Autor: alex (Pàgina 13 de 29)

LA @NOAA fa pocs dies confirmava un episodi de «la niña» aquest hivern, explicàrem en aquest article que és això de l’ENSO amb les dues parts que té «el niño» i «la niña», què és? on es produeix? i quins efectes té aquesta teleconnexió, a més a micro escala la pregunta clau té efectes en la península i concretament a Catalunya?

ENSO és l’acrònim en anglès El Niño-Southern Oscillation i traduït en català El Niño-Oscil·lació del Sud. L’’ENSO són les variacions de la temperatura de la superfície del mar en les seves anomalies positives (més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (menys de 0,5 la niña) durant tres mesos que es donen a l’oceà del Pacífic equatorial, també s’analitzen les precipitacions convectives, la pressió de l’aire en superfície i la circulació atmosfèrica.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisis:

Així de forma explicativa podríem dir que en la fase de la niña hi ha un debilitament del corrent contra equatorial, observeu com els vents alisis es fan més potents i el corrent equatorial de sud agafa més força, especialment a prop de l’equador, per tant amb temperatures més fredes cap al Pacific.

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

«si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño»

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Però que entenem per un niño fort o una niña forta??? , això passa quan la teleconexió té una anomalia de 2 graus superior a la mitjana (tan positiva niño, com negativa niña). Observem en la següent taula quina situació d’anomalies estem tenint:

Per tant des d’inici d’any tenim anomalies negatives, i situació de niña, observeu com l’hivern passat vam tindre niña, però no la podríem considerar forta, recordeu parlaríem com a niña (blau) forta seria amb anomalies de -2, igual que niño (vermell) fort que seria cap a +2. Els grisos es consideren anys normals sense niño ni niña.

Mirem ara quina seria la previsió de cara a l’hivern, per això obtenim un gràfic de la mateixa NOAA amb diferents models d’anàlisis de previsió:

Observeu com la majoria de models situen la seva previsió per sobre de -0,5 i -1, fins i tot algun va cap el -2 ,d’aquí la declaració de la NOAA que tindrem un hivern amb niña.

Per finalitzar cal comentar que Met office l’agència britànica de meteorologia en estudis recents comenta que una niña pot ser favorable a situacions d’aire més fred en latituds més baixes, especialment en l’àrea mediterrània. Per tant potser un episodi de fred com la filomena podria de nou ser possible aquest hivern, de fet les previsions donen una niña més forta. cosa que augmentaría la probabilitat.

Una pregunta que em faig pot ser que una niña persistent afecti el fet de tindre menys llevantades com sembla?, i amb un niño aquests episodis poden ser més favorables tot i la sequera més general que sembla provoca el niño, és el que apassiona aquesta ciència fer-te preguntes.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes d’octubre és molt poc diferenciada i la veritat els dos ens mostren una situació horrible, temperatura clarament per sobre del que tocaria i sequera molt notable, molta menys precipitació de la que tocaria.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un octubre horrible temperatures un grau per sobre la mitjana i precipitació que podria ser entre un 25 i un 30% menys del que tocaria. Per tant molt poca cosa a dir.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes d’octubre s’apunta igual que el model europeu, a ser un mes horrible, anomalies de temperatura d’un grau o mes i una situació de molta menys precipitació de la que tocaria. Per tant per plorar, en fi s’ha de recordar i comentar que moltes vegades fallen.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 d’octubre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Exceptuant els primers dies d’octubre fins al 5 tindríem possibilitat de pluges i fred, però a partir d’aquí ens mostra una situació d’anomalies positives cosa que faria pensar que no plouria i temperatures cap amunt, semblant al que diuen els dos models estacionals.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de setembre és molt diferenciada sobretot en l’àmbit de temperatures , el model europeu no és gaire optimista amb temperatures per sobre la mitjana, una mica millor en l’àmbit de precipitacions per sobre de la mitjana meitat sud i anomalies per sobre la mitjana NE i si passa això és molt preocupant , ja que és de les zones més castigades. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures en mitjana, notícia que seria boníssima i precipitació per sobre mitjana part més occidental i en mitjana part més oriental.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes de setembre optimista amb precipitació per sobre mitjana meitat sud i molt negatiu en la part NE, observeu com meitat sud de Catalunya estaria entre 15/20 litres per sobre la mitjana, la zona més NE quedaria per sota mitjana entre 5/10 litres (dèficit), realment horrible si passa. Pel que fa a la temperatura el panorama és pitjor, ja que ens posa anomalies de 0,5 a 1 grau a tot el país, recordem venim d’un estiu sec i amb temperatures per sobre mitjana.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara més amable, és a dir mantindria en mitjana les temperatures a tot el territori, en l’àmbit de precipitació estaria per sobre mitjana meitat occidental i en mitjana la part més oriental agafant costa, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de setembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra des de l’1 de setembre fins al 15 anomalia negativa en alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. seria fantàstic i solament veu a partir del 16 de setembre anomalies positives i per tant més possibilitat d’una falca anticiclònica.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes d’agost és molt diferenciada sobretot en l’àmbit de temperatures , el model europeu no és gaire optimista amb temperatures per sobre la mitjana, una mica millor en l’àmbit de precipitacions per sobre de la mitjana meitat sud i en mitjana meitat nord. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures per sota la mitjana, noticia fantàstica per incendis forestals i precipitació en mitjana exceptuant punt més occidental.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes d’agost optimista amb precipitació per sobre mitjana meitat sud i en mitjana meitat nord, observeu com meitat sud de Catalunya estaria entre 5/10 litres per sobre la mitjana, potser la zona més NE quedaria una mica més frenada però en mitjana. Pel que fa a la temperatura el panorama és pitjor, ja que ens posa anomalies de 0,5 a 1 grau a tot el país, recordem venim d’una tardor seca i primavera molt pobre a escala de precipitacions. Per tan elevat perill incendi forestal

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara més amable, és a dir mantindria una anomalia de temperatura negativa (per sota la mitjana climàtica) entre 0,5 i 1 grau a tot el territori , en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana exceptuant zona més occidental nord, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.

fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 d’agost i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies d’agost estaríem en una zona d’anomalies negatives d’alçada geopotencial a 500hp , és a dir en terra de fronts i de baixes pressions, a partir del 6 d’agost la majoria de la península en pantà baromètric és a dir en terra de ningú, nosaltres amb algunes anomalies positives que a l’inici de la segona quinzena creixerien una mica, en cap cas pinta un agost segons aquest model de bloqueig anticiclònic.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de juliol és diferenciada sobretot en l’àmbit de precipitacions, el model europeu no és gaire optimista ens pinta un mes sec i amb temperatures per sobre la mitjana en l’àmbit de precipitacions menys de les que tocarien a juliol que ja són poques..gens engrescador de cara als possibles incendis forestals. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures per sobre la mitjana (menys punts de la costa) i precipitació en mitjana o fins i tot per sobre part més oriental, millor que el model Copernicus.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes de juny sec i amb anomalies de precipitació força elevades, observeu com Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, potser la zona central quedaria una mica més frenada segurament per incidència. Pel que fa a la precipitació el panorama és encara pitjor, ja que ens posa anomalies molt importants a quasi tot el país agreujant la zona més occidental del país amb un dèficit hídric molt important, recordem venim d’una tardor seca i primavera molt pobre a escala de precipitacions.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara una mica més amable, és a dir mantindria una anomalia de temperatura positiva entre 0,5 i 1 grau a quasi tot el territori exceptuant el NE que estaria en mitjana, en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana o fins i tot ponent cap amunt amb una mica més de precipitació del que seria la seva mitjana climàtica, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.

fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de juliol i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies de juliol estaríem en una zona de pantà baromètric d’alçada geopotencial a 500hp , és a dir en terra de ningú sense altes pressions ni baixes pressions, aquí la versió més optimista sria a partir segona quinzena on podríem tindre anomalies negatives i per tant terreny de baixes pressions.

Programa conduit i presentat per Josep Tomàs.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de juny és força diferenciada, pel model europeu no és gaire optimista ens pinta un mes sec i amb temperatures per sobre la mitjana i amb la primavera seca que portem gens engrescador de cara als possibles incendis forestals. Mentre que el model americà ens manté unes temperatures i precipitació en mitjana, molt millor que el model Copernicus

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un mes de juny sec i amb anomalies de precipitació força elevades, observeu com Catalunya estaria entre 0,5 i 1 grau per sobre la mitjana, potser la zona costanera quedaria una mica més frenada segurament per incidència de la marinada i els vents marítims, ja que el mar avui dia està uns dos graus per sota del que tocaria. Pel que fa a la precipitació el panorama és encara pitjor, ja que ens posa anomalies molt importants a quasi tot el país agreujant la Catalunya central amb un dèficit hídric molt important, recordem venim d’una tardor seca i d’una primavera que esta sent molt pobre a escala de precipitacions.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model seria la cara amable, és a dir mantindria una mitjana de temperatures és a dir juny seria juny sense temperatures per sobre el que tocaria ni per sota, i en l’àmbit de precipitació també seria en mitjana o fins i tot ponent cap amunt amb una mica més de precipitació del que seria la seva mitjana climàtica, sense pensar-ho o signem i més veient el model europeu que ens fa tindre molta por i fins i tot pànic als possibles incendis forestals.

fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 13 de juny i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Realment el que veu és que els primers dies de juny tindrem anomalies positives d’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny d’altes pressions això si no gaire marcades, i ja del 9 al 13 de juny on estaríem en terreny neutral i per tant amb més possibilitats ens visitessin baixes.

La Meteo del Nerín iel Van der Laan va visitar els estudis de BTV convidats pel mestre Pico en el seu programa El Nou Temps del Pico

Dissabte 27 de març vam anar al programa són 4 dies amb Goyo Prados a Radio Nacional 4, parlant de meteo i de la setmana santa.

Podeu escoltar la nostre intervenció fent clic al següent enllaç.