Autor: alex (Pàgina 1 de 27)

Per desgràcia aquests últims anys anem parlant de rècords i de situacions excepcionals, moltes vegades utilitzem l’expressió no és gens normal, no ha passat mai. Aquest escrit és per explicar com en meteorologia podem parlar que estem davant un episodi excepcional, molt poc freqüent o mai viscut d’ençà que es recullen dades en un determinat dia d’un mes. Bàsicament, tenim dues maneres, els percentils i la distribució típica aplicada a una distribució normal amb els famosos sigmes. El model europeu també ha tret el seu índex EFI (Extreme Forecast Index), per mesurar l’excepcionalitat d’una determinada variable meteorològica.

Comencem Els Percentils:

Perquè són tan importants per parlar de l’excepcionalitat d’una dada:

Els percentils en meteorologia són una mesura estadística que s’utilitza per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques com la temperatura, la pluja o la humitat en un lloc i període determinats. Els percentils proporcionen informació sobre la freqüència amb la qual es produeixen valors determinats de la variable meteorològica en qüestió.

Per entendre-ho millor, pensem en el percentil 50. Aquest percentil indica el valor que divideix la sèrie temporal de la variable meteorològica en dos parts iguals.(ordenats de gran a petit) Així, el percentil 50 de la temperatura en un lloc determinat indica la temperatura per sota de la qual es troba el 50% de les observacions i per sobre de la qual es troba l’altre 50%. El percentil 50, també conegut com la mediana, o valor mig (valor que ocupa el lloc central, deixant els mateixos resultats a l’esquerra i dreta), és una mesura estadística útil per a descriure la temperatura mitjana o normal en un lloc i període determinats.

A més del percentil 50, també es poden utilitzar altres percentils per a avaluar el comportament de les variables meteorològiques. El percentil 10, per exemple, indica el valor per sota del qual es troben el 10% de les observacions, mentre que el percentil 90 indica el valor per sobre del qual es troben el 90% de les observacions. Per tant ja són valors força excepcionals, siguin en una anomalia més negativa o positiva. Això és important per a avaluar situacions extremes, com ara períodes de sequera o episodis de pluges intenses. Per tant, parlar d’un 99% de percentil significa que amb aquesta sèrie del 1979-2021 de 42 anys solament aquest dia a uns 1500 m un 1% la temperatura ha estat més elevada, o si és el 100% mai s’ha registrat, en conseqüència, situació completament extrema i estranya. Resumint des de que es prenen aquestes dates no havia passat mai o molt poc. Com podeu observar en la imatge primera , la situació de divendres amb anomalies d’alçada geopotencial és tremenda, tindrem rècord en alçada geopotencial a 550hPa, o el que és el mateix amb dades del 1979-2021 aquest 500 hPa no havien estat mai tan amunt un 12/13 abril, el model dóna 588, el que seria 5.880m quan parlem que normalment aquest 500 hPa estan a 5.550m.

Entre divendres i dissabte tindrem rècord en alçada geopotencial a 550hPa, o el que és el mateix amb dades del 1979-2021 aquest 500 hPa no havien estat mai tan amunt un 12/13 abril, el model dóna 588, el que seria 5.880m quan parlem que normalment aquest 500 hPa estan a 5.550m. pic.twitter.com/Svcgjmclb3

— Àlex Van der Laan (@alexmegapc) April 11, 2024

Mireu com exemple els percentils que portem a l’estació de meteo de l’aeroport de Barcelona. Els vermells dies més càlids del normal, fins i tot extrems (valors de 95% a rècord), i els blaus més freds del normal, crec que una imatge val molt més que totes les meves paraules.

La Campana de Gauss els percentils, la desviació estàndard (simbolitzat en el gràfic amb el símbol sigma)

Els percentils es poden representar en una campana de Gauss per a ajudar a visualitzar millor la seva distribució en relació a la mitjana. La campana de Gauss és una distribució normal que mostra la freqüència amb què es produeixen diferents valors de la variable meteorològica en qüestió.

La campana de Gauss es caracteritza per tenir una forma simètrica i per estar centrada en la mitjana de la distribució. Això significa que la major part de les observacions es concentren al voltant de la mitjana i que les observacions extremes són menys freqüents.

Per a representar els percentils en una campana de Gauss, primer s’ha de calcular la mitjana i la desviació estàndard de la distribució de la variable meteorològica. Recordem que la desviació estàndard ens indica la quantitat amb què les dades individuals varien respecte a la mitjana. Si la desviació estàndard és petita, això indica que les dades estan molt a prop de la mitjana i que hi ha poca variabilitat. Si la desviació estàndard és gran, això indica que les dades estan més allunyades de la mitjana i que hi ha més variabilitat. Com més a prop del zero menys variabilitat, com més lluny sobretot sigma 2 o sigma 3 més dispersió i variabilitat. A continuació, es poden utilitzar les taules de distribució normal per a assignar valors a cada percentil en funció de la seva posició en relació a la mitjana.

Per exemple, suposem que volem representar els percentils 10, 50 i 90 de la temperatura en un lloc determinat en una campana de Gauss. Si la mitjana de la temperatura és de 20°C i la desviació estàndard és de 2°C, llavors els valors corresponents als percentils serien aproximadament 17,4°C per al percentil 10, 20°C per al percentil 50 i 22,6°C per al percentil 90.

Ara podem representar aquests valors en una campana de Gauss, amb el valor de la mitjana en el centre i les línies verticals que representen els percentils. En aquest exemple, la línia vertical del percentil 50 estaria en el punt més alt de la campana, mentre que les línies verticals dels percentils 10 i 90 estarien més a prop dels extrems de la campana, ja que aquests són valors menys freqüents.

Us poso un exemple d’utilització de percentils del web hoyextremo.com on utilitza els percentils representats per la campana de gauss com hem explicat. Temperatura dia 11/04/2024 Aeroport de Barcelona:

Per últim parlem del model EFI (Extreme Forecast Index):

És una mesura de la diferència entre la distribució de previsió conjunta (Ensembles) i la distribució del model climàtic (Mitjana climàtica). Això permet avaluar l’anormalitat de la situació, L’EFI pren valors de -1 a +1. Si tots els membres del conjunt prediuen valors per sobre del màxim del clima M, EFI = +1; si tots pronostiquen valors per sota del mínim climàtic M, EFI = -1. Les magnituds EFI de 0,5 a 0,8 (independentment del signe) es poden considerar generalment com un significat que és probable un temps “inusual”, mentre que les magnituds superiors a 0,8 solen significar que és probable un temps “molt inusual”.

Com podeu observar de cara a divendres i dissabte el model ens marca valors de temperatura a 2m molt inusuals per l’alt que seran. Una altra cosa seran marinades, boires petites raconades, vents en superfície que finalment determinaran si tindrem rècords o no de temperatures positives, però queda clar que l’excepcionalitat en tindrem. L’única bona notícia és que a partir de dimarts normalitzem

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest abril, sobretot en l’àmbit de temperatura, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació europeu veu clarament entrada de fronts atlàntics, però amb poc recorregut i centrat al NW peninsular, posa en mitjana a Catalunya, però posant menys precipitació a tocar la costa, tancant la porta a llevantades. Americà encara pitjor amb més sequera de la que tocaria, sobretot la part més occidental.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un abril càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació veu clarament entrades de fronts atlàntics on si mireu esta molt accentuat al NW peninsular, a casa nostra estaria en mitjana, però moltes vegades aquest blanc és més incertesa que mitjana. Segueix sense veure cap tipus de llevantada en qualsevol de les seves modalitats.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, veu front atlàntics, però sense massa recorregut, de fet si mireu tot el litoral costaner NE amb més sequera de la que tocaria, tancant la porta a les llevantades

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 d’abril i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 22 d’abril situacions d’anomalies de pressió positiva, és a dir bloquejos exceptuant una mica la punta del NW peninsular. Pensem que estem a primavera, la variabilitat és sempre present, per tant, si normalment hem de mirar aquests models amb pinces, potser en primavera encara més.

Fem un #lastupdate de la situació del ENSO (“Niño” o “Niña”)

Actualment :

S’observen condicions d’El Niño. Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Imatge actual de les anomalies a escala de la superfície de l’aigua del mar.

A partir d’abril:

Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 (83%)

A partir de juny:

Tindriem probabilitat que tornes un episodi de La Niña , que aquest es desenvolupi entre juny i agost de 2024 (62%).

Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Resumint una mica, i entrant en el món de les teleconnexions on encara queda moltíssim camí per recórrer podem dir que la influència del fenomen del Niño a Europa i la península Ibèrica pot variar segons les seves manifestacions específiques en cada episodi. No obstant això, en general, es pot afirmar que els efectes del Niño /Niña a aquestes regions no són tan directes ni constants com en altres llocs, com les regions del Pacífic. Això és degut a la distància geogràfica i els mecanismes atmosfèrics complexos involucrats.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

Fem una ullada a la previsió mirant els diferents models per veure quina és la previsió: On podem veure clarament l’expressat a l’inici del post:

Actualment s’observen condicions d’El Niño.*Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Una transició d’El Niño a ENSO neutral és probable d’abril a juny de 2024 en un 83%. I que La Niña es desenvolupi entre juny i agost de 2024 d’un 62%.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest març, sobretot en l’àmbit de temperatura, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació europeu veu clarament entrada de fronts atlàntics, posa en mitjana a Catalunya i Pirineu lleugerament per sobre mitjana, que seria una molt bona notícia de cara als embassaments. Americà en mitjana o lleugerament per sobre mitjana Pirineu occidental.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un març càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació veu clarament entrades de fronts atlàntics on si mireu esta molt accentuat a l’oest i centre peninsular, a casa nostra estaria en mitjana i l’única bona notícia seria que el Pirineu estaria per sobre la mitjana. Segueix sense veure cap tipus de llevantada en qualsevol de les seves modalitats.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, es manté en mitjana o lleugerament per sobre Pirineu occidental.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 18 de març i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 3 de març situacions d’anomalies de pressió pels pas de fronts atlàntics. Després ens posa en terra de ningú fins al 18 de març, cosa que em fa pensar el model ballarà molt, no oblideu ja és primavera meteorològica.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models la veritat és molt poc esperançadora per aquest febrer, de fet esperem que vagin completament errats. Quant a temperatura tots dos marquen temperatura clarament per sobre mitjana, fins i tot americà o accentua més. Quant a precipitació americà un desastre absolut, sequera i més sequera i europeu estableix més la sequera a tot el litoral costaner. En fi, en la situació que estem gens esperançador.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un febrer càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació lamentablement ens posa anomalies positives a tot el litoral costaner i prelitoral, és a dir menys pluja de la que tocaria, en un mes que de per si, no és gaire plujós, un autèntic drama amb la situació que estem vivint. Per tant, no veu cap llevantada, i simplement posa en mitjana la part més occidental entenem veu algun front atlàntic desgastat.

Model Amèrica o de la NOAA

Un autèntic drama, temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tema precipitacions, tragèdia absoluta, molta sequera a tota la península, per tant, tanca portes a fronts atlàntics i llevantades.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de febrer i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament, ens mostra fins al 9 de febrer bloqueig anticiclònic, entre el 10-14 de febrer possibilitat de fronts atlàntics, per després tornar a tancar la porta atlàntica, realment tampoc gens esperançador. En definitiva models per plorar, esperem el clàssic marge d’error que tenen recordant són tendències.

Sembla mentida, i encara em costa de dir-ho massa fort, però tot apunta que entre dimecres i dijous es formarà una baixa mediterrània després de quasi tres anys, aportant una llevantada que fins i tot models en mà quan escrivim aquest article podien en alguns casos fregar els 100 litres, punts de la costa a prelitoral.

Una vegada tanquem aquest diumenge l’entrada polar marítima, es formarà un potent anticicló per damunt les illes britàniques agafant una mica la zona escandinava, que pot arribar fins els 1045 hPa ,que provocarà el que en meteorologia anomenem una retrograda, és a dir la circulació passa de ser d’oest a est (la normal) a ser d’est cap a oest. Aquest fenomen a casa nostra el que comporta normalment és l’arrossegament d’una massa seca i freda continental, el que anomenem una àrtica continental, però que per dir-ho de manera col·loquial serà de segona divisió, no portarà un fred important com seria normal en un gener, parlem de la segona massa freda més forta que ens pot afectar. Bàsicament perquè ens fregarà sense arribar a entrar a la península, això entre altres coses és el que està fent la variabilitat amb la cota de neu, però que a la vegada si entrà més fred restarà precipitació, el vell equilibri entre fred i precipitació a casa nostra.

Compte que encara pot variar, i podria entrar més fred i restar precipitació, lamentablement res lligat. Aquest cop, mapes en mà avui 7 de gener, sembla ens arrossegarà un embossament fred a 500 hPa d’uns -30 que entrarà pel cantàbric i serà precisament aquest embossament el que donarà peu a la formació de la baixa mediterrània en superfície. Tal com mostra el seu GIF del model europeu.

Precisament degut aquest embossament fred associat a una massa freda per sisallament de vent es trobarà una massa càlida i serà la causant de la formació de la baixa mediterrània en superfície cap la costa catalana. Observeu clarament a un mapa de vents a 700 hPa aquests dos nuclis ciclònics amb gir contrari a les agulles del rellotge. Precisament la posició del JET molt per sota obligara a aquest embossament fred alimentar la baixa mediterrània ja que si no estigues el jet tant avall podria anar a buscar bolets on vulgues de la península, i la baixa mediterrània desapareixeria ja que no tindria la benzina necessària per poder fer ascendir l’aire, recordem una zona de baixes pressions és una zona d’ascensió d’aire.

El cisallament es refereix al canvi en la velocitat del vent amb l’altura, i aquesta variació pot influir en el desenvolupament de zones de baixa pressió. El vent horitzontal que acompanya el cisallament pot afavorir la rotació de l’aire que s’aixeca, creant així zones de baixa pressió, per tant, quan dues masses d’aire de diferents temperatures es troben, la massa calenta (aquest cas, aire més càlid del Mediterrani) té tendència a aixecar-se perquè és menys densa, la massa freda (aquest cas embossament fred o DANA que entrarà pel cantàbric), més densa, té tendència a descendir.

A partir d’aquí queda el més difícil modelitzar el seu posicionament, intensitat i radi d’acció, no penseu estem davant d’una gran baixa, és simplement una baixa mediterrània, i depenent de col·locació pot donar més o menys intensitats, tenint en compte estem a unes 70/80 hores comenci el temporal, la incertesa és elevada, de fet fins poques hores abans de 30 cap avall no sortirem de la incertesa i potser ni així. Toca anar mirant actualitzacions i n’hi ha 4 al dia, per tant, no les podem agafar al peu de la lletra.

Fem una mirada al model de probabilitat conjunta amb els seus ensembles model americà i europeu , per veure la possible fiabilitat de les precipitacions, on els dos models en els seus ensembles de precipitació donen molta probabilitat, per tant, tot i encara amb la distància i prudència notable, d’alguna manera ens afectarà queda per veure on, intensitat i col·locació.

Un altre tema és que per fi podem tindre nevada al Pirineu i Prepirineu oriental, que fa tres anys que solament viu de nevades de nord, no cal dir que estacions com Vallter, La molina, Masella, Tuixent la vall de Núria poden rebre acumulats macos, fins i tot el Montseny que en aquests casos a vegades es pot moure entre 50 i 100 cm. Parlarem de llevant fred, però compte no parlem de neu a cotes baixes, cota mitjana la posaria entre els 800/1000m i puntualment dimecres potser uns 500/600m, en aquestes situacions punts del sud de CAT la cota els pot baixar notablement per la canalització del fred per l’Ebre, veurem, queden masses incògnites.

En cap cas estem davant un temporal arregli la sequera, necessitaríem mínim 8 d’aquest , però és començar i sobretot donar vida a la natura que esta en molts punts a les últimes. Esperem de veritat no es torci. Us deixo un parell acumulats GFS i Europeu, però de moment ni cas.

Com aquell que diu a unes hores de començar un dels ponts més clàssics del calendari, on les estacions d’esquí, si les condicions meteorològiques o permeten normalment inauguren la temporada. Anem a destripar una previsió de 5 dies, amb prou fiabilitat, però amb detalls que encara s’hauran de matisar a poques hores quan els models d’alta resolució hagin sortit.

Mirant el meteograma de probabilitat conjunta del model GFS ens fa un resum ràpid de la meteorologia que podem esperar aquests dies. Dimecres continuarem amb temperatures per sota mitjana climàtica, dia fred i durant el matí hi ha probabilitat d’alguna precipitació vorejant la costa central, per la influència d’una tramuntana i mestral debilitats. Però majoritàriament un dia amb sol, fred i sense precipitacions exceptuant punts costa central i NE on hi ha alguna probabilitat de precipitació.

Dijous serà el dia de transició per l’arribada d’un solc que anirà associat a un front càlid en un primer moment amb vent de W i SW en alçada, per després entrar el front fred de cara a divendres amb la normalització de temperatures. Per tant, dijous la nuvolositat anirà augmentant al llarg del matí, i serà al vespre quan entrarà la precipitació d’oest cap a est, principalment per ponent. Les precipitacions més importants seran entre la matinada i matí de divendres, en principi a la tarda l’aixeta quedarà tancada.

Les precipitacions més important una vegada més terç oest de Catalunya, i principalment Pirineu occidental, on es podrien registrar acumulats en l’episodi vorejant els 20/40 llitres. Tot i que avui estem a dimarts i per tant, aquest models s’actualitzaran amb models de major resolució us deixo possibles acumulats.

Les precipitacions més importants seran al Pirineu, i en forma de neu depenent del moment, quan arranqui la nevada dijous vespre i primeres hores de la matinada la cota de neu pot vorejar els 2000/2200m amb influència del vent del W i SW, però a primeres hores del matí de divendres la cota de neu podria vorejar els 1800/1700m per al migdia situar-se cap els 1400m i tarda vespre fins i tot per sota els 1000m. A partir del migdia entrarà el vent de NW, per tant tindrem mestral & tramuntana i torb als cim amb ratxes de vent que poden ser fortes.

Per tant acumulats que al vessant nord poden deixar entre 10/20 i fins a 35 cm de neu nova, Mentre que Pirineu oriental es pot moure entre els 3/6cm potser models més optimistes donen 10 cm, però costa de creure.

Cap de setmana tranquil, amb una mica de vent dissabte, però amb sol i dos dies tranquils. De dilluns a dimecres torna lo caloret, però la sort és que sembla que durarà tres dies, i a partir de dijous normalitzaríem amb possibles precipitacions, però això ja ens queda massa lluny. Apa a gaudir i passeu un bon pont!!

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models aquest cop no és tan homogènia. Quant a temperatures, tant europeu com americà clarament per sobre la mitjana a tota la península. En precipitacions europeu ens posa precipitacions per sota mitjana a tot el país, però més cap a l’extrem NE . Americà en mitjana, però moltes vegades aquests blancs són sinònims de tindre dubtes en la previsió.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un desembre càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació lamentablement ens posa anomalies positives a tot el país, és a dir menys pluja de la que tocaria, en un mes que de per si, no és gaire plujós, un autèntic drama amb la situació que estem vivint.

Model Amèrica o de la NOAA

Temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tot i que sí que donem una ullada al continent europeu, costa de creure aquesta correlació. Tema precipitacions, oest i meitat peninsular clarament per sobre mitjana, molt bones notícies, però senyal de fronts atlàntics que poca precipitació deixarien a la franja costanera mediterrània, que en principi semblaria que està en mitjana, però que penso són els dubtes del model.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 de desembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ens mostra les tres primeres setmanes amb possibilitats de fronts atlàntics, per tant, molt bones notícies per l’oest i centre peninsular, però pel litoral mediterrani, acostumen a arribar desgastats i moltes vegades amb vents secs de ponent. IInteressant la setmana del 18-22 de DES on el model insinua altes pressions escandinaves sinònim de possibles retrogrades a casa nostra.

Si hi ha una teleconnexió mediàtica i coneguda aquest és l’ENSO, és a dir el Niño o la Niña. Recordem que les teleconnexions en meteorologia són relacions a llarga distància entre els patrons meteorològics en diferents llocs del món. Aquestes relacions es basen en l’observació que canvis en una regió geogràfica poden tenir un impacte significatiu en les condicions meteorològiques d’altres regions distants. Cal subratllar que una teleconnexió sempre va associada a una anomalia, que pot ser positiva o negativa, amb relació al que es consideraria normal. Si voleu saber-ne més us emplaço a l’article que vaig publicar https://alexmeteo.com/2023/10/22/que-son-les-teleconnexions-en-meteorologia/.

La NOAA en la seva última actualització del 6 de novembre ha declarat que “S’observen condicions d’El Niño.* Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Es preveu que El Niño continuï durant la primavera de l’hemisferi nord (amb un 80% de possibilitats entre març i maig de 2024).”

Ja tenim un "Niño" fort d'1,7 graus a octubre . Amb una mitjana sector de 3.4 (regió pacífic tropical central-est) d'1,5 graus d'agost a octubre (es mesura cada 3 mesos). La @NOAA li dona una probabilitat del 62% de durar fins a abril-juny del 2024. #meteo pic.twitter.com/jpQWWqDN6l

— Àlex Van der Laan (@alexmegapc) November 10, 2023

Després de tres anys consecutius del fenomen conegut com a “Niña”, la NOAA dona per finalitzada la teleconnexió de la “Niña” (ENSO), Tres anys que coincideixen amb la sequera tan forta que estem patint, i la disminució de les llevantades, tenint l’última gran llevantada el gener del 2020 amb el “Glòria”. Ara bé, podem pensar que més aigua superficial calenta ens pot ser més favorable?? Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Observeu per exemple que l’hivern del 2018 que va ser molt generós amb nevades coincideix en un període hivernal amb niño, sense voler traslladar res simplement com a dada.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Les investigacions científiques en els darrers anys han posat de manifest alguns dels possibles efectes que el Niño pot tenir a Europa i la Península Ibèrica:

1. Hiverns més suaus i humits: En alguns casos, el Niño ha estat associat amb hiverns més suaus i amb una major probabilitat de pluges a algunes regions d’Europa occidental, com el Regne Unit i Irlanda. Això pot tenir un impacte positiu en l’abastament d’aigua i l’agricultura.
2. Canvis en els patrons de tempestes: El Niño pot influir en els patrons de tempestes a l’Atlàntic, la qual cosa pot afectar la intensitat i trajectòria de les tempestes hivernals. Això pot portar a un augment dels vents forts i tempestes en algunes regions de la Península Ibèrica i altres parts d’Europa occidental.
3. Variabilitat regional: És important destacar que els efectes específics poden variar d’un episodi del Niño a un altre i també depenen de la intensitat del fenomen i d’altres condicions climàtiques. No hi ha una resposta única per a com afectarà cada episodi del Niño a Europa i la Península Ibèrica.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

La majoria de models indiquen El Niño persistirà fins a l’abril- Juny de 2024 i després transició a ENSO-neutre. En el seu punt àlgid (novembre-gener), gairebé tots els models suggereixen a El Niño de moderat a fort (ONI valors iguals o superiors a 1,0ºC)

Per finalitzar i si ho comparem amb l’any passat la situació sinòptica al continent està canviat, simplement s’ha de veure com està nevant als Alps quan l’any passat a aquestes dates no queia res, amb niña forta. I la península sobretot oest peninsular i franja nord està plovent i nevant amb ganes, per tant, si sembla estiguin canviant coses, i potser repeteixo potser aquest període de tres anys de niña gens favorables per a nosaltres amb niño ho són més, potser aquest riu humit i càlid ens porten les precipitacions desitjades.