Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Un altra tardor i hivern amb Niña . Tres anys consecutius no passava des del 1950.

La NOAA acaba de publicar en el seu bolletí d’alerta sobre l’ENSO

La Niña és present.*
Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) estan per sota de la mitjana en la major part
l'oceà Pacífic.
L'atmosfera tropical del Pacífic és coherent amb La Niña.
La Niña es veu afavorida per continuar durant l'hivern de l'hemisferi nord 2022-23,
amb un 91% de possibilitats entre setembre i novembre, disminuint fins al 54% a
Gener-març de 2023.*"

Doncs si, finalment tot apunta a una altra tardor i hivern amb “Niña”, la veritat és que anem a tres anys consecutius 2021, 2022 i 2023, aquesta teleconnexió tan mediàtica sembla que no ens vol deixar. Recordem que una teleconnexió la podem definir com una anomalia en una regió climàtica que passa a molts milers de quilòmetres d’on som i que pot tenir en afecte en les previsions meteorològiques a curt i mitjà termini. Per tant, estem davant una anomalia el Niño o el seu contrari la Niña, el conegut com a ENSO. El primer que vull subratllar i comentar és que mai s’ha demostrat que l’ENSO (El Niño-Southern Oscillation) tingui una afectació directa cap a Europa, en conseqüència, tampoc a la península ni a Catalunya, però com veurem amb explicacions recents de l’agència de meteorològica britànica, i fins i tot estudis del meteocat dels anys vuitanta , que si mostren una possible correlació. Anem per parts, primer entenem que és l’ENSO.

ENSO és l’acrònim en anglès El Niño-Southern Oscillation i traduït en català El Niño-Oscil·lació del Sud. L’’ENSO són les variacions de la temperatura de la superfície del mar en les seves anomalies positives (més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (menys de 0,5 la niña)que s’ha de donar durant tres mesos consecutius, i que es donen a l’oceà del Pacífic equatorial, també s’analitzen les precipitacions convectives, la pressió de l’aire en superfície i la circulació atmosfèrica.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisis:

Així de forma explicativa podríem dir que en la fase de la niña hi ha un debilitament del corrent contra equatorial, observeu com els vents alisis es fan més potents i el corrent equatorial de sud agafa més força, especialment a prop de l’equador, per tant amb temperatures més fredes cap al Pacific.

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Però que entenem per un niño fort o una niña forta??? , això passa quan la teleconexió té una anomalia de 2 graus superior a la mitjana (tan positiva niño, com negativa niña). Observem en la següent taula quina situació d’anomalies estem tenint:

Aquest model de previsió presenta el següent model:

S'espera que la Nina persisteixi
cap a l'hemisferi nord
hivern 2022-23 i després
transició a ENSO-neutre a
Gener-març de 2023.

Observeu com la majoria de models situen la seva previsió per sobre de -0,5 i -1, fins i tot algun va cap el -2 ,d’aquí la declaració de la NOAA que tindrem un hivern amb niña.

En aquest altre model el resum seria el següent

Les possibilitats de La Niña disminueixen gradualment durant la tardor i l'hivern de l'hemisferi nord,
amb ENSO neutral afavorit a partir de febrer-abril de 2023.

Per finalitzar cal comentar que Met office l’agència britànica de meteorologia en estudis recents comenta que una niña pot ser favorable a situacions d’aire més fred en latituds més baixes, especialment en l’àrea mediterrània. Per tant potser un episodi de fred com la filomena podria de nou ser possible aquest hivern, de fet la gran diferència amb els dos anys anteriors és que possiblement a partir de gener podria neutralitzar-se, i aquí entraríem en territori desconegut respecte els dos anys anteriors

Una pregunta que em faig pot ser que una niña persistent afecti el fet de tindre menys llevantades com sembla?, i amb un niño aquests episodis poden ser més favorables tot i la sequera més general que sembla provoca el niño, és el que apassiona aquesta ciència fer-te preguntes.

4 comentaris

  1. Francesc

    Magnífica explicació.Gracies👏👏

  2. Marisol

    M’ encanta apendre cada día coses noves amb tú. Moltes gràcies per sa feinada que fas. Interesantissim.

  3. Marc Bret

    Hola Àlex. No acabo d’entendre la pregunta final que et fas de que una niña persistent pot implicar menys llevantades pero en canvi propicia més plujes.

    -Marc Bret. (@finestresdaire)

  4. Roser Giner

    Fantàsticament ben explicat. Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑