Cèl·lula Hadley,

No hi ha manera que plogui, tres anys de sequera i de moment aquest inici del 2024 no és gaire prometedor, de fet aquesta setmana és probable que assolim rècords de temperatura per una bombolla càlida i una dorsal anticiclònica que ens fa d’escut, i sobretot el problema és que és recurrent, d’aquest plantejament sorgeixen molts dubtes, aquest no hivern és degut al “niño”?, però la sequera dura fa tres anys i teníem “niña”. L’ Atlàntic Nord està amb unes anomalies positives molt marcades, pot ser una causa, suficient? Un dels temes amb estudis és el possible creixement de la cèl·lula Hadley, anem en aquest post explicar que és, quin és el seu funcionament, i quin efecte pot tindre sobretot a la península Ibèrica.

La Cèl·lula de Hadley és un patró de circulació atmosfèrica que es produeix a la zona equatorial de la Terra. Aquesta cèl·lula té un paper fonamental en la redistribució de calor a escala global i està vinculada amb la formació de les zones de convergència i divergència, influint en els patrons climàtics. Per tant, sense aquesta cèl·lula, sumat a les altres dues tindríem un clima molt diferent amb un planeta molt més escalfat i àrid en diferents zones. La cèl·lula de Hadley és la causant dels deserts com el Sàhara i un anticicló persistent com l’Açoria. A mesura que l’aire calent s’eleva a l’equador, es mou cap als pols a grans altituds. Aproximadament als 30 graus de latitud, l’aire comença a descendir cap a la superfície, creant zones de pressió atmosfèrica elevada. Aquesta regió de descens d’aire és la que contribueix a la formació de l’anticicló de les Açores. El descens d’aire també contribueix a la formació de zones àrides o desèrtiques a la superfície, com és el cas del Desert del Sàhara. Aquesta regió experimenta una falta significativa de precipitació, ja que l’aire descendent és sec i no suporta la formació de núvols i pluja. Per tant, si com alguns estudis apunten aquesta cèl·lula es fa més gran el descens de l’aire ja no passaria en aquestes regions subtropicals i afectarien molt més a la península,arrossegant l’anticicló de les Açores amb molts més dies amb altes pressions i menys precipitació significativa. L’estudi, publicat a Nature Geoscience, ve a demostrar que l’anticicló de les Açores s’esta fent més gran, s’esta expandint, ocupa més espai així com la seva falca, i seria aquesta expansió el responsable de les anòmales condicions de sequera que afecten tota la Mediterrània occidental, incloent-hi la península Ibèrica. La causa seria la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, que implicaria que el refredament de l’aire ja no es produiria a latitud 30 graus sinó a latituds més pròximes a nosaltres, per tant, estaria relacionada amb el canvi climàtic. Si és així ja ens podem anar calçant.

Aquest seria el funcionament de la Cèl·lula de Hadley :

1. Calentament a l’equador: Les zones equatorials reben una gran quantitat de radiació solar directa. Això provoca un escalfament intens de l’aire en aquesta regió. L’aire calent a la superfície esdevé menys dens i, per tant, es comença a elevar.
2. Ascens de l’aire: L’aire calent i humit ascendeix a la troposfera superior a mesura que es mou des de l’equador cap als pols. A mesura que l’aire ascendeix, es refreda per expansió, provocant la condensació del vapor d’aigua i la formació de núvols. Aquest procés té lloc a una altitud elevada i crea una zona de baixa pressió en la troposfera superior.
3. Circulació a gran altitud: L’aire refredat comença a moure’s cap als pols a gran altitud. Aquesta corrent d’aire superior es coneix com la corrent en JET subtropical i es desplaça cap als pols, creant una zona de vent fort a gran altitud.
4. Descens de l’aire: L’aire refredat torna a descendir cap a la superfície terrestre aproximadament als 30 graus de latitud tant al nord com al sud. En aquesta regió, l’aire és ara més sec i pesat, creant una zona de pressió elevada i provocant un descens d’aire cap a la superfície. Aquesta àrea de descens d’aire contribueix a la formació de les zones àrides o desèrtiques conegudes com les zones subtropicals.
5. Circulació de la superfície: A la superfície, l’aire descendent es mou de nou cap a l’equador per completar el cicle de circulació. Aquesta corrent superficial forma part dels vents alisis, que es mouen de l’est cap a l’oest a nivell del mar.

L’aire es refreda a la Cèl·lula de Hadley a mesura que s’eleva a través de la troposfera, la capa més baixa de l’atmosfera terrestre. Aquest procés està vinculat amb els canvis de pressió i volum que experimenta l’aire a mesura que es mou verticalment:

1. Ascens de l’aire calent: A l’equador, la radiació solar incideix de manera més intensa, escalfant l’aire a la superfície. L’aire calent, al ser menys dens, comença a elevar-se.
2. Expansió de l’aire: A mesura que l’aire s’eleva, es troba amb una pressió atmosfèrica més baixa a altituds més elevades. Amb la disminució de pressió, l’aire es redueix de volum, i aquesta expansió provoca un refredament adiabàtic (sense intercanvi de calor amb l’entorn).
3. Condensació i formació de nuvols: A mida que l’aire s’eleva, també es redueix la seva temperatura. Quan l’aire humit s’arrefreda fins a un punt on la seva temperatura arriba al punt de rosada, es produeix la condensació del vapor d’aigua contingut, formant nuvols. Aquest procés de condensació allibera calor latent a l’entorn.
4. Nuclis de condensació: La formació de núvols pot requerir la presència de partícules com nuclis de condensació, com petites partícules de pols o altres substàncies en l’atmosfera que serveixen com a punts d’inici per a la condensació del vapor d’aigua.

La Cèl·lula de Hadley és només una de les cèl·lules de circulació atmosfèrica que opera en la Terra, i es combina amb altres cèl·lules, com les de Ferrell i Polar, per formar patrons més complexes de circulació atmosfèrica que influeixen en els patrons climàtics regionals.

Resumint hi ha estudis que suggereixen que, amb el canvi climàtic, la Cèl·lula de Hadley pot experimentar una certa expansió cap als pols. Aquesta ampliació pot influir en la ubicació i la força de l’anticicló de les Açores. Una expansió de la Cèl·lula de Hadley pot contribuir a l’ampliació de l’anticicló i canvis en els vents alisis que el rodegen, afectant molt més a la península Ibèrica, portant més sequeres, Les interaccions atmosfèriques són complexes, i el canvi climàtic pot afectar diversos factors que influeixen en aquesta dinàmica, toca continuar investigant i esperar nous estudis científics, però la cosa no pinta gaire bé com l’explicat sigui una realitat, que potser ja estem vivint.