Categoria: Difusió (Pàgina 2 de 3)

En aquesta serie de posts que hem fet , avui toca parlar dels models mesoescalars, els models més precisos a l’hora de poder fer un pronòstic a curt termini, d’on plourà, quantitat de precipitació, cota de neu, velocitat del vent… , parlem de curt termini aproximadament a unes 36 hores ja que la multitud de càlculs matemàtics que han de fer absorbeixen una capacitat computacional tant bestia que tot i ser supercomputadors difícilment poden anar a més hores. ja que treballen amb definicions de molts pocs kilometres de distancia. Anem a explicar que significa aquest concepte, tot i ser l’atmosfera continua, el que fan els models es resoldre unes equacions matemàtiques basades en formulacions físiques molt complexes, per fer-ho agafen punts configurant el que coneixem com una malla tridimensional, la distància d’aquests punts és el que determina la seva resolució, és a dir quant més petit sigui la distància entre aquests punts més precisa serà la predicció. doncs bé models globals com el GFS agafen resolucions o millor dit malles de 25 km de punt a punt, mentre que aquests models treballen amb malles on la distància va de 1km a 2km (en el s models surt expressat en graus)Aquestes punts de la malla signifiquen d’on agafen les dades que poden venir d’estacions, de satel.lits , de radiosondatges (globus boies marines….per tant els podríem definir com un model de predicció numèrica del temps amb una resolució horitzontal i vertical prou gran per poder predir fenòmens meteorològics de mesoescala (10-1000 km), és a dir fenòmens molt més locals.

Quins són els models més coneguts, són diferents i com sempre l’habilitat del predictor en la seva utilització i fiabilitat serà el que utilitzara en cada territori en base a la seva experiència. Arome, Arpege, WRF,….

Us deixo enllaç on us he posat els diferents models perquè els pugueu utilitzar i de forma ordenada:

En l’últim post vam parlar del model GFS conegut com l’americà, que per cert de moment es retarda la sortida del nou model, degut a problemes amb equivalències de neu i aigua, sense establir ara per ara cap data de sortida. Avui parlarem del que és conegut com l’europeu o per les sigles ECMWF o per el nom del model IFS. Actualment és considerat el millor model de predicció global ja que és el que més sistemes computacionals utilitza i esta finançat per els organismes europeus, això si a diferència del GFS no és un model lliure i la seva utilització és restringida tant en l’útilització d’imatges com de les dades. Aquest model utilitza com tots la famosa sortida determinista (la més probable) amb 2 actualitzacions al dia de 12h ,té una resolució de 18 km en horitzontal i treballa amb 91 capes verticals, en principi arriba cap els 15 dies tot i tenir una versió anomenada ENS Extender, que un altre dia ja en parlarem. Com sempre, més que mirar l’evolució de la sortida determinista ens fixarem amb la predicció per conjunts anomenada EPS (en el GFS s’anomena GEFS). Per tant igual que en el GFS el que es fa és alterar unes condicions inicials per obtindre 50 de diferents (el GFS són 20 + la de control) i deixa una sense alterar que és l’anomenada de control, per tant en el seu estudi treballa amb 51 ensembles o conjunts de probabilitat. I aquí és sempre on es fixem amb la mitjana d’aquest 51 models que sempre donen una aproximació al que pot passar a mig i llarg plaç.Per cert a juny vindrà la nova versió del IFS de fet és una millora ja programada que en principi té que aportar millores en aquest món tant complexe de la predicció.

Bona nit:

Febrer, febrer… quin mes… Normalment per resumir-ho ràpid estadísticament és dels més bojos, canvis dels models en dos dies, i efectivament sembla què és el que esta passant, fa dos dies ni el veiem i avui els 3 grans ens mostren més o menys cap el dia 15 la formació de l’Anticicló escandinau i això a casa nostre encén totes les alertes! Perquè?

A veure aquest anticicló perquè ens entenguem el que fa és parar la circulació normal, i afavoreix la creació d’un futur passadís a on pugui entrar l’aire fred del nord-est cap l’Europa Occidental, però aquest anticicló per ell solet no ens portara l’aire fred, necessita una peça per moure’l per estirar-lo, una peça clau que l’arrossegui, aquesta és una baixa a la mediterrània, recordem que l’aire va dels anticiclons cap a les baixes per dir-ho de manera senzilla. I quan es dóna aquesta configuració tenim a sobre l’aire o la massa freda més forta que ens pot afectar la coneguda com Siberiana o per dir-ho de manera més formal els vents del Nord-Est, ja que la baixa impulsa l’aire cap a ella i l’anticicló evita que pugui pujar a les latituds superiors. Quan això passa en meteo utilitzem una paraula senzilla una retrograda, el perquè és molt simple perquè la circulació de vents canvia passa del Nord Oest a Nord Est, és a dir l’aire fred no ens entra per Galícia com seria lo habitual ,sinó per la mediterrània va a l’inversa, d’aquí la paraula retrograda.

Doncs bé, tot apunta a que a partir del dia 13-15 es podria formar l’anticicló Escandinau, per tant ja tindríem la primera peça, a partir d’aquí las retrogrades és quasi seguir puguin afectar a l’Europa Occidental, potser passa com desembre i es queda més cap amunt és a dir a França, o potser baixa de latitud i ens toca de ple, de fet estadísticament a febrer això passa més, sembla que tingui una tendència més natural a baixar de latitud. Ara per ara és fins aquí on podem llegir, i ja és molt de fet estem parlant d’unes 190h perquè es formi, per tant no tenim ni segur això, una vegada es consolidi crec que serà relativament ferm en el sentit que pot durar uns quants dies, amb això la possibilitat que ens toques la grossa augmenta considerablement, però com el mapa que us he posat a sobre ja és meteoficció absoluta. Resumint hi ha partit ,tot i que reconec que ja estem al minut 80 de la segona part i de moment el partit és dels aborrits. Salut i Meteo

Avui explicarem què és el model GFS (Global Forecast System) creat per la NOAA i conegut com l’americà. Aquest model és de caràcter global i és gratuït, té 4 sortides diàries, és a dir actualitzacions de previsió. Aquestes sortides són a les 6 del mati representat com a 00Z, a les 12 del mati (06Z), a les 6 de la tarda (12Z) i a les 12 de la nit (18Z). Com a consell us dic que les dues sortides més importants són les de les 6 del mati (00Z) i de les 6 de la tarda (12Z) ja que són sortides que es fan amb radiosondatge, que vol dir que es prenen medicions (amb globus sonda que és llencen a l’espai) de les temperatures de forma real a diferent punts del globus amb lo qual es té la certesa que la temperatura que hi ha és la representada. Aquests models són representats per supercomputadors que fan l’anàlisi tant a nivell horitzontal (superfície) com vertical (aire) amb malles de representació i equacions diverses. El GFS arriba a fer la predicció fins a 384 hores és a dir 16 dies. El GFS és un model espectral amb una resolució horitzontal aproximadament de 25 km (0,25 graus) per als primers 8 dies de predicció (0-192 hores) i d’uns 35 km del 9è al 16è dia de predicció (192-384 hores). Però compte, aquí juga un paper molt gran la probabilitat de la predicció i tota probabilitat a més de 120 hores ja es considera el que jo, i molts anomenem col·loquialment meteoficció ja que la probabilitat que passi és quasi nul·la o molt baixa. Quan mirem un model sempre mirem el que anomenen la sortida determinista, que representa un únic escenari, i aquí és on es comença l’error, és impossible conèixer l’estat de tota l’atmosfera en un determinat moment, tot i tindre molt observadors i radiosondatges per tant ja parteixes d’una situació on segur hi han errors i a sobre recrees aquest únic escenari a 16 dies vista per tant l’error pot ser molt gros. En l’actualitat el GFS té dues sortides deterministes la pròpia sortida i el que coneixem com la paral·lela, que ja indica el seu nom parteix de la mateixa situació inicial però en aquest cas el seu sistema de càlcul amb les equacions i la malla és diferent, ha sigut millorada i en principi és el nou GFS, el que substituirà a l’antic, de fet ja hagués passat sinó existís el tancament administratiu gràcies al Sr Trump. Observeu sortida determinista (primera imatge) i sortida paral·lela (segona imatge) ja a 78h mostren diferències.

Com podem doncs mesurar amb més grau de fiabilitat la predicció? Doncs el que anomenen la probabilitat per conjunts i en aquest cas és conegut com a model GEFS (Global Ensembled Forecast System). Aquest model es basa en partint d’una situació inicial (la run de control) fem petites variacions en les variables meteorològiques i per tant surten 20 variacions o ensembles on cadascun agafa el seu camí, i es pren com a mesura la mitjana dels 20 (el averange) per tant molt més fiable sobretot a mig plaç. Us deixo el model per conjunt en gràfica i en imatge a 78h perquè compareu amb els dos anteriors. en un proper post l’explicarem més en detall.

Bon dia de reis!!!!

Poc a poc sembla que ja sortim d’aquesta situació tant monotona que portem de quasi 6 setmanes d’anticicló i bloqueig zonal (totes les baixes van a latituds cap el nord i nosaltres no rebem res), on a més de temperatures molt per sobre la mtjana,  cap precipitació amb cara i ulls a tota la peninsula. La clau la posició de l’Anticicló i sobretot el que anomenem en meteo el bloqueig omega conegut com omega block. Mireu el mapa previst per avui:

Si mireu la posició de l’anticicló dibuixa la famosa lletra grega omega, això fa que el JET STREAM unes corrents d’aire a uns 11 km d’alçada que són les causants de portar les baixes d’un lloc a l’altre, mitjançant ones per l’efecte del gradient baromètric  (un dia ho explico) l’aire va dels anticiclons a les baixes però per l’efecte coriolis es veu obligat a girar a més de l’orografia de les grans serralades fent les característiques ones del jet.

Doncs

Doncs si mirem la previssió per divendres, observeu que l’anticicló pujara de latitud més cap UK i sobretot més cap a Groelandia perquè ens entenguem, quan més vagi cap el Nord Oest més afavorira a tota la peninsula, ara per ara aquesta posició sobretot afavoreix el Nord Est (nosaltres) de la Peninsula ja que la clau omega permet el jet i a els vents del Nord entrar encara no de una forma directe a casa nostre. A més aquesta posició afavoreix l’entrada freda cap el continent per això aquets dies tota l’Europa Oriental esta congelada i nevada.

Mirant ara a mitg, llarg termini, penso que el calentament súbit estratosferic( SSW o CSE)  que recordeu els seus efectes són entre dues o tres setmanes d’haver-se produit, començara a donar senyals de vida cap a la troposfera a partir del dia 20, com podeu imaginar és una aproximació, una probabilitat amb un grau d’incertesa molt i molt elevat. Tot sembla indicar, mirant el índex AO on la majoria dels ensembles són negatius i per tant afavoreix de l’aparició de l’Anticicló Artic  i la possibilitat dels dessalotjaments d’aire fred cap el continent,el NAO ara per ara estaria neutre- Si mirem ja models deterministas a 300h a l’Hemisferi Nord (molt baixa per no dir nula probabilitat), s’intueix ja la formació d’aquest anticicló artíc que juntament amb la posició del bloqueig omega fa entendre que tindrem la possibilitat de desallotjaments freds importants i que nosaltres sobretot sector Nord Est peninsular tenim molts números, a nivell de tota la peninsula no ho tinca tant clar.

Com sempre toca esperar, i aquestes prediccions a llarg termini tenen una probabilitat d’incertesa elevadissima, però ja em coneixeu explico el que veig. Ho anirem seguint, consell no us quedeu amb una sortida determinista mireu models a llarg termini tipus GEFS o ECMWF EPS o el que és el mateix la mitjana dels Ensembles. Salut i Meteo

Bones ,aquests dies estem sentint a parlar que tot el mes de desembre estem amb una circulació zonal, i que segurament fins a final de mes continuarem igual. Anem a explicar de manera molt bàsica, què és i com ens afecta. Per definició una circulació zonal seria la que segueix els paral·lels geogràfics.

Per tant en el nostre cas vol dir que el JET i les grans pressions a 500hp segueixen el camí que els hi toca d’Oest a EST, sense quasi ondulacions (del JET), diríem doncs que va en sentit longitudinal. Quan això passa les grans borrasques Atlàntiques, van cap el Nord, i afavoreix la formació d’anticiclons cap el Sud, com en el cas nostre amb el de les Açores i la seva falca anticiclònica. Per tant resumint el fred no baixa, (o ens toca de resquill amb alguna petita ondulació), les baixes que entren són de Nord Oest amb poca precipitació en general a casa nostre (Catalunya). En canvi quan el jet s’ondula aconsegueix que l’anticicló de les Açores s’estiri de Nord a Sud i moltes vegades va acompanyat de l’aparició de l’Anticicló Escandinau, afavorint que les grans baixes puguin arribar de forma més clara a la nostra latitud (fins i tot creuant l’estret de Gibraltar de vegades) i obrint la porta a que entri l’aire fred del continent o l’Àrtic. Un dels índex que ens ho explica és el NAO (oscil·lació Atlàntic Nord), que mesura la diferència de pressió a nivell del mar més o menys entre Islàndia i les Açores que com podeu veure aquest dies com aquell que diu esta quasi neutre o fins i tot positiu, mentre això passi estarem més o menys en la circulació zonal,  tot i això al estar quasi neutre la falca de les Açores davant una entrada freda cedeix, per tant quan més negatiu estigui el NAO (per sota el zero en el gràfic) més possibilitat d’entrades fredes i baixes a casa nostre. Mireu que cap a finals de mes tenim tant ensembles (lineas vermelles) positives com negatives (molt repartit), no cal dir que si són positives encara anirem a pitjor. Ara per ara tindrem un nou front de Nord Oest que entra dimarts per Galícia i que ens afectara dimecres i potser però molt potser un altre el cap de setmana. Nadal a hores d’ara complicat definir res, masses hores. Salut i Meteo

Avui parlarem d’un concepte més físic que meteorològic, l’alçada geopotencial, fonamental per exemple, en el càlcul de la cota de neu on prenem com a referència els valors de 500hp o 850hp. Tots els cossos a la terra, en funció de la seva posició (lloc on es troben, longitud i latitud) tenen el que anomenem una energia potencial gravitacional o energia geopotencial, és a dir el seu impacte a la terra pot variar en força i velocitat, o si volem pujar un objecte a un determinat punt de l’atmosfera necessitaríem una energia diferent en funció del lloc que estiguéssim, segons el lloc on estiguem tindran més o menys resistència a la gravetat, per exemple els cohets es llancen en Cabo Cañaveral perquè l’equador és el punt on menys resistència es té per poder sortir de la gravetat, amb d’altres factors, a més graus més resistència. Per tant l’aire és un cos més i té diferent energia en funció del lloc on es troba, quan més amunt més energia té i quan més cap a la superfície menys. Conclusió al ser la terra ovalada l’energia gravitatòria no és igual en tots els punts i canvia en funció del lloc on ens trobem, això fa que utilitzem l’alçada geopotencial ja que aquesta bàsicament el que fa és eliminar la gravetat.

Posem un exemple no podem dir que els 850hp són 1500m, el que podem dir és que quan tenim una pressió de 850hp a vegades ho tindrem a 1800m i d’altres quasi a 1200m, això per exemple fa que si els 850hp estan a tant sols 1300m i entra una massa d’aire freda que porta associada temperatures de -1  la cota de neu serà molt més baixa que no a 1800m amb la mateixa temperatura, per exemple en el primer cas potser és una cota de 1000m i en l’altre cas una cota de 1900m. Vale Àlex, i quina mesura prenem de referència? Doncs diem que un metre geopotencial és = 1 metre ordinari sempre que es trobi a la latitud de 45 graus al nivell del mar. Per acabar aquesta introducció mirem per exemple els mapes previstos per demà a casa nostre tant a 500hp com a 850hp.

Si Mireu el de 500 hp ens marquen tres alçades diferents de geopotencial, la que ens agafa a nosaltres 552, l’unic que tenim que fer és posar un zero esta expressat en decàmetres per tant alçada dels 500hp tindrem uns -21 graus a 5520m, en canvi a les balears -27 amb 544 per tant més baixa 5440m i una altre més o menys a Euskadi també de 5520m però amb -23, amb aquest simple exemple ja podeu imaginar com varia la cota de neu.

A 850 hp per exemple tindrem uns 142, que serien 1420m amb temperatures segons territori de 0, 1, 2,3,4 per tant complicat determinar la cota de neu. Podríem dir que al Pirineu amb la versió més optimista cota 1100m, mentre que al Montseny al haver-hi 4 graus a 850hp la cota estaria sobre els 1600m. Per finalitzar dir que aquestes temperatures són sense tenir en compte el dia i la nit. Per tant treballant amb alçades geopotencials podem calcular la mateixa energia de l’aire i per tant fer prediccions més exactes.

Bona Tarda:

L’altre dia vam fer un post sobre com seria Desembre utilitzant els models de la NOAA configurats mitjançant el model americà GFS en les seves 4 sortides diàries. Avui us explicaré, un projecte que he descobert fa poc, gràcies a altres companys aficionats a la Meteo ,i que ha estat alliberat pel model ECMWF. Aquest model també esta configurat per fer  la predicció a llarg termini, com a model estacional, és a dir que ens pugui definir una aproximació de com serà un determinat mes o estació, és conegut amb el nom de C3S: servei de canvi climàtic Copernic. És un model que es desenvolupa segons  5 models o millor dit en 5 serveis: Météo-France, la Met Office de UK, ECMWF  i ara com a novetat, abans eren 3 , el DWD (model alemany)i  el Centre Euro mediterrani sobre el Canvi Climàtic (CMCC). És important aclarir que són models configurats en la predicció de les condicions de mitjana de temperatures a 2m, de precipitació, temperatures a 850hp, alçada geopotencial a 500. Per tant l’anàlisi que fan no es dir quin temps farà un dia determinat, ni a un lloc determinat, sinó la variació amunt o avall del que es considera mitjana. Discutible també aquest tema ja que en molts llocs quasi no disposem de més de 100 anys de dades, però això seria un altre tema.

Com es desenvolupen aquests models? Agafant dades sobre temperatura del mar, temperatura de l’aire, fenòmens com el niño i d’altres…

Seguidament us posaré 6 gràfics: els tres primers( en ordre ) representen les temperatures a 2m de desembre, gener i febrer. Important que mireu els colors i la probabilitat que aquest fenomen pugui passar, si el color és blanc, és considera que esta en mitjana, si és de color viu groc cap amunt per sobre mitjana, voldria dir més calor, menys precipitació i amb el % de probabilitat que passi, i colors més clars blaus per sota la mitjana. Concretament el model que us poso és el model C3S multi-system MSLP ,que és la mitjana dels 5 . Les següents 3 imatges ,són les precipitacions i el sentit és el mateix, blanc en mitjana colors vius per sobre mitjana i colors clars per sota. Doncs el anàlisi a dia d’avui seria el següent :

A nivell de temperatures desembre i gener estaríem una mica per sobre la mitjana, més temperatura, amb una probabilitat que passi d’un 40/50% mentre que febrer en mitjana. En quant a precipitacions el model ens ho posa molt fàcil els tres mesos estaríem en mitjana, és a dir plouria i nevaria segons els registres mitjos que es tenen. Per tant estaríem parlant d’un hivern com els de sempre. Important aclarir una cosa, aquest models no poden dir que no tinguem una llengua freda o una càlida, i que pugui nevar a cota zero en Barcelona el dia de nadal!!!, de fet si mirem índexs com el AO i el NAo ja ens van indicant fa temps aquesta possibilitat, ens parla de registres mitjos no de extrems. Salut i Meteo

Bona Tarda:

Anem a fer una ullada de com serà el Desembre segons els models estacionals de la NOAA a nivell de temperatura i precipitació.
Els pronòstics son de les condicions inicials dels últims 30 dies, amb 4 pronòstics cada dia (sortides), que els podem trobar cada cop s’actualitza el GFS.
El model es divideix en 40 ensembles ,que expliquen 30 dies, i els divideix E1 (10 primers dies), E2 els segons 10 primers dies i E3 els últims 10 dies
Las anomalies són amb respecte a la climatologia de retransmissió de 1999-2010.