Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és força homogènia quant a les precipitacions, els dos models veuen precipitació per sobre la mitjana climàtica, cosa que seria una fantàstica notícia i sobretot l’americà és molt optimista. Quant a temperatures són la cara i la creu, mentre el model centreeuropeu veu temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, l’americà les veu en mitjana, veurem tot i que mirant les previsions aquest inici de juny van cap a estar en mitjana.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un juny càlid amb temperatures de 0,25/ 1 grau per sobre la mitjana i fins i tot la part més oriental i sud anomalies d’1/1,5 graus, quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre mitjana, i fins i tot l’àrea del Pirineu i Prepirineu i punts Cat central encara més regades, per tant, una fantàstica notícia.
Model Amèrica o de la NOAA
Si hem de signar un model clarament és aquest, a diferència de l’europeu ens posa temperatures en mitjana, i sorprenentment pel que fa a precipitació, molta més precipitació de la que tocaria, de fet feia temps que no veia un mapa així d’aquest model, com sempre diem és una tendència, però esperem que per una vegada es faci realitat.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de juny i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra el bloqueig a latituds nòrdiques, el que fa obrir un passadís humit que ens afavoreix amb despenjaments de terra nova d’embossaments fred o DANAS, fins i tot amb el zoom més allunyat ens mostra en mitjana, és a dir que de moment no veu l’aparició de la falca anticiclònica.
Anem a fer un petit post en el qual intentarem explicar com es formen les tempestes, i el que és més difícil intentar predir-les, ja us avanço que a més de 48 h és molt i molt difícil.
Que necessitem per trobar una configuració bona de Tempestes:
Us intento posar els punts que considero essencials:
Necessitem una columna ascendent d’aire i per tant una divergència marcada a nivell dels 300hp
El desplaçament d’aquesta columna ascendent, per exemple perquè afavoreix a la major part de la península ha de provenir de l’oest o Sud Est.
Per tant s’ha d’analitzar els mapes de 500hp (5500m) i 300hp (10.000m) (isohipses convergència o divergència) i els mapes de 850hp (uns 1500m) i 700hp (uns 3000m) mirant la advecció de temperatura. Per exemple si hi ha massa aire fred a 850hp farà frenar la convecció i els núvols no podran agafar alçada.
A més vent (major vorticitat) isohipses més juntes. I quan més meridional (De Nord a sud) sigui el solc, depressió.. més important serà advecció tèrmica i per tant més poden créixer els núvols.
La situació més ideal per severitat de tempestes a la península és una DANA direcció SE
Mapes d’Humitat a 700 hPa i a nivell de superfície
Mapes de CAPE & LI
Aire fred en alçada a 500 hPa.
Cisalla de Vent en alçada
Línies de convergència en superfície
Us desenvolupo els que per mi tenen major importància
Divergència en alçada
La divergència de les isohipsès fa referència a una situació en què les línies d’isohipses (línies que connecten punts de la mateixa pressió atmosfèrica) es separen o allunyen entre si. Això implica que l’aire a l’atmosfera superior està movent-se en direccions diferents o allunyant-se de l’àrea en qüestió. La divergència de les isohipsès està associada a un moviment ascendent de l’aire i pot indicar el desenvolupament de zones de baixa pressió atmosfèrica o condicions meteorològiques inestables, com ara tempestes.
Per altra banda, la convergència de les isohipsès descriu una situació en què les línies d’isohipses es reuneixen o s’apropen entre si. Això indica que l’aire a l’atmosfera superior s’està movent cap a l’àrea en qüestió. La convergència de les isohipsès està associada a un moviment descendent de l’aire i pot indicar el desenvolupament de zones d’alta pressió atmosfèrica o condicions meteorològiques més estables.
En resum, en meteorologia, la divergència de les isohipsès indica un moviment ascendent de l’aire i pot estar associada a condicions inestables, mentre que la convergència de les isohipsès indica un moviment descendent de l’aire i pot estar associada a condicions més estables.
L’obertura de les isohipses que normalment la trobarem a la part més oriental d’una baixa o embossament fred, el que anomenem la part davantera, i és senyal de potencialitat inestabilitat I els 300 hPa ens determinaran el jet stream, sempre efectiu dins de la part interna seva, la que fa la V
Mapes d’humitat a 700 hPa i en superfície
Els 700 hPa es refereixen a una pressió atmosfèrica de 700 hectopascals, que sol correspondre aproximadament a una altitud de 3.000 metres sobre el nivell del mar. Aquest nivell de pressió és rellevant perquè està en una capa de l’atmosfera que influeix en la formació de fenòmens meteorològics importants, com ara tempestes i precipitacions.. L’humitat és un factor crític per al desenvolupament de núvols i precipitacions. La presència d’aire humit a aquesta altitud pot indicar la possibilitat de convecció atmosfèrica i l’aparició de tempestes. També pot indicar la presència de fronts atmosfèrics, ja que els fronts sovint es formen en zones de convergència d’aire humit a aquest nivell. Com més humitat, més capacitat d’una parcel·la d’aire d’agafar aire càlid i, per tant, més números de poder pujar (allibera calor en començar a condensar, per tant, augmenta l’energia potencial.)
CAPE & LI
La CAPE (Convective Available Potential Energy) i el LI (Lifted Index) són paràmetres utilitzats en meteorologia per avaluar la inestabilitat atmosfèrica i la possibilitat de desenvolupament de tempestes.
La CAPE és una mesura de l’energia potencial disponible per a la convecció atmosfèrica. Indica la quantitat d’energia que una parcel·la d’aire podria alliberar en pujar fins a un nivell determinat de l’atmosfera. Una CAPE elevada indica una gran quantitat d’energia disponible i, per tant, una major probabilitat de convecció i desenvolupament de tempestes. És un indicador important per determinar la força i l’activitat potencial d’una tempesta, ja que una alta CAPE pot suportar una tempesta intensa i violenta. Moltes vegades explico que la cape és l’empenta que rep l’aire calent humit quan es troba l’aire fred que es col·loca sota seu i l’empeny cap amunt amb força i aconsegueix convecció forta.
El LI, o Lifted Index, és una mesura de l’estabilitat atmosfèrica i indica la diferència de temperatura entre una parcel·la d’aire en ascens i la temperatura de l’entorn. Un valor negatiu del LI indica que la parcel·la d’aire en ascens és més càlida i menys densa que l’entorn, el que suggereix una situació favorable per al desenvolupament de tempestes. Un LI altament negatiu indica una gran inestabilitat atmosfèrica i, per tant, una major probabilitat de formació de tempestes intenses. Concretament la mesura es pren a 500 hPa uns 5.500m.
Cisalla de Vents en Alçada
La cisalla de vent és un factor clau en el desenvolupament i la intensitat de les tempestes. Pot influir en l’organització, el creixement vertical, la rotació i la durada de les tempestes. Què significa?? La cisalla de vents en meteorologia es refereix al canvi de direcció i/o velocitat del vent amb l’altura o en l’espai.
La cisalla de vents pot succeir de diverses maneres. Pot ser causada per diferents factors, com ara la topografia del terreny, l’interacció entre masses d’aire amb característiques diferents o les forces de coriolis generades per la rotació de la Terra. Aquests canvis en la direcció i la velocitat del vent poden ser graduats o bruscos.
Quan parlem de cisalla de vents, ens referim més a la diferència de vent entre diferents nivells de l’atmosfera. Per exemple, en una situació amb cisalla de vent vertical, el vent en l’atmosfera inferior pot tenir una direcció i velocitat diferent al vent en l’atmosfera superior. Aquest canvi vertical en el vent pot tenir un impacte important en la formació i el desenvolupament de tempestes i altres fenòmens meteorològics.
Desenvolupament vertical: La cisalla de vent vertical és essencial per al desenvolupament vertical de les tempestes. Amb una cisalla vertical adequada, l’aire càlid i humit pot elevar-se més ràpidament i amb més força, afavorint la formació de corrents ascendents forts. Això pot portar a un creixement vertical més robust de la tempesta, possibilitant l’aparició de tempestes més intenses i potencialment perilloses. Durada i intensitat de les tempestes: La cisalla de vent pot afectar la durada i la intensitat de les tempestes. Una cisalla de vent moderada o elevada pot mantenir separades les zones de corrents ascendents i descendents dins d’una tempesta, afavorint la seva persistència i prolongació en el temps. A més, la cisalla de vent pot incrementar la intensitat de les tempestes, ja que permet un major moviment vertical de l’aire i el reforçament dels corrents ascendents.
Anàlisi vents en alçada 500hp, 850hp, 700hp i 925hp
Línia de convergència en superfície:
Signifiquen dos vents que van en direccions oposades i “xoquen” en un punt, això afavorirà pujar l’aire cap amunt, és com dos rius que petaran a un mateix punt faran pujar el nivell de l’aigua en aquest punt.
Ascens de l’aire: La convergència del vent pot provocar l’ascens de l’aire a l’atmosfera, ja que l’aire s’acumula i convergeix cap a una àrea específica. Aquest ascens de l’aire pot donar lloc a la formació de corrents ascendents forts, que són essencials per al desenvolupament de tempestes.
Convecció atmosfèrica: Les línies de convergència són freqüentment associades amb la convecció atmosfèrica. L’aire calent i humit que convergeix en una àrea específica s’eleva i pot desencadenar el desenvolupament de núvols d’evolució vertical, com núvols de cúmul o cumulonimbus, que són característics de les tempestes.
Zona de baixa pressió: La convergència del vent pot crear una àrea de baixa pressió atmosfèrica en el punt central on s’està produint la convergència.
Hi ha més aspectes i anàlisis com per exemple els radiosondatges fonamentals per entendre tempestes, però per l’objectiu d’aquest post és suficient, més endavant ja explicarem més coses.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és força homogènia en la temperatura, tots dos veuen clarament temperatura per sobre la mitjana, i quant a les precipitacions, europeu veu precipitació en mitjana, o com moltes vegades penso, té dubtes i el blanc així ho representa, i americà per sobre mitjana en la serralada pirenaica més occidental i la resta en mitjana. En fi cap dels dos models preveu un maig molt plujós que reverteixi la sequera com el 2008.Sincerament com estem jo signaria un maig normal.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un maig càlid amb temperatures de 0,25/ 1 grau per sobre la mitjana , quant a la precipitació sembla veuria precipitació en mitjana, que si és així ho signem, però recordem el mes passat també veia situacions molt favorables i no cal comentar com ha acabat.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de maig apunta ser molt càlid ens posa d’1 a 2 graus per sobre la mitjana diària, i quan a precipitacions veuria precipitacions per sobre mitjana Pirineu i Prepirineu més occidental, i la resta en mitjana.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de maig i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra que estarem sotmesos una mica més o menys a la falca anticiclònica continua veient un bloqueig a tota la península a les baixes atlàntiques, donant joc solament a fronts que tampoc tindran massa terreny per penetrar clarament.
Estem a les portes d’una bombolla càlida que segurament de dijous a dissabte farà saltar rècords de temperatura en diferents punts de la península, un autèntic #bomboinfierno a finals d’abril, sincerament una bogeria. Segurament esteu veient mapes de percentils. Us poso la seqüència de mapes de dijous a dissabte, tot el que observeu amb color rosa significa 100% de percentil o cosa que és el mateix agafant el període de 1979 al 2021 (42 anys) mai s’han registrat aquestes temperatures a 850 hPa uns 1500 m.
Dijous:
Divendres:
Dissabte:
Com podeu observar, percentils entre el 99% i el 100% en diferents punts, i nosaltres dissabte moment de màxima afectació, a partir de diumenge el mercuri començarà a baixar per una entrada de vent del nord, que dissabte, diumenge tarda i dilluns donarà precipitacions Pirineu, Prepirineu i NE.
Però com funcionen els percentils en meteorologia? i Perquè són tan importants per parlar de l’excepcionalitat d’una dada:
Els percentils en meteorologia són una mesura estadística que s’utilitza per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques com la temperatura, la pluja o la humitat en un lloc i període determinats. Els percentils proporcionen informació sobre la freqüència amb la qual es produeixen valors determinats de la variable meteorològica en qüestió.
Per entendre-ho millor, pensem en el percentil 50. Aquest percentil indica el valor que divideix la sèrie temporal de la variable meteorològica en dos parts iguals.(ordenats de gran a petit) Així, el percentil 50 de la temperatura en un lloc determinat indica la temperatura per sota de la qual es troba el 50% de les observacions i per sobre de la qual es troba l’altre 50%. El percentil 50, també conegut com la mediana (valor que ocupa el lloc central, deixant els mateixos resultats a l’esquerra i dreta), és una mesura estadística útil per a descriure la temperatura mitjana o normal en un lloc i període determinats.
A més del percentil 50, també es poden utilitzar altres percentils per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques. El percentil 10, per exemple, indica el valor per sota del qual es troben el 10% de les observacions, mentre que el percentil 90 indica el valor per sobre del qual es troben el 90% de les observacions. Això és important per a avaluar situacions extremes, com ara períodes de sequera o episodis de pluges intenses. Per tant, parlar d’un 99% de percentil significa que amb aquesta sèrie del 1979-2021 de 42 anys solament aquest dia a uns 1500 m un 1% la temperatura ha estat més elevada, o si és el 100% mai s’ha registrat, en conseqüència, situació completament extrema i estranya.
La Campana de Gauss els percentils, la desviació estàndard (simbolitzat en el gràfic amb el símbol sigma)
Els percentils es poden representar en una campana de Gauss per a ajudar a visualitzar millor la seva distribució en relació a la mitjana. La campana de Gauss és una distribució normal que mostra la freqüència amb què es produeixen diferents valors de la variable meteorològica en qüestió.
La campana de Gauss es caracteritza per tenir una forma simètrica i per estar centrada en la mitjana de la distribució. Això significa que la major part de les observacions es concentren al voltant de la mitjana i que les observacions extremes són menys freqüents.
Per a representar els percentils en una campana de Gauss, primer s’ha de calcular la mitjana i la desviació estàndard de la distribució de la variable meteorològica. Recordem que la desviació estàndard ens indica la quantitat amb què les dades individuals varien respecte a la mitjana. Si la desviació estàndard és petita, això indica que les dades estan molt a prop de la mitjana i que hi ha poca variabilitat. Si la desviació estàndard és gran, això indica que les dades estan més allunyades de la mitjana i que hi ha més variabilitat. Com més a prop del zero menys variabilitat, com més lluny sobretot sigma 2 o sigma 3 més dispersió i variabilitat. A continuació, es poden utilitzar les taules de distribució normal per a assignar valors a cada percentil en funció de la seva posició en relació a la mitjana.
Per exemple, suposem que volem representar els percentils 10, 50 i 90 de la temperatura en un lloc determinat en una campana de Gauss. Si la mitjana de la temperatura és de 20°C i la desviació estàndard és de 2°C, llavors els valors corresponents als percentils serien aproximadament 17,4°C per al percentil 10, 20°C per al percentil 50 i 22,6°C per al percentil 90.
Ara podem representar aquests valors en una campana de Gauss, amb el valor de la mitjana en el centre i les línies verticals que representen els percentils. En aquest exemple, la línia vertical del percentil 50 estaria en el punt més alt de la campana, mentre que les línies verticals dels percentils 10 i 90 estarien més a prop dels extrems de la campana, ja que aquests són valors menys freqüents.
Us poso un exemple d’utilització de percentils del web hoyextremo.com on utilitza els percentils representats per la campana de gauss com hem explicat. Temperatura dia 26/04/2023 Aeroport de Barcelona:
Com veieu l’ús de l’estadística com a eina en meteorologia és fonamental, espero haver-ho explicat de la manera més senzilla tot i que per internet podeu trobar molta informació sobre aquestes mesures de dispersió tan útil per parlar de l’excepcionalitat de la dada.
Aquests dies els que ens agrada la meteorologia estem amb una depressió absoluta, ja hem consumit com aquell que diu abril, resum ni gota, i a les portes de maig amb un cara i creu, de moment els models no marquen un gir de tendència com el que va passar al 2008 amb una reversió de la sequera. En aquest post us intento explicar el concepte de baixa, i les situacions sinòptiques que més ens poden afavorir per fer ploure. Però comencem per explicar el gran mite, quan fa calor i no plourà o encerteu sempre, però quan ha de ploure us equivoqueu sempre, una part de raó hi ha, però per què?
Les altes pressions atmosfèriques són més fàcils de preveure que les baixes pressions perquè les zones d’alta pressió tendeixen a ser més estables i a mantenir-se durant períodes més llargs de temps. Això fa que les prediccions de les zones d’alta pressió siguin més precises i més fiables. Sumat a què el radi d’acció en el cas de les altes pressions és molt més gran que les baixes, per tant, la diana és molt més difícil.
D’altra banda, les zones de baixa pressió són més complicades de preveure perquè són més dinàmiques i inestables, i poden canviar ràpidament en funció de diversos factors com ara la temperatura, la humitat, la circulació atmosfèrica + altres fenòmens meteorològics. Això fa que sigui més difícil predir amb precisió quan i on es desenvoluparà una zona de baixa pressió i quin serà el seu comportament.
A més, les zones de baixa pressió atmosfèrica poden ser més influenciades per factors locals o regionals, cosa que complica encara més la seva predicció. Per tant, la fiabilitat de la previsió d’una baixa pressió és més baixa que en el cas de les zones d’alta pressió, tot i que la tecnologia i els instruments de mesura i anàlisi cada vegada més sofisticats estan permetent millorar la precisió i la fiabilitat de les prediccions meteorològiques. Sincerament, a més de 100 hores parlar de baixes i moltes vegades de radi petit és com una loteria, sumat al fet que moltes vegades són despenjaments de la circulació general, amb moviment completament erroni, amb conseqüència variabilitat màxima en la predicció.
Hi ha diverses situacions sinòptiques que poden afavorir una gran quantitat de precipitació a Catalunya. Recordem, una situació sinòptica és la descripció de les condicions atmosfèriques en una àrea geogràfica concreta en un moment determinat. Aquesta descripció es basa en la mesura i anàlisi de diferents variables meteorològiques com ara la pressió atmosfèrica, la temperatura, la humitat, la velocitat i direcció del vent, entre d’altres. Algunes de les més importants són:
Dorsal d’alta pressió al nord d’Europa i baixa pressió al Mediterrani: Aquesta situació és la que sovint provoca episodis de pluges torrencials a Catalunya. L’aire càlid i humit del Mediterrani entra en contacte amb l’aire més fred i sec que es desplaça des del nord d’Europa, creant una zona de convergència que pot provocar precipitacions molt intenses.
Presència d’un front: Sempre molt millor un front fred, associat a un solc, és a dir a una baixa que s’estira, la típica V (el contrari a una falca anticiclònica) com més profund entri el solc més efectiu serà pel que fa a les precipitacions Si a més degut al solc és forma una baixa pressió al Mediterrani, aquesta situació pot afavorir encara més la formació de tempestes i pluges fortes.
Entrada de vents de llevant: Quan els vents que arriben a Catalunya provenen de llevant, poden portar masses d’aire més càlid i humit que, al contacte amb aire fred, pot fer ploure molt, el que anomenem inestabilitat. La configuració ideal són altes pressions cap UK i les baixes creuant l’estret, portant entre els dos centres d’acció una configuració sinòptica de vents de l’est.
Situació d’inestabilitat atmosfèrica: Embossaments freds i DANES. Quan les condicions atmosfèriques són inestables, amb presència de masses d’aire diferents i contrastades, poden anar associades a forts aiguats i pluges
Observeu un concepte bàsic, sempre, sempre necessitem aire fred en alçada!!, ja podem tindre un mar bullint, molta evaporació d’aire càlid i humit, que si a dalt no hi ha fred, no tindrem convecció i, per tant, pluges. Però com m’indica Eliseu Vilaclara “En grans episodis de pluja, l’aire fred acostuma a estar a prop, però no a la nostra vertical sinó a l’oest. I en aquestes situacions la difluència i una capa seca sobre la massa humida són claus.”
Un altre paraula clau que estem repetint és zona de convergència de vents i per tant, creació zona de baixes pressions, però que és:?
La convergència de vents es refereix a la situació en la qual dues o més masses d’aire en moviment s’apropen i es creuen en un mateix punt. Quan això passa, les masses d’aire es veuen obligades a pujar a causa de la pressió, ja que no poden ocupar el mateix espai al mateix temps. Aquesta situació pot generar una zona de baixa pressió atmosfèrica a la zona on es produeix la convergència.
Per entendre millor això, es pot pensar en una situació hipotètica en la qual dos rius que flueixen en direccions oposades convergeixen en un mateix punt. En el punt de confluència, l’aigua dels dos rius ha de pujar perquè no pot ocupar el mateix espai al mateix temps. Per tant, la convergència de vents crea una zona de baixa pressió simplement perquè hi ha menys aire perquè és obligat a pujar. Podem tindre convergència de vents i cap pluja, com sempre necessitem que a més que l’aire que pugi trobi capes d’humitat en alçada a uns 700 hPa uns 3.000 m sumat a aire fred, que és el que generarà convecció i precipitació.
Per finalitzar aquest petit apunt on quedarien moltes coses per explicar, explicar un altre concepte molt associat a tempestes i clau per fer ploure de manera important:
La cisalla de vents és el canvi de velocitat o de direcció del vent amb l’altura. En altres paraules, la cisalla de vents es produeix quan hi ha una diferència notable en la velocitat o direcció del vent entre la superfície terrestre i les capes més altes de l’atmosfera.
La cisalla de vents pot afavorir la formació de precipitacions perquè crea condicions favorables per al desenvolupament de tempestes. Quan hi ha cisalla de vents, les capes d’aire superior es desplacen a diferents velocitats o direccions que les capes inferiors. Aquesta diferència de moviment pot provocar que l’aire inferior es desplaci en vertical, formant corrents ascendents.
Quan els corrents ascendents són forts i es desenvolupen prou, poden donar lloc a la formació de nuvolositat, tempestes i precipitacions intenses.
Queda un món per explicar, però l’objectiu d’aquest post és simplement fer una aproximació al que necessitem per poder veure ploure d’una manera maca i dinàmica a Catalunya.
Moltes vegades sentim a parlar del Jet Polar, el Jet subtropical , si fa de barrera a casa nostra, configuracions zonals, que si entra perpendicular al Pirineu. En aquest post us intento explicar que és i quines afectacions pot tindre per a nosaltres.
Primer de tot, que és i sobretot com es forma?
El Jet Stream es forma com a resultat de la diferència de temperatura entre l’equador i els pols. A mesura que la Terra és escalfada per la radiació solar, l’aire a l’equador esdevé més calent i lleuger, mentre que l’aire als pols és més fred i dens. Aquesta diferència de temperatura i pressió crea un gradient de pressió que fa que l’aire s’acceleri i es mogui des dels tròpics cap als pols. Recordem que l’aire va de les altes pressions a les baixes pressions, sempre omple el buit que es genera.
Perquè el jet va sempre direcció d’oest cap a est?? Efecte Coriolis.
L’efecte Coriolis té un paper important en la formació i el comportament del Jet Stream. A mesura que l’aire es mou cap als pols, és desviat cap a l’est a causa de l’efecte Coriolis, que és una conseqüència de la rotació de la Terra. L’efecte Coriolis fa que els objectes en moviment, com ara l’aire o l’aigua, siguin desviats cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra a l’hemisferi sud. Això crea una corrent de vent fort i estret, que és el Jet Stream. L’efecte Coriolis, per tant, és responsable de la formació de la corrent de vent del Jet Stream. A més, l’efecte Coriolis també influeix en el comportament del Jet Stream. A mesura que el Jet Stream es mou a través de l’atmosfera, els sistemes de baixa pressió i alta pressió poden influir en la seva trajectòria i velocitat.
El Jet Stream es mou a gran velocitat, generalment entre 100 i 200 km/h i fins i tot 300 km/h.
Quants corrents de Jet hi ha?
Hi ha dos corrents de Jet Stream principals a la Terra: el Jet Stream Polar i el Jet Stream Subtropical. El Jet Stream Polar es mou al voltant dels pols, mentre que el Jet Stream Subtropical es troba prop dels tròpics. El Jet Stream Polar és una corrent de vent que es mou al voltant del Pol Nord i que pot afectar a la meteorologia de Catalunya i de la Península Ibèrica durant els mesos d’hivern, perquè pot baixar de latitud i afectar regions més al sud amb aire fred, portant pluges i fins i tot en ocasions neu. El Jet Stream Subtropical, d’altra banda, es troba en latituds més baixes, prop dels tròpics. És una corrent d’aire càlid i humit, Durant l’estiu, el Jet Stream Subtropical es debilita el que pot portar a períodes prolongats més secs
A sobre i a sota del JET:
Per resumir, aquest és el jet que tenim avui, tot el que esta per sobre seu és on hi ha el fred i el marro, és a dir precipitacions i baixes, mentre que tot el que esta per sota seu és temps estable i anticiclònic.
Moltes vegades el JET agafa forma de meandre, per dir-ho de manera senzilla en forma de la lletra U, el que està dins és el fred i el marro i el que està fora temps estable. Mireu aquesta configuració del 18 de gener:
el següent mapa us mostra la probabilitat de neu que portava, com observeu el que us he explicat el que hi ha dins del meandre probabilitat de pluja i neu depenen de l’aire fred que porti associat i de l’època de l’any que parlem.
Com afecta al Pirineu?
Si el jet entra al Pirineu de manera no gaire perpendicular, és a dir entrada típica de NW, la nevada es quedarà bàsicament a la cara nord del Pirineu, i a la cara sud poca cosa rebrà. Mentre que si es posa perpendicular i entra amb força, (configuració típica de N) vents de 200/300 km/h farà saltar la nevada a la cara sud deixant una bona nevada a les dues cares del Pirineu.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és completament diferent quant a la precipitació, i força homogènia en la temperatura, tots dos veuen temperatura per sobre la mitjana, i quant a les precipitacions, europeu veu precipitació per sobre mitjana en la serralada pirenaica, mentre americà sequera a tot el territori.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un abril càlid amb temperatures de 0,25/ 1 grau per sobre la mitjana , quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre la mitjana a l’oest peninsular, i a casa nostra seria el Pirineu per sobre mitjana, cosa que signem amb els ulls tancats, però recordem el mes passat també veia situacions molt favorables i no cal comentar com ha acabat.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes d‘abril apunta ser sec amb anomalies de precipitació a tota la península, el contrari que l’europeu sobretot al Pirineu. En l’àmbit de temperatures posa Catalunya per sobre la mitjana, igual que el model europeu.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 d’abril i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra les tres primeres setmanes amb anomalies una mica negatives o en mitjana, i seria l’última setmana on ens tornaria a abraçar la falca anticiclònica.
Resumint diferències molt notables de tots els models, per tant, toca seguiment i veure on caurà la boleta definitivament.
Després de tres anys consecutius del fenomen conegut com a “Niña”, la NOAA dona per finalitzada la teleconnexió de la “Niña” (ENSO), i augura una situació neutral, és a dir sense “niño” ni “niña” aquesta primavera del 2023 fins com a mínim inicis de l’estiu, a partir d’aquí sembla després o analitzem podríem tornar a tindre una situació de “niño”. Tres anys que coincideixen amb la sequera tant forta que estem patint, i la disminució de les llevantades, tenint l’última gran llevantada el gener del 2020 amb el “Gloria”.
La “Niña” és un fenomen climàtic que es produeix a l’Oceà Pacífic, i que està relacionat amb el cicle climàtic conegut com El Níño-Oscil·lació del Sud (ENSO, per les seves sigles en anglès). La Niña es caracteritza per una disminució de la temperatura superficial de l’aigua de l’Oceà Pacífic tropical oriental, que pot durar diversos mesos o fins i tot anys.
Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos.
La Niña es produeix quan les aigües de l’Oceà Pacífic es refreden més del que seria normal. Això es deu a la interacció entre els vents, la temperatura de l’aigua i la topografia de l’Oceà Pacífic. Els vents alisiens, que bufen cap a l’oest des de l’Amèrica del Sud, emprenen les aigües càlides cap a l’oest, fent que l’aigua freda emergeixi a la superfície de l’Oceà Pacífic oriental. Aquesta aigua freda s’estén a través de l’Oceà Pacífic i provoca una sèrie de canvis en el clima global.
Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.
En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.
Els efectes de la Niña són variats i poden afectar a la temperatura, la precipitació, els vents i els patrons de circulació atmosfèrica a escala global. Això pot provocar canvis en el clima a diferents regions del món, incloent la disminució de la precipitació a l’Amèrica del Sud i l’augment de la pluja a l’Àfrica Oriental. A més, la Niña pot influir en el patró de l’huracans a l’Atlàntic i a la regió del Pacífic oriental, i també pot afectar la pesca i l’agricultura a diferents parts del món.
Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisiens:
Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:
“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI”es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”
En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.
Realment tindre tres anys consecutius de “niña” no és gens normal, i molts d’aquests estudis com l’anterior estan fets en èpoques en que l’escalfament global encara no era una realitat com la que estem vivint, falta molt d’estudi en la matèria, i simplement exposo el que està passant, però tant la llargada de la “niña” com la persistència en la sequera que estem tenint, són coincidents, tampoc passa a la resta de la península, per tant, costa creure que aquesta afectació sigui solament a una porció tan petita de territori, però l’anàlisi i l’estudi ens posaran les coses a lloc, veurem si el fet de tindre una primavera sense ENSO, és a dir neutral ja afavoreix a tindre precipitacions com a mínim normals.
A partir d’aquí esperar, i veure si com sembla i podeu veure en el gràfic de sota, la majoria de models preveuen l’arribada del “niño” segurament a finals d’estius o principis de tardor, tot i la incertesa dels models en l’actualitat.
Per entendre la meteorologia, i sobretot per saber quin temps tindrem, s’ha d’entendre el concepte d’altes pressions, és a dir anticiclons i baixes pressions, és a dir depressions. El primer associat a temps estable i el segon a temps inestable. El nostre planeta és un flux de depressions i anticiclons, tot i que hi ha d’alguns, un molt conegut per nosaltres que són permanents com l’anticicló de les Açores.
Les depressions o baixes pressions:
Les depressions són un fenomen meteorològic associat a pluges, vent, neu, baixada de temperatures i en definitiva al que col·loquialment la gent diu mal temps, cosa que com enteneu no hi estic gens d’acord. Es produeix en la superfície terrestre, per tant, ho mesurem a nivell de terra no a escala d’alçada, mitjançant un baròmetre. Aquesta àrea de baixa pressió és causada per diferents factors, com ara el moviment de masses d’aire càlid i humit cap a zones de masses d’aire fred, l’ascensió d’aire càlid per la calor del sol, i el moviment de corrents de vent a diferents altituds. Però la idea bàsica és que hi ha menys aire, i per tant un buit d’aire, que després serà omplert per un anticicló, ja que l’aire viatja dels anticiclons a les baixes pressions. Així i tot, perquè hi hagi inestabilitat no solament necessitem que l’aire càlid pugi cap amunt, necessitem el que anomenem inestabilitat, és a dir aire fred en alçada, que farà com a imant per fer pujar l’aire càlid cap amunt i convertir-lo en convecció, per finalment convertir-se en pluja o neu.
En general, les depressions es formen quan una massa d’aire càlid i humit es troba amb una massa d’aire fred i sec. L’aire càlid és menys dens i, per tant, més lleuger que l’aire fred. Quan l’aire càlid entra en contacte amb l’aire fred, s’eleva per sobre d’aquest i comença a refredar-se, ja que la temperatura disminueix amb l’altura. A mesura que l’aire càlid s’eleva, es formen núvols, i si la condensació de vapor d’aigua és suficient, es produeixen precipitacions.
A mesura que l’aire càlid s’eleva i es refreda, la pressió atmosfèrica disminueix a la superfície terrestre, creant una zona de baixa pressió. Aquesta zona de baixa pressió és un focus d’atenció per als corrents de vent, que es mouen cap a la zona de baixa pressió per equilibrar les diferències de pressió atmosfèrica, el que hem comentat que l’aire viatja dels anticiclons a les baixes. Això provoca que l’aire càlid i humit es mogui cap a la zona de baixa pressió, on es produeixen més núvols i precipitacions. Comentem que en els mapes del temps com la imatge de sota solen estar representades de color blau amb cercles concèntrics que són les isòbares, línies d’igual pressió i com més juntes el vent serà més fort.
Les depressions poden ser molt variables en termes de grandària, intensitat i durada. El seu sentit és anti-horari en l’hemisferi nord, i horari en l’hemisferi sud, degut a la rotació terrestre pel conegut efecte de Coriolis.
Els anticiclons o altes pressions: Sinònims de temps estable, de boires i de contaminació a les grans ciutats, es formen quan l’aire baixa de les capes altes pel que es coneix com a subsidència, aquest en el seu recorregut cap a la superfície s’escalfa, i per tant eixuga tota la columna troposfèrica , quan arriba en l’àmbit de superfície s’escapa per convergència, com a resultat, i per explicar-ho de manera senzilla tenim molt més aire damunt el nostre cos, és a dir més pes, més pressió, aquest aire que baixa no permet que l’aire càlid i humit pugui pujar i, en conseqüència, inhibeix la formació de núvols i precipitació.
Com es formen?? quan l’aire fred i sec es mou cap a baix des de les capes més altes de l’atmosfera, i es va acumulant a la superfície terrestre. Això fa que la pressió atmosfèrica augmenti i es creï una zona d’alta pressió.
Quan l’aire es mou cap avall, la temperatura augmenta perquè la pressió també augmenta, i es produeix una major densitat de molècules d’aire, el que fa que la humitat disminueixi, creant un temps estable i assolellat, exceptuant els llocs amb boira i lamentablement la contaminació a les grans ciutats. A mesura que l’aire fred i sec es mou cap avall, és desviat cap als costats pel moviment de rotació de la Terra, creant una zona de vent en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit antihorari a l’hemisferi sud. Això es deu a l’efecte Coriolis, que és causat per la rotació de la Terra.
A la zona que es coneix com la línia intertropical, el lloc que divideix els dos hemisferis, el que serien els zero graus, es genera un cinturó de baixes pressions, com a conseqüència que és on més perpendicular arriba el sol, i per tant més poder d’escalfament de l’aire, aquest aire calent quan arriba a les altes capes s’ha de refredar, perquè si no el planeta acabaria bullint, com ho fa?, utilitzant una circulació d’aire coneguda com a cèl·lula Hadley que refreda l’aire pujant-lo a més latitud, i aquest aire és retornat a la superfície a les zones subtropicals, d’on neix el nostre estimat amic Açores per tant formant uns anticiclons que és permanent, per aquesta circulació d’aire tancada en alçada.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és completament diferent quant a la temperatura i precipitació, mentre europeu veu temperatura clarament per sobre mitjana, americà en mitjana, i quant a les precipitacions, europeu veu regada important a tota la península inclosa una part de Catalunya, americà veu sequera a tota la península.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un març càlid amb temperatures de 0,25/ 0,5 graus per sobre la mitjana i fins i tot en alguns punts del sud de 0,5 a 1 grau, quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre la mitjana a tota la península, per un bloqueig important a la zona de Groenlàndia que obligaria a baixar el zonal amb tren de depressions atlàntiques associades a solcs, que a casa nostra com més a l’est menys efectiu.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de març apunta ser sec amb anomalies de precipitació a tota la península, just el contrari que l’europeu. La part positiva és que en l’àmbit de temperatures posa Catalunya en mitjana.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de març i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra les dues primeres setmanes amb anomalies negatives, per tant, terra de baixes de procedència atlàntica i solcs, i fins el 20 de gener, estaríem en terreny neutral, per tant, amb alguna possibilitat de precipitació.
Resumint diferències molt notables de tots els models, per tant, toca seguiment i veure on caurà la boleta definitivament.
