Autor: alex (Pàgina 28 de 29)

Índex NAO : Hiverns secs i temperatures elevades, o freds i tempestuosos

8 de novembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bones:

Doncs anem al capítol dos de com serà aquest hivern. Com vam comentar en l’anterior post divulgatiu l’índex AO, ens serveix per saber si l’aire fred continua refredant-se a l’hemisferi nord, i per tant subjectat per unes profundes corrents d’aire que no el deixen sortir, i com a conseqüència cap fredorada a casa nostre, situació on el AO és positiu, o bé si aquestes corrents es debiliten , i per tant l’aire fred del vòrtex viatja cap al continent Europeu o cap a Canada i EEUU, (recordeu els dos centres), i per tant tenim invasions fredes severes, cas en el que l’índex és negatiu.

Ara anem a parlar de l’altre índex el NAO (Oscil·lació del Atlàntic Nord ). Aquest índex per explicar-ho de manera fàcil, ens parla dels dos grans centres que tenim i la seva posició: Anticicló de les Açores i la borrasca de terranova a Islàndia . Si aquest centres es mouen més amunt o avall , ens pot provocar mal temps amb pluja o neu, o bon temps amb sol i contaminació. Igual que l’anterior índex mesura una diferència de pressió de dos centres :Ponta Delgada, en las illes Açores, i l’altre l’estació islandesa de Stykkisholmur.. Si l’índex és positiu (en la gràfica per sobre el zero) els dos centres estan on els hi toca i per tant la majoria de borrasques que neixen a terranova aniran a petar al nord d’Europa quedant la zona del sud molt més seca de precipitació, per tant Catalunya a dues veles!. En canvi si l’índex és negatiu els dos centres es mouen, no estan bloquejats i per tant el camí natural es talla i afavoreix que les borrasques de terranova viatgin a latituds inferiors i per tant a casa nostre provocant mal temps amb pluja i neu, si és hivern. Per tant un molt bon índex per tindre pronòstics a mig termini amb una certa fiabilitat. Recordeu que els traços vermells ja són ensembles de probabilitat per saber si anirem a un índex NAO positiu (per sobre zero) o negatiu per sota zero. Us deixo la d’avui, per tant mirant l’ullet potser potser d’aquí uns 10 o 15 dies s’obra la possibilitat de baixes cap a nosaltres importants. Salut i Meteo!! Proper post el cicle solar, èpoques més energètiques o més apagades.

Nit de llamps i trons (o no és meteo jajaja)

8 de novembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Mireu el mapa de convecció prevista per aquesta matinada, recordeu per definir-ho fàcil que la convecció és la capacitat que té l’aire de pujar i per tant de refredar-se, condensar-se (perdre l’humitat) i generar grans cúmuls associats a tempestes, estem vermells! (costa) . Amb aquesta idea també associem la paraula gradient tèrmic, què és la variació de temperatura per

unitat de distancia (normalment kelvin metre). Quant diem que hi ha gradient , significa que hi haurà transmissió de calor d’un cos més calent a un fred, resumint i fent-ho fàcil que va a crear un pedazooo de nube jajajaja, pot provocar tempestes, com us comentava ahir crec que sobretot costa central sentirem tronar una mica més de mitja nit cap la una. Us deixo meseoscalar WRF-NMM a 2km amb evolució possibles petàcs.
En quan a la neu:

La cota començara alta 2200m/2000m però cap el mati (7/8 mati) és quan la nevada als pirineus podria ser més forta, és en aquells moments on tindrem a 500hp a 5600m uns -22 i a 850 uns 5/6 graus a uns 1460m això ens dóna una cota d’uns 1800m que amb precipitació pot arribar uns 1700m. Us deixo acumulat neu #324eltemps

Pluja i neu Per demà a la tarda i divendres matinada mati.

7 de novembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona nit:
Que podem esperar per demà? Doncs un altre front fred que ens fa Toc Toc..
Encara ara costa saber si començara la precipitació entrada la tarda o ja nit de dijous i matinada de divendres serà quan més inestabilitat tindrem, un front fred que ens vindrà de l’oest (Atlàntic) portara sobretot precipitacions als pirineus més a la part occidental i concretament en la seva cara sud, i el vent de mar cap a terra afavorira sobretot que a la costa central i part de la costa brava puguin haver ruixats una mica importants, compte que segurament sentireu tronar de nit. Els ruixats agafen de sud a nord i bàsicament plourà a tot el territori, destacant com hem dit la part de la costa central. I la neu? doncs nevara la cota al principi es situara sobre els 2000m tot i que la matinada de divendres i sobretot les primeres hores del mati cap les 7 la nevada pot estar ens els 1800/1700m que serà segurament el moment que més s’intensificara. Desprès entrarem en l’estiuet de Sant Martí, recordem que Sant Martí és el 11 de novembre tindrem un repunt de les temperatures, però a la nit farà fresca,o fred si esteu als pirineus estem a novembre!. Però tranquils que a partir del 15 #gassssssss y hasta aqui puedo leer, apa sigueu bons! Bona nit i com sempre Salut i Meteo

El vòrtex Polar i l’índex AO. Indicadors d’invasions fredes al continent i a casa nostre.

6 de novembre de 2018 / alex / 4 comentaris

Bona nit:

Estem davant d’una tardor molt moguda, amb gran dinamisme meteorològic, vent, pluja, fred i neu. M’agradaria obrir un post explicatiu del que es coneix com el vòrtex polar i el seu índex AO (oscil·lació Àrtica), un valor molt i molt significatiu per tenir invasions fredes al continent i per tant a casa nostre.

A la tardor i més o menys fins la primavera, es forma el que es coneix com vòrtex polar, què és? Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remoli, xuclador, per tant el podem definir com un cicló persistent, ubicat a la troposfera (àrea on estem nosaltres) i estratosfera (uns 50km cap amunt) concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant al tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem amb el que ens importa el de l’Hemisferi Nord per tant Pol Nord per tant regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canada i l’altre sobre el nord est de Sibèria.

Es crea per la pròpia inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i al acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. Al haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol si que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes, (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposferic i el estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society en ho ensenya d’una manera molt gràfica:

https://services.meteored.com/img/article/el-vortice-polar%E2%80%9D-ha-venido-para-quedarse%E2%80%9D---2.jpeg

Mentre el vòrtex polar Troposferic es manté tot l’any és el vòrtex estratosfèric el que desapareix abans de l’estiu (per inclinació eix de la terra fa que el sol ja incideixi en el pol) i es forma ara a la tardor coincidint que l’inclinació de l’eix de la terra fa que en el pol l’incidència del sol sigui nul·la o escassa.

És doncs el vòrtex polar troposferic el que ens porta a nosaltres és a dir a la superfície les altes i baixes pressions, com ho fa doncs amb una especií d’autopista a l’aire coneguda popularment com «la corriente de chorro» i tècnicament com JET STREAM que és troba a uns 300hp amb alçada geopotencial o el que seria el mateix a uns 10km d’alçada.

Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canada o França tenen pressions més altes , aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO , us deixo web on el podeu trobar: http://www.cpc.noaa.gov/products/precip/CWlink/daily_ao_index/teleconnections.shtml

Quant aquest índex és positiu, mireu en el gràfic (imatge 2) és a dir quan el gràfic negre esta per sobre de la linea negre horitzontal, que representa el valor zero el índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar esta confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar i per tant no tenim possibles invasions fredes al continent.

Quan el gràfic negre esta per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu i això significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i per tant aquest es pot escapar cap el continent (o canada, recordeu els dos centres). Bé Àlex i les lineas finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i quan més juntes més probable), per tant si mirem el AO d’avui la majoria de ensembles són positius per tant ens fa pensar que a mig termini no tindrem cap invasió freda al continent. Tot i això si us fixeu els primers dies de novembre els ensembles van baixar molt sent fins i tot negatius, coincidint amb les nevades que hem tingut. Cal destacar què no és una ciència exacta i no sempre es tradueix amb una invasió freda, a més tarda uns dies. En el proper post explicarem índex NAO. Espero rollete Àlex no hagi sigut massa avorrit. Salut i Meteo

Pròxima nevada Pirineus 5 i 6 Novembre

3 de novembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona Tarda:

Estem a les portes de la tercera nevada en dues setmanes al pirineu. Ara per ara encara queda definir la posició exacta de la baixa, i sobretot la possibilitat de creació d’una meseobaixa que podria donar precipitacions molt més importants tot i ser d’una àrea força reduida. Us deixo imatges de l’escalar Arpege aquest és més moderat en les previssions posant solament per la zona de Boi Taüll uns possibles 40cm, uns 20 cm zona Andorra i potser zona Nuria podria rebre una nevada també important d’uns 20 cm, la resta pirineu oriental més anecdotic. Els de meteoexploración basats en el model WRF van més forts. Com sempre en aquest casos recomano seguir el seguiment, ja que el possicionament de la bossa freda en alçada ara per ara uns -25 a 500hp i uns 2 a 4 a 850hp amb una alçada geopotencial d’uns 1420m fan uqe la cota pugui oscilar força segons posicionament final. Seguim en una situació de traca, i si mirem meteograma les temperatures es mantindran per la linea baixa o les que toca en novembre sense cap calorada ni frelorada a mig termini, estariem parlant quasi fins el 18 de nov i amb possibles precipitacions. El índex AO segueix tenint ensembles negatius i això afavoreix el despenjament de bosses fredes des de terranova que juntament amb les altes pressions escandinaves ens porten tot aquest moviment. Salut i meteo

Front Fred, anàlisi del perquè Nevadon Cara Sud pirineus i aiguats importants

30 d'octubre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona Tarda:

Anem a fer un petit anàlisis del que pot passar, estem en una situació de Nevades molt abundants a la cara Sud del Pirineu i de pluges importants , perquè? Si mireu la primera fotografia ens mostra la baixa (depressió,borrasca..) que ha entrat per l’oest de la península, el primer que ens hem de fixar en una baixa és si va associada a un front càlid o u front fred. La que estem parlant és d’aire fred (és simbolitzen en els mapes amb uns triangles de color blau), vale Àlex i això que vol dir??? doncs que l’aire fred al ser més dens (pesa més) es posiciona per sota l’aire càlid que esta en la superfície ,en el mar i esta més escalfat, aquest aire fred al posar-se a sota empeny l’aire càlid cap amunt fent el que anomenem convergència de vents que vol dir fer pujar l’aire càlid cap amunt, tenim que pensar que la pressió es baixa per tant l’aire no li costa gens pujar, quan més baixa més cap amunt podrà pujar i el núvol més bestia podrà ser (els famosos cumulonimbus). Una vegada aquest aire puja converteix l’humitat que porta en el núvol ,el famós punt de rosada, la temperatura on l’aire perd l’humitat i es converteix en vapor és a dir es condensa es converteix en núvol. ja que al anar pujant es troba aire més fred que el va refredant, si la baixa és important provoca nuvolades grans i patacs d’aigua importants, els fronts freds són els que sempre tenim gresca assegurada. Els càlids és el reves que us he explicat l’aire càlid el que fa és reemplaçar l’aire fred i al pujar cap amunt provoca cirrus i estrats que donen molt poca precipitació i disparen la cota de neu cap amunt, es simbolitzen amb triangles vermells. Una vegada em entès això la pregunta és com fa pujar aquest aire cap amunt ,o millor dit quin sentit agafen els vents amb una baixa, doncs a l’hemisferi nord on ens trobem les baixes giren en sentit contrari a les agulles del rellotge i els anticiclons o altres pressions en el sentit del rellotge ( al ‘hemisferi sud és al reves), mireu imatge una he posat fletxes blaves perquè veieu el sentit que agafen (contrari al del rellotge). El curiós és que en aquest cas el vent es produirà en totes les alçades cosa que afavorira molt més, mireu la segona fotografia els vents circularan al mar agafant moltíssima humitat i aire càlid que al ser un front fred el farà pujar amb força cap amunt produint grans nuvolades i precipitacions, mireu el sentit de les fletxes (imatge 2) mireu com impacta a la cara sud del Pirineu, us he posat les fletxes del que seria vents del nord que afavoririen la nevada a la cara nord del Pirineu però que no serà el cas. Al ser el recorregut marítim tant gran, es preveu força pluja, mireu com l’acumulat imatge 3 coincideix plenament amb el sentit dels vents!!! Aiiiix que són d’importants els vents per entendre la meteo. Per últim la precipitació començara amb força a la matinada i fins les 10 11 del mati molta pluja a partir d’aquí anirà escombrant de sud a nord però li costara per tant demà paciència. La cota calculo que serà de mitjana els 1500/1600m tot i que al final podrà rondar els 1800/1900m però la nevada cara sud serà important a partir dels 1500m. Salut i Meteo

Interpretació del gràfic Meteograma, el perquè dels espagueti

24 d'octubre de 2018 / alex / 1 comentari

Avui farem una explicació del meteograma un dels instruments típics que s’utilitzen per veure l’evolució a curt i mig termini, i que costa d’interpretar també conegut popularment com els «espaguetis». El meteograma és un gràfic de meteorologia on es poden utilitzar diferents variables, però el que analitzarem és el més utilitzat ,el de temperatura i precipitació. La temperatura és a 850hp, recordeu que sempre s’ha de veure on estan aquestes illes de pressió encara que popularment diem què és a uns 1500m d’alçada (pot variar de 1000m a 1900m), si recordeu ho vam explicar amb el post càlcul cota de neu: bàsicament perquè és un lloc on l’aire a nivell de temperatura és manté estable i és considera la mateixa temperatura dia i nit. La segona variable és la precipitació. Us he posat el meteograma de Barcelona (a sobre hi ha longitud i latitud). Primer ens fixarem amb l’eix de l’esquerra que va de -30 a 30 aquest indica la temperatura a 850hp (1500m) per tant si mirem avui tenim una temperatura de 15 graus. Àlex que són aquestes lineas identificades de P0 a P20? és el que anomenen ensembles (una probabilitat de fred, calor, pluja partint d’una situació atmosfèrica) o possibles sortides, cada model representa una sortida i aquestes 20 serien les més probables desprès d’haver fet un tall important. Però no us espanteu no tenim que analitzar els 20 colorets, una bogeria!, ens fixem bàsicament amb dos: la linea blanca més gruixuda i la linea vermella més gruixuda (a la llegenda superior les teniu marcades). La Blanca és la mitjana dels 20 models i la vermella la mitjana dels últims 30 anys, interpretació molt senzilla, quan la linea blanca esta per sobre de la vermella fa més calor de la que tocaria i quan esta per sota més fred del que tocaria, si la diferència és molt grossa és quan tenim una invasió tòrrida o freda. Doncs mireu el gràfic la blanca va de pet cap avall tant que el dia 28 diumenge esta entre el 0 i el -1 si recordeu avui estàvem a 15 i la mitjana vermella tocaria estar a 9, és quan diem una anomalia de 15 graus o de 9 graus respecte la mitjana. Un altre factor importantíssim és com estan les lineas, quant més juntes estan (com al principi del gràfic) vol dir que la probabilitat és molt alta de que passi, que passara, però en canvi si mirem cap el dia 29 es comencen a separar i a mesura que avancem veiem que es separen més ,hi ha dispersió senyal que la probabilitat que passi comença a ser més baixa per tant ja no ens podem fiar tant de la linea blanca. La llegenda destaca dues sortides més la de control i la determinista, però això ara poca importància té. La dreta del gràfice xpressa valors del zero al 50, aquest valors és la precipitació mesurada en mm, i aquí és on es fixem si a sota acompanyat del dies tenim les muntanyetes, si mireu fins el dia 27 a Barcelona no caurà ni una gota i a partir del 28 fiesta!!!! models amb més o menys precipitació. Mireu doncs que podríem dir que fins el 3 de novembre les temperatures seran més fredes de l’habitual amb precipitacions que en aquest cas vol dir neu i pluja. Per finalitzar aquest rollete Àlex us deixo adreça on podeu trobar aquest gràfic basat en el model GFS, tingueu en compte que s’actualitza 4 vegades al dia. Salut i meteo.

http://www.wetterzentrale.de/de/show_diagrams.php…

Càlcul de la Cota de neu. El perquè dels 850 Hp i els 500 HP

17 d'octubre de 2018 / alex / 0 Comentaris

La primera cosa que ens ve al cap quan pensem en dir nevarà? és que sinó estem a zero graus no neva, cosa que com podeu imaginar és falsa, podem veure nevar a 5 graus en positiu i ploure a zero graus . Avui anem a parlar de com podem calcular la cota de neu ,tot i que la complexitat del tema fa que realment a molt poques hores vistes es pugui determinar. Hi han 3 factors bàsics que poden determinar la cota:

L’alçada geopotencial, és a dir a quina alçada estan els 850 HP i 500 HP dos valors fonamentals en el càlcul de la cota de neu. Tot i que diem que 850hp= 1500m i 500hp=5500m són valors aproximatius i per tant a vegades podem trobar una pressió de 850hp quasi a 1900m i d’altres quasi a 1000m, cosa que fa que si esta a 1000m nevarà a una cota molt més baixa que no a 1900m, penseu que de mitjana quan baixem 100m la temperatura disminueix 0,65 graus per tant s’han de mirar mapes d’alçada geopotencial= alçada on es troba la pressió a 850hp i 500hp. I perquè parlem de pressió i no de temperatura?, doncs perquè al nivell de pressió de 850hp (més o menys 1500m) l’influencia dels vents i l’orografia ja fa que la temperatura del l’aire no vari molt, de fet quan mirem mapes a 850hp no es té en compte el dia i la nit a nivell de temperatura , a 500hp aquests factors encara s’accentuen més. Us poso a sota una taula (aquestes es configuren segons diferents formules) on mirant la temperatura que tenim a 850hp i a 500hp determinem la cota de neu, ull taules com aquestes no tenen en consideració l’alçada geopotencial i sempre la calculen pensant que els 850hp estan a 1500m i els 500hp a 5.500m. Us poso un enllaç on es demana temperatura a 850hp a 500hp i alçada geopotencial dels 850 és a dir on es troben els 850hp. https://meteosat.com/nieve/ Us poso un exemple del passat 29 d’abril 2018 que va nevar als pirineus, mireu a 500hp temperatura -29 el cercle amb el número 552 s’ha d’afegir un zero per tan els 500hp els tindríem a 5520m. En canvi a 850hp estàvem a 2 amb el cercle de 150 si afegim un zero alçada de 1500m, mireu que una mica més a sobre estava el de 142 voldria dir 1420m per tant cota de neu més baixa, si ho proveu en la web que us he donat la cota de neu va ser de 1000 metres

Un altre factor és l’orografia, per exemple quan ens entra una bossa feda pels pirineus (del pol) l’efecte palanca dels pirineus la rebaixa al baixar al pre-pirineu i territori, en canvi quan entra per l’oest és molt més real, el GFS per exemple sempre va de rebaixes per aquest factor dels pirineus. I podríem parlar del Montseny, Montserrat , Muntanyes de prades que fan circular l’aire amunt i avall i fent canviar molt les cotes generalistes

L’altre factor pot ser l’humitat, si és molt seca pot fer que a temperatures elevades els floquets aguantin molt fins cotes baixes, en canvi si és alta a l’inversa i arribin en superfície mig desfets. acabar aquest post sempre penseu que quan més fred a 850 hp més possibilitat de cota baixa que no a l’inversa.

Vale Àlex, hi ha una manera més ràpida? resposta siiii, però menys fiable buscar els mapes de la isozero, o el que és el mateix a quina altitud la temperatura serà de zero graus què és on en principi l’aigua es converteix en floquet. Us deixo enllaç: http://www.meteociel.fr/modeles/gfse_cartes.php?ech=6&code=0&mode=3Com sempre salut i Meteo!!!

Àlex Van der Laan.

Web:www.alexmeteo.com

Twitter:@alexmegapc

Facebook (Grup Àlex Meteo): https://www.facebook.com/groups/1844974052185440/

Com serà aquesta tardor 2018 a Catalunya

24 de setembre de 2018 / alex / 0 Comentaris

Bona Tarda, i bona tardor!!!. Doncs anem a parlar de com creiem que pot ser aquesta tardor, recordem que va començar aquest diumenge i finalitzara el 21 de desembre què és quan comença l’hivern. Per fer-ho com no podia ser d’una altre manera utilitzarem els models que utilitza la NOAA. Aquest model està acoblat, és a dir, té en compte les interaccions entre l’oceà, l’atmosfera i la terra. La NOAA quan els publica utilitza la mitjana mensual, aquest serà el primer model que veurem però desprès mirarem per exemple d’avui sortit del forn el dades del model CFSv2 dels EUA: aquí, les mitjanes i anomalies mensuals permeten un tractament més complet que el CFS Daily. Aquests execució estan disponibles un dia més tard amb una actualització cada 6h a 16h, 22h, 4h i 10h. Per tant són models que a major proximitat de la previsió mensual poden ser més fiables que els de la mitjana mensual, però equivocar-se molt més o millor dit allunyar-se del resultat real a major llunyania.

Comencem doncs per les temperatures i agafem el model NOAA mensual (el que ells presenten), diaris, televisions i tots els gran gurus de la meteo (badades en resultats de mitjana mensual). Temperatures Octubre les que toquen, Novembre les que toquen i desembre per poc les que toquen. Per tant estaríem davant d’una tardor de tota la vida (no les de l’última dècada que han sigut moltes estiuenques!). Mirem ara el CFSv2 presentades un dia desprès del CFS Dalily, d’aquí jo agafaria és més probable un octubre més fred (uns dos graus menys), un novembre i desembre en mitjana. Per tant la diferència ara per ara seria que el model diari AVUI veu l’octubre més fred mentre la mitjana mensual el posa amb el que tocaria.

Anem al bloc de les precipitacions i seguim idènticament la mateixa estructura. La NOAA en el seu calcul de mitjana mensual, ens diu que octubre, novembre i desembre seran tres mesos en mitjana és a dir plourà i nevara el que toca o com hem dit abans el que tocava ja que fa uns anys que això no passava, com podeu veure no serà el mateix a tota la península, en el model diari en el tema de les precipitacions moltes vegades els girs són força importants, però mirant una mica cada dia ara per ara pintarien un octubre més plujós que en mitjana i un novembre i desembre en mitja. Apa molt bona Tardor a tots i com sempre gràcies pels rolletes Àlex !!. Salut i Meteo

Les masses d’Aire que afecten a Catalunya

21 de setembre de 2018 / alex / 6 comentaris

Moltes vegades sentim per la televisió atenció a la massa polar àrtica, a la possible siberiana, tenim pols en suspensió del Sàhara, plourà fang, avui el vents del sud oest han provocat l’efecte Fohën, i així moltíssimes descripcions que ens expliquen si farà molt de fred, molta calor plourà molt aquí o allà, tot això és bàsicament produït per les masses d’aire que ens afecten i sobretot els vents que les empenyen, aiiixxx els vents són la clau per entendre la majoria de fenòmens meteorològics que ens afecten, i la pregunta és quines són les masses d’aire que afecten Catalunya us he posat de manera resumida les 7 bàsiques, al llarg d’aquesta col·laboració amb lo Parte , us deixo la seva web on trobareu tot el que podeu fer durant un cap de setmana, de proximitat de la terra, aaa per cert surt cada dijous, ja ens centrarem en cada una i en desenvolupar-ho de manera ample.

Masses d’aire a Catalunya

Polar (sempre d’origen marítim ha de passar per el pol

Aquestes masses d’aire neixen al Pol i venen impulsades per depressions situades a Groenlàndia o Terranova, la seva característica és què és una massa d’aire molt freda però a la vegada molt carregada d’humitat ja que passa per el mar. Normalment l’anticicló de les Açores i l’Escandinau són els que formen el passadís fred i humit, sempre bé de direcció Nord Oest (entra per Galicia) és per això que provoca grans nevades al Pirineu Occidental amb cotes molt baixes, mentre la resta del Pirineu solament té núvols o quatre volves, això a vegades pot canviar quan el JET Stream ( corrent d’aire molt fort a uns 11.000m) gira perpendicular als pirineus, és en aquest cas quan el Pirineu oriental pot rebre nevades importants.

Àrtica Marítima (passa pel Mar):

Aquesta massa d’aire neix en l’Àrtic de latituds molt superiors (uns 65 graus) i perquè ens entenguem el que fa és anar amb linea recte des del nord agafant una part del Atlàntic i tot i ser una massa molt seca al passar del mar es carrega d’humitat. Ës el que anomenem una situació de vents del Nord on tenim Tramuntana i Mestral i una vegada més el gran beneficiat és el Pirineu Occidental tot i que l’Oriental en aquest cas rep més neu.

Àrtica Continental (passa per el continent terra)

L’origen és el mateix, però en el seu recorregut no passa per l’Atlàntic per tant és molt sec i fred ja que va arrossegant tot l’aire fred del continent. La Tramuntana i el mestral bufen de valent i comporta molt aire fred però les precipitacions queden restringides al Pirineu sobretot occidental i no amb tanta quantia com la marítima, tot i això hem d’entendre que sempre hi han factors que ho poden fer variar.

Continental o coneguda com Siberiana:

Sens dubte és l’estrella del fred a Catalunya i el continent europeu, és la massa d’aire més freda que podem tenir a sobre i produir els registres més baixos que podem tenir, penseu que a uns 850hp (uns 1500m d’alçada) les temperatures oscil·len de -20 a -30 sense tenir compte dia i nit, una àrtica continental que seria la segona més freda que ens afecta seria d’uns -15 a 850hp en el seu tram més alt. Els vents són de Nord Est, sobretot si giren més cap a l’Est és quan es poden produir les nevades a la costa amb cota 0 metres. En la seva aparició és molt important l’anticicló escandinau que serà clau en obrir el passadís de la massa d’aire que passarà per la zona Siberiana i es recarregarà de fred d’aquí el seu nom.

Llevantada o mediterrània:

Sens dubte l’estrella de les pluges, però sobretot a la costa i el Pirineu oriental. El seu nom ja explica el seu origen vents de llevant (normalment per la posició de l’Anticicló Europeu i la depressió del nord d’Àfrica), aquets vents bufen sobre el mar i es van carregant d’humitat, moltes vegades la clau esta en si en alçada es desprèn el que anomenem una petita bossa freda (DANA o Gota freda) a uns 500hp (uns 5.500m), aquestes poden produir un autèntic mal de cap amb precipitacions que poden ser torrencials.

Tropical Marítima:

Perquè ho entenguem de manera fàcil són vents que ens venen de les canàries arrossegant molta humitat i fent ploure molt al sud de la península són coneguts com a vents de pluja, a Catalunya produeixen l’efecte contrari ja que al ser vents de sud oest al entrar en la península es rescalfen i produeixen l’efecte Fohën, on l’aire al pujar per les muntanyes va perdent la humitat i es va rescalfant produint altes temperatures (sobretot vall pirenaiques) i temps sec i solejat

Tropical Continental (Sàhara)

Aquestes masses són les més càlides que podem tenir i són les que fan pujar els termòmetres als nivells més alts, normalment un potent anticicló es situa damunt la península arrossegant els vents del nord d’Àfrica i portant sobre nostre una massa molt càlida acompanyada de pols Sahariana, si es produeix alguna precipitació el que veurem és el conegut com a pluja de fang.