Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Com serà l’Hivern 2020 /2021

Tot just hem començat el mes de novembre i tots els apassionats de la meteorologia ja ens freguem les mans pensant com serà aquest hivern, si nevarà a cotes baixes i portara molt de fred o ja el podem donar per perdut . El primer que vull comentar és que aquesta tardor que estem tenint no té res a veure amb l’any passat, per exemple el mes d’octubre ha estat el mes més fred amb anomalies negatives des de fa dècades a casa nostre, i molt sec amb cap llevantada destacable ni aiguats típics en una de les estacions que més plou , s’ha tingut entrades de nord molt de vent i 5 nevades diferents al pirineus, i perquè us explico això perquè els models estacionals marcaven una clara tendència a temperatures per sobre mitjana model europeu i temperatures en mitjana model americà, per tant tot i que farem comentaris aquest anàlisis no es basarà en aquests models estacionals, utilitzarem el que anomenen teleconnexions i concretament farem aquesta previsió en base a tres elements. Índex NAO, Índex AO i el fenomen del ENSO conegut amb el niño i la Niña i la possibilitat d’un escalfament del vòrtex estratosfèric el conegut SSW

Primer de Tot posem els gràfics a mig termini de la NAO i el AO:

Perquè mirem el NAO?? (L’Oscil·lació del Atlàntic Nord), és un índex de circulació atmosfèrica (al igual que l’AO) que ens permet conèixer com pot anar la previsió meteorològica a mig termini , sobretot pren importància a partir del novembre fins l’abril, a l’estiu no és tant indicador a casa nostre. Sobretot el que ens mesura és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura??? aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot determina com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quant és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostre el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible).

Exemple NAO+ (el que hem tingut els últim dies d’octubre i primers de novembre)

En canvi quant és negatiu les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.

Doncs el anàlisis ens dóna que la segona meitat de Novembre l’índex es posara clarament per sota de zero des del 13/17 de NOV fins més o menys 3/7 de desembre per tant aquí tindrem clarament la primera possibilitat de l’arribada de fronts que veient el comportament del AO (desplaçament d’aire fred) ens fan intuir podrien arribar les desitjades nevades al Pirineu on el mantell blanc ja es podria consolidar i fer la base bàsica per les estacions d’ski. Després entraríem en un desembre (segona setmana i tercera sobretot) que aparentment seria més anticiclònic ja que el NAO es posaria positiu, però repetim un NAO positiu no implica la possibilitat d’entrada d’un front o fins i tot una llevantada ho estem visquen aquests primers dies de novembre, i fins i tot el AO seria positiu per tant semblaria no es produirien grans entrades fredes.

La bona noticia seria a partir de finals de desembre i principis de gener, calculo cap 22/23 el NAO es començaria a debilitar fins primers dies de gener el que ens fa pensar en la possibilitat que ens visites algun front que sumat amb un AO pla donarien molts números de nevades. Després la resta de gener el NAO es mantindria lleugerament positiu el que ens fa pensar en un gener més dinàmic dels últims geners (descartant Gloria). Anticiclònic però no tancat

Importància del AO i el comportament del vòrtex troposfèric per entendre les possibles entrades fredes

El AO conegut com oscil·lació Àrtica ens permet sobretot determinar com esta organitzat el vòrtex troposfèric si esta molt organitzat (compacte) el que vol dir és que l’aire fred esta tancat a l’Àrtic i amb poques fissures cap el continent , el que va passar l’any passat o un vòrtex més desorganitzat amb fissures i per tant amb escapatòries d’aire fred cap a nosaltres. El AO quant és positiu significa que les baixes pressions són molt profundes i l’aire fred queda molt tancat en el que coneixem com a vòrtex polar i per tant el continent europeu rep poques entrades fredes, el contrari que Groenlàndia, Islàndia i tota la zona àrtica, el que va passar sobretot gener i febrer de l’any passat. Mentre que si l’AO és negatiu significa que en la zona Àrtica dominen les altes pressions i per tant el vòrtex es desorganitza i mostra fissures fredes cap el continent. Com podeu entendre el fred pot anar a l’est, cap oest o més centrat per tant un AO negatiu tampoc és sinònim d’entrada freda a casa nostre.

Fins ara hem tingut un AO molt positiu i per tant aquestes últimes setmanes l’Aire fred s’ha tancat sense cap invasió freda notable, mireu el gràfic: us he encerclat en vermell la península i com veieu tota la zona Àrtica amb el congelador a tota màquina.

Si fem ja una ullada a la previsió del AO novembre se’ns presenta amb un descens fins posar-se negatiu molt important a partir del 13 de novembre quasi fins el 3/5 de desembre, per tant tenim les condicions en aquesta segona quinzena de novembre i primera setmana de desembre de tenir entrades fredes notables que sumats al comentari anterior d’un NAO negatiu ens fan ser optimistes per veure neu als pirineus, pluja i qui sap potser alguna nevada sorpresa a cotes baixes, no seria la primera vegada que s’ha vist nevar un mes de novembre a cotes a nivell quasi de mar. Després sembla tornaria a posar-se positiu per tant al igual que el NAO ens fa pensar la segona i tercera setmana de desembre podrien ser anticiclòniques.

A partir d’aquí el AO es posaria quasi neutre i així es mantindria quasi tot gener exceptuant l´última setmana de gener i entrat el febrer, on torna a tenir tendència a posar-se negatiu, si recordem el NAO creiem que el gener pot ser un mes normal de gener per tant amb possibilitats d’entrades fredes i precipitacions en lo que seria un gener normal en mitjana climàtica , sense tenir el bloqueig de l’any passat fins l’arribada del gloria.

Parlem ara d’una altre teleconnexió no tant coneguda però que creim que aquest any es pot afectar amb un hivern més dinàmic i per tant amb més possibilitat de fred,pluges i neu el ENSO i concretament la NIÑA:

Observeu que tenim el que coneixem com la niña, aquest fenomen que passa a l’oceà pacífic i es deu a un augment de la temperatura superficial del mar (conegut com el niño quant és superior a 1 grau aproximadament, o bé una disminució de la temperatura d’un grau aproximadament conegut com la niña. Doncs la OMS ja ha declarat oficialment que entrem una fase de la niña i pel que es veu gràfic superior sembla durara fins la primavera. Aquí bé la gran qüestió una cosa que passa a l’altre punta del país té una connexió a casa nostre, fins ara els estudis han demostrat una relació directa als EEUU però no tant clara a Europa, tot i això observeu el següent gràfic dels últims anys en els diferents mesos amb niño vermells, niña blaus i en gris neutres

Per exemple vam tindre nevades i freds recurrents a l’any 99, 2001, 2007,2008, 2012 però també ens trobem amb hiverns freds i nevades memorables com la del 2010 sense tenir niña, tot i això en la meva humil opinió la niña afavoreix un cert moviment meteorològic cosa que el niño a casa nostre normalment és el contrari i per tant com que tindrem niña des de novembre fins març abril em fa pensar en un hivern no tant tancat i amb possibilitats de sorpreses fins i tot crec que la primavera pot ser força moguda., per tant repetim el concepte la niña afavoreix un hivern més dinàmic sobretot a partir de febrer i agafant la primavera.

Un altre teleconnexió per tindre hiverns rigorosos amb fred i neu és parlar del vòrtex estratosfèric i el que es coneix com un escalfament estratosfèric o SSW (Sudden stratospheric warming)

Si observeu aquests dos gràfics a sobre i a sota ens mostren com es troba el vòrtex estratosfèric si esta fort i compacte o bé debilitat i fins i tot amb possibilitat de produir-se una reversió de vents. Passar d’oest a est a una circulació d’est a oest. Si mirem el model GEFS i els CFS fins on arriben el dia que estem fent aquest article ens mostren un vòrtex fort, observeu el número d’ensembles que el veuen fort on posa members with strong vòrtex i els dos models arriben fins a meitat de desembre.

L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, situat per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord a uns 10hp. Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries que poden afectar la seva consistència, és com una injecció càlida del jet, si aquest es produeix aquest congelador que pot arribar a estar fins a -85 graus a l’estratosfera a uns 50 km d’altitud fa que molt aire fred baixi cap a la troposfera produint una entrada freda molt bestia que pot anar cap els EEUU o Canada o a Europa, l’última gran Siberiana Europea va ser el 2017 amb un SWW, si observeu el gràfic en aquest moment la temperatura va baixant estem ara a uns -67 i per tant esta fort, cosa molt normal entre novembre i desembre

La pregunta clau?? Com s’espera aquest hivern el vòrtex estratosfèric, doncs ara per ara les previsions a més llarg termini el mantenen fort i compacte per tant sembla no es tindria que produir aquest escalfament, tot i això mirant models que treballen fins a 9 mesos ens insinuen entrades molt fredes que podrien ser perfectament siberianes cap el febrer i perfectament podrien ser degut al SSW per tant aquestes alçades ho apuntem o tenim en compte però s’ha de seguir.

Per últim no em deixo els estacionals aquests no són gaire optimistes ni l’americà ni el model copernicus en la seva versió del model europeu, per no posar gaires mapes us posaré temperatures i precipitacions novembre desembre i gener però són quasi una fotocopia de febrer març i abril, mostrant temperatures per sobre mitjana o en mitjana a casa nostre i precipitacions en mitjana o per sota, com veieu no he volgut entrar molt en ells i he preferit parlar fins on arriben les teleconexions a sobre esmentades per mi més fiables dins de la dificultat de parlar a mig termini

Per tant fins on arribo que seria més o menys el mes de febrer ,seria un hivern molt més dinàmic, atenció entre mitjans novembre i principis desembre, possibilitat de pluges i entrades fredes, i un mes de gener en mitjana sense ser tancat per tant creiem podem tindre una o dues entrades fredes tot i ser aparentment més anticiclònic. Febrer pot ser el més sorpressiu i res a veure amb el que va ser l’any passat, es podria presentar molt dinàmic i amb possibilitat d’entrades fredes més recurrents , tant per un AO que podria baixar força i tindre un vòrtex troposfèric desorganitzat i mirant la possibilitat d’un SSW que podria agafar números finals de gener i meitat de febrer.Amb un vòrtex no tant compacte i fort i per tant amb possibilitats de lio, que compte no vol dir sempre siguin entrades fredes podem tenir llevantades amb xute de calor.

4 comentaris

  1. Josep Tomàs i Bosch

    Molt bon reportatge company, una abraçada.

    • alex

      Moltes gràcies!!!

  2. ANTONIO ROMERO NAVARRETE

    O sigui , quin tipus d’hivern tindrem ? Farà molt fred ? Plourà molt ? Fins quan arribarà l’hivern?
    Disculpeu però tantes dades amaguen el que interessa saber a la gent normal com jo.

    • alex

      Molt més dinàmic que l’anterior possibilitats de nevades i pluja segona quinzena de novembre , gener normal menys actiu però no tancat i sembla febre podria portar força moviment

Respon a Josep Tomàs i Bosch Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑