Àlex Meteo

Un projecte que neix pensat en difondre el coneixement meteorològic. Àlex Van der Laan 2018.

Mes: juliol de 2018

Diagrames termodinàmics skew-T .Com interpretar un radiosondatge

26 de juliol de 2018 / / 0 Comentaris
Bona nit:
 
Avui explicaré l’últim rollete Àlex abans de vacances. Completem l’anàlisi de les tempestes, despès d’haver explicat el LI i el CAPE, amb els famosos diagrames termodinàmics skew-T que surten dels radiosondatges reals i de simulació que es fan. Què és un radiosondatge? Bàsicament es llença un globus d’Heli amb un emissor de radio el qual es segueix per triangulació (la nostra estimada trigonometria de matemàtiques) per posiciona-la fins que el globus explota a uns 25 km d’alçada. Actualment es fan 2 radiosondatges a Barcelona de forma automàtica des de la facultat de física. I quina informació envia: Les variables que s’obtenen són la temperatura, la humitat relativa, la pressió, la força i direcció del vent a diferents altures. Doncs bé amb aquestes dades es fan els següents diagrames. És una explicació molt complexe i l’anàlisi d’aquests gràfics no es senzilla per poder determinar si hauran tempestes fortes i severes per tant simplement avui us farè una introducció molt simple per entendre els conceptes bàsics (perdoneu els físics i masters…) i a la meva manera.Ens fixarem amb dos diagrames un publicat twitter meteocat el dia de les tempestes tant fortes a Barcelona i Badalona i l’altre d’ahir de les tempestes de la Garrotxa publicades en el twitter del físic del meteocat Santi Segalà. Primer s’ha d’entendre la paraula clau convecció atmosfèrica el que bé a ser portar grans quantitats de calor cap amunt per provocar la condensació amb el fred i poder crear grans núvols de desenvolupament vertical que portaran grans xàfecs i tempestes, el que us passa els que porteu ulleres quan entreu d’un lloc molt calent a un fred ,condensació i tota l’ullera són milers de gotetes. Bé com mesurem aquesta convecció com sabem que aquesta bombolla d’aire pot pujar molt amunt generant condensació i per tant nuvol molt gran que portara molta aigua. Mirem el gràfic a la part esquerra eix vertical tenim alçada geoptencial vol dir expressa en hectopascals més o menys recordeu que els 850hp són 1500m i els 500hp uns 5.500, els mapes sempre ens indiquen alçada geopotencial (ho vaig explicar en un altre post), a l’eix vertical dret direcció i velocitat del vent un dia explicarem els símbols..A sota eix horitzontal temperatura en graus. Ens tenim que fixar per avui en dos gràfics el de més a la dreta (es veu més clar segona foto) de color negre és la temperatura que va registrant a mesura que puja el globus (per això aquesta forma corvada) a mesura que puja la temperatura baixa s’anomena ELR (Enviromental Lapse Rate), l’altre gràfic el de les lineas discontinues és la temperatura de rosada, que és la temperatura on l’aire no serà capaç de mantenir l’humitat i per tant es condensara (boires, núvols…). Quan aquestes dues corbes més juntes estiguin més humitat relativa hi haurà i si xoquen voldrà dir humitat relativa al 100% però no vol dir que plogui. Doncs ara si us fixeu en la segona foto es veu millor tenim el que anomenem la curva teòrica del ELR i ens mostra com pujaria en teoria una partícula d’aire des de la superfície fins l’atmosfera. Doncs bé si aquesta corba esta a la dreta de la ELR és produeix inestabilitat i l’area que formen aquestes dues corbes fins que es tornen a tocar (com un carmel) primera foto pintada de color vermell és el CAPE, quan aquesta àrea és positiva (més gran de 1000) significa perquè ens entenguem que la partícula té impuls automàtic per pujar cap amunt amb àrea molt gran quan més gran més gran serà el núvol i s’anirà condensant ja que la temperatura de la partícula ja serà més grossa que la del ambient. Per acabar em queda molt però amb això serà suficient tenim que mirar el LFC (Free temperature convection). És la distancia que tindrà que recorre la partícula ella sola abans de trobar-se el CAPE i sortir impulsada automàticament cap amunt, si és molt alta és quasi impossible, doncs el dia de la tempesta de Barcelona si mireu estava a 650m per tant simplement amb una mica de calor aquesta particula ja agafa aquesta distancia troba per dir-ho fàcil el punt de parada LFC i a partir d’aqui si el CAPE és gros pa arriba voi formando un pedazo de núvol i tempesta grossa. Apa seguirem desenvolupant el tema però crec que ja teniu una idea. Salut i Meteo

Explicació Índex CAPE importància per entendre les Tempestes

25 de juliol de 2018 / / 0 Comentaris

Bon dia:

Aixxxx que cada vegada pinta millor lo de divendres i dissabte, ara per ara mapes en mà j,o ho centraria més en divendres vespre i dissabte matinada amb una segona part (menys) dissabte tarda per tindre un diumenge amb solete. L’altre dia us vaig parlar del LI (índex Lifted) recordem breument que era : és una mesura quantitativa que serveix per mesurar l’empenta hidrostàtica (toma ya, ara l’Alex va de físic sobrat jajjajaja, no patiu, sóc de mates..) a els nivells mitjos, això vol dir la capacitat que té per pujar l’aire fins amunt (10/12 km) fins a saturar-se i per tant provocar la condensació i la pluja. Penseu que quanta més energia tingui per pujar més alçada agafara i és aquesta la que provocara l’aparició de la pedra, què és la congelació de la goteta i grans patacs d’aigua.

Avui parlarem de l’altre índex que serveix per mesurar aquesta energia que té l’aire per pujar índex CAPE. Penseu que la hidrostàtica: significa la força d’empènyer una bombolla d’aire cap amunt la produeix bàsicament dos factors l’augment de la temperatura potencial, és a dir que faci calor i l’altre d’humitat en alçada, mentre que l’aigua del núvol i la pròpia precipitació el disminueixen. Doncs la CAPE que significa l’energia connectiva potencial disponible, és mesura en J/KG (mireu foto que us he posat escala que va de 0 fins a 2500) Un joule seria la força que fa un treball per moure un newton en un metre és a dir perquè m’entengueu fàcil vindria a ser la força que necessitem per tirar una poma cap amunt un metre (poma normaleta jejeje). Doncs bé quan tenim forces de 1000 cap a 2000 J/KG tenim tempestes que poden ser severes ja a partir de 500 significa inestable. Mireu gràfic que us poso combinació LI i CAPE per divendres nit /dissabte matinada, mireu sobretot divendres nit valors de 1300 J/KG i LI de -5. En les zones on esta hi han més possibilitats que es produeixin tempestes. La claus de tot això? la Enessima bossa freda que ens arribara en alçada amb valors de -14 a 500hp (uns 5.500m) portant associada una zona de baixa pressió i per tant una autopista a que l’aire calent pugi a buscar el fred per formar les tempestes. Bé per aquesta setmaneta ja esta bé rolletes Àlex, em pogut aprendre tots la utilització de dos índex molt bons per definir tempestes LI i CAPE. Salut i meteo

Cicle Solar Afectació Anticicló de les Açores, Mínim de Maunder

25 de juliol de 2018 / / 0 Comentaris

Bona tarda:

Si seguim mirant mapes una mica a llarg termini, us poso fotografia a nivell isobàric del 30 de juliol segueix mostrant clarament que l’Anticicló de les Açores es troba a una latitud molt inferior del que li tocaria a l’estiu. Penseu què és un anticicló subtropical alimentat per la zona de convergència intertropical: un cinturo que suma els vents del hemisferi sud i nord just al centre de la terra portant tot l’aire càlid i humit cap amunt i per tant fent una zona de baixes pressions (l’aire puja) i per tant provocant un cordo de pluges i nuvolositat amb grans precipitacions.

On tindria que estar el Anticicló de les Açores??? doncs molt més amunt , com aquell que diu tocant la península i al ser un anticicló de gran dimensions, a l’estiu creix més alimentat per la calor (un anticicló subtropical o de calor a més calor és fa més gros, hi han de fred com el de siberià però és un altre tema) bloquejant la península d’entrades fredes i portant vent del sud per tant arrastrant el vent tòrrid del nord d’Àfrica. Bé Àlex això ja ho vas dir, però perquè passa aquest any? Una de les coses que he après, és que en meteo no podem parlar d’una sola causa són moltes causes i partint que l’atmosfera és una caos, pues apañados vamos. Si hem dit que un anticicló creix i el forma la calor( i el vent decreixent) que tenim a la terra que produeixi calor??? Doncs si, el Sol, i la pregunta el sol sempre escalfa igual? Doncs s’ha observat que té un cicle d’uns 11 anys i que va relacionat amb les taques solars, a més taques més radiació més calor (en plan molt resumit) , doncs ara tot just el 2018 hem començat la fase de menys radiació o el que vol dir fase on el sol calenta menys, mireu la segona foto que us poso son els cicles solars representats i els anys els punts verds serien els de menys radiació, tot just començaríem nou cicle amb radiació més baixa.

Molt interessant el concepte del Mínimo de Maunder i la coneguda com petita edat del gel entre 1645 i 1715, època d’uns 70 anys on l’activitat solar va ser molt baixa i es van tenir els hiverns més rigorosos enregistrats fins ara. Són temes que personalment m’apassionen i donen una mica de llu, però compte això no vol dir hiverns molt freds ni canvi radical, és un factor més. En seguirem xerran. Salut i Meteo

Anticicló de les Açores i el perquè d’una primavera plujosa i un estiu moderat fins ara

19 de juliol de 2018 / / 0 Comentaris
Bona tarda:
 

 

Si seguim mirant mapes una mica a llarg termini, us poso fotografia a nivell isobàric del 30 de juliol segueix mostrant clarament que l’Anticicló de les Açores es troba a una latitud molt inferior del que li tocaria a l’estiu. Penseu què és un anticicló subtropical alimentat per la zona de convergència intertropical: un cinturo que suma els vents del hemisferi sud i nord just al centre de la terra portant tot l’aire càlid i humit cap amunt i per tant fent una zona de baixes pressions (l’aire puja) i per tant provocant un cordo de pluges i nuvolositat amb grans precipitacions. On tindria que estar el Anticicló de les Açores??? doncs molt més amunt , com aquell que diu tocant la península i al ser un anticicló de gran dimensions, a l’estiu creix més alimentat per la calor (un anticicló subtropical o de calor a més calor és fa més gros, hi han de fred com el de siberià però és un altre tema) bloquejant la península d’entrades fredes i portant vent del sud per tant arrastrant el vent tòrrid del nord d’Àfrica. Bé Àlex això ja ho vas dir, però perquè passa aquest any? Una de les coses que he après, és que en meteo no podem parlar d’una sola causa són moltes causes i partint que l’atmosfera és una caos, pues apañados vamos. Si hem dit que un anticicló creix i el forma la calor( i el vent decreixent) que tenim a la terra que produeixi calor??? Doncs si, el Sol, i la pregunta el sol sempre escalfa igual? Doncs s’ha observat que té un cicle d’uns 11 anys i que va relacionat amb les taques solars, a més taques més radiació més calor (en plan molt resumit) , doncs ara tot just el 2018 hem començat la fase de menys radiació o el que vol dir fase on el sol calenta menys, mireu la segona foto que us poso son els cicles solars representats i els anys els punts verds serien els de menys radiació, tot just començaríem nou cicle amb radiació més baixa. Molt interessant el concepte del Mínimo de Maunder i la coneguda com petita edat del gel entre 1645 i 1715, època d’uns 70 anys on l’activitat solar va ser molt baixa i es van tenir els hiverns més rigurosos enregistrats fins ara. Són temes que personalment m’apassionen i donen una mica de llu, però compte això no vol dir hiverns molt freds ni canvi radical, és un factor més. En seguirem xerrant.Salut i Meteo.

© 2024 Àlex Meteo

Tema de Anders Noren — Amunt ↑