Terre Nova (Terra Nova) és coneguda com una “fàbrica de baixes pressions”. Aquesta expressió fa referència a la freqüència amb què es desenvolupen borrasques molt profundes en aquesta regió de l’oceà Atlàntic Nord. La topografia i les condicions atmosfèriques de Terra Nova fan que sigui un lloc on sovint es produeixen aquestes gran borrasques atlàntiques. Anem a resoldre el misteri, tot i que avanço en #meteo mai hi ha una única raó.
Perquè?
Si mireu aquesta animació del model GFS d’avui mateix i situem terranova en la vostra part central esquerra (per sota Groenlàndia) observeu com amb 192h sortiran d’aquest indret dues baixes importants, que després per la configuració d’oest cap a est de la circulació general (efecte Coriolis) juntament amb la configuració del JET Stream faran baixin o pugin més de latitud. (https://alexmeteo.com/2023/11/03/que-es-el-jet-stream-i-perque-te-tanta-influencia-en-les-previsions-meteorologiques/)
En aquesta ciència no hi ha una raó única, ni és l’objectiu d’aquest post i autor entrar en dinàmiques físiques complexes ni equacions de física atmosfèrica, simplement explicar d’una manera senzilla la seva formació.
Terra Nova és una illa situada a l’oest de la costa de Canadà, a l’oceà Atlàntic Nord, una regió coneguda per la seva interacció entre les masses d’aire càlides i les masses d’aire fredes. Aire fred provinent de l’Àrtic i aire càlid subtropical que d’entre altres és transportat pel corrent del golf.
La formació de baixes pressions es deu a l’ascens de l’aire càlid i humit des de l’oceà cap a l’aire fred i sec que prové de l’àrtic o altres regions més fredes. Quan aquestes dues masses d’aire entren en contacte (“xoquen”), l’aire càlid ascendeix i es refreda, i això pot donar lloc a la condensació de l’aigua (convecció) i la formació de núvols i precipitacions. Aquesta interacció entre les masses d’aire és la raó principal per les quals es formen baixes pressions en aquesta regió.
A més, la topografia de Terra Nova i la seva ubicació geogràfica també poden influir en la formació de baixes pressions. La interacció dels vents i les corrents oceàniques també poden crear una zona propícia per a la formació de sistemes de baixa pressió.
Cal tenir en compte que la formació de baixes pressions és un fenomen complex i pot ser influïda per diversos factors, incloent-hi les temperatures de l’aigua de mar, les corrents oceàniques, la topografia i altres condicions atmosfèriques. Això fa que la regió prop de Terra Nova al tindre moltes d’aquestes característiques sigui propensa a la formació de baixes pressions.
Resumint
Interacció de masses d’aire: A la regió de Terra Nova, es troben dues masses d’aire: una càlida i humida que prové de l’oceà Atlàntic i una altra freda i seca que ve de l’Àrtic i altres regions adjacents. Quan aquestes dues masses d’aire es troben, es produeix una interacció fonamental per a la formació de baixes pressions.
Ascens de l’aire càlid: L’aire càlid i humit que prové de l’oceà Atlàntic ascendeix a mesura que es troba amb l’aire fred i més dens. A mesura que l’aire càlid ascendeix, es refreda i l’humitat en ell comença a condensar-se, formant núvols. Aquest procés de condensació allibera calor latent, el qual ajuda a mantenir l’aire en ascens.
Baixa pressió al centre: Aquest procés d’ascens de l’aire càlid i la formació de núvols contribueixen a disminuir la pressió atmosfèrica en la regió. Al centre d’aquesta interacció, es forma una àrea de baixa pressió. Aquest centre de baixa pressió actua com un punt focal al voltant del qual l’aire continua ascendint, creant un sistema de baixa pressió.
El corrent polar, conegut com a “jet stream” en anglès, és una corrent d’aire fort i estret que es troba a gran altitud a l’atmosfera de la Terra. Aquesta corrent es forma com a resultat de les diferències de temperatura i pressió entre les masses d’aire polar i subtropical. Té unes dimensions i velocitats que poden variar, però podríem parlar d’una amplada de 100 a 300 km i una velocitat de 180 a més de 300 km/h. Es troba molt amunt al límit de la troposfera i com que aquesta no té un gruix igual a tota la terra (més gruixada a l’equador i més estreta als pols) el podem trobar a una altitud de 8 km a quasi 15 km, però en els mapes el busquem on tenim una pressió de 300 hPa. A continuació, expliquem els conceptes rellevants sobre el JET:
Formació del Corrent : El JET es forma a les capes més altes de l’atmosfera, generalment a una altitud d’aproximadament 10 a 15 quilòmetres. Es crea a causa de la confluència de dues masses d’aire diferents: l’aire fred de les regions polars i l’aire càlid de les regions subtropicals. Aquesta diferència de temperatura crea un fort gradient de pressió que dona lloc a la formació d’aquesta corrent d’aire.
Jets Polar i Subtropical: Hi ha dos corrents en JET importants: el corrent en JET polar i el corrent en JET subtropical. El corrent polar es troba a latituds més altes, al voltant dels pols de la Terra, i flueix generalment d’oest a est. En canvi, el corrent subtropical es troba a latituds més baixes i flueix també d’oest a est. Aquests dos corrents tenen una gran influència en els patrons climàtics del món.
Implicacions en la meteorologia: Els corrents en JET tenen un impacte significatiu en les condicions meteorològiques. La seva posició i força poden influir en la formació i la direcció de borrasques associades a els fronts atmosfèrics i la distribució de les precipitacions. Canvis en la ubicació dels corrents en JET poden portar a canvis en els patrons de temps, com períodes de temps més càlids, més freds, més secs o més humits. També poden afectar els viatges aeris, ja que els avions poden aprofitar o evitar aquests corrents per estalviar temps i combustible.
La rotació de la Terra té un impacte significatiu en la formació i el comportament del corrent en JET . Aquest impacte està relacionat amb el fenomen conegut com a efecte de Coriolis, que és un resultat directe de la rotació de la Terra. A continuació, es detallen les influències de la rotació terrestre en el jet stream:
Desviació de Coriolis: La Terra gira de l’oest a l’est, fet que provoca una aparent “desviació” de la direcció dels vents i corrents d’aire a escala planetària. Aquesta desviació és més notable en les altes latituds i menys en les baixes latituds. En l’hemisferi nord, la desviació de Coriolis fa que els vents es desplacin cap a la seva dreta respecte a la seva direcció original, mentre que a l’hemisferi sud es desplacen cap a la seva esquerra. Aquest efecte és essencial per comprendre la forma i la ubicació del corrent en JET.
Forma i Orientació del Jet Stream: A causa de l’efecte de Coriolis, el corrent en JET adquireix la forma d’una corrent d’aire estreta i ràpida que flueix generalment d’oest a est. En l’hemisferi nord, aquesta corrent es desplaça més cap al nord de l’equador a la seva regió polar i més cap al sud a la seva regió subtropical. A l’hemisferi sud, succeeix el mateix però en direccions oposades. Aquesta forma i orientació del corrent en jet està directament influïda per l’efecte de Coriolis.
Creació de meandres i Ones Ondulades: A causa de la rotació de la Terra, el corrent en JET no és una línia recta, sinó que tendeix a desenvolupar meandres i ones ondulades en el seu trajecte. Aquesta configuració ondulada del corrent en JET pot influir en els patrons meteorològics al crear àrees d’alta i baixa pressió, i pot provocar canvis en les condicions meteorològiques a la superfície terrestre.
El corrent en JET, situat a grans altituds, actua com una frontera entre les àrees d’alta pressió i baixa pressió. El corrent en JET ajuda a separar els sistemes de baixa pressió de les àrees d’alta pressió i influeix en la dinàmica de la circulació atmosfèrica. Les borrasques solen estar situades al sud del corrent en JET, mentre que les àrees d’altres pressions es troben sovint al nord d’aquesta corrent. En argot van der laan el que esta per sobre el JET és el marro i el fred, i el que esta per sota altes pressions i caloret.
Les borrasques i les àrees de baixa pressió, així com els anticiclons i les àrees d’alta pressió, tenen ubicacions relatives específiques respecte al corrent en JET a les altes latituds. Aquesta relació pot variar amb els canvis estacionals i les fluctuacions atmosfèriques, però un resum podria ser:
Borrasques i Baixes Pressions: Les borrasques i les àrees de baixa pressió es troben generalment al sud del corrent en JET. Aquesta ubicació és més evident a les altes latituds, prop dels pols. L’aire fred i dens que baixa des de les regions polars crea un gradient de pressió baixa a les capes inferiors de l’atmosfera, la qual cosa facilita el desenvolupament de borrasques en aquestes àrees.
Anticiclons i Altes Pressions: Els anticiclons i les àrees d’alta pressió estan generalment al nord del corrent en JET. Aquestes zones estan sovint relacionades amb l’ascens de l’aire més càlid i menys dens, que crea un gradient de pressió alt.
El corrent en JET actua com una mena de frontera entre les àrees d’alta pressió i baixa pressió, i influeix en la dinàmica de la circulació atmosfèrica a les altes latituds.Les borrasques i les àrees de baixa pressió estan situades al sud del corrent en JET, mentre que els anticiclons i les àrees d’alta pressió estan sovint al nord del corrent.
Cal destacar que aquesta disposició pot canviar amb els canvis estacionals i les fluctuacions en els patrons meteorològics. El corrent en JET també pot oscil·lar i canviar de posició, el que afecta la ubicació de les àrees de pressió.
Moltes vegades la disposició de les ones del JET generen patrons meteorològics com el conegut efecte omega o rombe, però d’això en parlarem en un altre post.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.
La tendència dels dos models aquest cop no és tan homogènia com últimament. Quant a temperatures europeu clarament per sobre la mitjana tota la península, mentre que americà ens ho planteja amb mitjana, menys la costa mediterrània que la planteja lleugerament per sobre mitjana, a casa nostra la part més occidental per sobre mitjana. En precipitacions europeu clarament ens posa precipitacions per sobre mitjana a tot el país, però més cap a la costa i menys cap a ponent, cosa que fa pensar veuria alguna llevantada. Americà en mitjana o per sota mitjana part més NW del país, cosa que es fa estranya pensant en la situació actual.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un novembre càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre mitjana, especialment la franja litoral i agafant el prelitoral, el que ens faria pensar en situacions que afavoririen vents de llevant. El que queda clar els primers dies de novembre és que no passarà i entenc, si el model o encerta estaria encaminat a la segona quinzena del mes.
Model Amèrica o de la NOAA
L’americà s’apunta a temperatures en mitjana climàtica a la península exceptuant la franja costanera mediterrània, on la posa lleugerament per sobre, coincideix plenament amb les previsions meteorològiques dels primers dies del mes. Quant a precipitacions, marcaria precipitació per sobre la mitjana major part de la península, sobretot en el terç nord-oest, però veient els últims resultats en les precipitacions no som gaire optimistes al respecte, tot i això, a Catalunya fins i tot posa un píxel de sequera NW i la resta en mitjana, donant a entendre continuaríem amb una circulació zonal, pas de fronts atlàntics que ens arribarien molt desgastats.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 de novembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. El model ens mostra un passadís atlàntic amb anomalies geopotencials a 500 hPa baixos, donant pas a fronts que a Catalunya normalment ens arriben força desgastats i amb més vent que precipitació. Sembla la segona quinzena aquesta situació no la veuria tan clara, però ara per ara poc definida.
Quan et comença a agafar el cuquet de la meteorologia, comences a sentir noms com GFS, ECMWF, GEM, Arome. És a dir models, i et preguntes que són i com funcionen, i el dubte bàsic quin és millor??? I de cop escoltes ensembles, et diuen com més millor, sumat a la sortida determinista, la de control, la mitjana climàtica, mitjana d’ensembles, buffffff penses quin merder, anem en aquest post a posar una mica de llum en aquests conceptes, com sempre explico en l’àmbit introductori, per agafar els conceptes bàsics i entendre aquesta ciència d’una manera senzilla, però a la vegada comprensible. Som-hi!!
Els models atmosfèrics com el Global Forecast System (GFS) i el Centre Europeu (ECMWF) són eines que s’utilitzen per predir les condicions meteorològiques en el futur. Funcionen mitjançant l’ús de super-ordinadors que realitzen càlculs complexos basats en les equacions de la dinàmica atmosfèrica, els famosos algoritmes. Aquests models divideixen l’atmosfera en una quadrícula 3D i realitzen càlculs en cada punt de la quadrícula per predir com canviaran les condicions atmosfèriques en aquests punts en el temps. Els models de predicció atmosfèrica com GFS, ECMWF, Arome simulen l’atmosfera utilitzant una quadrícula tridimensional (3D) que divideix l’espai atmosfèric en cel·les imaginàries. (quadradets de sota el gràfic)
Aquesta quadrícula és una estructura imaginària que consisteix en punts de dades distribuïts en l’espai en tres dimensions: horitzontal, vertical i temporal. Cada punt de la quadrícula representa un punt o una cel·la imaginària de l’espai atmosfèric en una posició específica en coordenades geogràfiques (latitud i longitud) i altitud. Aquests punts o cel·les contenen valors de diferents paràmetres atmosfèrics com la temperatura, la pressió, la velocitat del vent i l’humitat, entre d’altres.
Els models realitzen càlculs matemàtics en aquests punts de la quadrícula per predir com canviaran les condicions atmosfèriques en el temps i l’espai. La quadrícula és una eina que permet dividir l’espai atmosfèric en petits elements que poden ser processats i utilitzats per a les simulacions. La resolució horitzontal i vertical de la quadrícula determina la grandària de les cel·les i la quantitat de detalls que es poden captar en les prediccions.
Resolució Horitzontal:
La resolució horitzontal es refereix a la grandària de les cel·les de la quadrícula en el pla horitzontal, és a dir, en l’espai geogràfic. Cada cel·la representa una àrea de la superfície de la Terra.
A major resolució horitzontal, les cel·les són més petites i, per tant, el model pot captar detalls més finits en les prediccions. Pot predir canvis més petits en les condicions atmosfèriques. Models com Arome tenen resolucions horitzontals de 1,3 Km mentre GFS 25 km de resolució horitzontal
Una resolució horitzontal baixa significa cel·les més grans i una capacitat limitada per predir detalls petits. Els models de baixa resolució poden ser útils per a prediccions a llarg termini, però poden perdre detalls en prediccions a curt termini. Ex GFS llarg termini, Arome curt termini
Resolució Vertical:
La resolució vertical fa referència a la quantitat de nivells o capes en l’atmosfera que el model considera. Aquests nivells es disposen des de la superfície de la Terra fins a l’estratosfera.
Una alta resolució vertical significa que els nivells estan més propers entre si, cosa que permet als models captar canvis bruscos en les condicions atmosfèriques a diferents altituds. En alçada ens fixem en punts de mateixa pressió, per tant parlarem de 850 hPa uns 1500m, 700 hPa uns 3000m, 500 hpa uns 5500m, 300 hPa (10.000m) 10, hpa (uns 25 km)
Una resolució vertical baixa implica que els nivells estan més separats i que el model pot perdre detalls en l’evolució vertical de les condicions atmosfèriques.
En resum:
Una alta resolució permet als models captar detalls més petits i millorar les prediccions a curt termini i la representació d’events meteorològics locals.
Una baixa resolució pot ser útil per a prediccions a llarg termini, però pot limitar la capacitat de predir detalls específics de les condicions atmosfèriques.
La variable temps, es considera una de les variables més importants en les quadrícules dels models. Representa les condicions meteorològiques en un punt específic de la quadrícula en un moment concret del temps.
Aquesta variable pot incloure una sèrie de paràmetres meteorològics com:
Temperatura: La temperatura actual en aquest punt de la quadrícula.
Pressió: La pressió atmosfèrica en aquesta ubicació i temps.
Humitat: El contingut d’humitat en l’aire.
Velocitat i direcció del vent: La velocitat i la direcció del vent en aquest punt i temps.
Pluja o precipitació: La quantitat de precipitació que es produeix en aquest punt i temps.
Aquests valors es calculen en cada punt de la quadrícula per a diversos moments futurs, de manera que es pot predir com canviaran aquestes variables al llarg del temps i l’espai. La resolució horitzontal i vertical de la quadrícula, així com la freqüència de temps en la qual es realitzen les simulacions, determinen la precisió i la capacitat del model per predir les condicions meteorològiques.
És important destacar que aquesta variable “temps” es calcula en cada punt de la quadrícula per a cada moment en el futur, i aquestes dades es combinen per proporcionar un pronòstic meteorològic complet. Els resultats d’aquests càlculs es presenten en forma de mapes, el que estem acostumats a veure en pàgines com meteociel o wetterzentrale, concretament amb les sortides deterministes, i d’ensembles.
Els Ensembles:
Un “ensemble” en el context dels models fa referència a un conjunt de múltiples execucions del mateix model, per això parlem de probabilitat conjunta, però amb petites variacions inicials o paràmetres per predir la variabilitat inherent de l’atmosfera o l’error de recollir la dada. És a dir si pensem que la temperatura a 850 hPa en un determinat moment és 10 graus, però entenem que no tenim el 100% de fiabilitat en tores les regions del món, no tenim instruments, fem que altres ensembles es pensin que estem a 10,5 a 11 fins a 12 o per sota a 9,5 o a 8, és una manera matemàtica d’anul·lar l’error de precisió, després agafem la mitjana dels ensembles i és la que prenem com a referència.. No tots els membres de l’ensemble tenen la mateixa resolució, ja que es poden utilitzar diferents configuracions i resolucions per captar diferents aspectes de l’atmosfera.
Els ensembles els podem veure representats en els clàssics meteogrames com el de sobre, cada color és un ensemble, per exemple GFS n’utilitza 30, GEM 20 i Europeu 50, per això en principi té més probabilitat el model europeu per un major nombre d’ensembles.
L’ensemble és important en els models per diverses raons:
Incertesa inicial: Les petites diferències en les dades inicials poden tenir un gran impacte en les prediccions futures. L’ensemble permet explorar aquesta incertesa inicial generant múltiples pronòstics basats en diferents inicialitzacions.
Variabilitat atmosfèrica: L’atmosfera és un sistema complex amb molta variabilitat natural. Utilitzant un ensemble, es pot captar aquesta variabilitat i proporcionar una estimació més precisa de la probabilitat de diferents resultats.
Avaluar la fiabilitat: L’ensemble permet avaluar la fiabilitat de les prediccions. Quan molts membres de l’ensemble coincideixen en una mateixa solució, es pot tenir més confiança en aquesta predicció.
Previsió d’events extrems: L’ensemble també és útil per predir events extrems com tempestes, vent fort o pluges intenses. Les variacions en les inicialitzacions poden mostrar les possibilitats d’aquests events i les seves trajectòries.
Destaquem dos ensembles o millor dit dos sortides , les que acostumem a veure en els mapes; la determinista i la de control.
Ensemble Determinista: (línia verda més gruixuda) L’ensemble determinista és una col·lecció d’execucions d’un model meteorològic amb una sola configuració específica d’inicialització i paràmetres. Aquesta configuració s’anomena “model base” o “simulació determinista”. Tot i que només s’utilitza una configuració, aquesta es considera la millor estimació de les condicions atmosfèriques futures en un moment determinat.Característiques de l’ensemble determinista:
Només es realitza una única simulació amb una configuració específica.
No s’aborda directament l’incertesa en les prediccions; en canvi, es considera que la configuració única reflecteix la millor estimació de l’estat futur de l’atmosfera.
És útil per a prediccions de curt termini i per a situacions en què la incertesa és relativament baixa.
Ensemble de Control. (línia blava més gruixuda) Diríem de manera col·loquial que és el segon ensemble en importància Aquesta configuració de control és considerada com una referència i s’utilitza per comparar amb altres membres de l’ensemble.
Per finalitzar cada model utilitza resolucions diferents en els ensembles, i normalment la determinista i la de control és la que tenen una resolució més alta , més creïble, però a mesura avancem en el temps perden fiabilitat, sobretot a partir de les 120h, per això sempre a mig i llarg termini el millor anàlisis és la mitjana dels ensembles. Per últim us deixo enllaç a tots els models dins la meva web
A les portes de començar l’estació més desitjada pels meteofrikis, serà el moment que començareu a escoltar diferents índexs i situacions per explicar quin tipus d’hivern podríem tindre, si ens vindrà més o menys aire fred, sec o plujós…., per tant, és el moment que escoltareu i veureu a xarxes socials, jo el primer,gràfics de l’AO del NAO, del vòrtex, del Niño i la Niña…, intentarem en aquest blog anar explicant de manera senzilla i didàctica quines són aquestes teleconnexions i com ens poden afectar si realment ens afecten, gran motiu de discussió entre aficionats d’aquesta ciència. Anirem publicant i explicant aquest fenomen, però ara en aquest primer post ens centrarem en la definició i en escriure quatre ratlles del que poden ser.
Les teleconnexions en meteorologia són relacions a llarga distància entre els patrons meteorològics en diferents llocs del món. Aquestes relacions es basen en l’observació que canvis en una regió geogràfica poden tenir un impacte significatiu en les condicions meteorològiques d’altres regions distants. Les teleconnexions es poden produir com a conseqüència de molts factors, incloent l’oscil·lació atmosfèrica, els patrons de corrents oceànics i altres processos atmosfèrics.
Resumint les podríem explicar com interaccions complexes que es produeixen entre regions geogràfiques llunyanes que afecten els patrons climàtics locals i globals. Aquestes relacions són importants per entendre com els canvis en una part del món poden tenir un impacte en altres regions, i això es deu a una sèrie de mecanismes atmosfèrics i oceànics. Alguns exemples de teleconnexions notables inclouen El Niño i La Niña, l’Oscil·lació de l’Àrtic (AO), l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) i l’efecte papallona. Subratllar que una teleconnexió sempre va associada a una anomalia, que pot ser positiva o negativa, en relació al que es consideraria normal.
El Niño i La Niña: Aquestes són dues fases de l’Oscil·lació del Sud d’El Niño (ENSO), que es produeix en la regió de l’oceà Pacífic tropical. Durant un episodi d’El Niño, les aigües de l’oceà Pacífic es tornen més càlides del normal, afectant els patrons de circulació atmosfèrica i les pluges en moltes parts del món. En canvi, La Niña implica un refredament de les aigües de l’oceà Pacífic i pot tenir efectes climàtics oposats. Aquests esdeveniments poden portar sequeres o inundacions, segons la fase en què es trobi ENSO. Us deixo post van fer explicant què és i com ens pot afectar. https://alexmeteo.com/2023/10/12/la-noaa-ha-anunciat-un-hivern-amb-nino-consequencies/
Oscil·lació de l’Àrtic (AO) i Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO): Aquests dos indicadors climàtics estan relacionats amb els canvis en les regions àrtica i atlàntica. L’AO pot afectar els hiverns a Europa i Amèrica del Nord, provocant canvis en la distribució de l’aire fred. La NAO, d’altra banda, influeix en les temperatures i els vents a Europa i l’Atlàntic Nord, i pot conduir a hiverns més freds o més suaus segons la seva fase.
Efecte Papallona: Aquest concepte està relacionat amb la teoria del caos i suggereix que petits canvis en un lloc poden tenir un impacte significatiu en altres regions. Per exemple, un petit canvi en les temperatures de l’oceà Pacífic pot desencadenar una sèrie de canvis en els patrons de vent i pressió que es propaguen per tot el món.
Vòrtex Estratosfèric i la seva relació amb el Vòrtex Troposfèric: El vòrtex estratosfèric i el vòrtex troposfèric són dos fenòmens relacionats en l’atmosfera. El vòrtex estratosfèric es troba a la capa superior de l’atmosfera, mentre que el vòrtex troposfèric es troba més avall, on tenen lloc les condicions meteorològiques quotidianes. Canvis en el vòrtex estratosfèric poden influir en el vòrtex troposfèric i alterar els patrons climàtics. Això es coneix com “l’acoblament vòrtex estratosfèric-troposfèric” i pot tenir conseqüències notables en els hiverns de l’hemisferi nord, com l’increment de l’ocurrència d’ones de Rossby i canvis en la distribució de la pressió i la temperatura.
Les Ones Rossby: Les ones de Rossby són onades ondulants i altes que es desenvolupen en la corrent de l’aire de la troposfera, la capa més baixa de l’atmosfera terrestre. Aquestes ones són responsables de molts dels canvis meteorològics que experimentem a la superfície de la Terra. Les ones de Rossby es formen com a resultat de les diferències en la temperatura i la pressió de l’aire en la troposfera i poden provocar canvis en els patrons climàtics, incloent la formació d’altres fenòmens meteorològics com ciclons i anticiclons. En resum, les ones de Rossby són vitals per a la comprensió i la predicció del temps i el clima a nivell planetari.
En resum, les teleconnexions en meteorologia són fenòmens complexos que mostren com els canvis en una regió del món poden afectar les condicions meteorològiques a altres llocs, i aquestes relacions són fonamentals per a la comprensió i la predicció dels esdeveniments climàtics.
En l´últim informe de l’ENSO presentat el 10 d’octubre per la NOAA, les conclusions són:
S’observen condicions d’El Niño.* Les temperatures de la superfície del mar equatorial (SST) són per sobre de la mitjana a tot el territori Oceà Pacífic central i oriental. Les anomalies atmosfèriques del Pacífic tropical són consistents amb El Niño. Es preveu que El Niño continuï durant l’hivern de l’hemisferi nord (amb una probabilitat superior al 95% fins al gener-març del 2024).
Després de tres anys consecutius del fenomen conegut com a “Niña”, la NOAA dona per finalitzada la teleconnexió de la “Niña” (ENSO), Tres anys que coincideixen amb la sequera tan forta que estem patint, i la disminució de les llevantades, tenint l’última gran llevantada el gener del 2020 amb el “Glòria”. Ara bé, podem pensar que més aigua superficial calenta ens pot ser més favorable?? Anem analitzar les previsions, intentem respondre que significa el fenomen del “Niño” i el seu contrari la “Niña” i si aquesta teleconnexió, té alguna influència en el clima europeu més concretament a casa nostre.
El fenomen del Niño, anomenat oficialment “El Niño-Southern Oscillation” (ENSO), és una anomalia climàtica que es produeix a la regió de l’oceà Pacífic. Es considera “El Niño” quan les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió central i oriental de l’oceà Pacífic tropical augmenten més del que és habitual. Aquest augment de temperatura de l’aigua és un dels principals indicadors del Niño.
La temporització del Niño no segueix un calendari fixe i pot variar en el temps, però generalment es produeix cada pocs anys, amb un interval de temps que oscil·la entre dos i set anys. Quan aquesta anomalia sorgeix, pot tenir conseqüències significatives en els patrons climàtics d’altres regions del món, ja que afecta les corrents d’aire i els sistemes atmosfèrics.
Per ser considerat un Niño “fort”, les temperatures de la superfície de l’aigua a la regió de l’oceà Pacífic tropical han d’elevar-se a valors significativament superiors als normals, i aquesta anomalia ha de mantenir-se durant un període prolongat. Un Niño fort pot provocar canvis substancials en el clima i les condicions meteorològiques a escala global, com ara sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems.
En el quadre de sobre veieu pintat de color blau períodes de tres mesos que es consideren “niña” i de color vermell períodes de tres mesos que es consideren “niño” els grisos són neutres, és a dir no hi ha niño ni niña. (o encara no esta pintat per no haver-hi un bloc significatiu)
Aquestes variacions de la temperatura de la superfície del mar, es representen en les seves anomalies positives (igual o més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (igual o menys de 0,5 la niña) que s’han de donar durant tres mesos. Si arriben entre valors de 2 a 2,5 graus l’anomalia es considera molt forta, per tant estem davant una situació de “niño” o “niña” fort.
Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.
En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.
Els vents alisis són vents persistents que bufen de l’est a l’oest a través de l’oceà Pacífic tropical i influeixen de manera significativa en els patrons climàtics de la regió. Aquests vents alisis juguen un paper important en l’aparició del fenomen del Niño i les seves conseqüències.
Funcionament dels vents alisis: Els vents alisis són vents alts que bufen de l’est a l’oest a través de l’oceà Pacífic tropical, transportant aigua càlida superficial cap a l’oest. Aquesta aigua càlida ascendeix a la superfície, i aquest fenomen contribueix a mantenir les aigües de l’oceà Pacífic oriental relativament fredes. Això té un impacte important en el clima de la regió i ajuda a mantenir un equilibri en els patrons climàtics locals.
El Niño i els vents alisis: En condicions normals, els vents alisis ajuden a mantenir les aigües càlides a l’oest i les aigües fredes a l’est de l’oceà Pacífic. No obstant això, quan es produeix un Niño, aquests vents alisis es debiliten o poden canviar de direcció, cosa que pot provocar un augment de la temperatura de la superfície de l’aigua a la regió oriental de l’oceà Pacífic. Això és un dels principals indicadors del Niño.
Conseqüències del Niño en el clima: Les conseqüències del Niño són variades i poden ser extremes. En moltes regions, això pot provocar sequeres o inundacions, ja que afecta els patrons climàtics a nivell mundial. Algunes de les conseqüències més comunes del Niño inclouen:
Sequeres: En regions com Austràlia, el sud d’Àfrica i parts de Sud-amèrica, un Niño pot portar sequeres més intenses, ja que les pluges es redueixen o fallen de manera significativa.
Inundacions: En altres zones com el Perú, Equador i països de la costa oest d’Amèrica del Sud, el Niño pot provocar pluges excessives i inundacions catastròfiques.
Zones més afavorides i més castigades per la sequera: Aquest impacte del Niño pot variar d’una ocasió a una altra, però en general, les zones costaneres d’Amèrica del Sud i Àsia sud-est són més susceptibles a experimentar sequeres durant el Niño. Per exemple, el fenomen del Niño sovint afecta negativament països com el Perú i l’Equador. Al mateix temps, altres regions com Austràlia podrien veure un augment de les pluges i inundacions durant aquesta anomalia climàtica.
I com afecta el “niño” o la “niña” a Europa i més concretament a Catalunya?
Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:
“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI”es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”
En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.
Resumint una mica, i entrant en el món de les teleconnexions on encara queda moltíssim camí per recórrer podem dir que la influència del fenomen del Niño a Europa i la península Ibèrica pot variar segons les seves manifestacions específiques en cada episodi. No obstant això, en general, es pot afirmar que els efectes del Niño a aquestes regions no són tan directes ni constants com en altres llocs, com les regions del Pacífic. Això és degut a la distància geogràfica i els mecanismes atmosfèrics complexos involucrats.
Les investigacions científiques en els darrers anys han posat de manifest alguns dels possibles efectes que el Niño pot tenir a Europa i la Península Ibèrica:
Hiverns més suaus i humits: En alguns casos, el Niño ha estat associat amb hiverns més suaus i amb una major probabilitat de pluges a algunes regions d’Europa occidental, com el Regne Unit i Irlanda. Això pot tenir un impacte positiu en l’abastament d’aigua i l’agricultura.
Canvis en els patrons de tempestes: El Niño pot influir en els patrons de tempestes a l’Atlàntic, la qual cosa pot afectar la intensitat i trajectòria de les tempestes hivernals. Això pot portar a un augment dels vents forts i tempestes en algunes regions de la Península Ibèrica i altres parts d’Europa occidental.
Variabilitat regional: És important destacar que els efectes específics poden variar d’un episodi del Niño a un altre i també depenen de la intensitat del fenomen i d’altres condicions climàtiques. No hi ha una resposta única per a com afectarà cada episodi del Niño a Europa i la Península Ibèrica.
En resum, els efectes del Niño a Europa i la Península Ibèrica són més difícils de predir i poden ser més variables que en altres regions més properes a la zona del Pacífic. Les recerques continuen per entendre millor aquests impactes i com poden afectar el clima i les condicions meteorològiques en aquestes regions europees.
Fem una ullada a la previsió mirant els diferents models per veure quina és la previsió, i com hem comentat al principi la mateixa NOAA situa en un 95% de probabilitat tinguem tot l’hivern el niño, amb una mitjana de models que fregaria els dos graus d’anomalia a l’hivern, per tant, fregant el que es considera un niño fort, i pel que sembla a la primavera i inicis d’estiu continuaríem amb el niño, però això ja és tirar massa cap endavant.
Per finalitzar aquest post fem una miradeta al que seria la previsió de temperatures i precipitació en el període mes hivernal és a dir desembre, gener i febrer agafant el model C3S què és la mitjana dels models estacionals més importants, i tots dos ens marquen una probabilitat d’estar en el tercil superior de temperatures i pluviometria, el que es correspondria una mica amb el comentat anteriorment.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més. Però en canvi en quan a la temperatura, el seu nivell d’encert és força elevat.
La tendència dels dos models és força homogènia quant a les precipitacions, els dos models veuen precipitació per sobre la mitjana climàtica, cosa que seria una fantàstica notícia, sobretot l’europeu és més optimista en general a tot Catalunya, i especialment a la costa i prelitoral, sense excessos, però per sobre mitjana. Mentre l’americà se centra a veure precipitació per sobre mitjana al terç nord-oest. Quant a temperatures tots dos van completament homogenis temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, de moment com estem començant l’octubre i veient les previsions meteorològiques sembla que així serà.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un octubre càlid amb temperatures d’1/1,5 graus per sobre la mitjana. Quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre mitjana, especialment la franja litoral i agafant el prelitoral, el que ens faria pensar en situacions que afavoririen vents de llevant. El que queda clar els primers dies d’octubre és que no passarà i entenc, si el model o encerta estaria encaminat a la segona quinzena del mes.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest mes els dos models coincideixen plenament amb la temperatura i l’americà s’apunta a temperatures clarament per sobre la mitjana climàtica, coincideix plenament amb les previsions meteorològiques de la primera quinzena del mes. Quant a precipitacions, marcaria precipitació per sobre la mitjana, sobretot en el terç nord-oest, però veient els últims resultats en les precipitacions no som gaire optimistes al respecte, i més tenint les previsions d’aixeta tancada mínim fins al 10 d’octubre.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 d’octubre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. El model ens marca que la península estaria en terra d’altes pressions amb un bloqueig anticiclònic marcat mínim quasi fins al 15 d’octubre, és a dir els primers 15 dies d’octubre amb l’aixeta tancada, un desastre. A partir del 15 fins al 20, on arriba, estaríem en terra de ningú, per tant, sense poder assegurar tinguéssim uns dies de pluja, en definitiva un desastre.
Per finalitzar i veient les previsions meteorològiques a curt termini, podem dir que els 10 primers dies d’octubre la calorada està assegurada i l’aixeta de precipitacions tancada.
Cap de setmana que si no fos perquè els vespres ja refresca per la durada de la nit, podríem pensar que estem quasi a ple estiu. Però aquest cop la calor no vindrà acompanyada del sorral saharià, i d’una advecció càlida de sud, les clàssiques tropicals continentals o marítimes, ja que com podreu apreciar l’origen dels vents són atlàntics, llavors la pregunta és òbvia perquè farà tanta calor?,la clau un concepte la Subsidència.
La subsidència en meteorologia és quan l’aire es mou cap avall des de les capes superiors de l’atmosfera cap a les capes inferiors, generant una compressió de les molècules d’aire i un augment de la temperatura. Aquest fenomen, quan és fort, pot provocar condicions de molta calor, i és el que passarà aquest diumenge 1 d’octubre. Aquest moviment aèri fa que l’aire es comprimeixi i s’escalfi a mesura que baixa. Això provoca un augment de la temperatura a la superfície terrestre. Quan la subsidència és forta, l’aire es torna més sec i estable, impedint la formació de nuvolatge i permetent que més radiació solar arribi a la Terra, la qual cosa també contribueix a l’escalfor. Per tant, en resum, la subsidència atmosfèrica pot causar temperatures altes a la superfície de la Terra a causa de l’escalfament de l’aire i la manca de núvols.
Aquest model de la NOAA ens mostra la trajectòria d’una parcel·la d’aire que ens arriba a Barcelona, concretament cada línia és una alçada diferent, en aquest cas li he fet calcular a 5.500 m , 3000 m i 1500 m com a destí final d’alçada a Barcelona. Perquè m’entengueu és com si deixem anar un tros de paper a una alçada”X” i el recorregut que faria (trajectòria) i a l’alçada final que ens arribaria a Barcelona (1500,3000 i 5500m). Per tant, com més alçada perdi del seu origen, significa més quantitat d’aire ve cap avall (superfície) a major baixada de metres respecte, origen , major subsidència i, en conseqüència, major escalfor en superfície. Observeu com entre el 29 i sobretot 1 d’octubre aquesta parcel·la sobretot dels 3.000 m i més especialment la de 1500 perdran força alçada, augmentant la compressió i la calor, d’aquí que aquest cap de setmana i sobretot diumenge puguem estar en escenaris de batre algun rècord, sense ser una massa del sud, d’origen africa. Com sempre he intentat sintetitzar conceptes que són complexos i que necessitarien anàlisis més rigoroses, però no és l’objectiu de qui us escriu. Si teniu mal de cap, ossos més reuma o artrosis és normal, tenim molt més aire damunt nostre i aguantem més pes, d’aquí aquestes patologies, amb anticiclons forts acostuma a passar.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. Solament s’ha de veure que aquest estiu es preveia humit, millor no comentar més.
La tendència dels dos models és força homogènia quant a les precipitacions, els dos models veuen precipitació per sobre la mitjana climàtica, cosa que seria una fantàstica notícia i sobretot l’europeu és molt optimista per ponent i les terres de l’ebre, molt semblat a l’americà. Quant a temperatures són la cara i la creu, mentre el model centreeuropeu veu temperatures clarament per sobre mitjana climàtica, l’americà les veu en mitjana, veurem… tot i que mirant les previsions aquest inici de setembre van cap amunt donant més la raó a l’europeu.
Per entendre una mica millor què és un model estacional i quines variables utilitza per determinar aquestes tendències agafem per exemple el model Copernicus, Europeu:
Per a la predicció de l’evolució del clima, els models estacionals com Copernicus prenen en compte diversos factors que poden afectar el clima, incloent-hi les temperatures de la superfície de la mar, les corrents oceàniques, les variacions en la radiació solar, i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres.
Per fer una predicció, el model Copernicus utilitza dades d’observació recollides en temps real, així com dades històriques, per generar simulacions del clima. Aquestes simulacions s’utilitzen per predir les tendències climàtiques futures, incloent-hi les temperatures, les precipitacions i altres variables climàtiques.
Les dades que es tenen en compte en el model Copernicus varien depenent de la regió geogràfica i de la variable climàtica que s’estigui estudiant. Per exemple, per predir la temperatura a Europa, el model utilitzaria dades sobre la temperatura de la superfície de la mar i altres variables oceàniques que afecten el clima a la regió.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un setembre càlid amb temperatures de 0,5/ 1 grau per sobre la mitjana, i fins i tot el Pirineu més occidental d’1/1,5 graus, quant a la precipitació sembla veuria precipitació per sobre mitjana, i fins i tot la meitat sud més afavorida que la meitat nord, si mirem la comunitat valenciana, ens fa pensar en DANES o despenjament que afectaríem més aquella zona, com la d’aquest cap de setmana.
Model Amèrica o de la NOAA
A diferència del model Europeu que ens marca temperatures per sobre mitjana, el model americà ens marcaria en mitjana climàtica, que sempre en aquest període càlid és una molt bona notícia. Per tant, calor de setembre, però molt suportable. Quant a precipitacions, marcaria clarament precipitació per sobre la mitjana, posant fins i tot un píxel blau que costa molt de veure. Realment ens fa ser optimistes, però veient els resultats d’aquest estiu en aquest tipus de modelització s’ha de ser molt prudent.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de setembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. El model ens marca que la península estaria en terra de baixes pressions fins al dia 9 de setembre, i les dues següents fins al 19 en terra de ningú. Esperem que sigui un mes plujós perquè és completament urgent!!
Després d’una setmana infernal, la bona notícia és que hi ha llum al final del túnel. A partir de dissabte a la tarda ens entrarà un solc (vaguada en castella), recordem solen ser regions on l’aire ascendeix i poden actuar com a àrees de convergència, on els vents provenint de diferents direccions es troben i poden donar lloc a condicions meteorològiques més inestables, en aquest cas va associat a un embossament fred en alçada de fins -17 a 500 hPa uns 5.500m, i això és una petita bomba atmosfèrica, molt aire fred a les alçades que ens trobem.
El primer que hem de tenir en compte, és que tenim molta calor acumulada superficial, sumat a una aigua del mar excepcionalment alta, amb 28,5 graus, és la temperatura més alta registrada i iguala la temperatura màxima del 21 de juliol del 2022, el que vindria a ser quasi 3 graus per sobre la mitjana climàtica. Tot i ser factors desencadenants de tempestes i severitat, ens falta l’element bàsic per la convecció, l’aire fred, aquest apareixerà com hem comentat en forma de solc, ben col·locat i de punxa (els bons) amb una transició ràpida, però creiem força efectiva. Un altre element clau serà el CAPE, el terme “cape” fa referència a l’acrònim en anglès “Convective Available Potential Energy”, que es tradueix com “Energia Potencial Convectiva Disponible”. És una mesura de l’energia que pot ser utilitzada per a la convecció atmosfèrica, que és el moviment vertical de l’aire causat pel canvi de temperatura i pressió.
La cape es calcula comparant la temperatura d’un paquet d’aire ascendent amb la temperatura de l’entorn que l’envolta a diferents nivells d’altitud. Si la temperatura del paquet d’aire és significativament més càlida que la de l’entorn, això indica que l’aire és inestable i té l’energia suficient per a elevar-se verticalment. Aquesta energia pot donar lloc a la formació de tempestes, corrents ascendents i altres fenòmens atmosfèrics convectius. Mireu quin CAPE tenim per dissabte vespre:
Resumint, tenim condicions de tempestes amb severitat en alguns casos, per tant, el primer de tot és com sempre prudència, i apartar cotxes, rieres i lleves de rius i netejar desaigües. Segon element molt important, un solc no és una baixa!!!, en conseqüència, hi haurà frustracions i llocs on no plourà, són tempestes i sempre porten un caràcter d’irregularitat, serà un respir, en cap cas el final de l’estiu que té corda, i no ens recuperarà de la sequera, serà perquè els boscos puguin respirar. Anem doncs a intentar explicar més o menys horaris i llocs més probables de major i menor pluja.
El canvi de masses d’aire, i la part prefrontal ens arribarà dissabte tarda, amb els primers ruixats, que en un principi no seran gaire forts, serà a partir del vespre i sobretot diumenge matinada i mati, quan tindrem l’activitat tempestuosa més important i forta. Ara per ara pensem que diumenge tarda i vespre la majoria de precipitacions finalitzaran i el que notarem és l’aire fred i un canvi de temperatura molt notable, penseu que les màximes de diumenge als Pirineus entre 15° i 20° menys, a l’interior de Catalunya entre 14/17 menys i a la costa entre 7° i 11° menys.
Sembla que les zones més afavorides seran costa daurada, central i punts costa brava, així com el litoral i prelitoral, Pirineu & Prepirineu sobretot determinats punts oriental i NE & punts de l’interior ,difícil precisar localitats per irregularitat, i molta aigua al mar i sobretot les Balears que poden tindre patacs molt importants. Ara per ara les zones menys afavorides les de ponent i sud de Catalunya, sobretot més cap a les terres de l’Ebre. Hi ha molts models i acumulats, com sempre diem són aproximatius, però perquè us feu una idea us deixo uns quants.
L’altra notícia serà el vent, tindrem mestral & tramuntana molt encabronades i vent molt fort al Pirineu, des de diumenge a la tarda agafant tot dilluns, per tant, molt mala idea la navegació, l’estat de la mar no serà bo i gens aconsellable fer cims al Pirineu, on a sobre la sensació de fred serà molt notable, penseu la cota de neu pot estar cap als 2500m o potser menys.
Per finalitzar, tindrem l’anècdota que tornarà la neu al Pirineu, potser amb algun acumulat de 10/15 cm als cims. Diumenge i dilluns la cota es podria situar entre els 2800 i 2500m, més fred dilluns. Per finalitzar seguirem amb temperatures per sota mitjana fins a finals de mes, donant un respir a persones i boscos, però com hem dit al principi l’estiu encara no està liquidat.
