Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de juliol és diferenciada sobretot en l’àmbit de precipitacions, el model europeu no és gaire optimista ens pinta un mes sec i amb temperatures per sobre la mitjana en l’àmbit de precipitacions menys de les que tocarien a juliol que ja són poques..gens engrescador de cara als possibles incendis forestals. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures per sobre la mitjana (menys punts de la costa) i precipitació en mitjana o fins i tot per sobre part més oriental, millor que el model Copernicus.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un mes de juny sec i amb anomalies de precipitació força elevades, observeu com Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, potser la zona central quedaria una mica més frenada segurament per incidència. Pel que fa a la precipitació el panorama és encara pitjor, ja que ens posa anomalies molt importants a quasi tot el país agreujant la zona més occidental del país amb un dèficit hídric molt important, recordem venim d’una tardor seca i primavera molt pobre a escala de precipitacions.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model seria la cara una mica més amable, és a dir mantindria una anomalia de temperatura positiva entre 0,5 i 1 grau a quasi tot el territori exceptuant el NE que estaria en mitjana, en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana o fins i tot ponent cap amunt amb una mica més de precipitació del que seria la seva mitjana climàtica, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.
fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de juliol i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies de juliol estaríem en una zona de pantà baromètric d’alçada geopotencial a 500hp , és a dir en terra de ningú sense altes pressions ni baixes pressions, aquí la versió més optimista sria a partir segona quinzena on podríem tindre anomalies negatives i per tant terreny de baixes pressions.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de juny és força diferenciada, pel model europeu no és gaire optimista ens pinta un mes sec i amb temperatures per sobre la mitjana i amb la primavera seca que portem gens engrescador de cara als possibles incendis forestals. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures i precipitació en mitjana, molt millor que el model Copernicus
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un mes de juny sec i amb anomalies de precipitació força elevades, observeu com Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, potser la zona costanera quedaria una mica més frenada segurament per incidència de la marinada i els vents marítims, ja que el mar avui dia està uns dos graus per sota del que tocaria. Pel que fa a la precipitació el panorama és encara pitjor, ja que ens posa anomalies molt importants a quasi tot el país agreujant la Catalunya central amb un dèficit hídric molt important, recordem venim d’una tardor seca i d’una primavera que esta sent molt pobre a escala de precipitacions.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model seria la cara amable, és a dir mantindria una mitjana de temperatures és a dir juny seria juny sense temperatures per sobre el que tocaria ni per sota, i en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana o fins i tot ponent cap amunt amb una mica més de precipitació del que seria la seva mitjana climàtica, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.
fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 13 de juny i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies de juny tindrem anomalies positives d’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny d’altes pressions això si no gaire marcades, i ja del 9 al 13 de juny on estaríem en terreny neutral i per tant amb més possibilitats ens visitessin baixes.
Com cada mes, fem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix però no deixen de ser eines útils i valorables.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model per fi ens porta bones notícies!!, preveu temperatures en mitjana climàtica en tota Catalunya, tot i la primavera que encetarem a partir d’avui fins dissabte, per tant si mirem el gràfic tindrem una anomalia inferior a +0,5 graus exceptuant punts del sud, quant a les precipitacions meitat nord per sobre mitjana mentre meitat sud per sota per tant fa pensar en un predomini de la circulació atlàntica envers possibles llevantades. Una versió força optimista del model que últimament ens tenia acostumats a previsions molt dolentes a casa nostra. I el continent les precipitacions per sobre la mitjana, aquesta configuració ens fa pensar es veurà el jet més baix de latitud a causa del manteniment d’un AO i NAO negatiu que el fa baixar a latituds més baixes.
Model Americà:
Aquest model és la creu, completament oposat al model europeu ens presenta un mes de febrer dolent a nivell de temperatures amb anomalies de 0,5 a 1 graus per sobre exceptuant NE Catalunya que estaria en mitjana i molt millor a nivell de precipitacions amb més precipitació punts més oriental del país i pirineu amb la resta en mitjana. El model presenta que la península ibèrica estaria majoritàriament amb anomalies de temperatura importants i precipitació majoritàriament per sobre mitjana o en mitjana, i el continent europeu de temperatures en el nord del continent de 0,5 a 3 graus per sota del que tocaria sobretot la part escandinava molt baixes, mentre que a nivell de precipitació seria a l’invers de la temperatura invertint les zones.
i fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles) podem veure com aquesta setmana tindríem anomalies positives per tant terreny anticiclònic, però a partir d’aquí ens dóna tres períodes molt engrescadors per terreny de baixes pressions damunt nostre sobretot l’últim del 16 al 20 amb unes anomalies negatives molt grosses a 500hp això significa terreny de pressions baixes i part tan possibilitat de despenjaments de bosses fredes, cal recordar que aquest model i els seus ensembles s’actualitzen diàriament per tant més variabilitat., tot i això ens fa ser força optimista aquest mes per entrades fredes i precipitació a partir del dia 5 de febrer.
Per últim parlem de l’AO i el NAO, sobretot important el primer per possibilitat d’aire fred en latituds mitjanes i un jet més desorganitzat i afeblit en el seu zonal, això passa quan és negatiu, perquè si mirem previsió ensembles a curt termini i a llarg termini, tenim terreny adobat perquè això passi i fins i tot a llarg termini ens marca un AO clarament negatiu per tant ens fa ser optimistes per un febrer mogut i amb sorpreses.
El NAO també ens marca la tendència del zonal al ser negatiu en teoria fa baixar el JET més baix de latitud per tant amb més possibilitat d’entrades atlàntiques aquest també segueix amb una previsió en negatiu per tant un altre teleconnexió que ens afavoreix.
Resumint, sembla que aquest febrer té forces números de fer de febrer exceptuant aquests primers dies amb números d’entrades fredes i amb possibilitat de terreny de baixes, tot això agafat en pinces, ja que parlem de models que intenten una fotografia del que seria 28 dies per tant la fiabilitat sempre és baixa.
Els que em coneixeu fa poc temps encara no coneixeu la meva passió pel vòrtex estratosfèric i els seus possibles escalfaments, sobretot per les repercussions que pot tenir una vegada s’ha produït al cap d’unes dues o tres setmanes com a molt, és una de les famoses teleconnexions, com pot ser l’AO, el NAO, La niña… per tant segueix en constant estudi i no es pot aplicar una regla directa que si passa a nosaltres en passa això, però sí que hi han possibilitats d’una entrada molt freda cap a latitud mitjana és a dir a el continent Euro-Asiàtic o als EEUU. Anem per parts què és un SWW o CSE:
A la tardor, més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, a causa de la inclinació de l’eix de la terra el sol deixa quasi d’incidir en l’hemisferi nord i per tant comença un refredament molt important de tota la columna estratosfèrica on pot arribar a assolir els -80 en atmosfera lliure, si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent. Concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero (es pot arribar als -85). Però com es va acumulant tant aire fred?, passa per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa res, l’aire a poc a poc es va refredant (per la nul·la incidència solar), com comentàvem cap a principis de tardor, a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred que el reté. Aquest vòrtex estratosfèric morirà de forma natural cap a la primavera, ja que el sol ja incidirà a l’hemisferi Nord i per tant de manera natural provocarà el seu escalfament i desaparició fins el proper octubre.
L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord. Si observeu el gràfic de sobre i mireu la línia vermella podeu observar com s’ha produït l’escalfament s’ha passat d’uns -67 a quasi -33 amb un diferencial d’uns 34 graus d’augment i en menys d’una setmana per tant per això diem que s’ha produït l’escalfament o SSW. Observeu que utilitzem els 10hp venen a ser uns 25km el que seria la meitat de l’estratosfera i per tant un bon indicatiu de mesura. Per què es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina pel que es coneix com les ones planetàries, les ondulacions que fa el jet, que poden ser molt petites o molt gran trencant el que anomenem zonal (corrent de vent d’oest a est) seguint els paral·lels naturals de la terra. On nosaltres estem la troposfera, hi ha un patró dels vents, quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenòmens com el niño, augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents, i és quan de forma no natural, poden pujar fins al pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen.
Un indicador important del SSW són els vents zonals, per explicar-ho de manera senzilla si aquest vent és fort el cicló està fort no es debilita, i per tant tot l’aire fred queda emmagatzemat en aquell racó de l’estratosfera, si aquest vent zonal es debilita ,significa que aquest cicló perd força tanta que el que pot provocar és que aquest aire tan fred que està en l’estratosfera pugui acabar baixant a la troposfera i per tant al “caure” tant aire fred aquest surti de la troposfera àrtica i baixi cap a latitud inferior o bé a la branca dels EEUU o a la zona Euro-Asiàtica. Observeu el gràfic de sota com aquest vent zonal que estava entre 20/40m/s el que es considera un vent fort i per tant cicló fort i per tant vòrtex estratosfèric doncs mireu com a baixat fins i tot situant-se per sota del zero, el que significa reversió de vents aquest han deixat de girar d’oest cap a est i han passat d’est cap a oest, el que és consideraria uns SSW significatiu o important.
A partir d’aquí què???Doncs pot haver-hi una fuga d’aire fred important que passarà al cap d’unes dues o tres setmanes des de l’esdeveniment el que vindria a ser entre el 19 i el 26 de gener, això ens fa pensar que en pocs dies podem saber que passarà i si realment tindrà efectes a casa nostra, per tant haurem de seguir models i veure si comencen a “veure” coses i de fet ja en les xarxes la gent comença a publicar que a partir de finals d’aquest mes podria venir una entrada freda pota negra, la coneguda com bèstia de l’est més col·loquialment una siberiana fred de pota negre a casa nostre (el més fort que podem tindre). Mireu el gràfic de sota, aquest va ser l’últim SSW que va portar una siberiana al continent europeu a nosaltres no ens va agafar de ple i això és important, ja que una siberiana no necessàriament ha de “petar” a casa nostra.
Per finalitzar mireu l’índex AM (Anular Mode Índex )ens mesura tota la troposfera fins a l’estratosfera observeu que quan té colors marrons (per sobre zero positius) significa AO positiu i vòrtex estratosfèric fort en poques paraules tot el fred es queda a l’Àrtic en canvi quan és de color blau (negatiu) significa AO- i vòrtex estratosfèric dèbil, per tant molts números d’entrades fredes a latituds mitjanes
El tenim tot blau i el forecast (previsió tot blau) situació de traca. Va us deixo sortida treta del forn del model CFS senyors això seria pel 29 de Gener el que es coneix com la BESTIA DE L’EST Siberiana!!
Estem davant una situació que als amants de la meteorologia feia anys que no teníem, és a dir la possibilitat d’una nevada que podria ser general a Catalunya, tant per veure nevar com per acumular alguns gruixos de neu que podrien ser considerables sobretot a l’interior de Catalunya. De moment demà divendres serà una situació d’impàs amb certa nuvolositat i no seria fins a la tarda que ja entrarien precipitacions cap al sud entre les 20/21 h i la tramuntana la tindrem reforçada.
Mireu evolució que fa escalar Arome12Z amb una resolució de 1,3 km dels més precisos que hi han i normalment poc portat a exageracions tant en l’àmbit de precipitació com de neu, us poso GIF fins on arriba dissabte matí.
Molta atenció al dissabte ja a partir de la matinada les precipitacions es generalitzaran a tota Catalunya , Seran més persistents al sud de Lleida, totes les comarques de Tarragona i punts de Barcelona on poden tenir registres importants. Vaaa anem al gra nevada!!!!, doncs aquesta pot ser important sobretot Catalunya interior, Muntanyes litoral i prelitoral , interior Tarragona i la zona de ponent agafant fins a Lleida Capital.
NEVADA a TOTES les cotes en un primer moment o entre 100/200 m com a molt (sobretot matinada i primeres hores del matí). Al litoral/prelitoral la cota pujarà fins a uns 400-600 metres en general sempre en funció d’on és col·loqui la baixa com més a prop de la costa més pujar a com més lluny menys pujarà pregunta del milió d’Euros nevarà a Barcelona??? La ciutat de Barcelona, segons els últims models, tindrà dues ocasions de veure neu: 1) Dissabte al matí i 2) Dilluns vinent entre la matinada i el migdia.
Desprès tornarà a entrar aire fred cosa que tornaria a fer baixar la cota dissabte tarda nit i en especial diumenge 200m/0m i sobretot dilluns, on podem tenir sorpreses quasi a cota zero cap al Barcelonés.
Per tant nevada que pot ser destacable sobretot dels Ports cap amunt la part més oest del país. Mireu acumulat de Neu segons model Euro4, per cert la nevada en punts de la península Ibèrica i especialment com a ciutats Madrid i Zaragoza seran espectaculars, observeu que en aquest episodi les comarques del nord seran les menys beneficiades sobretot els Pirineus, un clàssic en la nostra meteorologia quan neva quasi a tota Catalunya els Pirineus quasi no reben res.
Seguirem actualitzant ja que és una primera visió, però us deixo com veu tot l’episodi el model Icon on podríem tenir una idea i l’acumulat del model Europeu que ja fa dies posant una nevada força més important a Catalunya que posaven altres models. Salut i neu!!!!
Catalan
Basque
Chinese (Simplified)
Dutch
English
French
German
Italian
Portuguese
Russian
Spanish