Entre la tardor i l’hivern torna “La Niña”

Una de les teleconnexions més mediàtiques l’ENSO, o més conegut com el “Niño” o la “Niña” tornarà a agafar protagonisme sobretot a partir d’aquest setembre. En aquests moments seguim en el que s’anomena la fase neutra, és a dir sense “niño” ni “niña”.

S'afavoreix que La Niña es desenvolupi durant juliol-setembre (65% de possibilitats) i persisteixi
a l'hemisferi nord l'hivern 2024-25 (85% de probabilitat durant novembre-
gener)

En aquest moments tenim el que anomenem condicions neutrals sense “niña” ni “niño”, és a dir lleugerament per sobre o per sota mitjana climàtica però sense ser significatiu:

Hi ha condicions ENSO neutrals.*
Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a l'oest-
oceà Pacífic central, prop de la mitjana a l'oceà Pacífic central-est, i
inferior a la mitjana a l'extrem oriental oceà Pacífic.

Però primer desenvoluparem que és el “Niño” o la “Niña” i després parlarem de quina influència pot tindre de nou aquest fenomen de la “Niña” a casa nostra:

La “Niña” és un fenomen climàtic que es produeix a l’Oceà Pacífic, i que està relacionat amb el cicle climàtic conegut com El Níño-Oscil·lació del Sud (ENSO, per les seves sigles en anglès). La Niña es caracteritza per una disminució de la temperatura superficial de l’aigua de l’Oceà Pacífic tropical oriental, que pot durar diversos mesos o fins i tot anys.

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. En el gràfic de sota episodis “niño” amb vermell o “niña” amb blau, o grisos episodis neutres com l’actual, amb els graus per sobre o sota la mitjana climàtica de les aigües superficials d’aquella zona.

La Niña es produeix quan les aigües de l’Oceà Pacífic es refreden més del que seria normal. Això es deu a la interacció entre els vents, la temperatura de l’aigua i la topografia de l’Oceà Pacífic. Els vents alisiens, que bufen cap a l’oest des de l’Amèrica del Sud, emprenen les aigües càlides cap a l’oest, fent que l’aigua freda emergeixi a la superfície de l’Oceà Pacífic oriental. Aquesta aigua freda s’estén a través de l’Oceà Pacífic i provoca una sèrie de canvis en el clima global.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Els efectes de la Niña són variats i poden afectar a la temperatura, la precipitació, els vents i els patrons de circulació atmosfèrica a escala global. Això pot provocar canvis en el clima a diferents regions del món, incloent la disminució de la precipitació a l’Amèrica del Sud i l’augment de la pluja a l’Àfrica Oriental. A més, la Niña pot influir en el patró de l’huracans a l’Atlàntic i a la regió del Pacífic oriental, i també pot afectar la pesca i l’agricultura a diferents parts del món.

Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisiens:

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconnexió.

A partir d’aquí esperar, i veure si com sembla i podeu veure en el gràfic de sota, la majoria de models preveuen l’arribada de la ”niña” segurament a finals d’estiu o principis de tardor, tot i la incertesa dels models en l’actualitat. De fet el model ens dóna un (5% de probabilitat d’estar amb “niña” entre novembre i gener, i si observem el gràfic els models ens apuntem que l’hivern continuaríem amb “niña”.

En teoria com hem parlat no queda clar que aquesta connexió sigui més o menys favorable a Catalunya i fins i tot al continent europeu. Però si va agafant números que una situació de “niña” pot afavorir més precipitacions al Mediterrani, tot i que venim d’exemples on no ha passat, per tant, queda molt camí per poder afirmar en positiu i negatiu si ens és o menys favorable.

Si fem una miradeta a la mitjana de models estacionals C3S, tant a nivell de precipitacions com a temperatura, en el cas nostre no ens portaria cap alegria de fet els models veuen anomalia negativa de precipitació, és a dir menys pluja de la que tocaria, i positiva de temperatura amb més temperatura per sobr ela mitjana. Queda un món i aquest models estacionals són tendències que moltes vegades no dibuixen correctament el que passa.