Pàgina 28 de 29

El vòrtex Polar i l’índex AO. Indicadors d’invasions fredes al continent i a casa nostre.

6 de novembre de 2018 / alex / 4 comentaris

Bona nit:

Estem davant d’una tardor molt moguda, amb gran dinamisme meteorològic, vent, pluja, fred i neu. M’agradaria obrir un post explicatiu del que es coneix com el vòrtex polar i el seu índex AO (oscil·lació Àrtica), un valor molt i molt significatiu per tenir invasions fredes al continent i per tant a casa nostre.

A la tardor i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, què és? Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remoli, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera (uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant al tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem amb el que ens importa el de l’Hemisferi Nord per tant Pol Nord per tant regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canada i l’altre sobre el nord est de Sibèria.

Es crea per la pròpia inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i al acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. Al haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol si que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes, (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposferic i el estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society en ho ensenya d’una manera molt gràfica:

https://services.meteored.com/img/article/el-vortice-polar%E2%80%9D-ha-venido-para-quedarse%E2%80%9D---2.jpeg

Mentre el vòrtex polar Troposferic es manté tot l’any és el vòrtex estratosfèric el que desapareix abans de l’estiu (per inclinació eix de la terra fa que el sol ja incideixi en el pol) i es forma ara a la tardor coincidint que l’inclinació de l’eix de la terra fa que en el pol l’incidència del sol sigui nul·la o escassa.

És doncs el vòrtex polar troposferic el que ens porta a nosaltres és a dir a la superfície les altes i baixes pressions, com ho fa doncs amb una especií d’autopista a l’aire coneguda popularment com “la corriente de chorro” i tècnicament com JET STREAM que és troba a uns 300hp amb alçada geopotencial o el que seria el mateix a uns 10km d’alçada.

Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canada o França tenen pressions més altes , aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO , us deixo web on el podeu trobar: http://www.cpc.noaa.gov/products/precip/CWlink/daily_ao_index/teleconnections.shtml

Quant aquest índex és positiu, mireu en el gràfic (imatge 2) és a dir quan el gràfic negre esta per sobre de la linea negre horitzontal, que representa el valor zero el índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar esta confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar i per tant no tenim possibles invasions fredes al continent.

Quan el gràfic negre esta per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu i això significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i per tant aquest es pot escapar cap el continent (o canada, recordeu els dos centres). Bé Àlex i les lineas finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i quan més juntes més probable), per tant si mirem el AO d’avui la majoria de ensembles són positius per tant ens fa pensar que a mig termini no tindrem cap invasió freda al continent. Tot i això si us fixeu els primers dies de novembre els ensembles van baixar molt sent fins i tot negatius, coincidint amb les nevades que hem tingut. Cal destacar què no és una ciència exacta i no sempre es tradueix amb una invasió freda, a més tarda uns dies. En el proper post explicarem índex NAO. Espero rollete Àlex no hagi sigut massa avorrit. Salut i Meteo

Pròxima nevada Pirineus 5 i 6 Novembre

3 de novembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona Tarda:

Estem a les portes de la tercera nevada en dues setmanes al pirineu. Ara per ara encara queda definir la posició exacta de la baixa, i sobretot la possibilitat de creació d’una meseobaixa que podria donar precipitacions molt més importants tot i ser d’una àrea força reduida. Us deixo imatges de l’escalar Arpege aquest és més moderat en les previssions posant solament per la zona de Boi Taüll uns possibles 40cm, uns 20 cm zona Andorra i potser zona Nuria podria rebre una nevada també important d’uns 20 cm, la resta pirineu oriental més anecdotic. Els de meteoexploración basats en el model WRF van més forts. Com sempre en aquest casos recomano seguir el seguiment, ja que el possicionament de la bossa freda en alçada ara per ara uns -25 a 500hp i uns 2 a 4 a 850hp amb una alçada geopotencial d’uns 1420m fan uqe la cota pugui oscilar força segons posicionament final. Seguim en una situació de traca, i si mirem meteograma les temperatures es mantindran per la linea baixa o les que toca en novembre sense cap calorada ni frelorada a mig termini, estariem parlant quasi fins el 18 de nov i amb possibles precipitacions. El índex AO segueix tenint ensembles negatius i això afavoreix el despenjament de bosses fredes des de terranova que juntament amb les altes pressions escandinaves ens porten tot aquest moviment. Salut i meteo

Front Fred, anàlisi del perquè Nevadon Cara Sud pirineus i aiguats importants

30 d'octubre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona Tarda:

Anem a fer un petit anàlisis del que pot passar, estem en una situació de Nevades molt abundants a la cara Sud del Pirineu i de pluges importants , perquè? Si mireu la primera fotografia ens mostra la baixa (depressió,borrasca..) que ha entrat per l’oest de la península, el primer que ens hem de fixar en una baixa és si va associada a un front càlid o u front fred. La que estem parlant és d’aire fred (és simbolitzen en els mapes amb uns triangles de color blau), vale Àlex i això que vol dir??? doncs que l’aire fred al ser més dens (pesa més) es posiciona per sota l’aire càlid que esta en la superfície ,en el mar i esta més escalfat, aquest aire fred al posar-se a sota empeny l’aire càlid cap amunt fent el que anomenem convergència de vents que vol dir fer pujar l’aire càlid cap amunt, tenim que pensar que la pressió es baixa per tant l’aire no li costa gens pujar, quan més baixa més cap amunt podrà pujar i el núvol més bestia podrà ser (els famosos cumulonimbus). Una vegada aquest aire puja converteix l’humitat que porta en el núvol ,el famós punt de rosada, la temperatura on l’aire perd l’humitat i es converteix en vapor és a dir es condensa es converteix en núvol. ja que al anar pujant es troba aire més fred que el va refredant, si la baixa és important provoca nuvolades grans i patacs d’aigua importants, els fronts freds són els que sempre tenim gresca assegurada. Els càlids és el reves que us he explicat l’aire càlid el que fa és reemplaçar l’aire fred i al pujar cap amunt provoca cirrus i estrats que donen molt poca precipitació i disparen la cota de neu cap amunt, es simbolitzen amb triangles vermells. Una vegada em entès això la pregunta és com fa pujar aquest aire cap amunt ,o millor dit quin sentit agafen els vents amb una baixa, doncs a l’hemisferi nord on ens trobem les baixes giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i els anticiclons o altres pressions en el sentit del rellotge ( al ‘hemisferi sud és al reves), mireu imatge una he posat fletxes blaves perquè veieu el sentit que agafen (contrari al del rellotge). El curiós és que en aquest cas el vent es produirà en totes les alçades cosa que afavorira molt més, mireu la segona fotografia els vents circularan al mar agafant moltíssima humitat i aire càlid que al ser un front fred el farà pujar amb força cap amunt produint grans nuvolades i precipitacions, mireu el sentit de les fletxes (imatge 2) mireu com impacta a la cara sud del Pirineu, us he posat les fletxes del que seria vents del nord que afavoririen la nevada a la cara nord del Pirineu però que no serà el cas. Al ser el recorregut marítim tant gran, es preveu força pluja, mireu com l’acumulat imatge 3 coincideix plenament amb el sentit dels vents!!! Aiiiix que són d’importants els vents per entendre la meteo. Per últim la precipitació començara amb força a la matinada i fins les 10 11 del mati molta pluja a partir d’aquí anirà escombrant de sud a nord però li costara per tant demà paciència. La cota calculo que serà de mitjana els 1500/1600m tot i que al final podrà rondar els 1800/1900m però la nevada cara sud serà important a partir dels 1500m. Salut i Meteo

Interpretació del gràfic Meteograma, el perquè dels espagueti

24 d'octubre de 2018 / alex / 1 comentari

Avui farem una explicació del meteograma un dels instruments típics que s’utilitzen per veure l’evolució a curt i mig termini, i que costa d’interpretar també conegut popularment com els “espaguetis”. El meteograma és un gràfic de meteorologia on es poden utilitzar diferents variables, però el que analitzarem és el més utilitzat ,el de temperatura i precipitació. La temperatura és a 850hp, recordeu que sempre s’ha de veure on estan aquestes illes de pressió encara que popularment diem què és a uns 1500m d’alçada (pot variar de 1000m a 1900m), si recordeu ho vam explicar amb el post càlcul cota de neu: bàsicament perquè és un lloc on l’aire a nivell de temperatura és manté estable i és considera la mateixa temperatura dia i nit. La segona variable és la precipitació. Us he posat el meteograma de Barcelona (a sobre hi ha longitud i latitud). Primer ens fixarem amb l’eix de l’esquerra que va de -30 a 30 aquest indica la temperatura a 850hp (1500m) per tant si mirem avui tenim una temperatura de 15 graus. Àlex que són aquestes lineas identificades de P0 a P20? és el que anomenen ensembles (una probabilitat de fred, calor, pluja partint d’una situació atmosfèrica) o possibles sortides, cada model representa una sortida i aquestes 20 serien les més probables desprès d’haver fet un tall important. Però no us espanteu no tenim que analitzar els 20 colorets, una bogeria!, ens fixem bàsicament amb dos: la linea blanca més gruixuda i la linea vermella més gruixuda (a la llegenda superior les teniu marcades). La Blanca és la mitjana dels 20 models i la vermella la mitjana dels últims 30 anys, interpretació molt senzilla, quan la linea blanca esta per sobre de la vermella fa més calor de la que tocaria i quan esta per sota més fred del que tocaria, si la diferència és molt grossa és quan tenim una invasió tòrrida o freda. Doncs mireu el gràfic la blanca va de pet cap avall tant que el dia 28 diumenge esta entre el 0 i el -1 si recordeu avui estàvem a 15 i la mitjana vermella tocaria estar a 9, és quan diem una anomalia de 15 graus o de 9 graus respecte la mitjana. Un altre factor importantíssim és com estan les lineas, quant més juntes estan (com al principi del gràfic) vol dir que la probabilitat és molt alta de que passi, que passara, però en canvi si mirem cap el dia 29 es comencen a separar i a mesura que avancem veiem que es separen més ,hi ha dispersió senyal que la probabilitat que passi comença a ser més baixa per tant ja no ens podem fiar tant de la linea blanca. La llegenda destaca dues sortides més la de control i la determinista, però això ara poca importància té. La dreta del gràfice xpressa valors del zero al 50, aquest valors és la precipitació mesurada en mm, i aquí és on es fixem si a sota acompanyat del dies tenim les muntanyetes, si mireu fins el dia 27 a Barcelona no caurà ni una gota i a partir del 28 fiesta!!!! models amb més o menys precipitació. Mireu doncs que podríem dir que fins el 3 de novembre les temperatures seran més fredes de l’habitual amb precipitacions que en aquest cas vol dir neu i pluja. Per finalitzar aquest rollete Àlex us deixo adreça on podeu trobar aquest gràfic basat en el model GFS, tingueu en compte que s’actualitza 4 vegades al dia. Salut i meteo.

http://www.wetterzentrale.de/de/show_diagrams.php…

Càlcul de la Cota de neu. El perquè dels 850 Hp i els 500 HP

17 d'octubre de 2018 / alex / 0 Comentaris

La primera cosa que ens ve al cap quan pensem en dir nevarà? és que sinó estem a zero graus no neva, cosa que com podeu imaginar és falsa, podem veure nevar a 5 graus en positiu i ploure a zero graus . Avui anem a parlar de com podem calcular la cota de neu ,tot i que la complexitat del tema fa que realment a molt poques hores vistes es pugui determinar. Hi han 3 factors bàsics que poden determinar la cota:

L’alçada geopotencial, és a dir a quina alçada estan els 850 HP i 500 HP dos valors fonamentals en el càlcul de la cota de neu. Tot i que diem que 850hp= 1500m i 500hp=5500m són valors aproximatius i per tant a vegades podem trobar una pressió de 850hp quasi a 1900m i d’altres quasi a 1000m, cosa que fa que si esta a 1000m nevarà a una cota molt més baixa que no a 1900m, penseu que de mitjana quan baixem 100m la temperatura disminueix 0,65 graus per tant s’han de mirar mapes d’alçada geopotencial= alçada on es troba la pressió a 850hp i 500hp. I perquè parlem de pressió i no de temperatura?, doncs perquè al nivell de pressió de 850hp (més o menys 1500m) l’influencia dels vents i l’orografia ja fa que la temperatura del l’aire no vari molt, de fet quan mirem mapes a 850hp no es té en compte el dia i la nit a nivell de temperatura , a 500hp aquests factors encara s’accentuen més. Us poso a sota una taula (aquestes es configuren segons diferents formules) on mirant la temperatura que tenim a 850hp i a 500hp determinem la cota de neu, ull taules com aquestes no tenen en consideració l’alçada geopotencial i sempre la calculen pensant que els 850hp estan a 1500m i els 500hp a 5.500m. Us poso un enllaç on es demana temperatura a 850hp a 500hp i alçada geopotencial dels 850 és a dir on es troben els 850hp. https://meteosat.com/nieve/ Us poso un exemple del passat 29 d’abril 2018 que va nevar als pirineus, mireu a 500hp temperatura -29 el cercle amb el número 552 s’ha d’afegir un zero per tan els 500hp els tindríem a 5520m. En canvi a 850hp estàvem a 2 amb el cercle de 150 si afegim un zero alçada de 1500m, mireu que una mica més a sobre estava el de 142 voldria dir 1420m per tant cota de neu més baixa, si ho proveu en la web que us he donat la cota de neu va ser de 1000 metres

Un altre factor és l’orografia, per exemple quan ens entra una bossa feda pels pirineus (del pol) l’efecte palanca dels pirineus la rebaixa al baixar al pre-pirineu i territori, en canvi quan entra per l’oest és molt més real, el GFS per exemple sempre va de rebaixes per aquest factor dels pirineus. I podríem parlar del Montseny, Montserrat , Muntanyes de prades que fan circular l’aire amunt i avall i fent canviar molt les cotes generalistes

L’altre factor pot ser l’humitat, si és molt seca pot fer que a temperatures elevades els floquets aguantin molt fins cotes baixes, en canvi si és alta a l’inversa i arribin en superfície mig desfets. acabar aquest post sempre penseu que quan més fred a 850 hp més possibilitat de cota baixa que no a l’inversa.

Vale Àlex, hi ha una manera més ràpida? resposta siiii, però menys fiable buscar els mapes de la isozero, o el que és el mateix a quina altitud la temperatura serà de zero graus què és on en principi l’aigua es converteix en floquet. Us deixo enllaç: http://www.meteociel.fr/modeles/gfse_cartes.php?ech=6&code=0&mode=3Com sempre salut i Meteo!!!

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/

Com serà aquesta tardor 2018 a Catalunya

24 de setembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona Tarda, i bona tardor!!!. Doncs anem a parlar de com creiem que pot ser aquesta tardor, recordem que va començar aquest diumenge i finalitzara el 21 de desembre què és quan comença l’hivern. Per fer-ho com no podia ser d’una altre manera utilitzarem els models que utilitza la NOAA. Aquest model està acoblat, és a dir, té en compte les interaccions entre l’oceà, l’atmosfera i la terra. La NOAA quan els publica utilitza la mitjana mensual, aquest serà el primer model que veurem però desprès mirarem per exemple d’avui sortit del forn el dades del model CFSv2 dels EUA: aquí, les mitjanes i anomalies mensuals permeten un tractament més complet que el CFS Daily. Aquests execució estan disponibles un dia més tard amb una actualització cada 6h a 16h, 22h, 4h i 10h. Per tant són models que a major proximitat de la previsió mensual poden ser més fiables que els de la mitjana mensual, però equivocar-se molt més o millor dit allunyar-se del resultat real a major llunyania.

Comencem doncs per les temperatures i agafem el model NOAA mensual (el que ells presenten), diaris, televisions i tots els gran gurus de la meteo (badades en resultats de mitjana mensual). Temperatures Octubre les que toquen, Novembre les que toquen i desembre per poc les que toquen. Per tant estaríem davant d’una tardor de tota la vida (no les de l’última dècada que han sigut moltes estiuenques!). Mirem ara el CFSv2 presentades un dia desprès del CFS Dalily, d’aquí jo agafaria és més probable un octubre més fred (uns dos graus menys), un novembre i desembre en mitjana. Per tant la diferència ara per ara seria que el model diari AVUI veu l’octubre més fred mentre la mitjana mensual el posa amb el que tocaria.

Anem al bloc de les precipitacions i seguim idènticament la mateixa estructura. La NOAA en el seu calcul de mitjana mensual, ens diu que octubre, novembre i desembre seran tres mesos en mitjana és a dir plourà i nevara el que toca o com hem dit abans el que tocava ja que fa uns anys que això no passava, com podeu veure no serà el mateix a tota la península, en el model diari en el tema de les precipitacions moltes vegades els girs són força importants, però mirant una mica cada dia ara per ara pintarien un octubre més plujós que en mitjana i un novembre i desembre en mitja. Apa molt bona Tardor a tots i com sempre gràcies pels rolletes Àlex !!. Salut i Meteo

Les masses d’Aire que afecten a Catalunya

21 de setembre de 2018 / alex / 6 comentaris

Moltes vegades sentim per la televisió atenció a la massa polar àrtica, a la possible siberiana, tenim pols en suspensió del Sàhara, plourà fang, avui el vents del sud oest han provocat l’efecte Fohën, i així moltíssimes descripcions que ens expliquen si farà molt de fred, molta calor plourà molt aquí o allà, tot això és bàsicament produït per les masses d’aire que ens afecten i sobretot els vents que les empenyen, aiiixxx els vents són la clau per entendre la majoria de fenòmens meteorològics que ens afecten, i la pregunta és quines són les masses d’aire que afecten Catalunya us he posat de manera resumida les 7 bàsiques, al llarg d’aquesta col·laboració amb lo Parte , us deixo la seva web on trobareu tot el que podeu fer durant un cap de setmana, de proximitat de la terra, aaa per cert surt cada dijous, ja ens centrarem en cada una i en desenvolupar-ho de manera ample.

Masses d’aire a Catalunya

Polar (sempre d’origen marítim ha de passar per el pol

Aquestes masses d’aire neixen al Pol i venen impulsades per depressions situades a Groenlàndia o Terranova, la seva característica és què és una massa d’aire molt freda però a la vegada molt carregada d’humitat ja que passa per el mar. Normalment l’anticicló de les Açores i l’Escandinau són els que formen el passadís fred i humit, sempre bé de direcció Nord Oest (entra per Galicia) és per això que provoca grans nevades al Pirineu Occidental amb cotes molt baixes, mentre la resta del Pirineu solament té núvols o quatre volves, això a vegades pot canviar quan el JET Stream ( corrent d’aire molt fort a uns 11.000m) gira perpendicular als pirineus, és en aquest cas quan el Pirineu oriental pot rebre nevades importants.

Àrtica Marítima (passa pel Mar):

Aquesta massa d’aire neix en l’Àrtic de latituds molt superiors (uns 65 graus) i perquè ens entenguem el que fa és anar amb linea recte des del nord agafant una part del Atlàntic i tot i ser una massa molt seca al passar del mar es carrega d’humitat. Ës el que anomenem una situació de vents del Nord on tenim Tramuntana i Mestral i una vegada més el gran beneficiat és el Pirineu Occidental tot i que l’Oriental en aquest cas rep més neu.

Àrtica Continental (passa per el continent terra)

L’origen és el mateix, però en el seu recorregut no passa per l’Atlàntic per tant és molt sec i fred ja que va arrossegant tot l’aire fred del continent. La Tramuntana i el mestral bufen de valent i comporta molt aire fred però les precipitacions queden restringides al Pirineu sobretot occidental i no amb tanta quantia com la marítima, tot i això hem d’entendre que sempre hi han factors que ho poden fer variar.

Continental o coneguda com Siberiana:

Sens dubte és l’estrella del fred a Catalunya i el continent europeu, és la massa d’aire més freda que podem tenir a sobre i produir els registres més baixos que podem tenir, penseu que a uns 850hp (uns 1500m d’alçada) les temperatures oscil·len de -20 a -30 sense tenir compte dia i nit, una àrtica continental que seria la segona més freda que ens afecta seria d’uns -15 a 850hp en el seu tram més alt. Els vents són de Nord Est, sobretot si giren més cap a l’Est és quan es poden produir les nevades a la costa amb cota 0 metres. En la seva aparició és molt important l’anticicló escandinau que serà clau en obrir el passadís de la massa d’aire que passarà per la zona Siberiana i es recarregarà de fred d’aquí el seu nom.

Llevantada o mediterrània:

Sens dubte l’estrella de les pluges, però sobretot a la costa i el Pirineu oriental. El seu nom ja explica el seu origen vents de llevant (normalment per la posició de l’Anticicló Europeu i la depressió del nord d’Àfrica), aquets vents bufen sobre el mar i es van carregant d’humitat, moltes vegades la clau esta en si en alçada es desprèn el que anomenem una petita bossa freda (DANA o Gota freda) a uns 500hp (uns 5.500m), aquestes poden produir un autèntic mal de cap amb precipitacions que poden ser torrencials.

Tropical Marítima:

Perquè ho entenguem de manera fàcil són vents que ens venen de les canàries arrossegant molta humitat i fent ploure molt al sud de la península són coneguts com a vents de pluja, a Catalunya produeixen l’efecte contrari ja que al ser vents de sud oest al entrar en la península es rescalfen i produeixen l’efecte Fohën, on l’aire al pujar per les muntanyes va perdent la humitat i es va rescalfant produint altes temperatures (sobretot vall pirenaiques) i temps sec i solejat

Tropical Continental (Sàhara)

Aquestes masses són les més càlides que podem tenir i són les que fan pujar els termòmetres als nivells més alts, normalment un potent anticicló es situa damunt la península arrossegant els vents del nord d’Àfrica i portant sobre nostre una massa molt càlida acompanyada de pols Sahariana, si es produeix alguna precipitació el que veurem és el conegut com a pluja de fang.

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440

Diagrames termodinàmics skew-T .Com interpretar un radiosondatge

26 de juliol de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona nit:

Avui explicaré l’últim rollete Àlex abans de vacances. Completem l’anàlisi de les tempestes, despès d’haver explicat el LI i el CAPE, amb els famosos diagrames termodinàmics skew-T que surten dels radiosondatges reals i de simulació que es fan. Què és un radiosondatge? Bàsicament es llença un globus d’Heli amb un emissor de radio el qual es segueix per triangulació (la nostra estimada trigonometria de matemàtiques) per posiciona-la fins que el globus explota a uns 25 km d’alçada. Actualment es fan 2 radiosondatges a Barcelona de forma automàtica des de la facultat de física. I quina informació envia: Les variables que s’obtenen són la temperatura, la humitat relativa, la pressió, la força i direcció del vent a diferents altures. Doncs bé amb aquestes dades es fan els següents diagrames. És una explicació molt complexe i l’anàlisi d’aquests gràfics no es senzilla per poder determinar si hauran tempestes fortes i severes per tant simplement avui us farè una introducció molt simple per entendre els conceptes bàsics (perdoneu els físics i masters…) i a la meva manera.Ens fixarem amb dos diagrames un publicat twitter meteocat el dia de les tempestes tant fortes a Barcelona i Badalona i l’altre d’ahir de les tempestes de la Garrotxa publicades en el twitter del físic del meteocat Santi Segalà. Primer s’ha d’entendre la paraula clau convecció atmosfèrica el que bé a ser portar grans quantitats de calor cap amunt per provocar la condensació amb el fred i poder crear grans núvols de desenvolupament vertical que portaran grans xàfecs i tempestes, el que us passa els que porteu ulleres quan entreu d’un lloc molt calent a un fred ,condensació i tota l’ullera són milers de gotetes. Bé com mesurem aquesta convecció com sabem que aquesta bombolla d’aire pot pujar molt amunt generant condensació i per tant nuvol molt gran que portara molta aigua. Mirem el gràfic a la part esquerra eix vertical tenim alçada geoptencial vol dir expressa en hectopascals més o menys recordeu que els 850hp són 1500m i els 500hp uns 5.500, els mapes sempre ens indiquen alçada geopotencial (ho vaig explicar en un altre post), a l’eix vertical dret direcció i velocitat del vent un dia explicarem els símbols..A sota eix horitzontal temperatura en graus. Ens tenim que fixar per avui en dos gràfics el de més a la dreta (es veu més clar segona foto) de color negre és la temperatura que va registrant a mesura que puja el globus (per això aquesta forma corvada) a mesura que puja la temperatura baixa s’anomena ELR (Enviromental Lapse Rate), l’altre gràfic el de les lineas discontinues és la temperatura de rosada, que és la temperatura on l’aire no serà capaç de mantenir l’humitat i per tant es condensara (boires, núvols…). Quan aquestes dues corbes més juntes estiguin més humitat relativa hi haurà i si xoquen voldrà dir humitat relativa al 100% però no vol dir que plogui. Doncs ara si us fixeu en la segona foto es veu millor tenim el que anomenem la curva teòrica del ELR i ens mostra com pujaria en teoria una partícula d’aire des de la superfície fins l’atmosfera. Doncs bé si aquesta corba esta a la dreta de la ELR és produeix inestabilitat i l’area que formen aquestes dues corbes fins que es tornen a tocar (com un carmel) primera foto pintada de color vermell és el CAPE, quan aquesta àrea és positiva (més gran de 1000) significa perquè ens entenguem que la partícula té impuls automàtic per pujar cap amunt amb àrea molt gran quan més gran més gran serà el núvol i s’anirà condensant ja que la temperatura de la partícula ja serà més grossa que la del ambient. Per acabar em queda molt però amb això serà suficient tenim que mirar el LFC (Free temperature convection). És la distancia que tindrà que recorre la partícula ella sola abans de trobar-se el CAPE i sortir impulsada automàticament cap amunt, si és molt alta és quasi impossible, doncs el dia de la tempesta de Barcelona si mireu estava a 650m per tant simplement amb una mica de calor aquesta particula ja agafa aquesta distancia troba per dir-ho fàcil el punt de parada LFC i a partir d’aqui si el CAPE és gros pa arriba voi formando un pedazo de núvol i tempesta grossa. Apa seguirem desenvolupant el tema però crec que ja teniu una idea. Salut i Meteo

Explicació Índex CAPE importància per entendre les Tempestes

25 de juliol de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bon dia:

Aixxxx que cada vegada pinta millor lo de divendres i dissabte, ara per ara mapes en mà j,o ho centraria més en divendres vespre i dissabte matinada amb una segona part (menys) dissabte tarda per tindre un diumenge amb solete. L’altre dia us vaig parlar del LI (índex Lifted) recordem breument que era : és una mesura quantitativa que serveix per mesurar l’empenta hidrostàtica (toma ya, ara l’Alex va de físic sobrat jajjajaja, no patiu, sóc de mates..) a els nivells mitjos, això vol dir la capacitat que té per pujar l’aire fins amunt (10/12 km) fins a saturar-se i per tant provocar la condensació i la pluja. Penseu que quanta més energia tingui per pujar més alçada agafara i és aquesta la que provocara l’aparició de la pedra, què és la congelació de la goteta i grans patacs d’aigua.

Avui parlarem de l’altre índex que serveix per mesurar aquesta energia que té l’aire per pujar índex CAPE. Penseu que la hidrostàtica: significa la força d’empènyer una bombolla d’aire cap amunt la produeix bàsicament dos factors l’augment de la temperatura potencial, és a dir que faci calor i l’altre d’humitat en alçada, mentre que l’aigua del núvol i la pròpia precipitació el disminueixen. Doncs la CAPE que significa l’energia connectiva potencial disponible, és mesura en J/KG (mireu foto que us he posat escala que va de 0 fins a 2500) Un joule seria la força que fa un treball per moure un newton en un metre és a dir perquè m’entengueu fàcil vindria a ser la força que necessitem per tirar una poma cap amunt un metre (poma normaleta jejeje). Doncs bé quan tenim forces de 1000 cap a 2000 J/KG tenim tempestes que poden ser severes ja a partir de 500 significa inestable. Mireu gràfic que us poso combinació LI i CAPE per divendres nit /dissabte matinada, mireu sobretot divendres nit valors de 1300 J/KG i LI de -5. En les zones on esta hi han més possibilitats que es produeixin tempestes. La claus de tot això? la Enessima bossa freda que ens arribara en alçada amb valors de -14 a 500hp (uns 5.500m) portant associada una zona de baixa pressió i per tant una autopista a que l’aire calent pugi a buscar el fred per formar les tempestes. Bé per aquesta setmaneta ja esta bé rolletes Àlex, em pogut aprendre tots la utilització de dos índex molt bons per definir tempestes LI i CAPE. Salut i meteo

Cicle Solar Afectació Anticicló de les Açores, Mínim de Maunder

25 de juliol de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona tarda:

Si seguim mirant mapes una mica a llarg termini, us poso fotografia a nivell isobàric del 30 de juliol segueix mostrant clarament que l’Anticicló de les Açores es troba a una latitud molt inferior del que li tocaria a l’estiu. Penseu què és un anticicló subtropical alimentat per la zona de convergència intertropical: un cinturo que suma els vents del hemisferi sud i nord just al centre de la terra portant tot l’aire càlid i humit cap amunt i per tant fent una zona de baixes pressions (l’aire puja) i per tant provocant un cordo de pluges i nuvolositat amb grans precipitacions.

On tindria que estar el Anticicló de les Açores??? doncs molt més amunt , com aquell que diu tocant la península i al ser un anticicló de gran dimensions, a l’estiu creix més alimentat per la calor (un anticicló subtropical o de calor a més calor és fa més gros, hi han de fred com el de siberià però és un altre tema) bloquejant la península d’entrades fredes i portant vent del sud per tant arrastrant el vent tòrrid del nord d’Àfrica. Bé Àlex això ja ho vas dir, però perquè passa aquest any? Una de les coses que he après, és que en meteo no podem parlar d’una sola causa són moltes causes i partint que l’atmosfera és una caos, pues apañados vamos. Si hem dit que un anticicló creix i el forma la calor( i el vent decreixent) que tenim a la terra que produeixi calor??? Doncs si, el Sol, i la pregunta el sol sempre escalfa igual? Doncs s’ha observat que té un cicle d’uns 11 anys i que va relacionat amb les taques solars, a més taques més radiació més calor (en plan molt resumit) , doncs ara tot just el 2018 hem començat la fase de menys radiació o el que vol dir fase on el sol calenta menys, mireu la segona foto que us poso son els cicles solars representats i els anys els punts verds serien els de menys radiació, tot just començaríem nou cicle amb radiació més baixa.

Molt interessant el concepte del Mínimo de Maunder i la coneguda com petita edat del gel entre 1645 i 1715, època d’uns 70 anys on l’activitat solar va ser molt baixa i es van tenir els hiverns més rigorosos enregistrats fins ara. Són temes que personalment m’apassionen i donen una mica de llu, però compte això no vol dir hiverns molt freds ni canvi radical, és un factor més. En seguirem xerran. Salut i Meteo

Àlex Meteo