Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Com serà l’hivern del 2021/2022

Tot i que l’hivern meteorològic comença l’1 de desembre, l’astronòmic comença el 21 de desembre a les 16.59 h de la tarda fins al 20 de març del 2022 a les 16.33 h. Per tant, com cada any ens preguntem com serà l’estació reina per molta gent, i com sempre si tindrem gran fredorada i neu a cota zero. Cal explicar que aquest article l’orientem a tendències, en cap cas pot ser una previsió meteorològica dient que tal x nevarà, plourà o passar quelcom.

Utilitzarem una visió àmplia de tres teleconnexions (coses que passen lluny però marquen tendències), l’Enso, NAO/AO & vòrtex estratosfèric, fent una miradeta final als estacionals. La primera cosa que us vull dir és que segons aquestes teleconnexions de forma general ens donen un hivern amb dinamisme , per tant, obert a entrades fredes i precipitacions, sembla que els grans bloquejos no es produiran, això no vol dir poder tindre 2/3 setmanes amb anticicló, què és molt normal al’hivern.

****Arranquem amb la Niña (ENSO) una teleconnexió que cada vegada sembla tindre unes conseqüències més clares a casa nostra: Expliquem què és aquesta teleconnexió i la previsió que en tenim

ENSO és l’acrònim en anglès El Niño-Southern Oscillation i traduït en català El Niño-Oscil·lació del Sud. L’’ENSO són les variacions de la temperatura de la superfície del mar en les seves anomalies positives (més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (menys de 0,5 la niña) durant tres mesos que es donen a l’oceà del Pacífic equatorial, també s’analitzen les precipitacions convectives, la pressió de l’aire en superfície i la circulació atmosfèrica.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Observeu que tenim el que coneixem com la niña, aquest fenomen que passa a l’oceà pacífic i es deu a un augment de la temperatura superficial del mar (conegut com el niño quant és superior a 1 grau aproximadament, o bé una disminució de la temperatura d’un grau aproximadament conegut com la niña. Doncs la OMS ja ha declarat oficialment que entrem una fase de la niña i pel que es veu gràfic superior sembla durara fins la primavera. Aquí bé la gran qüestió una cosa que passa a l’altre punta del país té una connexió a casa nostre, fins ara els estudis han demostrat una relació directa als EEUU però no tant clara a Europa, tot i això observeu el següent gràfic dels últims anys en els diferents mesos amb niño vermells, niña blaus i en gris neutres.

si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Però que entenem per un niño fort o una niña forta??? , això passa quan la teleconexió té una anomalia de 2 graus superior a la mitjana (tan positiva niño, com negativa niña). Observem en la següent taula quina situació d’anomalies estem tenint:

Si mirem l’estat actual publicat per la mateixa NOAA ” Estat del sistema d’alerta ENSO: La Niña Advisory La Niña és present.* Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) estan per sota de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i centre-est. L’atmosfera tropical del Pacífic és coherent amb les condicions de La Niña. La Niña es veu afavorida per continuar durant l’hivern de l’hemisferi nord 2021- 22 (~95% de possibilitats) i transició a ENSO neutral durant la primavera de 2022 (~60% oportunitat durant abril-juny).*

Per tant aquesta teleconnexió que vam tindre l’any passat amb valors semblants als que estan previstos, ens marquen niña tot l’hivern , per tant més dinamisme i fred (recordem fredorada gener aper dies amb Filomena) això si a finals de gener pujaria, i fa por que el febrer tornes a ser més parat com els últims anys.

***Parlem del NAO i l’AO dues teleconnexions que mesuren el gradient bàric i ens donen una idea del pas de fronts atlàntic i si la porta de l’aire fred àrtic és oberta

NAO el que ens mesura o ens dóna a entendre és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura???, aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot ens donara una visió de com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quan és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostra el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible). Aquestes dues imatges il·lustren el que seria un NAO+ On com veieu nosaltres estaríem en l’espai anticiclònic i tot i ser possible que es despengi alguna bossa freda en principi les probabilitats es redueixen, penseu la meteo és sempre parlar de probabilitats, la certesa és quan ja ha passat.

En canvi una NAO negativa les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior, molt fluix en aquest cas en l’índex es manifesta en negatiu i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.

Mirem a curt termini i a llarg termini. A curt termini tindrem NAO negatiu i força clar això ens vindria a dir que aquesta segona quinzena de desembre podríem tindre fronts atlàntics que ens portessin pluja i neu.

Ara fem ulladeta al llarg termini, tenint en compte què és un model que s’actualitza, per tant, aquesta fotografia és avui dia tot i que marca una tendència, més clara seria que entre la segona quinzena de desembre i primera meitat de gener, el dinamisme atlàntic ens afectarà, però despès tindríem un bloqueig no massa important el febrer i part del març, per tant, sembla com la niña que de nou el mes lleig seria febrer.

AO:

Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canadà o França tenen pressions més altes, aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO,

Quan aquest índex és positiu, és a dir quan el gràfic negre està per sobre de la línia negre horitzontal, que representa el valor zero l’índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar està confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar ja que esta dominat per baixes pressions i, per tant, no tenim possibles invasions fredes al continent. Quan el gràfic negre està per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu significa altes pressions àrtiques, significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i, per tant, aquest es pot escapar cap al continent (o Canadà, recordeu els dos centres). I les línies finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i com més juntes més probables).

A curt termini els ensembles cap avall i molt!!, això ens marcaria aixeta àrtica oberta amb entrades fredes a latitud baixes al continent europeu, com passarà ara mateix als Balcans, compte aquesta teleconnexió no mesura on va a parar sinó a latitud baixa, però pot ser des de nosaltres a Turquia. I a llarg termini??

Ara fem ulladeta al llarg termini, tenint en compte què és un model que s’actualitza, per tant, aquesta fotografia és avui dia tot i que marca una tendència.

La tendència és clar negatiu d’avui fins a quasi finals de febrer, per tant, són moltes possibilitats que el continent europeu pugui rebre entrades fredes, sense que això vulgui dir ens caigui a nosaltres, però números en tindrem cosa que si és positiu com aquell que diu ni nosaltres ni d’altres, per tant, pels #winterlove boníssimes notícies.

SWW o Escalfament Súbit estratosfèric:

Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposfèric (sempre hi és) i l’estratosfèric (neix i desapreix per incidència solar), aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society ens ho ensenya d’una manera molt gràfica:

Què és l’escalfament SSW i quines conseqüències pot tindre???? Resum ràpid: La pressió de vents que manté el vòrtex es debilita, o passa a ser negativa ,i es trenca el vòrtex en dos o en tres (splits )quan es produeix, al cap d’un parell de setmanes aproximadament pot manifestar canvis climàtics importants o bé cap el continent Americà o bé cap la zona Euro-Asiàtica, a casa nostre ens pot afectar, fent que les grans borrasques atlàntiques baixin de latitud i per tant ens afectin creant un clima més plujós però més càlid, o bé produint entrades fredes de l’est conegudes com siberianes, més probable les primeres que les segones .

L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, aquest es situa per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord. Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries,les ondulacions que fa el jet, que poden ser molt petites o molt gran trencant el que anomenem zonal (corrent de vent d’oest a est) seguint els paral·lels naturals de la terra. On nosaltres estem la troposfera, hi ha una patró dels vents, quan aquest patró es trenca per moltes diverses causes fenòmens com el niño, augment temperatura del mar, els cicles solars (11 anys)… fa canviar aquesta direcció dels vents, i és quan de forma no natural, poden pujar fins el pol i arribar a la troposfera amb molta més temperatura i provocar el fenomen. Per prendre aquesta mesura ens fixarem amb el gràfic a una alçada de 10hpa (uns 25 km). Quan això passa desestabilitza el vòrtex troposfèric com una baldufa a punt de caure, precisament aquest moviment exagerat fa arrossegar el jet amb grans meandres i pot portar molt aire fred a latitud baixa com per exemple la Siberiana del 2018.

Observeu que fins ara s’ha anat carregant d’aire fred, està compacte i carregant molt i molt aire fred està quasi a -75, i de moment cap escalfament. Com podem mesurar si es pot produir?, sobretot amb la previsió dels vents zonals a 10hp si aquests afluixen passen a ser inferior a 20m/s o fins i tot són negatius es produeix el que anomenem la reversió de vents en comptes de girar d’oest cap est, giren d’est cap oest en aquest punt es produeix l’escalfament i a partir d’aquí a dues setmanes per si va a EEUU o Europa, de fet AEMET en un estudi va determinar Filomena va ser causat per un SSW i estudis indiquen que amb l’escalfament global es pot produir més casos.

Ara per ara la majoria de models com podeu veure a 35 dies segueixen mostrant un vòrtex estratosfèric fort, sense reversió de vents i, per tant, a curt termini no mostra un SSW, cal dir que per estadística es produeixen finals de gener o principis de febrer, per tant, a l’hora de fer aquest text els models no ho veurien, per tant, és haurà de seguir.

Estacionals:

Donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables

Miradeta Europeu

Mirem evolució de temperatura mitjana gener, febrer i març, com podeu veure gener seria normal en mitjana i ens pinta un febrer i març per sobre la mitjana i força d’1 a 1,5 graus, recordar que aquests models també s’actualitzen, per tant, ara mateix, pintarien dinamisme meitat de desembre i gener i caloreta febrer i març.

Quant a precipitacions ens marcaria una situació molt bona per gener, en mitjana febrer i març força humit, exceptuant més la zona del Pirineu occidental, per tant ens fa pensar més en entrades de llevant que no pas fronts atlàntics.

Miradeta NOAA

A nivell de temperatura molt semblant Europeu en mitjana gener i un febrer i març més càlid , amb menys temperatura que l’europeu però per sobre la mitjana. Recordem aquests models són incapaços de preveure situacions com gloria o filomena, per tant, coses abruptes com un SSW no ho caçarien.

En quan a precipitacions, gener més dinàmic no tant com europeu, i un febrer i març més secs potser en mitjana més al voltant de la costa, no tant com el model europeu que veu més quantitat.

Resumint, creiem que tindrem un hivern molt més dinàmic entre segona quinzena de desembre i sobretot gener i pel que sembla potser febrer tornaria a ser menys actiu, semblant al març, però destaquem que aquests últims mesos la previsió va molt lluny i, per tant, es haurà d’anar actualitzant, i sobretot un SSW io podria canviar tot.

4 comentaris

  1. Leonor Rambla Mallofre

    Molt molt Bé

    • alex

      Gràcies!!

  2. Alberto

    Hola y gracias ante todo por el artículo. Una pregunta, cuando dices que el niño o la niña son anomalías de temperatura positiva o negativa, cuál es la temperatura sobre la que se considera como referencia para afirmar eso…?

    • alex

      La media aritmetica del bloque de 30 años 1979-2010

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

© 2022 Àlex Meteo

Tema de Anders NorenAmunt ↑