Categoria: Difusió (Pàgina 2 de 4)

A les portes de començar un nou mes, sempre ens fem la mateixa pregunta com serà aquest més de maig?? farà més fred o calor de l’habitual?? ploura més o menys?? Sempre treballem bàsicament amb dos models que ens donen una idea de com pot anar el tema: El model americà de la NOAA i el model europeu ECMWF en la seva versió Copernicus , mirarem el model GLOBO que també allarga fins a finals de maig i al final de l’article utilitzarem els models d’anomalies del meteocat que utilitza a casa nostre.

Us deixo enllaç on podeu trobar tots els models en l’apartat https://alexmeteo.com/models/

El primer comentari és que hi ha una divergència important sobretot en les temperatures i precipitacions entre els dos grans models, anem a estripar com ho veuen:

Comencem amb el model americà o de la NOAA:

Si mirem el mapa de temperatures observeu que a Catalunya les temperatures de maig seran les que toquen en mitjana climàtica, és a dir un maig normal, això també seria aplicable a tota la península ibèrica, fins i tot hi han parts amb píxels blaus que representarien temperatura per sota la mitjana.

En quant a les precipitacions podríem dir què és un copia pega de les temperatures, és a dir precipitacions en mitjana, les que toca en un mes de maig, però aquí la diferencia és que quasi el 80% de la península ibèrica estarà per sobre la mitjana, és a dir plouria més del que tocaria.

Model Europeu ECMWF versió Copernicus, imatges tretes del meteocat:

Fem una ullada a les temperatures, aquí tenim un clara divergència amb l’anterior model, a Catalunya temperatures per sobre la mitjana i fins i tot al 80% de la península clarament per sobre de 1 graus de mitjana i fins i tot punt de 1´5 graus més de mitjana, aquesta visió aniria més lligada al que esta passant últimament. Veurem quin dels dos tindrà més raó.

En quant a precipitacions, el americà+a posava tot el país en mitjana, aquí hi han clares diferències el model posa precipitacions clarament per sobre la mitjana punts de Catalunya central fins i tot agafant punts de ponent (potser situacions de tempestes?? per radi petit??) mentre que la costa seria en mitjana exceptuant l’extrem nord Est (estaria per sobre mitjana) . Ala península podríem dir que la meitat nord clarament per sobre mitjana i meitat sud en mitjana.

Mirem ara el model GLOBO que no ens agafa tot el mes però ens fa una ullada a uns 20 dies del mes de maig.

En quant a temperatures seria el model més favorable, ja que ens marcaria que fins la primera meitat del mes tindríem temperatures més baixes de les que tocarien, i els últims dies fins al dia 20 (què és fins on arriba) en mitjana.

Si ens fixem en la precipitació que va de 6 en 6 dies, aquest model estaria amb la visió del americà és a dir mentè la precipitació en mitjana els 20 primers dies del mes, com us comento aquí ens faltaria uns 10 dies per finalitzar el mes per tant s’ha de tenir en compte aquesta dada però crec és suficientment rellevant per posar-ho en un anàlisis estacional

Per tant quina conclusió podem treure, sincerament crec que el model europeu sembla vagi més encertat , com a mínim veient com començara el mes de maig amb una calorada molt notable, per tant són models que com veieu ens donen una visió del que podria ser però amb diferencies molt i molt notables. Ara m’agradaria acabar amb un mapes que publica el meteocat sobre les diferents anomalies que portem registrades a nivell de temperatura i precipitació a casa nostre fins l’any 2008. Lamentablement ja veieu que les anomalies positives es a dir temperatures per sobre o sota la mitjana, el vermell guanya amb diferència, sobretot aquests últims mesos i les precipitacions??? doncs más de lo mismo, per tant no cal que jo us tregui moltes conclusions quin és l’escenari futur que tenim sinó canviem coses de manera urgent, potser tota la desgracia del covid19 ens podria servir per canviar coses.

Bones ,avui anem a explicar el paper dels mapes del temps en alçada i concretament com ens poden ajudar per fer les previsions juntament amb els mapes de superfície i per tant poder fer una previsió de temps molt més acurada del que pot passar. Us poso dos mapes en alçada que ens servira per il·lustrar el que anem a parlar i desenvolupar. Primer definim què és un mapa en alçada?? Doncs és un mapa a on indiquem l’alçada d’una determinada pressió atmosfèrica. Habitualment utilitzem els de 850hp (1500m), de 700hp (3000m), 500hp (5.500m) i 300hp (10.000m)hp. La primera pregunta que ens ve al cap és perquè no utilitzem el metre convencional i parlem de metres geopotencials?? Senzill per alliberar-nos de la gravetat terrestre ,que feia sempre produir error en els càlculs, al parlar de zones d’igual pressió simplement tenim que calcular l’alçada on es troba aquesta pressió.

L’alçada geopotencial ens permet mesurar l’energia potencial que té l’aire en una determinada pressió atmosfèrica, pensem que per exemple ,quant parlem de 500hp seria el concepte físic de dir quanta energia (treball) necessitem per fer pujar una massa d’aire cap els 500hp, i aquí neix el problema la gravetat terrestre no és igual a tots els punts del planeta el que fa que aquesta energia sigui diferent en diferent punts del planeta, tot i que alçada en metres i alçada geopotencial no varien molt, es pren com a mesura l’equivalència que un metre geopotencial és igual a un metre ordinari a latitud 45 graus a nivell de superfície del mar. Si observeu veureu que en la linea de traç més negre ens marca 552 (esta en decàmetres) simplement tenim afegim un zero i ja sabem que els 500hp els tindrem a una alçada de 5520m, quant més verd hi hagi i blaus menys alçada geopotencial hi haurà per assolir els 500hp per tant més senzill de produir grans baixes associades que portaran temps inestable, per veure la força ens que pot entrar és important ens fixem amb el mapa d’anomalies , per exemple el de sota ens marca anomalies d’uns -20 a -30 decametres el que seria de 200/300 metres més baix (alçada geopotencial) del que tocaria per tant condicions molt optimes per sidral del bo.

Aquestes altituds on tenim igual pressió es presenten mitjançant les isohipses que són en meteo les corbes que uneixen que una determinada pressió agafa la mateixa alçada geopotencial, punt on tenim sempre la mateixa pressió a una determinada alçada. La distància de les isohipses normalment és d’uns 60 metres, per tant valors alts de les isohipses ens indicara àrees de pressió alta i valors baixos pressió baixa en alçada. Recordem sempre que la natura les zones de baixa pressió les omple d’aire i aquí esta la clau de tot quan més baixa pressió més aire s’ha d’omplir i pujar i per tant més nuvolositat produirà

.En aquest mapa de sobre clarament les podem identificar (corbatures negres) amb el número en dam (decàmetres) que ens índica l’alçada real on es troba aquest 500hp, en aquest cas el mapa va acompanyat de la tempratura en alçada com podeu veure el model GFS ens fa entrar una bossa freda amb isos de fins a -28 graus. Aquest mapa no ho mostra però hi han mapes que presenten unes lineas amb puntets discontinus (també en forma de corba) que són les isotermes que uneixen els punts amb la mateixa temperatura a aquesta alçada.

Anem a exposar “coses” que podem aplicar quant vulguem fer la prèvia utilitzant aquests mapes en alçada a 500hp i per exemple baixes en superfície: Primer de tot una baixa en superfície augmenta és a dir es profunditza quant és localitza a l’est d’un solco (una vaguada en castellà) a 500hp. Per tant a l’est d’un solc (vaguada en castellà) (recordem és una isohipsa que s’allarga del nucli central de la baixa) com la imatge del color verd que he posat al principi) es produeix una pujada d’aire, d’aquí l’explicació que les precipitacions sempre venen en la part menys freda de la baixa, i com la majoria ens entren per l’oest sempre estem més beneficiats en aquest sentit. En canvia a l’oest del solc (vaguada) es produeix un descens de l’aire cap la superfície (baixa aire fred). També molt interessant quant és un front càlid o fred la relació amb les isohipses, en un front fred si l’angle és molt petit o quasi és paral·lel serà molt actiu, per tant amb canya, i en canvi en un front càlid és a l’inversa si l’angle és molt gran respecte la seva vertical és mostrara molt actiu. Un dia `parlem dels front càlids i freds.

Anem a parlar de les diferents lineas de corrent que afecten Catalunya o el que seria el mateix els vents locals, cal diferenciar-los dels de superfície que serien vents sinòptics. És una escala de longitud horitzontal de l’ordre dels 1.000 km o més. Això correspon a l’escala horitzontal típica de les depressions meteorològiques de latitud mitjana. Anem a fer un petit anàlisis, agafem la Rosa dels vents i anem destripant els diferents noms:

Tramuntana:

Conegut com el vent del Nord, és un vent normalment d’origen Polar, si agafem definició wikipedia:

“La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d’origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d’acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h “

Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim, va associat moltes vegades a nevades importants Pirineu occidental i vent molt fort Golf de Roses, també juntament amb el mestral formen el famós Rebuf.

Mestral:

És el vent del Nord Oest, al fer un recorregut tant poc marítim (ni que sigui per la vall de l’Ebre) és un vent sec i reescalfat molt violent i temut pels agricultors i mariners. Quan entra treu tota precipitació i nuvolositat de tot el sector sud de Catalunya. Juntament amb la Tramuntana quan bufen els dos amb força es troben més o menys al centre de Catalunya provocant uns vents de mar cap a Terra i moltes vegades fent entrant precipitació a la costa central o punts del maresme sense gaire recorregut cap l’interior és conegut com el famós Rebuf.

Llevantada:

Una llevantada és lògicament un vent fresc o fort del Est que gràcies a tot el seu recorregut marítim arriba a Catalunya carregat d’humitat i ganes de portar moltes precipitacions, vent i mala mar. Cal diferenciar els tres vents que provenen de l’Est i ens afecten de diferent manera. La llevantada neix conceptualment d’una baixa atlàntica o d’una bossa freda tèrmica que se situa més o menys a les illes Balears arrossegant vents d’origen marítim amb molt de recorregut marítim.

Xaloc:

Aquí és una variant del llevant, també a vegades Vent del sud-est procedent del Sàhara, càlid, humit i polsegós. Pot arribar a agafar velocitats molt fortes.

Garbi:

vent càlid de component sud-oest, procedeix del Sàhara i porta sorra i pols molt fina en suspensió. El seu origen el trobem en la formació de borrasques al Mediterrani sud en direcció oest a est, que desplacen masses d’aire tropical càlid i sec. Acostuma a anar precedit per una boira càlida (calima) que apareix en direcció sud. Anuncia l’arribada de borrasques amb fortes precipitacions

Ponent:

vent de l’oest, característic de latituds mitjanes. A casa nostra és relativament freqüent amb ventades moderades i fortes. Pot arribar a ser fred, però generalment entra a Catalunya reescalfat després d’haver travessat la Península Ibèrica. A l’estiu és molt càlid, Sempre és molt sec

Migjorn:

vent del sud. Es produeix per la unió d’una borrasca centrada a Portugal i un anticicló a Itàlia. Prové del continent africà i porta aire càlid i sec. Predomina durant l’estiu, provocant una forta sensació de xafogor.

Bona tarda:

Amb l’entrada de setembre més el que portem d’Octubre , amb unes previsions de quasi de no pluges fins mitjans d’octubre (si passa) i desprès d’un estiu amb poques precipitacions, cada cop preocupa més el que ens pot venir, i sobretot per els amants de la neu, el fred, la pluja i en definitiva l’hivern sumat a l’alarmant rebaixa de les reserves d’aigua ens comencen a sorgir les clàssiques preguntes de com serà l’hivern!!! . La clau com sempre serà el JET STREAM i les seves ondulacions, si aquestes no es produeixen i son planes de manera molt genèrica el fred quedara concentrat a els llocs on toca és a dir a l’hemisferi Nord i tots els països del nord que l’abracen i nosaltres estaríem amb una situació contraria d’un hivern més plàcid & calorós i lamentablement més sec. Resumint un NAO positiu porta a un jet pla (primer dibuix) i un NAO negatiu ondula el jet i pot arrossegar el fred a zones molt més temperades (a les nostres latituds). Aquest NAO positiu manté el JET més alt de Latitud (zones més del Nord), recordem que serà un AO negatiu el que afavoreix que el jet agafi les seves curvatures o ondulacions fortes i que a nosaltres en entri aire fred. Però compte una previsió estacional no vol dir que sempre serà positiu o negatiu, poden haver-hi episodis d’ondulació i per tant entrades fredes nevades, fred… però en quantitat de dies seria molt menor i per tant la tendència parlaríem de que seria més seca

Els models estacionals que són els únics que ens podem fixar per poder intentar fer una pinzellada sempre treballarem amb les pressions, és a dir de forma genèrica on hi hauran de forma força estable altes pressions o baixes pressions, per tant on s’ubicara l’aire fred o l’aire càlid. Per tant utilitzem uns índexs que ens mesurin la pressió el NAO i el AO. Mireu aquest dos gràfics, el primer representa el que anomenem un NAO positiu o el segon un NAO negatiu

El NAO és un índex que mostra una diferencia de dos números, és a dir una resta, en aquest cas com tota resta de nombres pot donar tres possibles resultats que la resta sigui positiva, negativa o zero. Aquests dos nombres que restem són la pressió atmosfèrica (a nivell de superfície del mar) a dos punts concretament les Açores i Reykiavik (Islandia). Si aquesta resta és negativa significa que hi ha més pressió a Islandia que a Lisboa, i en aquest cas l’anticicló de les Açores esta més baix de latitud o el que és el mateix més cap a les Açores, i això fa que les baixes o bosses fredes puguin arribar a la peninsula Un NAO positiu ens comporta que la pressió és més alta Cap a Açores i més baixa cap a Islàndia , per tant l’Anticicló de les Açores pot pujar més de latitud i abraçar-nos. El dibuix de sobre mostra el NAO + per tant afavoreix Açores sobre nostre i aire sec i càlid damunt de la península, Itàlia , Grècia i Turquia, el pitjor escenari per nosaltres. Mentre que el negatiu, dibuix de sota explica el contrari al tenir la pressió més alta a Islandia l’Anticicló de les Açores no pot pujar tant i per tant es queda en latitud més baixa i ens permet tenir hivern, més plujosos amb neu i fred. Compte un NAO positiu pot portar boires i aire molt fred a les valls per tant fred riguros sense precipitacions però fred i en canvi ja als 1500m molta més calor que el normal, i aquest punt els models estacionals moltes vegades no els veuen.

Primer pregunta que ens fem que diuen els Estacionals del NAO?? Doncs lamentablement ens parlen d’una situació de NAO positiva, tornem a repetir una tendència positiva en dies no en la totalitat dels tres mesos, es podria tenir una situació de diversos dies en negatiu. En aquest sentit els estacionals de la NOAA ho tenen clar temperatura per sobre mitjana i per tant hivern més calorós: però compte Catalunya fins i tot la seva part Nord Est i per tant Pirineu Oriental el marcaria com normal mentre que la resta més sec de l’habitual però sense entrar en el vermell que seria ja una situació clarament més alta d’anomalia. En principi els tres mesos es presenten de forma semblant segons aquest model sense destacar un més càlid o menys càlid

Parlem de les precipitacions i mirem de nou el model global de desembre, gener i febrer:

Segons aquest model precipitacions normals menys la part més occidental i ponent que seria més seca de l’habitual. Si mirem mes a mes es mantindria el que diu els models pels tres mesos exceptuant desembre on encara hi hauria més sequera part occidental. Teniu que pensar que aquest models es van actualitzant i per tant és el que estan veient avui, i per exemple no poden tenir en compte un esdeveniment com un SSW (un escalfament estratosfèric) com va passar el 2018 tampoc previst que canviarien completament la configuració de l’hivern.

Parlem de l’altre gran model dels Estacionals l’europeu ECMWF, aquest model difereix una mica de l’Americà. Us poso en primer lloc les anomalies a 500hp, observeu que CAT estaria en principi normal, és a dir no presentaríen anomalies positives (Anticiclons molt permanents) ni anomalies negatives (Baixes més persistents). En canvi a nivell de temperatures, si que ens marca al igual que el model americà anomalies positives, per tant seria un hivern una mica més càlid del que tocaria, no gaire ja que posa el color groc cap color més contundent, i aquí difereix de l’Americà en quant a ponent i Pirineu més occidental. Per tant podríem parlar que estaria veient una NAO neutral o lleugerament positiu

En quant a les precipitacions és més optimista que el model de la NOAA, ja que ens posa pels tres mesos una precipitació normal, és a dir el que toca, ni més sequera ni més precipitació de l’habitual

L’Altre índex ha tenir en compte és el AO , Oscil·lació Artíca tot i que té en principi té menys influència a casa nostre amb el temps que tindrem, al igual que el NAO és un índex que mesura una diferència de pressions l’Artíca (Hemisferi Nord) i les pressions més subtropicals a latituds mitjanes, per tant d’extensió molt més grossa que no el NAO. Un AO positiu presenta característiques semblant al NAO positiu és a dir el JET es manté estable i el fred queda en latituds altes (nòrdiques, per tant en un AO negatiu la pressió de l’Artic tendeix a ser més gran a augmentar i permet que l’aire fred pugui baixar de latitud. Semblaria estaríem amb un hivern amb una AO força neutre o lleugerament positivitzat. Per tant ara per ara la conclusió que tinc és que es presenta un hivern amb un NAO neutre o lleugerament positiu el que em fa pensar que estariem davant un hivern amb temperatures més càlides del que tocaria, però que a nivell de precipitació estarà en mitjana o lleugerament per sota, per tant podríem tenir un hivern normal. Tot això quedaria completament trencat si tinguéssim un element atmosfèric trencador com pot ser un escalfament estratosfèric que podria fer canviar aquesta tendència. Repetim que no vol dir no pugui no nevar ni fer fred però aquests models veuen més dies càlids que freds i més dies amb més poca precipitació que amb més, tot i que l’Europeu la precipitació la veu en mitjana. Anirem actualitzant ja que són models que s’actualitzen.

Avui us explicaré què és el Rebuf i perquè succeïx en les situacions de Nord. (Habitualment)Demà tindrem el que m’agrada anomenar una “nortada”, és a dir una massa freda provinent del nord, el que m’agrada anomenar #loscaminantesblancos. Aquesta entrada freda que va associada a forts vents, quant aquests vents es troben el Pirineu “xoquen” amb ell perquè ens entenguem es troben una barrera física, i aquest vent intenta sortir al tenir la pared busca la sortida per els dos extrem de la pared i a sobre és concentra molt aire i aquest agafa forma com d’embut de “tubo”, penseu ara amb el Pirineu, quines dos sortides té? La primera fàcil per l’Empordà (ja no hi ha paret) doncs aquí teniu la coneguda tramuntana i el perquè de la seva voracitat (la barrera pirenaica el fa comprimir com un tubo i quant troba escapatòria surt amb mala llet)) i l’altre vent per on surt???, per on acaba el Pirineu a la part més oest, la vall de l’Ebre i penseu on acaba l’Ebre el delta per això els pobres del Delta reben el conegut Mestral que no es res més que el vent del nord canalitzat pel riu Ebre i amb mala llet, el problema és que amb el seu recorregut es reescalfa i a sobre ho seca tot. Ara prengueu atenció al mapa que us he posat a la primera imatge:

observeu com els dos vents a superfície uns 10m surten dels dos extrems del pirineu entubats , amb mala llet (colors més marrons de més velocitat) , es troben més o menys cap el centre de Catalunya, al xocar produeixen uns vents mireu direcció fletxes que van del mar cap a terra, aquests vents arrastren l’humitat del mar i són càlids, i al trobar-se l’aire fred en alçada ja tenen la convergència necessària per pujar cap amunt i per tant de produir tempestes, el problema és que són de recorregut curt per això aquest casos la part més occidental del país & ponent sobretot (e interior cat) reben poc o molt poc a vegades nuvolositat i ja esta. Doncs bé mireu segona fotografia avis meteocat per perill de pluja a on? Principalment a els llocs on el rebuf entrara torneu a mirar mapes de vents de la primera imatge i ho tindreu clar. per tant demà compte maresme, Montseny, Montnegre ,la selva, vallesos baix Llobregat, Garraf i Penedes serien les comarques amb més números de rebre la loteria de les tempestes. Us deixo uns quant acumulats que segons on posin el rebuf entrara més precipitació o menys. L’última imatge és perquè veieu la massa freda que ens entra en punts 8 graus menys que la mitjana a uns 1500m. Espero us hagi agradat, seguim. Salut i Meteo

Bon dia:Intento explicar el què és una DANA i perquè són tant dificils de preveure en el seu recorregut, parlant del #lastminute en la seva ubicació. Quan parlem d’una DANA el primer que sentim dels grans gurus de la meteo és que és una bossa aillada en alçada que es despenja de la circulació general…, collonut que vol dir??? Mireu us poso 4 fotografies del que anomenenm espaguetis que és el model GEFS vist en el mapa europeu no el gràfic clàssic negre, i l’última 5 foto (colors vermells verds, grocs) és l’imatge clàssica que mirem que representa la foto de les 54 hores representada per els espaguetis. Quan parlem de la circulació general parlem d’oest cap a est són les lineas juntetes que veieu foto 1 clarament representades pr la seva ondulació típica del jet (un altre dia en parlem del jet, imprescindible!) doncs mireu com el model a 24 hores ja insinua el trencament del corrent general i com es va despenjant. A la segona foto i terera a 30 i 36 hores es veu com es va despenjant, però observeu que cada linea o en aquest cas ja cercle significa el despenjament i la seva ubicació per tant el model veu diferents possibilitats. Aquí ve la clau, quant mirem mapes com última foto el model determinista sempre treu la que de tots els cercles té més probabilitat però potser esta treient una que té 12% i no treu un altre que té 10,24% i aqui esta l’error mirar una foto i pesar que és el que passara. De fet quant més juntes (agrupades) estan les lineas més clar o té el model probabilitat molt alta, i quant més separades més lio. Per exemple última fotola 6 representa la sortida per dissabte 31, el model no té ni fava!!!. Doncs tornem a la foto 4 a 54 hores que és quant comença el marro, diferent cercles diferents probabilitats el model no ho té gens clar. El fet de parlar bossa freda és perquè dins del cercle hi ha aire força fred a uns 500hp (uns 5,500m) en aquest cas parlariem d’uns -16. Avui el model agafa la probabilitat que qui més rebria és la comunitat valenciana i les balears, Catalunya menys seria el solc, però ara ja enteneu que parlem de probailitat i els models repeteixo no ho tenen clar per tant en aquets casos toca anar esperant les actualitzacions. Espero hagi pogut aclarar dubtes, i sinó m’ho pregunteu. Gràcies. Salut i Meteo.

Bona nit:

El post ràpid d’aquest mati ha fet moltes preguntes sobre el NAO, per no respondre un a un, us fare una mica d’explicació: el NAO és un índex que mostra una diferencia de dos números, és a dir una resta, en aquest cas com tota resta de nombres pot donar tres possibles resultats que la resta sigui positiva, negativa o zero. Aquets dos nobres que restem són la pressió atmosfèrica a dos punts concretament a Lisboa (Portugal) i Reykiavik (Islandia). Si aquesta resta és negativa com el que us he posat aquest mati significa que hi ha més pressió a Islandia que a Lisboa, i en aquest cas l’anticicló de les Açores esta més baix de latitud o el que és el mateix més cap a les Açores, i això fa que les baixes o bosses fredes puguin arribar a la peninsula i per tant provocar dos escenaris, en un primer moment al girar els vents sentit contrari del rellotge arrastren els vent del nord d’Àfrica i per tant arroseguen la calorada cap a nosaltres o cap centre Europa, per això aquest estiu observeu que els grans registres s’estant donant cap Catalunya i sobretot Centre europa i no s’esta batent records ni surt a les noticies la torradora andalusa (tot i que fa calor faltaria!!!). al cap d’uns dies la vaguada, baixa, depressió bossa freda entra d’oest cap a Est portant aire fred en alçada i els anomenats caminates blancos portant tempestes que amb l’energia acumulada van associades a tempestes severes. Lo normal seria un NAO positiu (pressió més alta a Lisboa que a Reykiavik) que implicaria el típic estiu és a dir Açoria damunt nostre , caldera Andalusa i les baixes cap centre Europa amb els seus clàssics estius frescos. Doncs si mireu gràfic els models vermells que són els ensembles (models de probabilitat) la majoria segueixen per sota la linea horitzontal que és el zero per tant negatiu, i això és molt estrany i tant de forma continuada per no dir força extraodinari, ara cap implicació ara per ara cap l’hivern no ho podrem estrapolar ni tamoc dir que el tindrem positiu tot l’hivern, és una dada més a analitzar. Salut i Meteo

Bona tarda:

Acabem explicació del NAO. Ahir vam apendre que el NAO és un índex, per tant un valor númeric que pot ser positiu, negatiu o neutre (zero), i que aquest índex sortia d’anar restant la pressió atmosferica de Lisboa (Portugal) i Reykiavik (Islandia),Introduim un tema fonmental per entendre la meteo, la pressió atmosfèrica, què és??? ho farem estil Àlex molt i molt senzillet, és el que pesa l’aire damunt la superficie (damunt nostre!), i pam aquesta és la clau, el que pesa l’aire??? si l’aire pesa com pesa una poma, una taronja o tantisimes coses, aaaahhh per tant quan pesa l’aire???, doncs per cada litre d’aire aquest pesa 1,293 grams per exemple el mateix litre ple d’aigua 1 kilo, per això diem que l’aigua és molt més densa que l’aire, a el mateix recipient el pes canvia completament. Vale i quina importancia té l’aire???? Molt i molt fàcil és el que transporta l’aigua que s’evapora per despès poder convertir-la en núvol i fnalment en pluja (humitat relativa, la xafogor…), a veure si em se explicar l’aire si puja cap amunt a mesura que puji s’anira refredant i quan es refredi es condensara és a dir es transformara en gotes minuscules d’aigua (el que anomenem Punt de Rosada) i si aquest vapor es va acumulant formara el núvol i si hi ha molta acumulació finalment caura en forma de pluja. Ok doncs aqui hi ha la clau, si hi ha aire fred en alçada aquest pesa molt i es va depositant a la superficie fent de barrera perquè l’aire no pugui pujar, és el que anomenem altes pressions o Anticicló, tot el que superi 1013 hp és considera altes pressions, per sota 1013 baixes pressions, per tant l’aire calent pot pujar cap amunt convertir-se en núvol i precipitar.I ara llei fonamental en meteo!!!! Com circula l’aire???? l’aire va dels anticiclons a les borrasques, és a dir el buit de les baixes pressions es veu obligat a omplir-lo l’anticicló i aquesta és la clau, L’Anticicló de les Açores és qui alimenta la baixa d’islandia. Llavors si el NAO és negatiu, significa que el Açoria esta reculat cap abaix i per tant les bosses fredes ,que recordo s’alimenten de l’aire que els hi dóna l’anticicló tenen pista per baixar i volen baixar!!!!busquen l’aire que els dóna els anticiclons, x tant arribar fins la peninsula i afectar-nos amb tempestes i pluja. En canvi si el NAO és positiu significa que el Açoria el tenim sobre la peninsula i el recorregut que fan les baixes és molt més curt afectant a l’Europa del centre o el Nord. Aqui la pregunta és perquè no va en linea recte doncs per l’efecte Coriolis que fa que laire s’anguli en forma d’ona a l’aire degut al moviment de la propia terra (Això ho saben tiradors de fletxes que han de calcular l’angle per encertar el tret), .La NAO va ser descoberta l’any 1920 per Sir Gilbert Walker. Bé com sempre queden moltissimes i moltissimes coses però crec que per l’objectiu d’aquest petit espai de meteo de moment en tenim suficient. Properament AO però tardare una miqueta em costa explicar mitjançant escritura tots aquets conceptes. Salut i Meteo

En aquesta serie de posts que hem fet , avui toca parlar dels models mesoescalars, els models més precisos a l’hora de poder fer un pronòstic a curt termini, d’on plourà, quantitat de precipitació, cota de neu, velocitat del vent… , parlem de curt termini aproximadament a unes 36 hores ja que la multitud de càlculs matemàtics que han de fer absorbeixen una capacitat computacional tant bestia que tot i ser supercomputadors difícilment poden anar a més hores. ja que treballen amb definicions de molts pocs kilometres de distancia. Anem a explicar que significa aquest concepte, tot i ser l’atmosfera continua, el que fan els models es resoldre unes equacions matemàtiques basades en formulacions físiques molt complexes, per fer-ho agafen punts configurant el que coneixem com una malla tridimensional, la distància d’aquests punts és el que determina la seva resolució, és a dir quant més petit sigui la distància entre aquests punts més precisa serà la predicció. doncs bé models globals com el GFS agafen resolucions o millor dit malles de 25 km de punt a punt, mentre que aquests models treballen amb malles on la distància va de 1km a 2km (en el s models surt expressat en graus)Aquestes punts de la malla signifiquen d’on agafen les dades que poden venir d’estacions, de satel.lits , de radiosondatges (globus boies marines….per tant els podríem definir com un model de predicció numèrica del temps amb una resolució horitzontal i vertical prou gran per poder predir fenòmens meteorològics de mesoescala (10-1000 km), és a dir fenòmens molt més locals.

Quins són els models més coneguts, són diferents i com sempre l’habilitat del predictor en la seva utilització i fiabilitat serà el que utilitzara en cada territori en base a la seva experiència. Arome, Arpege, WRF,….

Us deixo enllaç on us he posat els diferents models perquè els pugueu utilitzar i de forma ordenada:

Models Meteorològics