Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.
Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/
La tendència dels dos models aquest cop no és tan homogènia com últimament. Quant a temperatures europeu clarament per sobre la mitjana tota la península, mentre que americà ens ho planteja amb mitjana, menys la costa mediterrània que la planteja lleugerament per sobre mitjana, a casa nostra la part més occidental per sobre mitjana. En precipitacions europeu clarament ens posa precipitacions per sobre mitjana a tot el país, però més cap a la costa i menys cap a ponent, cosa que fa pensar veuria alguna llevantada. Americà en mitjana o per sota mitjana part més NW del país, cosa que es fa estranya pensant en la situació actual.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un novembre càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre mitjana, especialment la franja litoral i agafant el prelitoral, el que ens faria pensar en situacions que afavoririen vents de llevant. El que queda clar els primers dies de novembre és que no passarà i entenc, si el model o encerta estaria encaminat a la segona quinzena del mes.
Model Amèrica o de la NOAA
L’americà s’apunta a temperatures en mitjana climàtica a la península exceptuant la franja costanera mediterrània, on la posa lleugerament per sobre, coincideix plenament amb les previsions meteorològiques dels primers dies del mes. Quant a precipitacions, marcaria precipitació per sobre la mitjana major part de la península, sobretot en el terç nord-oest, però veient els últims resultats en les precipitacions no som gaire optimistes al respecte, tot i això, a Catalunya fins i tot posa un píxel de sequera NW i la resta en mitjana, donant a entendre continuaríem amb una circulació zonal, pas de fronts atlàntics que ens arribarien molt desgastats.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de novembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. El model ens mostra un passadís atlàntic amb anomalies geopotencials a 500 hPa baixos, donant pas a fronts que a Catalunya normalment ens arriben força desgastats i amb més vent que precipitació. Sembla la segona quinzena aquesta situació no la veuria tan clara, però ara per ara poc definida.
En quant a les temperatures, veient el pronostic d’aquests dies l’encerta més l’europeu.