Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és completament diferent quant a la temperatura i precipitació, mentre europeu veu temperatura clarament per sobre mitjana, americà en mitjana, i quant a les precipitacions, europeu veu regada important a tota la península inclosa una part de Catalunya, americà veu sequera a tota la península.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un març càlid amb temperatures de 0,25/ 0,5 graus per sobre la mitjana i fins i tot en alguns punts del sud de 0,5 a 1 grau, quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre la mitjana a tota la península, per un bloqueig important a la zona de Groenlàndia que obligaria a baixar el zonal amb tren de depressions atlàntiques associades a solcs, que a casa nostra com més a l’est menys efectiu.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de març apunta ser sec amb anomalies de precipitació a tota la península, just el contrari que l’europeu. La part positiva és que en l’àmbit de temperatures posa Catalunya en mitjana.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de març i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra les dues primeres setmanes amb anomalies negatives, per tant, terra de baixes de procedència atlàntica i solcs, i fins el 20 de gener, estaríem en terreny neutral, per tant, amb alguna possibilitat de precipitació.
Resumint diferències molt notables de tots els models, per tant, toca seguiment i veure on caurà la boleta definitivament.
Les ones Rossby van associades al que coneixem com a dinàmica atmosfèrica a les nostres latituds, normalment van lligades a canvis atmosfèrics importants, tant en l’àmbit de fred com de calor o de pluges i sequeres, també es coneixen amb el nom d’ones planetàries i reben el seu nom per meteoròleg A. Rossby que va ser el primer a parlar d’elles i en conseqüència donar una explicació sobre la circulació atmosfèrica a les nostres latituds. Podíem explicar com a idea bàsica que són les encarregades mitjançant el Jet Strem Polar de portar-nos el que serien els grans centres d’acció, és a dir altes pressions i baixes pressions que ens arriben des de l’oest, com ens il·lustra el dibuix de sota.
El primer que ens podem preguntar és com s’originen? Com sabem la terra té un moviment de rotació, concretament gira en sentit d’oest cap a est com la majoria dels planetes del sistema solar, explicació del perquè el sol surt sempre per l’est i es pon cap a l’oest. Per tant, aquest gir terrestre provoca el que anomenem vorticitat, és a dir el sentit i intensitat del gir. En el nostre hemisferi les baixes pressions tenen un gir antihorari mentre que les altes pressions un gir horari. Com ens podem imaginar l’atmosfera, la capa gasosa que embolcalla la terra i que permet la vida, està afectada per aquesta vorticitat o gir. En aquest gir, l’atmosfera es troba obstacles, bàsicament les grans cadenes muntanyoses (rocoses, Alps, Himàlaia..), i ha de pujar i baixar aquestes grans cadenes muntanyoses del planeta. Aquestes pujades i baixades atmosfèriques, o perquè ho entenguem més fàcil de l’aire, és degut a l’atracció de la gravetat, generen alteracions en el gir, aquestes alteracions s’han de compensar, per tant, l’aire quan puja les muntanyes tendeix anar a l’esquerra i quan les baixa a la dreta, d’aquesta manera amb el moviment (esquerra-dreta) per compensar el que provoca és el naixement d’una ona de gran recorregut i amplitud i explicar que com a curiositat el seu moviment és d’est a oest, el perquè d’aquest moviment ja ho farem en un altre post.
Per tant, a vegades aquestes ones rossby són tan fortes, que aquests sistemes d’altes i baixes pressions poden creuar l’estratosfera impulsada per aquestes barreres muntanyoses que poden agafar parets de 8 km d’altitud i injectar una pulsació càlida al vòrtex estratosfèric, de tal manera que aquest es pot debilitar en la seva vorticitat i fins i tot revertir el gir dels vents és quan tenim davant un SSW, un escalfament súbdit estratosfèric, que és el que estem tenint aquests dies en el moment de fer el post, amb la reversió dels vents.
Una vegada més agrair la lectura i espero no hagi sigut massa pesat, he intentat simplificar al màxim el concepte.
Primer de tot i abans d’entrar pròpiament amb l’anàlisi de les projeccions, explicar molt breument que un SSW és el que es coneix om un escalfament sobtat estratosfèric. Cada hivern de forma natural neix el que coneixem com a vòrtex estratosfèric, neix per l’eix inclinat de la terra, on fa que a l’Àrtic el sol deixa d’incidir i, per tant, la capa d’ozó deixa d’emmagatzemar calor, a mesura avança l’hivern s’acumula molt de fred, aquest vòrtex està centrat sobre el vòrtex troposfèric que és on tenim el fred que ens pot afectar. M’agrada imaginar-me els dos vòrtexs com si fossin una baldufa, el piu de sobre seria l’estratosfèric (molt més petit) i la baldufa en si el troposfèric, si es desestabilitza el piu de dalt és a dir l’estratosfèric aquest fa desestabilitzar el troposfèric, que seria quan la baldufa comença a agafar moviments més amples i erronis, és en aquest moment quan el fred pota negra ens pot afectar a latituds més baixes, però compte aquest fred pot anar cap als EUA o el Canadà o cap a Europa, i tot i anar a Europa pot passar com el 2018 on es va produir una gran siberiana, però que a nosaltres no ens va afectar perquè va agafar l’Europa central. Per tant, en cap cas, si es produeix podem afirmar que ens arribarà a les nostres latituds
Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, aquest corrent que normalment manté l’aire fred al Pol Nord, si es trenca o es debilita, el que fa és portar molt aire fred a latitud mitjana, molt més lluny de l’àrtic, fins i tot en alguns casos aquest fred ha aconseguit afectar la circulació atmosfèrica, canviat fins i tot el patró de l’estiu fent-lo més suau i plujós.
Com ho defineix la NOAA en la seva pàgina web :
Els escalfaments estratosfèrics sobtats (SSW) són augments de temperatura grans i ràpids a l'estratosfera polar associats amb una inversió completa dels vents climatològics de l'oest a l'hivern. Aquests esdeveniments poden tenir impactes substancials en el clima de la superfície hivernal, com ara brots d'aire fred extrem a Amèrica del Nord i Euràsia, o l'escalfament a Groenlàndia.
L’últim fred de pota negra que vam tindre al continent seria amb la siberiana que va afectar el 2018 observeu el gràfic següent mostra clarament com es va produir un escalfament estratosfèric (SSW) i com aquest al cap de dues setmanes, o una mica més, la temporització en aquest fenomen no queda gens clara, tindria efectes molt importants a curt termini, però també a mitjà termini com hem comentat poden afectar a la primavera i a l’estiu.
Primer de tot mirem la temperatura que tenim ara mateix, agafarem l’alçada de 10 hPa que vindrien a ser uns 25 km cap amunt. La pregunta és que és un escalfament súbdit?, doncs que en menys d’una setmana la temperatura pugi uns 25 graus, per tant, una pujada molt notable a aquelles latituds. Per exemple que estigui a -70 i en una setmana passi a -45, és a dir una pujada de 25 graus. Que ens mostra fins ara el gràfic? Doncs que hem tingut un SSW de nivell menor, amb no afectació als vents zonals, i per tant aparentment sense repercussions, vents zonals??, que són??
Un esdeveniment menor d'escalfament sobtat estratosfèric (SSW) va començar a un nivell de 30 hPa a l'hemisferi nord al voltant del 26 de gener de 2023.
Els vents zonals són els vents que ens mesuren la consistència del vòrtex, és a dir si són forts (van a molta velocitat) l’aire fred esta encapsulat i difícilment escapara de l’Àrtic. Per tant, hem de mirar els gràfics del que s’anomena els vents zonals, si aquests vents es troben forts, mantindran velocitats de 20 a 40 m/s, en cas que s’afebleixin podrien baixar fins a zero m/s i fins i tot provocar el que anomenem reversió dels vents, és a dir els vents no girarien d’oest a est sinó d’est a oest, és en aquest cas quan tindríem un esdeveniment fort de SSW que provocaria un vòrtex split (divisió vòrtex) amb les conseqüències abans explicades. Doncs observeu els ensembles model Europeu, i els del model GFS ens mostren que el vent anirà perdent força i fins i tot arribarà al zero, és en aquest moment que es produirà la reversió de vents i aquest deixaran de girar d’oest cap a est per fer-ho d’est cap a oest, és quan considerem que s’ha produït un SSW important.
Per tant, aquestes repercussions les podríem tindre cap a final de mes o més aviat al març, repeteixo que no queda gens clar la temporització, però si mirem projeccions, mireu les anomalies de pressió que tindríem a partir del 13 de març, serien molt significatives i afectant tot el continent europeu i a nosaltres, per tant, seria una situació de baixes pressions, traduït amb pluja, fred ,aigua i neu. He intentat explicar un concepte molt complex i que personalment encara estic aprenent de la manera més simple que he sabut, ara toca esperar si les projeccions dels ensembles es compleixen, i que es produeixi el SSW, ja que fins ara tot és retòrica, i de moment no ha passat res, és simplement una projecció de models.
Per fi!!!, tot sembla indicar que a partir de diumenge a la tarda o dilluns arriba l’hivern a casa nostra, amb una entrada freda que d’on venim la viurem amb majúscules, però que dins de les entrades fredes és la freda més fluixa (seria la medalla de bronze), estem parlant d’una polar marítima. Que com indica el seu nom, arranca del pol nord arrossegant una massa molt freda, el que coneixem com a nortada, i sembla ens pot arribar a casa nostre. Si mireu la imatge de sota queda claríssim, moltes isohipses i isòbares tenen un recorregut per l’atlàntic, i això té un doble efecte, es carrega d’humitat, senyal de pluja i neu i el mar fa temperar la temperatura i, per tant, la rebaixa una mica, d’aquí el nom de polar marítima.
Pensem que encara tenim dues entrades fredes més importants a casa nostra, el que seria una Àrtica continental i la bèstia negra la continental o siberiana, però com us imagineu no li farem un lleig.
La incertesa encara és molt elevada ja que parlem que podria arrancar diumenge o dilluns, els models encara no es posen d’acord, amb una segona tongada freda més cap a dimarts i dimecres, però sempre pensant que existeix la correcció cap a l’est, és a dir la circulació va d’oest a est, això fa que moltes vegades els models no les modelitzen bé i van corregint l’entrada cada cop més a l’est i a vegades ens hem quedat amb cara de bobo, enviant tot a Itàlia o Grècia.
Resumint, tot sembla que la setmana dels barbuts es comportarà com indica el seu nom i podríem tindre fred polar sobretot de diumenge fins dijous d’una forma clara, amb dues tongades de precipitació, una entre diumenge tarda/nit i dilluns i l’altre entre dimarts i dimecres, com podeu imaginar s’haurà de seguir. En aquestes situacions qui rep més??? Doncs el Pirineu i sobretot cara nord de l’occidental, però mireu els dos mapes a sobre, ens mostren la disposició dels vents en alçaçada a 500 hPa i 300 hPa ( Jet stream) la seva disposició farà que aquest cop la nevada també salti al Pirineu oriental i Prepirineu, no amb els gruixos que pot arribar a l’occidental, potser de 80/100 cm, però podria deixar en la part oriental gruixos de 10/ 15 cm i potser la versió optimista uns 20 cm. El que queda clar és que farà fred i la cota ràpidament diumenge passarà dels 1700m per dilluns i part de la setmana vinent en la serralada estar per sota els 1000m.
Simplement com ullada mireu acumulats GFS i Europeu que són els dos models que allunyen en el temps i dels que podem fer la predicció.
Observant aquests dos acumulats queden clara dues coses, la part cantàbrica la més afavorida, recordeu recorregut marítim de la polar marítima, i els Pirineus a la part de casa nostra que és qui més rebrà, de fet ploure-ho farà sobretot NE, afavorit pel rebuf i la situació de tramuntana & mestral que tindrem, observeu com el mestral serà molt fort sobretot entre dimarts i dimecres. Per finalitzar toca seguiment, però per fi en tenim una, com sempre gent, gràcies per llegir i salut & meteo.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és homogènia quant a la temperatura, els dos veuen clarament un gener amb anomalies positives, és a dir més calor de la que tocaria, tot i això, model Europeu posa una anomalia inferior a l’americà, més suau.
Quant a precipitacions mentre americà el posa en mitjana, Europeu per sobre mitjana a la costa, i amb sequera la part més occidental del país.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un gener càlid amb temperatures de 0,25/ 0,5 graus per sobre la mitjana, quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre la mitjana al litoral costaner català, cosa que ens fa pensar veu alguna llevantada, en canvi, molt més sec el que seria la part més occidental del país, sobretot Pirineu occidental.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de gener s’apunta a ser càlid, anomalies de temperatura d’un grau o més. La part positiva és que en l’àmbit de precipitacions posa Catalunya en mitjana, tot i que necessitem molta aigua, com a mínim no augmentaríem la sequera.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de gener i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra les dues primeres setmanes amb anomalies, per tant, sense precipitacions o algun front desgastat, i fins el 20 de gener, estaríem en terreny neutral, per tant, amb alguna possibilitat de precipitació.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és homogènia quant a la temperatura, els dos veuen clarament un desembre amb anomalies positives, és a dir més calor de la que tocaria, si mirem última actualització, meteograma GFS , com a mínim de moment no ho mostra clarament , però tot just arriba a inicis de desembre
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un desembre càlid amb temperatures de 0,5 graus per sobre la mitjana, i la precipitació realment la part més occidental del país amb anomalies importants, i solament franja costa i litoral en mitjana, per tant, un desastre d’on venim en l’àmbit pluviomètric
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de desembre s’apunta a ser càlid, anomalies de temperatura d’un grau o més. La part positiva és que en l’àmbit de precipitacions posa Catalunya en mitjana, tot i que necessitem molta aigua, com a mínim no augmentaríem la sequera.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de desembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell.Ens mostra les tres setmanes de desembre amb fronts atlàntics, que ja sabem a casa nostra sempre ens arriba els residus exceptuant la Vall d’Aran, però com a mínim tenim possibilitats d’alguna precipitació, molt millor que no la falca anticiclònica que hem tingut en novembre.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
La tendència dels dos models és homogènia quant a la temperatura, els dos veuen clarament un novembre amb anomalies positives, és a dir més calor de la que tocaria, si mirem última actualització, meteograma GFS , com a mínim ho mostra clarament a partir 5 de novembre, i tot i la dispersió per dies, i el més trist sense precipitacions.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un novembre càlid amb temperatures de 0,5 a 1 grau per sobre la mitjana, però el que ens fa molt contents (si passa) és la precipitació que podria ser entre un 10/20% per sobre del que tocaria, sobretot a la façana costanera, potser on menys comarques del nord de Lleida. Per tantcara i creu. Possiblement veu alguna llevantada, que en aquest cas també podria afavorir Pirineu Oriental
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de novembre s’apunta a ser càlid, anomalies de temperatura d’un grau o més. La part positiva és que en l’àmbit de precipitacions posa Catalunya en mitjana, tot i que necessitem molta aigua, com a mínim no augmentaríem la sequera.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 17 de novembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Clarament quasi les dues primeres setmanes de novembre amb falca anticiclònica, per entre el 10 i 14 de novembre veu terreny a possibles llevantades, per després estar en terra de ningú o lleugerament amb altes pressions. Per tant ,un novembre càlid, amb possibilitat de precipitacions a partir del dia 10 cap endavant, en aquest sentit ens fa ser més positius.
