Quines situacions sinòptiques poden afavorir les baixes i, per tant, les precipitacions a Catalunya

Aquests dies els que ens agrada la meteorologia estem amb una depressió absoluta, ja hem consumit com aquell que diu abril, resum ni gota, i a les portes de maig amb un cara i creu, de moment els models no marquen un gir de tendència com el que va passar al 2008 amb una reversió de la sequera. En aquest post us intento explicar el concepte de baixa, i les situacions sinòptiques que més ens poden afavorir per fer ploure. Però comencem per explicar el gran mite, quan fa calor i no plourà o encerteu sempre, però quan ha de ploure us equivoqueu sempre, una part de raó hi ha, però per què?

Les altes pressions atmosfèriques són més fàcils de preveure que les baixes pressions perquè les zones d’alta pressió tendeixen a ser més estables i a mantenir-se durant períodes més llargs de temps. Això fa que les prediccions de les zones d’alta pressió siguin més precises i més fiables. Sumat a què el radi d’acció en el cas de les altes pressions és molt més gran que les baixes, per tant, la diana és molt més difícil.

D’altra banda, les zones de baixa pressió són més complicades de preveure perquè són més dinàmiques i inestables, i poden canviar ràpidament en funció de diversos factors com ara la temperatura, la humitat, la circulació atmosfèrica + altres fenòmens meteorològics. Això fa que sigui més difícil predir amb precisió quan i on es desenvoluparà una zona de baixa pressió i quin serà el seu comportament.

A més, les zones de baixa pressió atmosfèrica poden ser més influenciades per factors locals o regionals, cosa que complica encara més la seva predicció. Per tant, la fiabilitat de la previsió d’una baixa pressió és més baixa que en el cas de les zones d’alta pressió, tot i que la tecnologia i els instruments de mesura i anàlisi cada vegada més sofisticats estan permetent millorar la precisió i la fiabilitat de les prediccions meteorològiques. Sincerament, a més de 100 hores parlar de baixes i moltes vegades de radi petit és com una loteria, sumat al fet que moltes vegades són despenjaments de la circulació general, amb moviment completament erroni, amb conseqüència variabilitat màxima en la predicció.

Hi ha diverses situacions sinòptiques que poden afavorir una gran quantitat de precipitació a Catalunya. Recordem, una situació sinòptica és la descripció de les condicions atmosfèriques en una àrea geogràfica concreta en un moment determinat. Aquesta descripció es basa en la mesura i anàlisi de diferents variables meteorològiques com ara la pressió atmosfèrica, la temperatura, la humitat, la velocitat i direcció del vent, entre d’altres. Algunes de les més importants són:

1. Dorsal d’alta pressió al nord d’Europa i baixa pressió al Mediterrani: Aquesta situació és la que sovint provoca episodis de pluges torrencials a Catalunya. L’aire càlid i humit del Mediterrani entra en contacte amb l’aire més fred i sec que es desplaça des del nord d’Europa, creant una zona de convergència que pot provocar precipitacions molt intenses.
2. Presència d’un front: Sempre molt millor un front fred, associat a un solc, és a dir a una baixa que s’estira, la típica V (el contrari a una falca anticiclònica) com més profund entri el solc més efectiu serà pel que fa a les precipitacions Si a més degut al solc és forma una baixa pressió al Mediterrani, aquesta situació pot afavorir encara més la formació de tempestes i pluges fortes.
3. Entrada de vents de llevant: Quan els vents que arriben a Catalunya provenen de llevant, poden portar masses d’aire més càlid i humit que, al contacte amb aire fred, pot fer ploure molt, el que anomenem inestabilitat. La configuració ideal són altes pressions cap UK i les baixes creuant l’estret, portant entre els dos centres d’acció una configuració sinòptica de vents de l’est.
4. Situació d’inestabilitat atmosfèrica: Embossaments freds i DANES. Quan les condicions atmosfèriques són inestables, amb presència de masses d’aire diferents i contrastades, poden anar associades a forts aiguats i pluges

Observeu un concepte bàsic, sempre, sempre necessitem aire fred en alçada!!, ja podem tindre un mar bullint, molta evaporació d’aire càlid i humit, que si a dalt no hi ha fred, no tindrem convecció i, per tant, pluges. Però com m’indica Eliseu Vilaclara “En grans episodis de pluja, l’aire fred acostuma a estar a prop, però no a la nostra vertical sinó a l’oest. I en aquestes situacions la difluència i una capa seca sobre la massa humida són claus.”

Un altre paraula clau que estem repetint és zona de convergència de vents i per tant, creació zona de baixes pressions, però que és:?

Per entendre millor això, es pot pensar en una situació hipotètica en la qual dos rius que flueixen en direccions oposades convergeixen en un mateix punt. En el punt de confluència, l’aigua dels dos rius ha de pujar perquè no pot ocupar el mateix espai al mateix temps. Per tant, la convergència de vents crea una zona de baixa pressió simplement perquè hi ha menys aire perquè és obligat a pujar. Podem tindre convergència de vents i cap pluja, com sempre necessitem que a més que l’aire que pugi trobi capes d’humitat en alçada a uns 700 hPa uns 3.000 m sumat a aire fred, que és el que generarà convecció i precipitació.

Per finalitzar aquest petit apunt on quedarien moltes coses per explicar, explicar un altre concepte molt associat a tempestes i clau per fer ploure de manera important:

La cisalla de vents és el canvi de velocitat o de direcció del vent amb l’altura. En altres paraules, la cisalla de vents es produeix quan hi ha una diferència notable en la velocitat o direcció del vent entre la superfície terrestre i les capes més altes de l’atmosfera.

La cisalla de vents pot afavorir la formació de precipitacions perquè crea condicions favorables per al desenvolupament de tempestes. Quan hi ha cisalla de vents, les capes d’aire superior es desplacen a diferents velocitats o direccions que les capes inferiors. Aquesta diferència de moviment pot provocar que l’aire inferior es desplaci en vertical, formant corrents ascendents.

Quan els corrents ascendents són forts i es desenvolupen prou, poden donar lloc a la formació de nuvolositat, tempestes i precipitacions intenses.

Queda un món per explicar, però l’objectiu d’aquest post és simplement fer una aproximació al que necessitem per poder veure ploure d’una manera maca i dinàmica a Catalunya.