Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models aquest cop no és tan homogènia. Quant a temperatures, tant europeu com americà clarament per sobre la mitjana a tota la península. En precipitacions europeu ens posa precipitacions per sota mitjana a tot el país, però més cap a l’extrem NE . Americà en mitjana, però moltes vegades aquests blancs són sinònims de tindre dubtes en la previsió.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un desembre càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació lamentablement ens posa anomalies positives a tot el país, és a dir menys pluja de la que tocaria, en un mes que de per si, no és gaire plujós, un autèntic drama amb la situació que estem vivint.

Model Amèrica o de la NOAA

Temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, entre 1 i 2 graus, continuem amb l’escalfament imparable. Tot i que sí que donem una ullada al continent europeu, costa de creure aquesta correlació. Tema precipitacions, oest i meitat peninsular clarament per sobre mitjana, molt bones notícies, però senyal de fronts atlàntics que poca precipitació deixarien a la franja costanera mediterrània, que en principi semblaria que està en mitjana, però que penso són els dubtes del model.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 22 de desembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ens mostra les tres primeres setmanes amb possibilitats de fronts atlàntics, per tant, molt bones notícies per l’oest i centre peninsular, però pel litoral mediterrani, acostumen a arribar desgastats i moltes vegades amb vents secs de ponent. IInteressant la setmana del 18-22 de DES on el model insinua altes pressions escandinaves sinònim de possibles retrogrades a casa nostra.