Estem les portes d’una invasió freda molt important aquest cap de setmana, anem a explicar el paper del vòrtex i l’índex AO en aquestes invasions fredes, per tant, tornem a parlar de teleconnexions, és a dir coses que passen lluny de nosaltres, però que poden tindre una afectació directa.

M’agradaria obrir un post explicatiu del que es coneix com el vòrtex polar i el seu índex AO (oscil·lació Àrtica), un valor molt i molt significatiu per tenir invasions fredes al continent i per tant a casa nostre sobretot a l’hivern a l’estiu perd importància. A la tardor més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, per l’eix inclinat de la terra el sol deixa d’incidir a l’àrtic i, per tant, la capa d’ozó (situada a l’estratosfera) ja no reté calor i comença acumular molt aire fred que pot arribar fins als -90 parlem dels 10 km cap als 50 km en tall vertical a l’atmosfera, però què és?

Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposfèric i l’estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society ens ho ensenya d’una manera molt gràfica:

És doncs el vòrtex polar troposfèric on es produeixen tots els fenòmens meteorològics és a dir les altes i baixes pressions. Com pot portar aquest aire fred?? ho fa doncs amb una especie d’autopista a l’aire coneguda popularment com “la corriente de chorro” i tècnicament com JET STREAM que es troba a uns 300hp amb alçada geopotencial o el que seria el mateix a uns 10 km d’alçada. Observeu com la tindrem per dissabte és una autopista directa a nosaltres.

Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canadà o França tenen pressions més altes, aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO,

Quan aquest índex és positiu, és a dir quan el gràfic negre està per sobre de la línia negre horitzontal, que representa el valor zero l’índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar està confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar ja que esta dominat per baixes pressions i, per tant, no tenim possibles invasions fredes al continent. Quan el gràfic negre està per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu significa altes pressions àrtiques, significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i, per tant, aquest es pot escapar cap al continent (o Canadà, recordeu els dos centres). I les línies finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i com més juntes més probables)

Si mirem previsió clarament estem amb un AO negatiu des del dia 20 cap endavant i si observeu a partir del 1 de desembre va cap amunt per tant sinònim que l’aixeta fred es tancaria i els meandres del jet aniran a la baixa.

I a llarg termini??? Tanquem aixeta freda???

Sembla que fins meitat de desembre tindrem baixes pressions àrtiques i per tant aire fred a latitud alta a l’àrtic. Mentre que ens mostraria que a partir de mitjans de desembre tendirien a baixar i la segona part de desembre tornaríem a tindre números per invasions fredes fins a mitjans de gener, molt bona notícia pels winterlove, a partir d’aquí febrer pinta molt bé, però és massa lluny per poder dir alguna cosa amb claredat.