La NOAA ha anunciat un hivern amb “Niño”, conseqüències?

En l´últim informe de l’ENSO presentat el 10 d’octubre per la NOAA, les conclusions són:

S’observen condicions d’El Niño.* Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Es preveu que El Niño continuï durant l’hivern de l’hemisferi nord (amb una probabilitat superior al 95% fins al gener-març del 2024).

Després de tres anys consecutius del fenomen conegut com a “Niña”, la NOAA dona per finalitzada la teleconnexió de la “Niña” (ENSO), Tres anys que coincideixen amb la sequera tan forta que estem patint, i la disminució de les llevantades, tenint l’última gran llevantada el gener del 2020 amb el “Glòria”. Ara bé, podem pensar que més aigua superficial calenta ens pot ser més favorable?? Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.

El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.

La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.

Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.

En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)

Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Els vents alisis són vents persistents que bufen de l’est a l’oest a través de l’oceà Pacífic tropical i influeixen de manera significativa en els patrons climàtics de la regió. Aquests vents alisis juguen un paper important en l’aparició del fenomen del Niño i les seves conseqüències.

1. Funcionament dels vents alisis: Els vents alisis són vents alts que bufen de l’est a l’oest a través de l’oceà Pacífic tropical, transportant aigua càlida superficial cap a l’oest. Aquesta aigua càlida ascendeix a la superfície, i aquest fenomen contribueix a mantenir les aigües de l’oceà Pacífic oriental relativament fredes. Això té un impacte important en el clima de la regió i ajuda a mantenir un equilibri en els patrons climàtics locals.
2. El Niño i els vents alisis: En condicions normals, els vents alisis ajuden a mantenir les aigües càlides a l’oest i les aigües fredes a l’est de l’oceà Pacífic. No obstant això, quan es produeix un Niño, aquests vents alisis es debiliten o poden canviar de direcció, cosa que pot provocar un augment de la temperatura de la superfície de l’aigua a la regió oriental de l’oceà Pacífic. Això és un dels principals indicadors del Niño.
3. Conseqüències del Niño en el clima: Les conseqüències del Niño són variades i poden ser extremes. En moltes regions, això pot provocar sequeres o inundacions, ja que afecta els patrons climàtics a nivell mundial. Algunes de les conseqüències més comunes del Niño inclouen:
   • Sequeres: En regions com Austràlia, el sud d’Àfrica i parts de Sud-amèrica, un Niño pot portar sequeres més intenses, ja que les pluges es redueixen o fallen de manera significativa.
   • Inundacions: En altres zones com el Perú, Equador i països de la costa oest d’Amèrica del Sud, el Niño pot provocar pluges excessives i inundacions catastròfiques.
4. Zones més afavorides i més castigades per la sequera: Aquest impacte del Niño pot variar d’una ocasió a una altra, però en general, les zones costaneres d’Amèrica del Sud i Àsia sud-est són més susceptibles a experimentar sequeres durant el Niño. Per exemple, el fenomen del Niño sovint afecta negativament països com el Perú i l’Equador. Al mateix temps, altres regions com Austràlia podrien veure un augment de les pluges i inundacions durant aquesta anomalia climàtica.

I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Resumint una mica, i entrant en el món de les teleconnexions on encara queda moltíssim camí per recórrer podem dir que la influència del fenomen del Niño a Europa i la península Ibèrica pot variar segons les seves manifestacions específiques en cada episodi. No obstant això, en general, es pot afirmar que els efectes del Niño a aquestes regions no són tan directes ni constants com en altres llocs, com les regions del Pacífic. Això és degut a la distància geogràfica i els mecanismes atmosfèrics complexos involucrats.

Les investigacions científiques en els darrers anys han posat de manifest alguns dels possibles efectes que el Niño pot tenir a Europa i la Península Ibèrica:

1. Hiverns més suaus i humits: En alguns casos, el Niño ha estat associat amb hiverns més suaus i amb una major probabilitat de pluges a algunes regions d’Europa occidental, com el Regne Unit i Irlanda. Això pot tenir un impacte positiu en l’abastament d’aigua i l’agricultura.
2. Canvis en els patrons de tempestes: El Niño pot influir en els patrons de tempestes a l’Atlàntic, la qual cosa pot afectar la intensitat i trajectòria de les tempestes hivernals. Això pot portar a un augment dels vents forts i tempestes en algunes regions de la Península Ibèrica i altres parts d’Europa occidental.
3. Variabilitat regional: És important destacar que els efectes específics poden variar d’un episodi del Niño a un altre i també depenen de la intensitat del fenomen i d’altres condicions climàtiques. No hi ha una resposta única per a com afectarà cada episodi del Niño a Europa i la Península Ibèrica.

En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.

Fem una ullada a la previsió mirant els diferents models per veure quina és la previsió, i com hem comentat al principi la mateixa NOAA situa en un 95% de probabilitat tinguem tot l’hivern el niño, amb una mitjana de models que fregaria els dos graus d’anomalia a l’hivern, per tant, fregant el que es considera un niño fort, i pel que sembla a la primavera i inicis d’estiu continuaríem amb el niño, però això ja és tirar massa cap endavant.

Per finalitzar aquest post fem una miradeta al que seria la previsió de temperatures i precipitació en el període mes hivernal és a dir desembre, gener i febrer agafant el model C3S què és la mitjana dels models estacionals més importants, i tots dos ens marquen una probabilitat d’estar en el tercil superior de temperatures i pluviometria, el que es correspondria una mica amb el comentat anteriorment.