Àlex Meteo

Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

#lastupdate Previsió de Dissabte a Dilluns. Miradeta setmana vinent.

Seguim en ratxa!!, anem sumant litrades i temperatures de luxe, fins i tot per sota la mitjana climàtica. Tenim una baixa situada entre França i Espanya posada en el mar atlàntic i el que és més important no es mou, observeu que passen els dies i continua quieta, gràcies a les altes pressions escandinaves, abraçant a les illes britàniques i part de l’atlàntic nord, això fa literalment de barrera i es recaragola amb un embossament fred de quasi -22 a 500 hPa, enviant-nos baixes pressions humides i aire fred en altura, sumat a què estem a primavera ingredients fantàstics, per patacs, pluges, tronades i calamarses.

Observeu que tenim aire fred per dies, com a exemple us poso icon a 500 hPa fins on arriba a 120h (dimecres) i com podeu veure continuarem amb l’element principal per pluges, patacs i tempestes, aire fred en altura, sumat a baixes pressions superficials, i arrossegament humit pel moviment antihorari de la baixa, ahhhh i el solet de primavera que fa molta feina.

Dissabte:

Aquesta matinada encara tindrem precipitacions sobretot sector més NW del país agafant Pirineu o Prepirineu. Dissabte al matí podem tindre precipitacions cap a la costa, preferentment costa daurada i costa central, en general meitat nord del país, agafant Pirineu, Prepirineu i punts de CAT interior, al matí menys probable al sud. A la tarda es tornarà a activar la convecció, però una vegada més el SW farà de frontera i el fuet convectiu serà més cap a la meitat oest del país, sense descartar pugui sorgir una tamborinada prop de la costa. Però en principi com podeu observar amb la imatge és el dia que tindrem el nucli de la baixa més lluny. Cota de neu de 2200/2400 m

Diumenge:

Ara per ara, si heu d’escollir un dia per fer activitats de muntanya o a la costa, és el dia mapes en mà, en principi durant el matí no esperem precipitacions, i aquestes apareixerien a la tarda i més Pirineu occidental i Prepirineu (quadrant NW), sense descartar puguin agafar més extensió i surti algun bolet inconnex, però ara per ara apostaríem per un dia amb menys convecció. Observeu com el nucli més fred el tindríem a l’oest peninsular, amb influència de SW i la part més freda solament afectant el quadrant comentat. Cota de neu uns 2400m

Dilluns:

Ens situem a 80h, i en primavera i parlar de precipitacions la probabilitat disminueix, tot i que ara per ara sembla que les precipitacions apareixerien de bon matí però més situades meitats nord, i no tant una regada general com fa un parell de dies mostraven els models. Tot i això, seria el dia amb més precipitació, ja que la part més freda de la baixa la tornaríem a tindre molt més a prop, de fet la matinada de dimarts continuarem en precipitacions que segurament agafarien més la part oest del país sumat a punts del sud de CAT. Cota de neu 2200/2400m

Observeu el meteograma, seguirem amb ratxa temperatures en mitjana o per sota mitjana i amb precipitacions.

Previsió de Dijous a Dilluns

Fem una primera mirada de quin temps podem esperar de dijous a dilluns ara que molta gent tindrà festa divendres i dissabte per les escoles i la festa de la segona Pasqua a Barcelona. La resposta és ràpida, tindrem aire fred en altura i, per tant, possibilitat de ruixats cada dia. Avencem que aquest cop el vent no serà protagonista i fins dilluns no tindrem ni mestral ni tramuntana, exceptuant els cops de vents associats a alguna tamborinada.

Observeu l’aire fred que tindrem a 500hP uns 5.500 m, com podeu veure ens acompanyarà de dijous a dilluns, fins i tot de cara demà tindrem la -22/-24, molt aire fred a les alçades de l’any que som, sinònim de tamborinades i tempestes.

Dijous:

Atenció!!, amb els patacs, tamborinades, calamarsa o pedra. Ens entra una -22 a 500 hPa, fins i tot extrem NW del Pirineu una -24, i això en primavera és una petita bomba freda de convecció. Cota de neu es mourà entre els 1700/1800 a 1900m. Tindrem en alçada SW-W . Precipitacions entrant de matinada d’oest cap a est, més meitat nord, al matí afectant litoral i prelitoral costaner, en principi més números, patacs comarques gironines i barcelonines, a la tarda clàssics ruixats inconnexos que podrien afectar a qualsevol punt. En definitiva, un maig com els de sempre, primavera, mode on. Us deixo acumulats Arome d’on veu els llocs més probables, però repeteixo en primavera hi ha la bono loto tempestes.

Divendres:

Divendres al matí ens llevarem amb algunes precipitacions sobretot al Pirineu més occidental, a partir d’aquí seria una mica més estable, però a la tarda sortirien bolets força inconnexos, aparentment més números prelitoral i punts de l’interior i del sud així com al Pirineu però no gaire organitzats. Cota de neu de 2200/1900m

Dissabte:

Ens entraria una linea d’inestabilitat associada a aire fred que passaria d’oest cap a est, a partir del migdia creixerien els primers ruixats sobretot meitat oest del país i Pirineu més occidental, però anirien avançant cap a l’est, tot i que a la costa és on menys plourà no descartem acabin de fer presencia, més números costa sud. Cota de neu de 2100 a 2400m

Diumenge:

Tot i que estem a moltes hores i la previsió agafa un grau d’incertesa elevada, sumat a què estem a primavera. Diumenge esperem les precipitacions a partir de la tarda, per tant, matí força salvable, i sobretot meitat oest del país, creiem que a la costa no plourà ni matí ni a la tarda. Diumenge la cota de neu rondaria els 2500m.

Dilluns:

Ara per ara el dia més inestable, però estem a més de 120 h i la probabilitat és baixa, anirem actualitzant. Les precipitacions arrancarien de bon matí de sud cap a nord escombrant tot el país. Amb aparició sobretot a mig matí del mestral i la tramuntana. I la bona notícia és que si encara mirem més enllà sembla l’aixeta de moment no es tanqui.

Acumulats GFS fins dilluns, és una aproximació no mireu els litres

Com serà el Maig del 2024

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència d’aquests dos models el mes de maig és com a mínim esperançadora en l’àmbit de precipitacions, cap dels dos models ens posa anomalia positiva de precipitació, ens ho posen en mitjana, fins i tot per sobre mitjana europeu al litoral costaner, i americà Pirineu més occidental. En temperatura europeu clarament per sobre mitjana mentre americà en mitjana. En fi, no seria per tirar coets, però ho signem sense pensar-ho i més després dels últims ruixats.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un maig càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació té molta indefinició, podríem pensar que seria estar en mitjana, però moltes vegades aquests blancs és que el model no ho té clar. Tot i això, pinta més precipitació per sobre litoral costaner, cosa que fa pensar veu alguns llevants.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model ens pinta un maig en temperatures en mitjana i el que serien precipitacions també en mitjana i fins i tot una mica per sobre el que seria Pirineu occidental. La veritat és que si fa de maig ja podem estar prou contents.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de maig i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ara per ara mostra una situació de variabilitat fins al 8 de maig, llavors entraríem en zona de bloqueig per tornar a agafar una setmana de dinamisme important a partir del 16 de maig. De fet, ens dibuixa una segona quinzena de maig més moguda. Pensem que estem a primavera, la variabilitat és sempre present, per tant, si normalment hem de mirar aquests models amb pinces, potser en primavera encara més.

Tindrem un altre cap de setmana força excepcional. Com mesurem l’excepcionalitat en meteorologia?

Per desgràcia aquests últims anys anem parlant de rècords i de situacions excepcionals, moltes vegades utilitzem l’expressió no és gens normal, no ha passat mai. Aquest escrit és per explicar com en meteorologia podem parlar que estem davant un episodi excepcional, molt poc freqüent o mai viscut d’ençà que es recullen dades en un determinat dia d’un mes. Bàsicament, tenim dues maneres, els percentils i la distribució típica aplicada a una distribució normal amb els famosos sigmes. El model europeu també ha tret el seu índex EFI (Extreme Forecast Index), per mesurar l’excepcionalitat d’una determinada variable meteorològica.

Comencem Els Percentils:

Perquè són tan importants per parlar de l’excepcionalitat d’una dada:

Els percentils en meteorologia són una mesura estadística que s’utilitza per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques com la temperatura, la pluja o la humitat en un lloc i període determinats. Els percentils proporcionen informació sobre la freqüència amb la qual es produeixen valors determinats de la variable meteorològica en qüestió.

Per entendre-ho millor, pensem en el percentil 50. Aquest percentil indica el valor que divideix la sèrie temporal de la variable meteorològica en dos parts iguals.(ordenats de gran a petit) Així, el percentil 50 de la temperatura en un lloc determinat indica la temperatura per sota de la qual es troba el 50% de les observacions i per sobre de la qual es troba l’altre 50%. El percentil 50, també conegut com la mediana, o valor mig (valor que ocupa el lloc central, deixant els mateixos resultats a l’esquerra i dreta), és una mesura estadística útil per a descriure la temperatura mitjana o normal en un lloc i període determinats.

A més del percentil 50, també es poden utilitzar altres percentils per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques. El percentil 10, per exemple, indica el valor per sota del qual es troben el 10% de les observacions, mentre que el percentil 90 indica el valor per sobre del qual es troben el 90% de les observacions. Per tant ja són valors força excepcionals, siguin en una anomalia més negativa o positiva. Això és important per a avaluar situacions extremes, com ara períodes de sequera o episodis de pluges intenses. Per tant, parlar d’un 99% de percentil significa que amb aquesta sèrie del 1979-2021 de 42 anys solament aquest dia a uns 1500 m un 1% la temperatura ha estat més elevada, o si és el 100% mai s’ha registrat, en conseqüència, situació completament extrema i estranya. Resumint des de que es prenen aquestes dates no havia passat mai o molt poc. Com podeu observar en la imatge primera , la situació de divendres amb anomalies d’alçada geopotencial és tremenda, tindrem rècord en alçada geopotencial a 550hPa, o el que és el mateix amb dades del 1979-2021 aquest 500 hPa no havien estat mai tan amunt un 12/13 abril, el model dóna 588, el que seria 5.880m quan parlem que normalment aquest 500 hPa estan a 5.550m.

Mireu com exemple els percentils que portem a l’estació de meteo de l’aeroport de Barcelona. Els vermells dies més càlids del normal, fins i tot extrems (valors de 95% a rècord), i els blaus més freds del normal, crec que una imatge val molt més que totes les meves paraules.

La Campana de Gauss els percentils, la desviació estàndard (simbolitzat en el gràfic amb el símbol sigma)

Els percentils es poden representar en una campana de Gauss per a ajudar a visualitzar millor la seva distribució en relació a la mitjana. La campana de Gauss és una distribució normal que mostra la freqüència amb què es produeixen diferents valors de la variable meteorològica en qüestió.

La campana de Gauss es caracteritza per tenir una forma simètrica i per estar centrada en la mitjana de la distribució. Això significa que la major part de les observacions es concentren al voltant de la mitjana i que les observacions extremes són menys freqüents.

Per a representar els percentils en una campana de Gauss, primer s’ha de calcular la mitjana i la desviació estàndard de la distribució de la variable meteorològica. Recordem que la desviació estàndard ens indica la quantitat amb què les dades individuals varien respecte a la mitjana. Si la desviació estàndard és petita, això indica que les dades estan molt a prop de la mitjana i que hi ha poca variabilitat. Si la desviació estàndard és gran, això indica que les dades estan més allunyades de la mitjana i que hi ha més variabilitat. Com més a prop del zero menys variabilitat, com més lluny sobretot sigma 2 o sigma 3 més dispersió i variabilitat. A continuació, es poden utilitzar les taules de distribució normal per a assignar valors a cada percentil en funció de la seva posició en relació a la mitjana.

Per exemple, suposem que volem representar els percentils 10, 50 i 90 de la temperatura en un lloc determinat en una campana de Gauss. Si la mitjana de la temperatura és de 20°C i la desviació estàndard és de 2°C, llavors els valors corresponents als percentils serien aproximadament 17,4°C per al percentil 10, 20°C per al percentil 50 i 22,6°C per al percentil 90.

Ara podem representar aquests valors en una campana de Gauss, amb el valor de la mitjana en el centre i les línies verticals que representen els percentils. En aquest exemple, la línia vertical del percentil 50 estaria en el punt més alt de la campana, mentre que les línies verticals dels percentils 10 i 90 estarien més a prop dels extrems de la campana, ja que aquests són valors menys freqüents.

Us poso un exemple d’utilització de percentils del web hoyextremo.com on utilitza els percentils representats per la campana de gauss com hem explicat. Temperatura dia 11/04/2024 Aeroport de Barcelona:

Per últim parlem del model EFI (Extreme Forecast Index):

És una mesura de la diferència entre la distribució de previsió conjunta (Ensembles) i la distribució del model climàtic (Mitjana climàtica). Això permet avaluar l’anormalitat de la situació, L’EFI pren valors de -1 a +1. Si tots els membres del conjunt prediuen valors per sobre del màxim del clima M, EFI = +1; si tots pronostiquen valors per sota del mínim climàtic M, EFI = -1. Les magnituds EFI de 0,5 a 0,8 (independentment del signe) es poden considerar generalment com un significat que és probable un temps “inusual”, mentre que les magnituds superiors a 0,8 solen significar que és probable un temps “molt inusual”.

Com podeu observar de cara a divendres i dissabte el model ens marca valors de temperatura a 2m molt inusuals per l’alt que seran. Una altra cosa seran marinades, boires petites raconades, vents en superfície que finalment determinaran si tindrem rècords o no de temperatures positives, però queda clar que l’excepcionalitat en tindrem. L’única bona notícia és que a partir de dimarts normalitzem

Com serà l’abril del 2024

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest abril, sobretot en l’àmbit de temperatura, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació europeu veu clarament entrada de fronts atlàntics, però amb poc recorregut i centrat al NW peninsular, posa en mitjana a Catalunya, però posant menys precipitació a tocar la costa, tancant la porta a llevantades. Americà encara pitjor amb més sequera de la que tocaria, sobretot la part més occidental.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un abril càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació veu clarament entrades de fronts atlàntics on si mireu esta molt accentuat al NW peninsular, a casa nostra estaria en mitjana, però moltes vegades aquest blanc és més incertesa que mitjana. Segueix sense veure cap tipus de llevantada en qualsevol de les seves modalitats.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, veu front atlàntics, però sense massa recorregut, de fet si mireu tot el litoral costaner NE amb més sequera de la que tocaria, tancant la porta a les llevantades

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 d’abril i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 22 d’abril situacions d’anomalies de pressió positiva, és a dir bloquejos exceptuant una mica la punta del NW peninsular. Pensem que estem a primavera, la variabilitat és sempre present, per tant, si normalment hem de mirar aquests models amb pinces, potser en primavera encara més.

El Niño ens deixa i podria tornar un episodi de la Niña a l’estiu.

Fem un #lastupdate de la situació del ENSO (“Niño” o “Niña”)

Actualment :

S’observen condicions d’El Niño. Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Imatge actual de les anomalies a escala de la superfície de l’aigua del mar.

A partir d’abril:

Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 (83%)

A partir de juny:

Tindriem probabilitat que tornes un episodi de La Niña , que aquest es desenvolupi entre juny i agost de 2024 (62%).

Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Resumint una mica, i entrant en el món de les teleconnexions on encara queda moltíssim camí per recórrer podem dir que la influència del fenomen del Niño a Europa i la península Ibèrica pot variar segons les seves manifestacions específiques en cada episodi. No obstant això, en general, es pot afirmar que els efectes del Niño /Niña a aquestes regions no són tan directes ni constants com en altres llocs, com les regions del Pacífic. Això és degut a la distància geogràfica i els mecanismes atmosfèrics complexos involucrats.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

Fem una ullada a la previsió mirant els diferents models per veure quina és la previsió: On podem veure clarament l’expressat a l’inici del post:

Actualment s’observen condicions d’El Niño.*Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 en un 83%. I que La Niña es desenvolupi entre juny i agost de 2024 d’un 62%.

Com serà el març del 2024

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest març, sobretot en l’àmbit de temperatura, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació europeu veu clarament entrada de fronts atlàntics, posa en mitjana a Catalunya i Pirineu lleugerament per sobre mitjana, que seria una molt bona notícia de cara als embassaments. Americà en mitjana o lleugerament per sobre mitjana Pirineu occidental.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un març càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació veu clarament entrades de fronts atlàntics on si mireu esta molt accentuat a l’oest i centre peninsular, a casa nostra estaria en mitjana i l’única bona notícia seria que el Pirineu estaria per sobre la mitjana. Segueix sense veure cap tipus de llevantada en qualsevol de les seves modalitats.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, es manté en mitjana o lleugerament per sobre Pirineu occidental.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 18 de març i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 3 de març situacions d’anomalies de pressió pels pas de fronts atlàntics. Després ens posa en terra de ningú fins al 18 de març, cosa que em fa pensar el model ballarà molt, no oblideu ja és primavera meteorològica.

Com serà el Febrer del 2024

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest febrer, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació americà un desastre absolut, sequera i més sequera i europeu estableix més la sequera a tot el litoral costaner. En fi, en la situació que estem gens esperançador.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un febrer càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació lamentablement ens posa anomalies positives a tot el litoral costaner i prelitoral, és a dir menys pluja de la que tocaria, en un mes que de per si, no és gaire plujós, un autèntic drama amb la situació que estem vivint. Per tant, no veu cap llevantada, i simplement posa en mitjana la part més occidental entenem veu algun front atlàntic desgastat.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, tragèdia absoluta, molta sequera a tota la península, per tant, tanca portes a fronts atlàntics i llevantades.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de febrer i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 9 de febrer bloqueig anticiclònic, entre el 10-14 de febrer possibilitat de fronts atlàntics, per després tornar a tancar la porta atlàntica, realment tampoc gens esperançador. En definitiva models per plorar, esperem el clàssic marge d’error que tenen recordant són tendències.

Cèl·lula Hadley,

No hi ha manera que plogui, tres anys de sequera i de moment aquest inici del 2024 no és gaire prometedor, de fet aquesta setmana és probable que assolim rècords de temperatura per una bombolla càlida i una dorsal anticiclònica que ens fa d’escut, i sobretot el problema és que és recurrent, d’aquest plantejament sorgeixen molts dubtes, aquest no hivern és degut al “niño”?, però la sequera dura fa tres anys i teníem “niña”. L’ Atlàntic Nord està amb unes anomalies positives molt marcades, pot ser una causa, suficient? Un dels temes amb estudis és el possible creixement de la cèl·lula Hadley, anem en aquest post explicar que és, quin és el seu funcionament, i quin efecte pot tindre sobretot a la península Ibèrica.

La Cèl·lula de Hadley és un patró de circulació atmosfèrica que es produeix a la zona equatorial de la Terra. Aquesta cèl·lula té un paper fonamental en la redistribució de calor a escala global i està vinculada amb la formació de les zones de convergència i divergència, influint en els patrons climàtics. Per tant, sense aquesta cèl·lula, sumat a les altres dues tindríem un clima molt diferent amb un planeta molt més escalfat i àrid en diferents zones. La cèl·lula de Hadley és la causant dels deserts com el Sàhara i un anticicló persistent com l’Açoria. A mesura que l’aire calent s’eleva a l’equador, es mou cap als pols a grans altituds. Aproximadament als 30 graus de latitud, l’aire comença a descendir cap a la superfície, creant zones de pressió atmosfèrica elevada. Aquesta regió de descens d’aire és la que contribueix a la formació de l’anticicló de les Açores. El descens d’aire també contribueix a la formació de zones àrides o desèrtiques a la superfície, com és el cas del Desert del Sàhara. Aquesta regió experimenta una falta significativa de precipitació, ja que l’aire descendent és sec i no suporta la formació de núvols i pluja. Per tant, si com alguns estudis apunten aquesta cèl·lula es fa més gran el descens de l’aire ja no passaria en aquestes regions subtropicals i afectarien molt més a la península,arrossegant l’anticicló de les Açores amb molts més dies amb altes pressions i menys precipitació significativa. L’estudi, publicat a Nature Geoscience, ve a demostrar que l’anticicló de les Açores s’esta fent més gran, s’esta expandint, ocupa més espai així com la seva falca, i seria aquesta expansió el responsable de les anòmales condicions de sequera que afecten tota la Mediterrània occidental, incloent-hi la península Ibèrica. La causa seria la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, que implicaria que el refredament de l’aire ja no es produiria a latitud 30 graus sinó a latituds més pròximes a nosaltres, per tant, estaria relacionada amb el canvi climàtic. Si és així ja ens podem anar calçant.

Aquest seria el funcionament de la Cèl·lula de Hadley :

  1. Calentament a l’equador: Les zones equatorials reben una gran quantitat de radiació solar directa. Això provoca un escalfament intens de l’aire en aquesta regió. L’aire calent a la superfície esdevé menys dens i, per tant, es comença a elevar.
  2. Ascens de l’aire: L’aire calent i humit ascendeix a la troposfera superior a mesura que es mou des de l’equador cap als pols. A mesura que l’aire ascendeix, es refreda per expansió, provocant la condensació del vapor d’aigua i la formació de núvols. Aquest procés té lloc a una altitud elevada i crea una zona de baixa pressió en la troposfera superior.
  3. Circulació a gran altitud: L’aire refredat comença a moure’s cap als pols a gran altitud. Aquesta corrent d’aire superior es coneix com la corrent en JET subtropical i es desplaça cap als pols, creant una zona de vent fort a gran altitud.
  4. Descens de l’aire: L’aire refredat torna a descendir cap a la superfície terrestre aproximadament als 30 graus de latitud tant al nord com al sud. En aquesta regió, l’aire és ara més sec i pesat, creant una zona de pressió elevada i provocant un descens d’aire cap a la superfície. Aquesta àrea de descens d’aire contribueix a la formació de les zones àrides o desèrtiques conegudes com les zones subtropicals.
  5. Circulació de la superfície: A la superfície, l’aire descendent es mou de nou cap a l’equador per completar el cicle de circulació. Aquesta corrent superficial forma part dels vents alisis, que es mouen de l’est cap a l’oest a nivell del mar.

L’aire es refreda a la Cèl·lula de Hadley a mesura que s’eleva a través de la troposfera, la capa més baixa de l’atmosfera terrestre. Aquest procés està vinculat amb els canvis de pressió i volum que experimenta l’aire a mesura que es mou verticalment:

  1. Ascens de l’aire calent: A l’equador, la radiació solar incideix de manera més intensa, escalfant l’aire a la superfície. L’aire calent, al ser menys dens, comença a elevar-se.
  2. Expansió de l’aire: A mesura que l’aire s’eleva, es troba amb una pressió atmosfèrica més baixa a altituds més elevades. Amb la disminució de pressió, l’aire es redueix de volum, i aquesta expansió provoca un refredament adiabàtic (sense intercanvi de calor amb l’entorn).
  3. Condensació i formació de nuvols: A mida que l’aire s’eleva, també es redueix la seva temperatura. Quan l’aire humit s’arrefreda fins a un punt on la seva temperatura arriba al punt de rosada, es produeix la condensació del vapor d’aigua contingut, formant nuvols. Aquest procés de condensació allibera calor latent a l’entorn.
  4. Nuclis de condensació: La formació de núvols pot requerir la presència de partícules com nuclis de condensació, com petites partícules de pols o altres substàncies en l’atmosfera que serveixen com a punts d’inici per a la condensació del vapor d’aigua.

La Cèl·lula de Hadley és només una de les cèl·lules de circulació atmosfèrica que opera en la Terra, i es combina amb altres cèl·lules, com les de Ferrell i Polar, per formar patrons més complexes de circulació atmosfèrica que influeixen en els patrons climàtics regionals.

Resumint hi ha estudis que suggereixen que, amb el canvi climàtic, la Cèl·lula de Hadley pot experimentar una certa expansió cap als pols. Aquesta ampliació pot influir en la ubicació i la força de l’anticicló de les Açores. Una expansió de la Cèl·lula de Hadley pot contribuir a l’ampliació de l’anticicló i canvis en els vents alisis que el rodegen, afectant molt més a la península Ibèrica, portant més sequeres, Les interaccions atmosfèriques són complexes, i el canvi climàtic pot afectar diversos factors que influeixen en aquesta dinàmica, toca continuar investigant i esperar nous estudis científics, però la cosa no pinta gaire bé com l’explicat sigui una realitat, que potser ja estem vivint.

A les portes de la primera baixa mediterrània en tres anys. Precipitacions generals, neu i temporal marítim.

Sembla mentida, i encara em costa de dir-ho massa fort, però tot apunta que entre dimecres i dijous es formarà una baixa mediterrània després de quasi tres anys, aportant una llevantada que fins i tot models en mà quan escrivim aquest article podien en alguns casos fregar els 100 litres, punts de la costa a prelitoral.

Una vegada tanquem aquest diumenge l’entrada polar marítima, es formarà un potent anticicló per damunt les illes britàniques agafant una mica la zona escandinava, que pot arribar fins els 1045 hPa ,que provocarà el que en meteorologia anomenem una retrograda, és a dir la circulació passa de ser d’oest a est (la normal) a ser d’est cap a oest. Aquest fenomen a casa nostra el que comporta normalment és l’arrossegament d’una massa seca i freda continental, el que anomenem una àrtica continental, però que per dir-ho de manera col·loquial serà de segona divisió, no portarà un fred important com seria normal en un gener, parlem de la segona massa freda més forta que ens pot afectar. Bàsicament perquè ens fregarà sense arribar a entrar a la península, això entre altres coses és el que està fent la variabilitat amb la cota de neu, però que a la vegada si entrà més fred restarà precipitació, el vell equilibri entre fred i precipitació a casa nostra.

Compte que encara pot variar, i podria entrar més fred i restar precipitació, lamentablement res lligat. Aquest cop, mapes en mà avui 7 de gener, sembla ens arrossegarà un embossament fred a 500 hPa d’uns -30 que entrarà pel cantàbric i serà precisament aquest embossament el que donarà peu a la formació de la baixa mediterrània en superfície. Tal com mostra el seu GIF del model europeu.

Precisament degut aquest embossament fred associat a una massa freda per sisallament de vent es trobarà una massa càlida i serà la causant de la formació de la baixa mediterrània en superfície cap la costa catalana. Observeu clarament a un mapa de vents a 700 hPa aquests dos nuclis ciclònics amb gir contrari a les agulles del rellotge. Precisament la posició del JET molt per sota obligara a aquest embossament fred alimentar la baixa mediterrània ja que si no estigues el jet tant avall podria anar a buscar bolets on vulgues de la península, i la baixa mediterrània desapareixeria ja que no tindria la benzina necessària per poder fer ascendir l’aire, recordem una zona de baixes pressions és una zona d’ascensió d’aire.

El cisallament es refereix al canvi en la velocitat del vent amb l’altura, i aquesta variació pot influir en el desenvolupament de zones de baixa pressió. El vent horitzontal que acompanya el cisallament pot afavorir la rotació de l’aire que s’aixeca, creant així zones de baixa pressió, per tant, quan dues masses d’aire de diferents temperatures es troben, la massa calenta (aquest cas, aire més càlid del Mediterrani) té tendència a aixecar-se perquè és menys densa, la massa freda (aquest cas embossament fred o DANA que entrarà pel cantàbric), més densa, té tendència a descendir.

A partir d’aquí queda el més difícil modelitzar el seu posicionament, intensitat i radi d’acció, no penseu estem davant d’una gran baixa, és simplement una baixa mediterrània, i depenent de col·locació pot donar més o menys intensitats, tenint en compte estem a unes 70/80 hores comenci el temporal, la incertesa és elevada, de fet fins poques hores abans de 30 cap avall no sortirem de la incertesa i potser ni així. Toca anar mirant actualitzacions i n’hi ha 4 al dia, per tant, no les podem agafar al peu de la lletra.

Fem una mirada al model de probabilitat conjunta amb els seus ensembles model americà i europeu , per veure la possible fiabilitat de les precipitacions, on els dos models en els seus ensembles de precipitació donen molta probabilitat, per tant, tot i encara amb la distància i prudència notable, d’alguna manera ens afectarà queda per veure on, intensitat i col·locació.

Un altre tema és que per fi podem tindre nevada al Pirineu i Prepirineu oriental, que fa tres anys que solament viu de nevades de nord, no cal dir que estacions com Vallter, La molina, Masella, Tuixent la vall de Núria poden rebre acumulats macos, fins i tot el Montseny que en aquests casos a vegades es pot moure entre 50 i 100 cm. Parlarem de llevant fred, però compte no parlem de neu a cotes baixes, cota mitjana la posaria entre els 800/1000m i puntualment dimecres potser uns 500/600m, en aquestes situacions punts del sud de CAT la cota els pot baixar notablement per la canalització del fred per l’Ebre, veurem, queden masses incògnites.

En cap cas estem davant un temporal arregli la sequera, necessitaríem mínim 8 d’aquest , però és començar i sobretot donar vida a la natura que esta en molts punts a les últimes. Esperem de veritat no es torci. Us deixo un parell acumulats GFS i Europeu, però de moment ni cas.

« Entrades més antigues

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑