Com serà el Juliol del 2023

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.

Vaig fer un post parlant de la seva fiabilitat https://alexmeteo.com/2022/01/20/quin-nivell-dencert-tenen-els-models-estacionals/

La tendència dels dos models és força homogènia quant a les precipitacions, els dos models veuen precipitació per sobre la mitjana climàtica, cosa que seria una fantàstica notícia i sobretot l’americà és molt optimista. Quant a temperatures són la cara i la creu, mentre el model centreeuropeu veu temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, l’americà les veu en mitjana, veurem tot i que mirant les previsions aquest inici de juny van cap a estar en mitjana.

Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:

Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.

Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.

Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un juliol càlid amb temperatures de 0,25/ 1 grau per sobre la mitjana i fins i tot la part dels Pirineus com la costa i extrem sud anomalies d’1/1,5 graus, quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre mitjana, i fins i tot l’àrea del Pirineu i Prepirineu i punts Cat central encara més regades, per tant, una fantàstica notícia.

Model Amèrica o de la NOAA

Igual que el model Europeu ens marca temperatures per sobre mitjana, això si de 0,5 a 1 grau, exceptuant l’extrem sud on estarien d’1 a 2 graus per sobre mitjana climàtica. Per tant, calor. Quant a precipitacions, marcaria clarament el Pirineu per sobre mitjana climàtica i en general meitat nord, mentre la resta estaria en mitjana que realment és poca cosa tenint en compte que juliol és un dels mesos més secs.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de juliol i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. De cara els dies vinents tindríem, la següent setmana hi haurà una gran àrea de baixes pressions la un zonal baix, fent de barrera i amb números d’una falca anticiclònica. La següent setmana una àrea de baixes pressions pot agafar latituds més nòrdiques i, per tant, agafar algun solc d’ona curta amb embossaments freds associats. Els dos últims blocs de 5 dies dominats per les altes pressions i temps més estable exceptuant precipitacions orogràfiques Pirineu.