Estem davant una situació que als amants de la meteorologia feia anys que no teníem, és a dir la possibilitat d’una nevada que podria ser general a Catalunya, tant per veure nevar com per acumular alguns gruixos de neu que podrien ser considerables sobretot a l’interior de Catalunya. De moment demà divendres serà una situació d’impàs amb certa nuvolositat i no seria fins a la tarda que ja entrarien precipitacions cap al sud entre les 20/21 h i la tramuntana la tindrem reforçada.
Mireu evolució que fa escalar Arome12Z amb una resolució de 1,3 km dels més precisos que hi han i normalment poc portat a exageracions tant en l’àmbit de precipitació com de neu, us poso GIF fins on arriba dissabte matí.
Molta atenció al dissabte ja a partir de la matinada les precipitacions es generalitzaran a tota Catalunya , Seran més persistents al sud de Lleida, totes les comarques de Tarragona i punts de Barcelona on poden tenir registres importants. Vaaa anem al gra nevada!!!!, doncs aquesta pot ser important sobretot Catalunya interior, Muntanyes litoral i prelitoral , interior Tarragona i la zona de ponent agafant fins a Lleida Capital.
NEVADA a TOTES les cotes en un primer moment o entre 100/200 m com a molt (sobretot matinada i primeres hores del matí). Al litoral/prelitoral la cota pujarà fins a uns 400-600 metres en general sempre en funció d’on és col·loqui la baixa com més a prop de la costa més pujar a com més lluny menys pujarà pregunta del milió d’Euros nevarà a Barcelona??? La ciutat de Barcelona, segons els últims models, tindrà dues ocasions de veure neu: 1) Dissabte al matí i 2) Dilluns vinent entre la matinada i el migdia.
Desprès tornarà a entrar aire fred cosa que tornaria a fer baixar la cota dissabte tarda nit i en especial diumenge 200m/0m i sobretot dilluns, on podem tenir sorpreses quasi a cota zero cap al Barcelonés.
Per tant nevada que pot ser destacable sobretot dels Ports cap amunt la part més oest del país. Mireu acumulat de Neu segons model Euro4, per cert la nevada en punts de la península Ibèrica i especialment com a ciutats Madrid i Zaragoza seran espectaculars, observeu que en aquest episodi les comarques del nord seran les menys beneficiades sobretot els Pirineus, un clàssic en la nostra meteorologia quan neva quasi a tota Catalunya els Pirineus quasi no reben res.
Seguirem actualitzant ja que és una primera visió, però us deixo com veu tot l’episodi el model Icon on podríem tenir una idea i l’acumulat del model Europeu que ja fa dies posant una nevada força més important a Catalunya que posaven altres models. Salut i neu!!!!
Primer de tot entendre que estem davant una situació molt estranya a casa nostre fred per dies & fred cru, la veritat costa pensar que amb tant de fred no tinguem alguna possibilitat de veure neu a cota molt baixa, però això és meteo i perquè passin coses han d’encaixar moltes peces, la primera és tindre fred i aquest esta assegurat fins el dia de reis. Anem a d’estripar el que pot passar:
Sempre és bo analitzar el model de probabilitat conjunta el GEFS per tindre una anàlisis més clar sobretot de la probabilitat tant a nivell de fred com de precipitació ,sempre ens va molt ve el meteograma de Barcelona amb temperatura a uns 850hp (uns 1500m) i la precipitació:
Aquest ens confirma el primer requeriment el fred, recordeu la línea blanca és la mitjana dels 30 ensembles (possibles escenaris) i la vermella la mitjana climàtica de 30 anys (1981-2020), clarament la blanca es mouria entre els -2 i els -4 a la vertical de Barcelona , quant lo normal seria uns 4 graus per tant una anomalia negativa de 6 a 8 graus menys del que tocaria a a aquesta alçada, penseu que als pirineus tindrem entrades de fins a -8 a 850hp i això és molt de fred fins i tot per la serralada.
Per tant anem a centrar-no en la part més difícil la precipitació i sobretot en el possible moviment d’una baixa que seria clau per poder retenir el fred i situar-se a la mediterrània amb una nevada important sempre i quant es situes en el punt exacte, com sempre el trencaclosques.
Anem el primer escenari possible, de moment demà cap la tarda (dissabte 2) sector NE amb una cota ja molt baixa uns 300m ,una situació d’inflexió baromètrica afavorira vents humits que poden fer entrar precipitació amb vents de mar a terra per la formació d’una linea de convergència entre la tramuntana i el mestral, el conegut com rebuf, molt difícil de modelitzar tant en magnitud com capacitat, però apuntem aquesta primera possibilitat
Aquesta situació de rebuf potser es podria mantindre diumenge 4, tot i això aquest escenari no el veig tant clar i els models discrepen notablement. Aquests dies fins el dia 5 en principi els pirineus no rebrien tampoc nevades al ser una massa molt freda, observeu que el recorregut de les isos és continental i molt sec per tant injecció freda però sense humitat per provocar nevades al Pirineu, ara les estacions d’esquí podran produir una neu quasi perfecte condicions de molt fred i baixa humitat, el que seria neu pols de canó jajajajajaja.
La clau és a partir del dia 5 i sobretot el dia de reis, la peça en discòrdia una petita baixa que arrancara de les Açores i que bàsicament pot agafar dos camins o pujar per la península i per tant en un primer moment nevades a cotes baixes i retirar la massa freda (veuríem recorregut i si ens afectaria) i l’altre opció recorregut cap el mediterrani mantenint l’aire fred i provocant la possibilitat d’una llevantada freda on en principi l’aire fred es mantindria i tindríem suficient humitat com per provocar nevades ja amb cara i ulls ara per ara difícil pronosticar la cota però podria ser força baixa.
Aquest escenari que és el que ens beneficiaria, cada model el modelitza de diferent manera, i aquí esta la clau si l’acosta massa els vents seran massa humits i per tant la cota pujaria i si la col·loca massa lluny no tindrem precipitació, per això hi han sortides besties d’acumulació i d’altres que ho treu tot. Ara per ara? com la col·loca el GFS12Z?
Doncs la col·locaria força bé perquè Sud de Catalunya quasi fins costa central tingues una nevada maca per reis, la clau pel meu gust seria una posició cap el Sud-Est de les Balears on tindríem equilibri perfecte entre fred i precipitació, com veieu és una autèntic trencaclosques que a casa nostre poguem tenir fred i humitat per poder veure nevar d’una manera generalitzada. Per tant aquest mapa de neu i precipitacions que veiem a sota anirà canviant estem a 120h.
El primer que tenim que pensar i recordar, ja que la memòria meteorològica és molt dolenta, és que fa molts i molts nadals no teniem el que ja avui mateix 25 DES tenim!! una baixada de temperatures molt notable i unes festes nadalenques de rigorós hivern per dies, amb les seves variacions com és normal però amb llengües fredes que ens aniran visitant des del ‘Artic.
El primer de tot és fer una paradeta a les teleconnexions clau per entendre la desorganització del #vòrtex troposferic i la possible escapatoria de llengües fredes cap a latituds més inferiors. Sempre mirem bàsicament dos el AO i el NAO. El AO Oscil·lació Àrtica ens indica quant és positius baixes pressions àrtiques i quan és negatiu altes pressions Àrtiques (el que ens interessa) per tant més possibilitats de llengües fredes ja que tenim possibles falques anticiclòniques que volen trencar el passadís de terranova i fer baixar el JET de latitud o bé trencar el zonal amb els clàssics meandres. Doncs tenim AO negatiu per dies, tant a curt termini (molt probable) com a llarg termini molt menys probable, això ens indica estarem amb diferents bosses fredes que ens aniran atacant al continent unes més directes altres menys, per tant per a els #winterloves situació idíl·lica
L’altre teleconexió és el NAO indicador si tindrem zonal i per tant predomini altes pressions o més aviat el contrari zonal debilitat o més baix de latitud i en conseqüència fronts freds que ens puguin visitar, però compte és un indicador Atlàntic per tant Catalunya no és tant beneficiat, si el Nord peninsular i part de la Vall Arán. Quant és negatiu el zonal es debilita i per tant afavoreix els pas de fronts, doncs bingo! també tenim aquesta situació i per dies, i fins i tot a llarg termini molt bo, res a veure amb anys anteriors on ha estat positiu quasi tot l’hivern.
Fent aquest ràpid anàlisiquina conclusió podem treure? Tenim fred i entrades fredes per dies, altre cosa és la possibilitat de veure nevar fora del pirineu i sobretot cotes baixes, i siguem realistes a casa nostre s’han de donar moltes peces, un bloqueig atlàntic ferm amb entrades continentals o Àrtiques continentals i desprès que aquest fred desemboqui amb una baixa al golf de lleó més que possible o la creació d’una meseobaixa vorejant la costa catalana, aquest dos últims factors són difícils de veure per els models a mig termini i sempre apareixen a poques hores, per tant primer factor el tindrem fred segon toca esperar les diferents actualitzacions però que no vegin a 60/100/150 o de 200h cap endavant no és factor indicatiu.
Mirem meteograma sortit del forn del model GEFS a la vertical de Barcelona on els 30 ensembles mostren fred hivernal segur fins el 2 de gener, precipitacions ?? de moment no de forma clara tot i que a final d’any ja insinua alguna possibilitat de fet models com el UMKO ens ensenyen poteta cap el 31 de possibilitat d’humitat. A partir d’aquí molts dubtes però sobretot en la part freda i les precipitacions podrien ser notables fins i tot cal marcar amb una “x” el dia de reis
Mireu mapes deterministes UMKO i Europeu pel 31 serien de Ai ai ai
Conclusió mentre tinguem fred hi han possibilitats i segons aquest model clares del 31 fins 2/3 de gener. La següent parada després de les nevades d’avui seria entre diumenge i dilluns i sobretot tenim possibilitat quant més a ponent sense descartar punts del sud de veure nevar a cotes relativament baixes. ja que ens creuara un front fred en principi no tindria que ser gaire actiu, mireu com veuria ara per ara el model ICON les possibles precipitacions i nevades (ralletes horitzontals), ara per ara la cota rondaría els 600/800m però queda molt i dependrà intensitat precipitació i sobretot fred acumulat a les valls que fan baixar notablement la cota teòrica.
I si mrem el dia de reis doncs que voleu que us digui??? apunta maneres la cosa però sincerament a aquestes altures és parlar per parlar però mirant els mapes hemisferics dius que maco que maco..
Aaaaahhh gent i no oblido el meu estimat #vòrtex estratsfèric té pinta d’escalfament i podria ser dels forts la previssió dels vents zonals és simplement amb perdó acollonant, però això ja us fare un altre post.
Tot just avui tenim una massa molt freda d’uns -30/-32 a 500hp que esta deixant nevades molt importants a la part més occidental del Pirineu i sobretot a els Alps amb acumulats impressionants, però a nosaltres tota aquest a massa més humida ens queda eixuta al traspassar els pirineus. Demà dilluns serà el dia que més possibilitats tindrem de veure nevar a cotes baixes d’uns 700/500m punts terra de ponent i Catalunya central i més cap la tarda terres del sud.
Anem però no a fer un anàlisis a curt termini, tornem a fer una ullada a les teleconnexions que sempre ens mostren les probabilitats de com pot ser aquest mes de desembre finalitzarem també mirant el model CFS agafant tot el mes.
Mirem l’AO (Osicl·lació Àrtica) índex més important perquè l’aire fred de l’àrtic tingui sortida cap a latituds més inferiors com la nostre. Observeu com ara és negatiu i per tant permet la sortida freda del àrtic, el que ens esta passant, és a dir hi han altes pressions àrtiques i permet la sortida d’aquest aire fred, si l’índex és positiu costa molt més és retingut a la zona més àrtica. Mireu doncs que la previsió (ensembles de color vermell)
segueix sent clarament negatiu fins quasi 15 de desembre i a partir d’aquí hi ha més dispersió però la majoria seguirien sent negatius, per tant ens mostren de moment una previsió amig termini on seguim amb el bombo de les entrades fredes.
Si mirem una previsió del AO a llarg termini, seria fantàstic!! parlant d’aquest mes de desembre que és el que es centra aquest post, ja que el mostra tot el mes negatiu per tant amb constants possibilitats de masses fredes a latituds mitges i baixes, per tant un mes de desembre dinàmic respecte el fred.
L’altre índex que farem ullada és el NAO (Oscil·lació del Atlàntic Nord) si aquest índex és positiu la majoria de baixes de terranova van de Groenlàndia cap amunt i aquí tenim temps anticiclònic, el que va passar quasi tot el novembre. Mirem com hem fet amb l’AO a curt i llarg termini dins del mes. Observeu com ara el tenim negatiu per tant no hi ha bloqueig anticiclònic i per met que les baixes puguin entrar cap a la península ibèrica és a dir el vent zonal és més fluix i permet que el jet s’onduli portant baixes
Si mirem el mig termini segueix quasi negatiu fins a mitjans de mes, per tant tindríem oberta a la visita de baixes, de solcs i en definitiva a precipitacions de pluja o neu depenent el fred. Per tant bones noticies.
Si fem miradeta a mig termini (gràfic de sota), doncs igual que el AO sembla seguiria negatiu i no neutre per tant també donaria molt de dinamisme a aquest mes de desembre amb la possibilitat del pas de fronts deixant pluja o neu, molt bones noticies
Per finalitzar fem miradeta a dos models el CFS agafant quasi tot el mes de desembre amb els possibles bloquejos (color vermell) anticiclònics o possibles anomalies negatives amb terreny abonat a baixes. Us ho poso en setmanes, observeu que la majoria estaríem en terreny de anomalies negatives a 500hp x tant terreny de baixes i precipitacions & neu. Solament pinta seria més tranquil·la la setmana del 16 al 20 de DES
Resumint pinta un desembre dinàmic amb possibilitat d’entrades fredes i el pas de fronts que poden deixar precipitacions i nevades, sense poder tenir per la quantitat de dies quan i a on passara, resumint res a veure amb l’any passat.
Quantes ganes tenia de fer un post on com a mínim ens visiti el fred!!!! Tot el dia parlant d’anomalies positives, doncs a partir del 2 de desembre tot canvia i de quina manera!!! L’hivern meteorològic comença el 1 de desembre i sembla que aquest any tindrem un inici de desembre congelador. Ara per ara no puc contestar si nevara a cotes baixes i a on, realment no és una situació de neu generalitzada a cotes baixes és un front atlàntic que el més beneficiat serà el Pirineu, però compte perquè a partir de divendres 4 es pot formar una baixa o meseobaixa rondant el golf de lleó que podria donar sorpreses blanques a punts del NE de Catalunya més o menys de maresme cap amunt, difícil però no impossible.
Anem a situar-nos més o menys on arranca l’escenari, la primera parada és entre dimarts nit i dimecres compte perquè és el tapat d’aquesta història. Per veure millor el que se’ns tira a sobre mirem el model GEFS a la vertical de Barcelona que ès el model de probabilitat conjunta amb els 30 ensembles del GFS (sortides) o on sempre mirem la linea blanca (mitjana ensembles). la linea vermella (mitjana climàtica últims 30 anys), clarament a partir del 2 de DES fins quasi el 15 de DES tindrem més fred del que seria habitual per desembre i si mirem a sota ens mostra possibles precipitacions, per tant escenari molt gratificant pels amants del fred.
Que passà dimarts nit i dimecres?? Començara a nevar dimarts tarda nit i part de dimecres, nevada que no serà gaire productiva però deixarà algun cm sobretot més en la vessant occidental la cota arrancaria cap els 1500m dimarts però ja dimecres tarda nit estaria per sota els 500m per tant qualsevol cota Pirineu. I tindrem precipitacions de nou al litoral, causa?? una bossa freda que es despenjara del continent amb isos a 500hp d’uns -30 per tant compte pot ser una autèntica bomba freda tenint en compte que el mar encara esta força càlid
Mireu per exemple la precipitació que dóna el GFS en el seu acumulat, ens pot ser un indicatiu del que parlem, perquè tingueu una idea en aquest cas la cota de neu a Barcelona tindríem uns 800m amb una -29 a 500hp i -0,5 a 85ohp, veurem no tinguem calabruix o alguna sorpresa. Demà ja tindrem escalars per definir millor aquesta situació.
I ara la bomba freda!!! Directe des de l’Àrtic i amb amor amb recorregut marítim per atlàntic ens entrara un front fred que deixara clavada Catalunya i part de la península ibèrica. Geopotencials molt baixos (on es troben els 500 i els 850hp) parlem d’uns 5280m i uns 1250m, quan tel normal són 5.500m i 1500m. Moltíssim fred que ens acompanyarà divendres , dissabte , diumenge i part de dilluns. La noticia serà una nevada espectacular sobretot al Pirineu occidental, però agafara pre-pirineu i també Pirineu oriental encara que la nevada serà més modesta, mireu mapa de neu acumulada segons meteoexploracion mirant el model WRF-ARW.
I pot nevar a cotes baixes i que no sigui el Pirineu?? A veure sembla que per el mateix fred es formara una baixa o meseobaixa al golf de lleó i aquesta podria acostar precipitacions sobretot cap el Nord Est de Catalunya podríem dir des del maresme fins a dalt de tot, no és una situació que afavoreixi nevades ja que el mestral li fotrà molt i és un vent terrestre sec. Per tant el moviment amunt o avall d’aquesta meseobaixa determinara aquesta possibilitat per tant ara per ara és impossible dir si pot nevar aqui o allà, de fet estem parlant de divendres 4 i fins no tinguem models escalars costarà definir la precipitació. A partir d’aquí barbaritat d’escenaris fins i tto cap el 6 possibilitat de nou de nevades fora Pirineu però ja és fer volars massa coloms. Anirem fem seguiment i de tant en tant farem posts com aquest per ser més aclaridors.
Portem dies parlant de les teleconexions i acabarem el mes de novembre com un dels pitjors que hem tingut per anomalies de temperatures, sobretot exceptuant la llevantada dels primers dies sense cap precipitació fins aquests últims dies. Quant vam fer la previsió de com podia anar l’hivern vam fer un anàlisis de diferents índexs que representen les teleconexions, anem a fer una ullada si tenim possibilitat de tindre alguna entrada freda amb cara i ulls els propers dies.
Mirem el AO i el NAO
Recordem que el AO (Oscil·lació Àrtica) ens marca com esta el vòrtex troposfèric i com reté el fred o el deixa anar, amb un AO positiu què és d’on venim el vòrtex esta compacte i per tant el fred es manté tancat a la zona àrtica (baixes pressions). Observeu com el model en els seus ensembles (diferent possibles sortides) té una tendència a posar-se neutre i fins i tot negatiu a 10 i 12 dies el forecast (previsió) en la seva mitjana dels ensembles ja ens els posa negatiu, i aquest punt és on el vòrtex es desorganitza i permet llengües fredes latituds mitjanes, per tant obrim la possibilitat a entrades fredes.
El NAO (Oscil·lació Atlàntic Nord) ens marca sempre la força del vent d’oest cap a est és a dir si el JET el tenim fort (el zonal) i fa de barrera horitzontal deixant que totes les borrasques de la fàbrica de terranova viatgin cap a latituds altes i deixant quasi el continent sense possibilitat de precipitacions i amb zona de bloquejos positius. Per tant al igual que el AO ens interessa un NAO negatiu per permetre entrada de fronts atlàntics, doncs com veieu la previsió és que entre 7 i 14 dies passi de neutre a negatiu en la seva mitjana d’ensembles, per tant possibilitat oberta a entrada de fronts atlàntics cap la península, de fet l que estem tenint.
Si mirem el vòrtex estratosfèric res a dir com una pedra esta fortíssim i a uns nivells de congelador brutal, vents zonals a 10hp fortíssim, tancant completament amb un cicló reforçat, bona senyal de cara a finals de gener per un possible escalfament estratosfèric, i les seves conseqüències que poden ser de les més fortes.
Per tant ara per ara tenim condicions d’entrades fredes com a mínim fins la primera meitat de desembre, i de fet si fem una miradeta ràpida als tres grans ens mostren la possibilitat ja cap el 4 de Desembre del que seria la primera llengua freda polar, per tant ara per ara tenim condicions de teleconexions i models que en les seves sortides deterministes marquen aquestes possibilitat, si mirem els seus ensembles també ho indiquen, com sempre en meteo ho seguirem
Com cada mes, fem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant a nivell de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix però no deixen de ser eines útils i valorables.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model per fi ens porta bones noticies!!, preveu temperatures en mitjana climàtica en tota Catalunya, i una fantàstica noticia precipitacions per sobre la mitjana!! a tot el territori per tant una versió molt optimista del model que últimament ens tenia acostumats a previsions molt dolentes a casa nostre. I el continent la part més oriental també en precipitacions per sobre la mitjana i centre Europa en mitjana, aquesta configuració ens fa pensar veurà el jet amb forces oscil·lacions trencant el famós zonal
Model Americà:
Aquest model és la creu, completament oposat al model europeu ens presenta un mes de desembre dolent a nivell de temperatures exceptuant NE Catalunya que estaria en mitjana i molt dolent a nivell de precipitacions amb anomalies importants, menys la part NE que estaria en mitjana. El model presenta que la península ibèrica estaria majoritàriament amb anomalies de precipitació importants i temperatures per sobre mitjana o en mitjana, i el continent europeu de temperatures per plorar anomalies a quasi tot el continent sobretot la part escandinava molt altes, mentre que a nivell de precipitació seria la part oriental més dolenta i la part occidental més en mitjana o una mica superior.
i fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana de ensembles) podem veure com aquesta setmana i les dues primeres de desembre ens acompanyarien anomalies negatives a 500hp això significa terreny de pressions baixes i part tant possibilitat de despenjaments de bosses fredes atlàntiques, seria ja la tercera setmana de desembre quant el model marcaria una tendència a bloquejos positius, cal recordar que aquest model i els seus ensembles s’actualitzen diàriament per tant més variabilitat., tot i això ens fa ser força optimista aquest mes sobretot la primera quinzena.
Estem davant d’una eina de millora en la predicció meteorològica, sumant a les previsions estacionals a les previsions subestacionals. La bona noticia és que el projecteesta obert i és accessible fins al 30 de gener, l’únic que teniu que fer és registrar-vos i validar el correu ho podeu fer a: https://s2s4e-dst.bsc.es/#/ fent clic a Access Tool, podeu jugar amb l’eina i fer previsions a 1/2/3/4 setmanes i a 1/2/3 mesos amb diferents variables., crec que per tots els friki meteos val la pena fer una ullada i podreu fer prèvies fins el mes de març amb una de les millors eines més novedoses de predicció a mig i llarg termini.
La base de dades S2S conté previsions subestacionals (fins a 60 dies) (de vegades coneguts com a retrocessos) procedents d’11 centres operatius i de recerca. Es basa en part en la base de dades THORPEX Interactive Grand Global Ensemble (TIGGE) per a les previsions de rang mitjà (fins a 15 dies) 7 i el projecte Climate-System Historical Forecast (CHFP) per a les previsions estacionals.
S2S4E oferirà un servei innovador per millorar la gestió de la variabilitat dels RE /Recursos energètics) mitjançant el desenvolupament de nous mètodes de recerca que exploren les fronteres de les condicions meteorològiques per a les properes setmanes i mesos. (Pàgina web S2S4E)
La base del projecte és una eina anomenada SKILLS què es un percentatge indicatiu de com millor és el pronòstic en comparació a la climatologia: el que es fa és donar els tercils (que recordem es un % de probabilitat d’estar “per sobre”, “per sota” o en el “normal” de la mitjana climàtica) és a dir un 33,3%, el que surt a la foto com Above (x sobre) Normal (normal) i below (per sota). Si la boleta esta en gris el significat és que no hi ha skill i per tant l’eina no dóna un millor resultat que la previsió climatològica.
Les puntuacions del SKILL(destresa) proporcionades al DST van seguides de termes descriptius que mesuren qualitativament el rendiment de la previsió.
Aquests termes són justos (skill superior "above" al 0% i inferior "below" al 15%), bones "good"(habilitat entre el 15% i el 30%) i molt bones "very good" (habilitat superior al 30%).
Per exemple aquest quadre ens mostra un skill que millora la probabilitat del que seria la previsió ordinària i qualifica l’skill amb un 14% per tant molt pròxim al 15%,, recordeu quant el punts surten desactivats en gris significa que no hi ha millora del pronòstic respecte el pronostic climàtic, observeu en el gràfic de sota que quant la bola és més grossa significa que el % de millora de la previsió és més alta, en aquest exemple estem mirant la variable Temperatura i el color ja ens és indicatiu (taronja mitjana superior blau mitjana inferior) si us fixeu el forecast la previsió és que la temperatura estigui per sobre la mitjana en un 53% amb una millora de probabilitat respecte el que deia la previsió climatològica molt bona ja que el skill supera el 30% per tant estaria en molt bona.
Com podeu veure l’eina és molt intuïtiva podeu posar el grau de skill, definint el % que us interessa, teniu moltíssimes variables meteorològiques i energètiques que podeu escollir en el quadre de l’esquerra, podeu definir dates i teniu sobre setmanes o mesos simplement fent clic.
Agrair a l’empresa Nnergix Weather analytics service dedicada a les energies renovables i la meteorologia que porten 3 anys col·laborant en el projecte S2S4E (https://s2s4e.eu/), per contactar amb mi i per començar una col·laboració mútua, i poder experimentar amb aquest gran projecte.
NAO (North Atlantic Oscillation) és a dir l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, és un índex de circulació atmosfèrica per tant no una sortida ni una previsió a un dia ni d’un fenomen (igual que l’AO) que ens permet conèixer com pot anar la previsió meteorològica a mitjà termini en un determinat espai, una tendència per tant no una previsió per aquí 5/10/100 dies sobretot pren importància a partir del novembre fins a l’abril, a l’estiu no és tant indicador a casa nostre, agafem doncs l’idea que són índexs basats en els diferents models per tant en aquest article explicarem el de la NOAA model CFS i Europeu model ECMWF (Copernicus) .
El que ens mesura o ens dóna a entendre és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura???, aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot ens donara una visió de com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quan és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostra el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible). Aquestes dues imatges il·lustren el que seria un NAO+ On com veieu nosaltres estaríem en l’espai anticiclònic i tot i ser possible que es despengi alguna bossa freda en principi les probabilitats es redueixen, penseu la meteo és sempre parlar de probabilitats, la certesa és quan ja ha passat.
En canvi una NAO negativa les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior, molt fluix en aquest cas en l’índex es manifesta en negatiu i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.
Aquesta imatge d’en Simon Lee seria clarament un NAO negatiu amb un bloqueig negatiu a quasi tot el continent, és la situació més favorable per nosaltres que modelitza aquest índex, per tant un terreny, un espai una tendència abonada a les baixes pressions i al pas de pluges i nevades al llarg de l’hivern.
On podem trobar les previsions de la NAO?? (Fem una ullada al que diuen)
El model de la NOAA és relativament senzill de mirar, us teniu que fixar en la línia horitzontal que marca el zero per sobre aquesta línia és positiu com més positiu més important el bloqueig i per sota aquesta línia és negatiu i apliquem el mateix dit pel positiu. Les línies vermelles són els ensembles (models de probabilitat) cada una índica una probabilitat que veu el model, mirem que indiquen per aquests dies: observeu com avui el tenim molt alt sobre 1,8 per tant estem en zona de bloqueig i la previsió la majoria de línies baixen algunes fregant el neutre i fins i tot alguna ja en negatiu. Si observeu a 7 dies el NAO estaria a els 0,8, i més cap endavant a 10 dies a 0,6 per tant mostrant una tendència a la baixa i mirant fins on arriba el model a 14 dies a 0,3 per tant tendeix a posar-se neutre que vol dir sense una patró dominant
Observeu com modelitza primer gràfic global a els 14 dies, i després us va posant la previsió amb la mitjana del NAO a 7 dies a 10 dies i a 14 dies, sempre a més dies més baixada de la probabilitat. En aquest cas avui 1,8 positiu, a 7 dies 0,8 a 10 dies 0,6 i finalment a 14 dies 0,3. Per tant tendència a posar.se neutre a partir de la segona quinzena de novembre, sense un patró dominant
Model Europeu ECMWF:
Aquest model ens va a 8 dies a diferència del de la NOAA que treballa a 14 per tant un grau de fiabilitat més alta, el gràfic és una mica més complexe però entrem a analitzar-lo:
Observeu tenim dos eixos, l’eix clàssic de les “x” que s‘anomena EOF1 i és on es representa el NAO, en el centre el 0 (punt neutre del NAO) en la seva dreta NAO+ i en la seva esquerra NAO-. Per tant a nosaltres sempre ens interessarà estar al quadrant esquerra inferior el que posa Bloqueig Negatiu i NAO-. Les X de colors que veieu són els ensembles o models de probabilitat en que treballa el model, cada color significa on col·loca les X en funció de les hores, a més hores menys probabilitat si mireu el model va a 192h uns 8 dies. L’eix de les “y” o com posa el model EOF2 és l’eix que ens mesura si hi ha bloqueig positiu és a dir moltes anomalies positives a 500hp o tenim un bloqueig dominant negatiu és a dir lloc on hi han anomalies negatives i per tant espai per les baixes pressions i fronts, el que ens agrada. Observeu que el model posa tots els ensembles en el quadrant superior dret (el que poso amb un cercle) per tant preveu un NAO força elevat els primers dies (estaria entre 1 i 1,5) i a mesura avança les hores va reculant una mica aproximant-se cap el zero. Aquesta situació que tindrem vindrà molt ben representat en el següent gràfic d’en Simon Lee: Amb un NAO positiu un bloqueig positiu i una corrent de NAO dominant, és a dir tot el continent abonat en terres anticiclòniques, eiiiii però recordeu no és un mantra elementalment poden entrar baixes o BFA però l’index ens indica que la probabilitat és molt més baixa.
Quin és l’espai que ens agradaria que mostres?? doncs com us he comentat el quadrant inferior esquerra que seria perquè m’entengueu on les “x” i les “y” són negatives, us poso els gràfics d’en Simon Lee on s’aprecia clarament el que us comento. Per finalitzar simplement explicar que hi han models que treballen amb un NAO a mig llar termini fins a 9 mesos però això ja us ho explicaré en un altre post.
Tot just hem començat el mes de novembre i tots els apassionats de la meteorologia ja ens freguem les mans pensant com serà aquest hivern, si nevarà a cotes baixes i portara molt de fred o ja el podem donar per perdut . El primer que vull comentar és que aquesta tardor que estem tenint no té res a veure amb l’any passat, per exemple el mes d’octubre ha estat el mes més fred amb anomalies negatives des de fa dècades a casa nostre, i molt sec amb cap llevantada destacable ni aiguats típics en una de les estacions que més plou , s’ha tingut entrades de nord molt de vent i 5 nevades diferents al pirineus, i perquè us explico això perquè els models estacionals marcaven una clara tendència a temperatures per sobre mitjana model europeu i temperatures en mitjana model americà, per tant tot i que farem comentaris aquest anàlisis no es basarà en aquests models estacionals, utilitzarem el que anomenen teleconnexions i concretament farem aquesta previsió en base a tres elements. Índex NAO, Índex AO i el fenomen del ENSO conegut amb el niño i la Niña i la possibilitat d’un escalfament del vòrtex estratosfèric el conegut SSW
Primer de Tot posem els gràfics a mig termini de la NAO i el AO:
Perquè mirem el NAO??(L’Oscil·lació del Atlàntic Nord), és un índex de circulació atmosfèrica (al igual que l’AO) que ens permet conèixer com pot anar la previsió meteorològica a mig termini , sobretot pren importància a partir del novembre fins l’abril, a l’estiu no és tant indicador a casa nostre. Sobretot el que ens mesura és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura??? aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot determina com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quant és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostre el temps és molt anticiclònici sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible).
Exemple NAO+ (el que hem tingut els últim dies d’octubre i primers de novembre)
En canvi quant és negatiu les pressions del açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior i per tant el JET es debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostre, traduït hiverns més plujosos i nevosos.
Doncs el anàlisis ens dóna que la segona meitat de Novembre l’índex es posara clarament per sota de zero des del 13/17 de NOV fins més o menys 3/7 de desembre per tant aquí tindrem clarament la primera possibilitat de l’arribada de fronts que veient el comportament del AO (desplaçament d’aire fred) ens fan intuir podrien arribar les desitjades nevades al Pirineu on el mantell blanc ja es podria consolidar i fer la base bàsica per les estacions d’ski. Després entraríem en un desembre (segona setmana i tercera sobretot) que aparentment seria més anticiclònic ja que el NAO es posaria positiu, però repetim un NAO positiu no implica la possibilitat d’entrada d’un front o fins i tot una llevantada ho estem visquen aquests primers dies de novembre, i fins i tot el AO seria positiu per tant semblaria no es produirien grans entrades fredes.
La bona noticia seria a partir de finals de desembre i principis de gener, calculo cap 22/23 el NAO es començaria a debilitar fins primers dies de gener el que ens fa pensar en la possibilitat que ens visites algun front que sumat amb un AO pla donarien molts números de nevades. Després la resta de gener el NAO es mantindria lleugerament positiu el que ens fa pensar en un gener més dinàmic dels últims geners (descartant Gloria). Anticiclònic però no tancat
Importància del AO i el comportament del vòrtex troposfèricper entendre les possibles entrades fredes
El AO conegut com oscil·lació Àrtica ens permet sobretot determinar com esta organitzat el vòrtex troposfèric si esta molt organitzat (compacte) el que vol dir és que l’aire fred esta tancat a l’Àrtic i amb poques fissures cap el continent , el que va passar l’any passat o un vòrtex més desorganitzat amb fissures i per tant amb escapatòries d’aire fred cap a nosaltres. El AO quant és positiu significa que les baixes pressions són molt profundes i l’aire fred queda molt tancat en el que coneixem com a vòrtex polar i per tant el continent europeu rep poques entrades fredes, el contrari que Groenlàndia, Islàndia i tota la zona àrtica, el que va passar sobretot gener i febrer de l’any passat. Mentre que si l’AO és negatiu significa que en la zona Àrtica dominen les altes pressions i per tant el vòrtex es desorganitza i mostra fissures fredes cap el continent. Com podeu entendre el fred pot anar a l’est, cap oest o més centrat per tant un AO negatiu tampoc és sinònim d’entrada freda a casa nostre.
Fins ara hem tingut un AO molt positiu i per tant aquestes últimes setmanes l’Aire fred s’ha tancat sense cap invasió freda notable, mireu el gràfic: us he encerclat en vermell la península i com veieu tota la zona Àrtica amb el congelador a tota màquina.
Si fem ja una ullada a la previsió del AO novembre se’ns presenta amb un descens fins posar-se negatiu molt important a partir del 13 de novembre quasi fins el 3/5 de desembre, per tant tenim les condicions en aquesta segona quinzena de novembre i primera setmana de desembre de tenir entrades fredes notables que sumats al comentari anterior d’un NAO negatiu ens fan ser optimistes per veure neu als pirineus, pluja i qui sap potser alguna nevada sorpresa a cotes baixes, no seria la primera vegada que s’ha vist nevar un mes de novembre a cotes a nivell quasi de mar. Després sembla tornaria a posar-se positiu per tant al igual que el NAO ens fa pensar la segona i tercera setmana de desembre podrien ser anticiclòniques.
A partir d’aquí el AO es posaria quasi neutre i així es mantindria quasi tot gener exceptuant l´última setmana de gener i entrat el febrer, on torna a tenir tendència a posar-se negatiu, si recordem el NAO creiem que el gener pot ser un mes normal de gener per tant amb possibilitats d’entrades fredes i precipitacions en lo que seria un gener normal en mitjanaclimàtica , sense tenir el bloqueig de l’any passat fins l’arribada del gloria.
Parlem ara d’una altre teleconnexió no tant coneguda però que creim que aquest any es pot afectar amb un hivern més dinàmic i per tant amb més possibilitat de fred,pluges i neu el ENSO i concretament la NIÑA:
Observeu que tenim el que coneixem com la niña, aquest fenomen que passa a l’oceà pacífic i es deu a un augment de la temperatura superficial del mar (conegut com el niño quant és superior a 1 grau aproximadament, o bé una disminució de la temperatura d’un grau aproximadament conegut com la niña. Doncs la OMS ja ha declarat oficialment que entrem una fase de la niña i pel que es veu gràfic superior sembla durara fins la primavera. Aquí bé la gran qüestió una cosa que passa a l’altre punta del país té una connexió a casa nostre, fins ara els estudis han demostrat una relació directa als EEUU però no tant clara a Europa, tot i això observeu el següent gràfic dels últims anys en els diferents mesos amb niño vermells, niña blaus i en gris neutres
Per exemple vam tindre nevades i freds recurrents a l’any 99, 2001, 2007,2008, 2012 però també ens trobem amb hiverns freds i nevades memorables com la del 2010 sense tenir niña, tot i això en la meva humil opinió la niña afavoreix un cert moviment meteorològic cosa que el niño a casa nostre normalment és el contrari i per tant com que tindrem niña des de novembre fins març abril em fa pensar en un hivern no tant tancat i amb possibilitats de sorpreses fins i tot crec que la primavera pot ser força moguda., per tant repetim el concepte la niña afavoreix un hivern més dinàmic sobretot a partir de febrer i agafant la primavera.
Un altre teleconnexió per tindre hiverns rigorosos amb fred i neu és parlar del vòrtex estratosfèric i el que es coneix com un escalfament estratosfèric o SSW (Sudden stratospheric warming)
Si observeu aquests dos gràfics a sobre i a sota ens mostren com es troba el vòrtex estratosfèric si esta fort i compacte o bé debilitat i fins i tot amb possibilitat de produir-se una reversió de vents. Passar d’oest a est a una circulació d’est a oest. Si mirem el model GEFS i els CFS fins on arriben el dia que estem fent aquest article ens mostren un vòrtex fort, observeu el número d’ensembles que el veuen fort on posa members with strong vòrtex i els dos models arriben fins a meitat de desembre.
L’escalfament es produeix per una pujada d’uns 25 graus en menys d’una setmana, situat per damunt dels 60 graus en l’hemisferi Nord a uns 10hp. Perquè es produeix? Doncs és molt complicat definir-ho amb quatre ratlles, però es determina per el que es coneix com les ones planetàries que poden afectar la seva consistència, és com una injecció càlida del jet, si aquest es produeix aquest congelador que pot arribar a estar fins a -85 graus a l’estratosfera a uns 50 km d’altitud fa que molt aire fred baixi cap a la troposfera produint una entrada freda molt bestia que pot anar cap els EEUU o Canada o a Europa, l’última gran Siberiana Europea va ser el 2017 amb un SWW, si observeu el gràfic en aquest moment la temperatura va baixant estem ara a uns -67 i per tant esta fort, cosa molt normal entre novembre i desembre
La pregunta clau?? Com s’espera aquest hivern el vòrtex estratosfèric, doncs ara per ara les previsions a més llarg termini el mantenen fort i compacte per tant sembla no es tindria que produir aquest escalfament, tot i això mirant models que treballen fins a 9 mesos ens insinuen entrades molt fredes que podrien ser perfectament siberianes cap el febrer i perfectament podrien ser degut al SSW per tant aquestes alçades ho apuntem o tenim en compte però s’ha de seguir.
Per últim no em deixo els estacionals aquests no són gaire optimistes ni l’americà ni el model copernicus en la seva versió del model europeu, per no posar gaires mapes us posaré temperatures i precipitacions novembre desembre i gener però són quasi una fotocopia de febrer març i abril, mostrant temperatures per sobre mitjana o en mitjana a casa nostre i precipitacions en mitjana o per sota, com veieu no he volgut entrar molt en ells i he preferit parlar fins on arriben les teleconexions a sobre esmentades per mi més fiables dins de la dificultat de parlar a mig termini
Per tant fins on arribo que seria més o menys el mes de febrer ,seria un hivern molt més dinàmic, atenció entre mitjans novembre i principis desembre, possibilitat de pluges i entrades fredes, i un mes de gener en mitjana sense ser tancat per tant creiem podem tindre una o dues entrades fredes tot i ser aparentment més anticiclònic. Febrer pot ser el més sorpressiu i res a veure amb el que va ser l’any passat, es podria presentar molt dinàmic i amb possibilitat d’entrades fredes més recurrents , tant per un AO que podria baixar força i tindre un vòrtex troposfèric desorganitzat i mirant la possibilitat d’un SSW que podria agafar números finals de gener i meitat de febrer.Amb un vòrtex no tant compacte i fort i per tant amb possibilitats de lio, que compte no vol dir sempre siguin entrades fredes podem tenir llevantades amb xute de calor.
