Anem a fer un petit post en el qual intentarem explicar com es formen les tempestes, i el que és més difícil intentar predir-les, ja us avanço que a més de 48 h és molt i molt difícil.

Que necessitem per trobar una configuració bona de Tempestes:

Us intento posar els punts que considero essencials:

  1. Necessitem una columna ascendent d’aire i per tant una divergència marcada a nivell dels 300hp
  2. El desplaçament d’aquesta columna ascendent, per exemple perquè afavoreix a la major part de la península ha de provenir de l’oest o Sud Est.
  3. Per tant s’ha d’analitzar els mapes de 500hp (5500m) i 300hp (10.000m) (isohipses convergència o divergència) i els mapes de 850hp (uns 1500m) i 700hp (uns 3000m) mirant la advecció de temperatura. Per exemple si hi ha massa aire fred a 850hp farà frenar la convecció i els núvols no podran agafar alçada.
  4. A més vent (major vorticitat) isohipses més juntes. I quan més meridional (De Nord a sud) sigui el solc, depressió.. més important serà advecció tèrmica i per tant més poden créixer els núvols.
  5. La situació més ideal per severitat de tempestes a la península és una DANA direcció SE
  6. Mapes d’Humitat a 700 hPa i a nivell de superfície
  7. Mapes de CAPE & LI
  8. Aire fred en alçada a 500 hPa.
  9. Cisalla de Vent en alçada
  10. Línies de convergència en superfície

Us desenvolupo els que per mi tenen major importància

Divergència en alçada

La divergència de les isohipsès fa referència a una situació en què les línies d’isohipses (línies que connecten punts de la mateixa pressió atmosfèrica) es separen o allunyen entre si. Això implica que l’aire a l’atmosfera superior està movent-se en direccions diferents o allunyant-se de l’àrea en qüestió. La divergència de les isohipsès està associada a un moviment ascendent de l’aire i pot indicar el desenvolupament de zones de baixa pressió atmosfèrica o condicions meteorològiques inestables, com ara tempestes.

Per altra banda, la convergència de les isohipsès descriu una situació en què les línies d’isohipses es reuneixen o s’apropen entre si. Això indica que l’aire a l’atmosfera superior s’està movent cap a l’àrea en qüestió. La convergència de les isohipsès està associada a un moviment descendent de l’aire i pot indicar el desenvolupament de zones d’alta pressió atmosfèrica o condicions meteorològiques més estables.

En resum, en meteorologia, la divergència de les isohipsès indica un moviment ascendent de l’aire i pot estar associada a condicions inestables, mentre que la convergència de les isohipsès indica un moviment descendent de l’aire i pot estar associada a condicions més estables.

L’obertura de les isohipses que normalment la trobarem a la part més oriental d’una baixa o embossament fred, el que anomenem la part davantera, i és senyal de potencialitat inestabilitat I els 300 hPa ens determinaran el jet stream, sempre efectiu dins de la part interna seva, la que fa la V

Mapes d’humitat a 700 hPa i en superfície

Els 700 hPa es refereixen a una pressió atmosfèrica de 700 hectopascals, que sol correspondre aproximadament a una altitud de 3.000 metres sobre el nivell del mar. Aquest nivell de pressió és rellevant perquè està en una capa de l’atmosfera que influeix en la formació de fenòmens meteorològics importants, com ara tempestes i precipitacions.. L’humitat és un factor crític per al desenvolupament de núvols i precipitacions. La presència d’aire humit a aquesta altitud pot indicar la possibilitat de convecció atmosfèrica i l’aparició de tempestes. També pot indicar la presència de fronts atmosfèrics, ja que els fronts sovint es formen en zones de convergència d’aire humit a aquest nivell. Com més humitat, més capacitat d’una parcel·la d’aire d’agafar aire càlid i, per tant, més números de poder pujar (allibera calor en començar a condensar, per tant, augmenta l’energia potencial.)

CAPE & LI

La CAPE (Convective Available Potential Energy) i el LI (Lifted Index) són paràmetres utilitzats en meteorologia per avaluar la inestabilitat atmosfèrica i la possibilitat de desenvolupament de tempestes.

La CAPE és una mesura de l’energia potencial disponible per a la convecció atmosfèrica. Indica la quantitat d’energia que una parcel·la d’aire podria alliberar en pujar fins a un nivell determinat de l’atmosfera. Una CAPE elevada indica una gran quantitat d’energia disponible i, per tant, una major probabilitat de convecció i desenvolupament de tempestes. És un indicador important per determinar la força i l’activitat potencial d’una tempesta, ja que una alta CAPE pot suportar una tempesta intensa i violenta. Moltes vegades explico que la cape és l’empenta que rep l’aire calent humit quan es troba l’aire fred que es col·loca sota seu i l’empeny cap amunt amb força i aconsegueix convecció forta.

El LI, o Lifted Index, és una mesura de l’estabilitat atmosfèrica i indica la diferència de temperatura entre una parcel·la d’aire en ascens i la temperatura de l’entorn. Un valor negatiu del LI indica que la parcel·la d’aire en ascens és més càlida i menys densa que l’entorn, el que suggereix una situació favorable per al desenvolupament de tempestes. Un LI altament negatiu indica una gran inestabilitat atmosfèrica i, per tant, una major probabilitat de formació de tempestes intenses. Concretament la mesura es pren a 500 hPa uns 5.500m.

Cisalla de Vents en Alçada

La cisalla de vent és un factor clau en el desenvolupament i la intensitat de les tempestes. Pot influir en l’organització, el creixement vertical, la rotació i la durada de les tempestes. Què significa?? La cisalla de vents en meteorologia es refereix al canvi de direcció i/o velocitat del vent amb l’altura o en l’espai.

La cisalla de vents pot succeir de diverses maneres. Pot ser causada per diferents factors, com ara la topografia del terreny, l’interacció entre masses d’aire amb característiques diferents o les forces de coriolis generades per la rotació de la Terra. Aquests canvis en la direcció i la velocitat del vent poden ser graduats o bruscos.

Quan parlem de cisalla de vents, ens referim més a la diferència de vent entre diferents nivells de l’atmosfera. Per exemple, en una situació amb cisalla de vent vertical, el vent en l’atmosfera inferior pot tenir una direcció i velocitat diferent al vent en l’atmosfera superior. Aquest canvi vertical en el vent pot tenir un impacte important en la formació i el desenvolupament de tempestes i altres fenòmens meteorològics.

Desenvolupament vertical: La cisalla de vent vertical és essencial per al desenvolupament vertical de les tempestes. Amb una cisalla vertical adequada, l’aire càlid i humit pot elevar-se més ràpidament i amb més força, afavorint la formació de corrents ascendents forts. Això pot portar a un creixement vertical més robust de la tempesta, possibilitant l’aparició de tempestes més intenses i potencialment perilloses. Durada i intensitat de les tempestes: La cisalla de vent pot afectar la durada i la intensitat de les tempestes. Una cisalla de vent moderada o elevada pot mantenir separades les zones de corrents ascendents i descendents dins d’una tempesta, afavorint la seva persistència i prolongació en el temps. A més, la cisalla de vent pot incrementar la intensitat de les tempestes, ja que permet un major moviment vertical de l’aire i el reforçament dels corrents ascendents.

Anàlisi vents en alçada 500hp, 850hp, 700hp i 925hp

Línia de convergència en superfície:

Signifiquen dos vents que van en direccions oposades i “xoquen” en un punt, això afavorirà pujar l’aire cap amunt, és com dos rius que petaran a un mateix punt faran pujar el nivell de l’aigua en aquest punt.

  1. Ascens de l’aire: La convergència del vent pot provocar l’ascens de l’aire a l’atmosfera, ja que l’aire s’acumula i convergeix cap a una àrea específica. Aquest ascens de l’aire pot donar lloc a la formació de corrents ascendents forts, que són essencials per al desenvolupament de tempestes.
  2. Convecció atmosfèrica: Les línies de convergència són freqüentment associades amb la convecció atmosfèrica. L’aire calent i humit que convergeix en una àrea específica s’eleva i pot desencadenar el desenvolupament de núvols d’evolució vertical, com núvols de cúmul o cumulonimbus, que són característics de les tempestes.
  3. Zona de baixa pressió: La convergència del vent pot crear una àrea de baixa pressió atmosfèrica en el punt central on s’està produint la convergència.

Hi ha més aspectes i anàlisis com per exemple els radiosondatges fonamentals per entendre tempestes, però per l’objectiu d’aquest post és suficient, més endavant ja explicarem més coses.