrems de la campana, ja que aquests són valors menys freqüents.

Us poso un exemple d’utilització de percentils del web hoyextremo.com on utilitza els percentils representats per la campana de gauss com hem explicat. Temperatura dia 11/04/2024 Aeroport de Barcelona:

Per últim parlem del model EFI (Extreme Forecast Index):

És una mesura de la diferència entre la distribució de previsió conjunta (Ensembles) i la distribució del model climàtic (Mitjana climàtica). Això permet avaluar l’anormalitat de la situació, L’EFI pren valors de -1 a +1. Si tots els membres del conjunt prediuen valors per sobre del màxim del clima M, EFI = +1; si tots pronostiquen valors per sota del mínim climàtic M, EFI = -1. Les magnituds EFI de 0,5 a 0,8 (independentment del signe) es poden considerar generalment com un significat que és probable un temps “inusual”, mentre que les magnituds superiors a 0,8 solen significar que és probable un temps “molt inusual”.

Com podeu observar de cara a divendres i dissabte el model ens marca valors de temperatura a 2m molt inusuals per l’alt que seran. Una altra cosa seran marinades, boires petites raconades, vents en superfície que finalment determinaran si tindrem rècords o no de temperatures positives, però queda clar que l’excepcionalitat en tindrem. L’única bona notícia és que a partir de dimarts normalitzem

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest abril, sobretot en l’àmbit de temperatura, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació europeu veu clarament entrada de fronts atlàntics, però amb poc recorregut i centrat al NW peninsular, posa en mitjana a Catalunya, però posant menys precipitació a tocar la costa, tancant la porta a llevantades. Americà encara pitjor amb més sequera de la que tocaria, sobretot la part més occidental.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un abril càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació veu clarament entrades de fronts atlàntics on si mireu esta molt accentuat al NW peninsular, a casa nostra estaria en mitjana, però moltes vegades aquest blanc és més incertesa que mitjana. Segueix sense veure cap tipus de llevantada en qualsevol de les seves modalitats.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, veu front atlàntics, però sense massa recorregut, de fet si mireu tot el litoral costaner NE amb més sequera de la que tocaria, tancant la porta a les llevantades

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 d’abril i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 22 d’abril situacions d’anomalies de pressió positiva, és a dir bloquejos exceptuant una mica la punta del NW peninsular. Pensem que estem a primavera, la variabilitat és sempre present, per tant, si normalment hem de mirar aquests models amb pinces, potser en primavera encara més.

Fem un #lastupdate de la situació del ENSO (“Niño” o “Niña”)

Actualment :

S’observen condicions d’El Niño. Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Imatge actual de les anomalies a escala de la superfície de l’aigua del mar.

A partir d’abril:

Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 (83%)

A partir de juny:

Tindriem probabilitat que tornes un episodi de La Niña , que aquest es desenvolupi entre juny i agost de 2024 (62%).

Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Resumint una mica, i entrant en el món de les teleconnexions on encara queda moltíssim camí per recórrer podem dir que la influència del fenomen del Niño a Europa i la península Ibèrica pot variar segons les seves manifestacions específiques en cada episodi. No obstant això, en general, es pot afirmar que els efectes del Niño /Niña a aquestes regions no són tan directes ni constants com en altres llocs, com les regions del Pacífic. Això és degut a la distància geogràfica i els mecanismes atmosfèrics complexos involucrats.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

Fem una ullada a la previsió mirant els diferents models per veure quina és la previsió: On podem veure clarament l’expressat a l’inici del post:

Actualment s’observen condicions d’El Niño.*Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 en un 83%. I que La Niña es desenvolupi entre juny i agost de 2024 d’un 62%.