Àlex Meteo

Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Pàgina 2 de 16

Què és la NAO. El perquè pren importància en les previsions hivernals. Marquen una tendència no una previsió a un dia.

NAO (North Atlantic Oscillation) és a dir l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, és un índex de circulació atmosfèrica per tant no una sortida ni una previsió a un dia ni d’un fenomen (igual que l’AO) que ens permet conèixer com pot anar la previsió meteorològica a mitjà termini en un determinat espai, una tendència per tant no una previsió per aquí 5/10/100 dies sobretot pren importància a partir del novembre fins a l’abril, a l’estiu no és tant indicador a casa nostre, agafem doncs l’idea que són índexs basats en els diferents models per tant en aquest article explicarem el de la NOAA model CFS i Europeu model ECMWF (Copernicus) .

El que ens mesura o ens dóna a entendre és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura???, aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot ens donara una visió de com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quan és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostra el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible). Aquestes dues imatges il·lustren el que seria un NAO+ On com veieu nosaltres estaríem en l’espai anticiclònic i tot i ser possible que es despengi alguna bossa freda en principi les probabilitats es redueixen, penseu la meteo és sempre parlar de probabilitats, la certesa és quan ja ha passat.

En canvi una NAO negativa les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior, molt fluix en aquest cas en l’índex es manifesta en negatiu i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.

Aquesta imatge d’en Simon Lee seria clarament un NAO negatiu amb un bloqueig negatiu a quasi tot el continent, és la situació més favorable per nosaltres que modelitza aquest índex, per tant un terreny, un espai una tendència abonada a les baixes pressions i al pas de pluges i nevades al llarg de l’hivern.

On podem trobar les previsions de la NAO?? (Fem una ullada al que diuen)

Des de la NOAA https://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/precip/CWlink/pna/nao.shtml

Des del Model Europeu ECMWF https://apps.ecmwf.int/webapps/opencharts/products/medium-trajectories?forecast_from=latest

El model de la NOAA és relativament senzill de mirar, us teniu que fixar en la línia horitzontal que marca el zero per sobre aquesta línia és positiu com més positiu més important el bloqueig i per sota aquesta línia és negatiu i apliquem el mateix dit pel positiu. Les línies vermelles són els ensembles (models de probabilitat) cada una índica una probabilitat que veu el model, mirem que indiquen per aquests dies: observeu com avui el tenim molt alt sobre 1,8 per tant estem en zona de bloqueig i la previsió la majoria de línies baixen algunes fregant el neutre i fins i tot alguna ja en negatiu. Si observeu a 7 dies el NAO estaria a els 0,8, i més cap endavant a 10 dies a 0,6 per tant mostrant una tendència a la baixa i mirant fins on arriba el model a 14 dies a 0,3 per tant tendeix a posar-se neutre que vol dir sense una patró dominant

Observeu com modelitza primer gràfic global a els 14 dies, i després us va posant la previsió amb la mitjana del NAO a 7 dies a 10 dies i a 14 dies, sempre a més dies més baixada de la probabilitat. En aquest cas avui 1,8 positiu, a 7 dies 0,8 a 10 dies 0,6 i finalment a 14 dies 0,3. Per tant tendència a posar.se neutre a partir de la segona quinzena de novembre, sense un patró dominant

Model Europeu ECMWF:

Aquest model ens va a 8 dies a diferència del de la NOAA que treballa a 14 per tant un grau de fiabilitat més alta, el gràfic és una mica més complexe però entrem a analitzar-lo:

Observeu tenim dos eixos, l’eix clàssic de les “x” que s‘anomena EOF1 i és on es representa el NAO, en el centre el 0 (punt neutre del NAO) en la seva dreta NAO+ i en la seva esquerra NAO-. Per tant a nosaltres sempre ens interessarà estar al quadrant esquerra inferior el que posa Bloqueig Negatiu i NAO-. Les X de colors que veieu són els ensembles o models de probabilitat en que treballa el model, cada color significa on col·loca les X en funció de les hores, a més hores menys probabilitat si mireu el model va a 192h uns 8 dies. L’eix de les “y” o com posa el model EOF2 és l’eix que ens mesura si hi ha bloqueig positiu és a dir moltes anomalies positives a 500hp o tenim un bloqueig dominant negatiu és a dir lloc on hi han anomalies negatives i per tant espai per les baixes pressions i fronts, el que ens agrada. Observeu que el model posa tots els ensembles en el quadrant superior dret (el que poso amb un cercle) per tant preveu un NAO força elevat els primers dies (estaria entre 1 i 1,5) i a mesura avança les hores va reculant una mica aproximant-se cap el zero. Aquesta situació que tindrem vindrà molt ben representat en el següent gràfic d’en Simon Lee: Amb un NAO positiu un bloqueig positiu i una corrent de NAO dominant, és a dir tot el continent abonat en terres anticiclòniques, eiiiii però recordeu no és un mantra elementalment poden entrar baixes o BFA però l’index ens indica que la probabilitat és molt més baixa.

Quin és l’espai que ens agradaria que mostres?? doncs com us he comentat el quadrant inferior esquerra que seria perquè m’entengueu on les “x” i les “y” són negatives, us poso els gràfics d’en Simon Lee on s’aprecia clarament el que us comento. Per finalitzar simplement explicar que hi han models que treballen amb un NAO a mig llar termini fins a 9 mesos però això ja us ho explicaré en un altre post.

Com serà l’Hivern 2020 /2021

Tot just hem començat el mes de novembre i tots els apassionats de la meteorologia ja ens freguem les mans pensant com serà aquest hivern, si nevarà a cotes baixes i portara molt de fred o ja el podem donar per perdut . El primer que vull comentar és que aquesta tardor que estem tenint no té res a veure amb l’any passat, per exemple el mes d’octubre ha estat el mes més fred amb anomalies negatives des de fa dècades a casa nostre, i molt sec amb cap llevantada destacable ni aiguats típics en una de les estacions que més plou , s’ha tingut entrades de nord molt de vent i 5 nevades diferents al pirineus, i perquè us explico això perquè els models estacionals marcaven una clara tendència a temperatures per sobre mitjana model europeu i temperatures en mitjana model americà, per tant tot i que farem comentaris aquest anàlisis no es basarà en aquests models estacionals, utilitzarem el que anomenen teleconnexions i concretament farem aquesta previsió en base a tres elements. Índex NAO, Índex AO i el fenomen del ENSO conegut amb el niño i la Niña i la possibilitat d’un escalfament del vòrtex estratosfèric el conegut SSW

Primer de Tot posem els gràfics a mig termini de la NAO i el AO:

Perquè mirem el NAO?? (L’Oscil·lació del Atlàntic Nord), és un índex de circulació atmosfèrica (al igual que l’AO) que ens permet conèixer com pot anar la previsió meteorològica a mig termini , sobretot pren importància a partir del novembre fins l’abril, a l’estiu no és tant indicador a casa nostre. Sobretot el que ens mesura és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura??? aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot determina com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quant és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostre el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible).

Exemple NAO+ (el que hem tingut els últim dies d’octubre i primers de novembre)

En canvi quant és negatiu les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.

Doncs el anàlisis ens dóna que la segona meitat de Novembre l’índex es posara clarament per sota de zero des del 13/17 de NOV fins més o menys 3/7 de desembre per tant aquí tindrem clarament la primera possibilitat de l’arribada de fronts que veient el comportament del AO (desplaçament d’aire fred) ens fan intuir podrien arribar les desitjades nevades al Pirineu on el mantell blanc ja es podria consolidar i fer la base bàsica per les estacions d’ski. Després entraríem en un desembre (segona setmana i tercera sobretot) que aparentment seria més anticiclònic ja que el NAO es posaria positiu, però repetim un NAO positiu no implica la possibilitat d’entrada d’un front o fins i tot una llevantada ho estem visquen aquests primers dies de novembre, i fins i tot el AO seria positiu per tant semblaria no es produirien grans entrades fredes.

La bona noticia seria a partir de finals de desembre i principis de gener, calculo cap 22/23 el NAO es començaria a debilitar fins primers dies de gener el que ens fa pensar en la possibilitat que ens visites algun front que sumat amb un AO pla donarien molts números de nevades. Després la resta de gener el NAO es mantindria lleugerament positiu el que ens fa pensar en un gener més dinàmic dels últims geners (descartant Gloria). Anticiclònic però no tancat

Importància del AO i el comportament del vòrtex troposfèric per entendre les possibles entrades fredes

El AO conegut com oscil·lació Àrtica ens permet sobretot determinar com esta organitzat el vòrtex troposfèric si esta molt organitzat (compacte) el que vol dir és que l’aire fred esta tancat a l’Àrtic i amb poques fissures cap el continent , el que va passar l’any passat o un vòrtex més desorganitzat amb fissures i per tant amb escapatòries d’aire fred cap a nosaltres. El AO quant és positiu significa que les baixes pressions són molt profundes i l’aire fred queda molt tancat en el que coneixem com a vòrtex polar i per tant el continent europeu rep poques entrades fredes, el contrari que Groenlàndia, Islàndia i tota la zona àrtica, el que va passar sobretot gener i febrer de l’any passat. Mentre que si l’AO és negatiu significa que en la zona Àrtica dominen les altes pressions i per tant el vòrtex es desorganitza i mostra fissures fredes cap el continent. Com podeu entendre el fred pot anar a l’est, cap oest o més centrat per tant un AO negatiu tampoc és sinònim d’entrada freda a casa nostre.

Fins ara hem tingut un AO molt positiu i per tant aquestes últimes setmanes l’Aire fred s’ha tancat sense cap invasió freda notable, mireu el gràfic: us he encerclat en vermell la península i com veieu tota la zona Àrtica amb el congelador a tota màquina.

Si fem ja una ullada a la previsió del AO novembre se’ns presenta amb un descens fins posar-se negatiu molt important a partir del 13 de novembre quasi fins el 3/5 de desembre, per tant tenim les condicions en aquesta segona quinzena de novembre i primera setmana de desembre de tenir entrades fredes notables que sumats al comentari anterior d’un NAO negatiu ens fan ser optimistes per veure neu als pirineus, pluja i qui sap potser alguna nevada sorpresa a cotes baixes, no seria la primera vegada que s’ha vist nevar un mes de novembre a cotes a nivell quasi de mar. Després sembla tornaria a posar-se positiu per tant al igual que el NAO ens fa pensar la segona i tercera setmana de desembre podrien ser anticiclòniques.

A partir d’aquí el AO es posaria quasi neutre i així es mantindria quasi tot gener exceptuant l´última setmana de gener i entrat el febrer, on torna a tenir tendència a posar-se negatiu, si recordem el NAO creiem que el gener pot ser un mes normal de gener per tant amb possibilitats d’entrades fredes i precipitacions en lo que seria un gener normal en mitjana climàtica , sense tenir el bloqueig de l’any passat fins l’arribada del gloria.

Parlem ara d’una altre teleconnexió no tant coneguda però que creim que aquest any es pot afectar amb un hivern més dinàmic i per tant amb més possibilitat de fred,pluges i neu el ENSO i concretament la NIÑA:

Observeu que tenim el que coneixem com la niña, aquest fenomen que passa a l’oceà pacífic i es deu a un augment de la temperatura superficial del mar (conegut com el niño quant és superior a 1 grau aproximadament, o bé una disminució de la temperatura d’un grau aproximadament conegut com la niña. Doncs la OMS ja ha declarat oficialment que entrem una fase de la niña i pel que es veu gràfic superior sembla durara fins la primavera. Aquí bé la gran qüestió una cosa que passa a l’altre punta del país té una connexió a casa nostre, fins ara els estudis han demostrat una relació directa als EEUU però no tant clara a Europa, tot i això observeu el següent gràfic dels últims anys en els diferents mesos amb niño vermells, niña blaus i en gris neutres

Per exemple vam tindre nevades i freds recurrents a l’any 99, 2001, 2007,2008, 2012 però també ens trobem amb hiverns freds i nevades memorables com la del 2010 sense tenir niña, tot i això en la meva humil opinió la niña afavoreix un cert moviment meteorològic cosa que el niño a casa nostre normalment és el contrari i per tant com que tindrem niña des de novembre fins març abril em fa pensar en un hivern no tant tancat i amb possibilitats de sorpreses fins i tot crec que la primavera pot ser força moguda., per tant repetim el concepte la niña afavoreix un hivern més dinàmic sobretot a partir de febrer i agafant la primavera.

Un altre teleconnexió per tindre hiverns rigorosos amb fred i neu és parlar del vòrtex estratosfèric i el que es coneix com un escalfament estratosfèric o SSW (Sudden stratospheric warming)

Si observeu aquests dos gràfics a sobre i a sota ens mostren com es troba el vòrtex estratosfèric si esta fort i compacte o bé debilitat i fins i tot amb possibilitat de produir-se una reversió de vents. Passar d’oest a est a una circulació d’est a oest. Si mirem el model GEFS i els CFS fins on arriben el dia que estem fent aquest article ens mostren un vòrtex fort, observeu el número d’ensembles que el veuen fort on posa members with strong vòrtex i els dos models arriben fins a meitat de desembre.

L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, situat per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord a uns 10hp. Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries que poden afectar la seva consistència, és com una injecció càlida del jet, si aquest es produeix aquest congelador que pot arribar a estar fins a -85 graus a l’estratosfera a uns 50 km d’altitud fa que molt aire fred baixi cap a la troposfera produint una entrada freda molt bestia que pot anar cap els EEUU o Canada o a Europa, l’última gran Siberiana Europea va ser el 2017 amb un SWW, si observeu el gràfic en aquest moment la temperatura va baixant estem ara a uns -67 i per tant esta fort, cosa molt normal entre novembre i desembre

La pregunta clau?? Com s’espera aquest hivern el vòrtex estratosfèric, doncs ara per ara les previsions a més llarg termini el mantenen fort i compacte per tant sembla no es tindria que produir aquest escalfament, tot i això mirant models que treballen fins a 9 mesos ens insinuen entrades molt fredes que podrien ser perfectament siberianes cap el febrer i perfectament podrien ser degut al SSW per tant aquestes alçades ho apuntem o tenim en compte però s’ha de seguir.

Per últim no em deixo els estacionals aquests no són gaire optimistes ni l’americà ni el model copernicus en la seva versió del model europeu, per no posar gaires mapes us posaré temperatures i precipitacions novembre desembre i gener però són quasi una fotocopia de febrer març i abril, mostrant temperatures per sobre mitjana o en mitjana a casa nostre i precipitacions en mitjana o per sota, com veieu no he volgut entrar molt en ells i he preferit parlar fins on arriben les teleconexions a sobre esmentades per mi més fiables dins de la dificultat de parlar a mig termini

Per tant fins on arribo que seria més o menys el mes de febrer ,seria un hivern molt més dinàmic, atenció entre mitjans novembre i principis desembre, possibilitat de pluges i entrades fredes, i un mes de gener en mitjana sense ser tancat per tant creiem podem tindre una o dues entrades fredes tot i ser aparentment més anticiclònic. Febrer pot ser el més sorpressiu i res a veure amb el que va ser l’any passat, es podria presentar molt dinàmic i amb possibilitat d’entrades fredes més recurrents , tant per un AO que podria baixar força i tindre un vòrtex troposfèric desorganitzat i mirant la possibilitat d’un SSW que podria agafar números finals de gener i meitat de febrer.Amb un vòrtex no tant compacte i fort i per tant amb possibilitats de lio, que compte no vol dir sempre siguin entrades fredes podem tenir llevantades amb xute de calor.

Com serà el mes de Novembre.

Com cada mes, fem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix però no deixen de ser eines útils i valorables.

Model Americà:

Aquest model ens presenta un mes de Novembre bo a nivell de temperatures i una mica dolent a nivell de precipitacions. Les temperatures estarien en mitjana a tota Catalunya i més o menys la meitat nord peninsular no la part sur de la península Ibèrica que estaria per sobre.. En quant a precipitacions el model presenta una versió no gaire optimista a la meitat més occidental del país (ponent) exceptuant la costa catalana que estaria en mitjana, però la part més occidental del país amb anomalies positives és a dir amb menys precipitació de la que tocaria. El model presenta que la península ibèrica estaria majoritàriament amb anomalies de precipitació molt importants.

Si fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes podem veure com a partir de la segona setmana el bloqueig de la primera quedarà tancada i sobretot la segona quinzena i especialment última setmana podem tenir molt moviment. Tenint en compte aquesta situació ens fa ser força optimista aquest mes sobretot la segona quinzena.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model, preveu temperatures per sobre la mitjana meitat més occidental del país i precipitacions per sota mitjana a tot el territori marcant clarament una anomalia de precipitació, per tant una versió molt poc optimista. De fet ja portem diferents mesos amb divergències notables entre els dos models,

Com veieu (previsions meteocat model copernicus) el model preveu que Catalunya estaria per sobre la mitjana, com la majoria del continent Europeu i solament es lliuraria les illes britàniques que estarien en mitjana i alguns punts de Portugal. La península majoritàriament amb anomalies de precipitació fins i tot notables . En quant al continent un escenari molt irregular la part més nòrdica amb més precipitació, diferents punts en mitjana i cap el sud moltes anomalies positives.

Com serà l’Octubre del 2020.

Com cada mes, fem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF.

Model Americà:

Aquest model ens presenta un mes de setembre bo, ja que les temperatures estarien en mitjana a tota Catalunya i quasi a tota la península Ibèrica, fins i tot punts del oest peninsular per sota, el Continent Europeu estaria també en la seva major part en mitjana i fins i tot punts per sota (França, UK..), exceptuant la part més nòrdica escandinava i la part més oriental on el model veu clarament anomalies positives. En quant a precipitacions el model presenta una versió no gaire optimista al litoral mediterrani exceptuant la costa catalana que estaria en mitjana, però la part més occidental del país amb anomalies positives és a dir amb menys precipitació de la que tocaria. El model presenta que el nord peninsular seria més plujos del normal, i el sud de la península amb anomalies de manca de precipitació. El continent europeu serien més bones noticies majoritariament per sobre mitjana.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model és la creu, completament diferent a l’americà, preveu clarament temperatures per sobre la mitjana i precipitacions per sota mitjana part més occidental, per tant una versió poc optimista. De fet ja portem diferents mesos amb divergències notables entre els dos models,

Com veieu (previsions meteocat model copernicus) el model preveu que Catalunya estaria per sobre la mitjana, com la majoria del continent Europeu i solament es lliuraria les illes britàniques que estarien en mitjana i alguns punts de Portugal. En quant a precipitacions la meitat de Catalunya estaria per sota la mitjana i solament la costa, fins i tot la central una mica per sobre, ens fa pensar en posibles rebufs, i part Pirineu oriental estarien en mitjana, La península majoritàriament amb anomalies de precipitació fins i tot notables . En quant al continent un escenari molt irregular la part més nòrdica amb més precipitació, diferents punts en mitjana i cap el sud moltes anomalies positives.

Torna el fred, la neu, la pluja i el vent a partir de divendres. Caminantes blancos on fire!!

Ja ho diuen no hay dos sin una, doncs tot i que encara falten hores estem de nou a les portes d’un canvi molt notable pel cap de setmana, on repetirem ingredients: neu a cotes que poden ser relativament baixes al final (1200/1300m) aquest cop regada més general a tot el territori, i tornarem a tindre vent tot i que no serà tant fort com l’episodi anterior. Divendres ens creuarà un front fred atlàntic que comportarà pluja  d’oest a est al llarg del dia, i neu a la serralada pirenaica , però el més important serà el clatellot fred que tindrem que ens farà tornar a una tardor avançada i en el Pirineu a sensació de ple hivern. Mireu per exemple a dia d’avui les anomalies a 850hp uns 1500m el GFS mostre de 8 a 12 graus menys del que tocaria per mitjana climàtica!! una barbaritat.

Comencem a destripar com anirà tot plegat, una profunda baixa portada des de terranova i amb el passadís que produiran de les Altes pressions del Nord d’Europa sumades a les del nostre amic Açoria la farà baixar de latitud i ens afectara la seva part davantera així com la part més freda, això farà que en un primer moment la cota de neu sobretot a partir de migdia que és quant començara a precipitar amb més ganes estigui situada cap els 250om i al llarg de divendres baixarà amb ganes podent arribar entre la mitja nit entre els 1500 i els 1200m però en teoria serà quant la precipitació afluixarà més (ja haurà passat la part davantera). Cal destacar que ens trobem amb alçades geopotencials baixes més pròpies de l’hivern que no pas ara, ens podem trobar el 500hp a uns 5300m i els 850hp a uns 1300m aquests 200m teòrics que guanyarem poden fer baixar la cota de forma més notable encara que en l’episodi de l’anterior cap de setmana.

Per tant serà divendres i part de dissabte a la matinada quant més litres recollirem i més cm sumarem, ara per ara parlar d’acumulats és complexe i a la vegada poc realista, ja que la baixa depenent del seu posicionament com enfortiment pot fer variar notablement els registres, no el fred que quasi el podem assegurar. Al ser de nou un front Atlàntic tornarem a tindre incidència de NW per tant on més precipitara Pirineu occidental, tot i que aquest cop sumaran més litre el Pirineu Oriental tant a nivell de registres pluviomètrics com de cm, observeu la posició del JET de nou, clàssica configuració amb incidència Pirineu més occidental. Al llarg del cap de setmana, la cota se situarà al voltant dels 1.500 a 1.800metres i els ruixats no desapareixeran del tot, amb la possibilitat de diumenge de més insensibilització però queda molt lluny. Us deixo un parell d’acumulats de precipitació i el model WRF-ARW a 5 dies amb acumulat de neu.

A les portes d’una nevada Excepcional per acumulació de Neu i Cota a finals de Setembre.

Una pontentíssima bossa freda que ens arriba directament des de l’Àrtic comença a entrar a les illes britàniques i serà divendres quan afectara a tota França amb isos de -27 /-28 a 500hp uns 5.500m. A nosaltres ens afectara amb forma de solc en el seu pas del front fred amb isos que poden arribar a -25 però passara rapidíssimament (unes 6 hores) quedant moltíssim aire fred a capes mitges uns 850hp (1500m) fins dissabte.

La clau per entendre la nevada que tindrem al Pirineu sobretot l’occidental amb gruixos que poden arribar als 50cm o més esta en alçada, concretament a uns 300hp ( Uns 10KM alçada) el conegut com a JET STREAM, aquest per la seva direcció NW arrancara molta humitat i petara de ple a la cara nord del Pirineu, provocant nevades quantioses i potents, al vindre tant fort (km/h) i de forma força perpendicular farà saltar la nevada a la cara sud, això si amb nevades no tant quantioses creiem que serà divendres nit i primeres hores matinada de dissabte.

Anem a destripar com anirà la nevada, aquesta tindrà clarament dues fases la primera ja des de divendres mati, i sobretot intensificant-se divendres tarda/nit i primeres hores de la matinada de dissabte on la cota anirà baixant fins a cotes moooolt baixes per ser un mes de setembre. La cota es situara entre 1300 (moment més baix, potser es veu nevar per sota) als 1500m Pirineu occidental Divendres mati cap les 6 ja es situaria cap els 1700m sent a la tarda nit i matinada de dissabte quan s’estabilitzaria als 1500m baixant puntualment als 1300m. A la cara sud Pirineu la cota seria força semblant però la situaria entre uns 1600/1400m ja que per el recorregut de l’aire fred tardara una mica més en arribar i la precipitació al no ser tant quantiosa no afavoreix tant el desplome. Així veu Arome com anirà la nevada fins les 2 de la matinada que a dia d’avui és on arriba el model però sent la fase més productiva i amb les cotes més baixes.

La segona fase ja serà a partir de dissabte mati i tarda on a partir de mig mati la cota pujara cap els 2000m i diumenge estarà ja a cotes altes uns 2500m, però seguira sumant cm dels 2000m cap amunt. Si mirem acumulats de models doncs increïble per ser setembre, us poso Arome fins on arriba i el model WRF i Europeu:

Per finalitzar no ens hem d’oblidar del vent protagonista ja divendres al mati amb el mestral i la tramuntana, afectant també costa Brava, barcelonès i molts punts del territori català serà fort i potent, amb ratxes de 80/100kmh, no cal dir que la situació marítima tant a les illes com al litoral català serà molt complicada amb onades de 2 a 4 metres en funció del punt on ens trobem.

Com serà La Tardor??

Estem a les portes de començar la tardor, l’estació dels colors, del bosc, dels bolets i l’olor de llar de foc, aquesta estació va del 22 de setembre fins el 21 de desembre, i com sempre ens preguntem com serà? Tenint en compte que ens movem amb tres mesos, si una predicció a més d’una setmana té la fiabilitat que té, a un mes encara menys, doncs a tres mesos ens ho agafem com el què és una pinzellada del que els models veuen una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF.

Model Americà:

Doncs realment aquest model ens pinta una tardor trista, ja que ens planteja anomalies de temperatura i precipitació per sobre la mitjana climàtica , els tres mesos ens pinta de 0,5 a 1 graus de temperatura per sobre la mitjana, solament un petit sector del NE català estaria en mitjana climàtica. Dels tres mesos octubre seria l’únic on no hi haurien anomalies i seria novembre & desembre on el model veu la temperatura per sobre la mitjana. En quant a les precipitacions tampoc veu bones noticies, tindríem deficiència de precipitació sobretot en la zona més occidental del país inclòs el Pirineu i sembla solament es salvaria el sector del NE, aquí els tres mesos veurien la mateixa situació descrita en la part global.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model preveu també a nivell de temperatures anomalies per sobre la mitjana i en canvi és una mica més optimista en les precipitacions ja que veu la major part en mitjana exceptuant punts del Pirineu occidental, per tant una versió poc optimista. Sorprèn una mica si féssim un anàlisis dels mesos la precipitació que veu per el més de Novembre amb precipitacions clarament per sobre la mitjana a tota la costa i part del Pirineu oriental, mentre el Pirineu occidental estaria per sota, es podria produir una tendència de més vents de llevant que produïssin precipitacions importants en aquest sector.

Com serà el Setembre del 2020. Models Estacionals.

Com cada mes, fem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF.

Model Americà:

Aquest model ens presenta un mes de setembre molt bo, ja que les temperatures estarien en mitjana a tota Catalunya i a tota la península Ibèrica, fins i tot punts del Pirineu occidental per sota, la bona noticia seria que el Continent Europeu estaria també en la seva major part en mitjana i fins i tot diferents punts per sota (França, UK..), exceptuant la part més nòrdica escandinava i la part més oriental on el model veu clarament anomalies positives. En quant a precipitacions el model presenta una versió no gaire optimista al litoral mediterrani, això si sembla la costa catalana seria la única que estaria en mitjana la part més occidental amb anomalies seques molt importants. El model presenta que el nord peninsular seria més sec del normal, i curiosament el centre i sud de la península en mitjana. El continent europeu serien més bones noticies o en mitjana o per sobre mitjana majoritàriament.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model és la creu, completament diferent a l’americà, preveu clarament temperatures per sobre la mitjana i precipitacions per sota mitjana, per tant una versió poc optimista. De fet ja portem diferents mesos amb divergències notables entre els dos models, i aquest mes d’Agost que finalitza sembla Europeu ho ha encertat més, juliol va ser Americà, en fi són el que són aquests models.

Com veieu (previsions meteocat model copernicus) el model preveu que Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, com la majoria del continent Europeu i solament es lliuraria les illes britàniques que estarien en mitjana i alguns punts de Portugal i terres escandinaves. En quant a precipitacions la major part de Catalunya estaria per sota la mitjana i solament la costa i part Pirineu oriental estarien en mitjana, i la península majoritàriament per sota, exceptuant punts del nord peninsular com el cantàbric. En quant al continent un escenari molt irregular la part més nòrdica amb més precipitació, diferents punts en mitjana i cap el sud moltes anomalies positives.

« Entrades més antigues Entrades més recents »

© 2021 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑