Autor: alex (Pàgina 10 de 27)

Omega block, paraula que ens defineix el que tindrem sobretot aquest final de setmana, que com el seu propi nom indica és un bloqueig, per tant, una barrera a les baixes pressions i a les invasions fredes, situació anticiclònica que per molts punts del país és l’autèntic fred i sensació d’hivern, per les boires i la inversió tèrmica. Rep el seu nom perquè agafa la forma de la famosa lletra grega omega.

Hem de pujar la mirada una mica cap amunt concretament als 300hp on tenim el famós JET Stream, aquest corrent d’aire que pot agafar velocitats de fins a 300 km/h o més, és el corrent per defecte, que anomenen zonal, és a dir d’est cap a oest, i normalment és rectilini fent de barrera, el que està per sobre seu és el marro, baixes i fred, mentre el que està per sota bloqueig anticiclònic, no cal que us digui on normalment estem nosaltres.

Però que és exactament un configuració de bloqueig omega?

Una àrea d’alta pressió s’intercalarà entre dues zones de pressions baixes una a l’est i l’altre a l’oest, també lleugerament cap al sud. El temps d’un lloc dependrà on s’ubiqui respecte a l’estructura de bloqueig: no és el mateix estar ubicat a la base del bloc en els seus ramals ascendents, que en sector nord o sector sud descendent, per posar-hi tres zones característiques. Com podeu observar nosaltres a finals de setmana estarem just a la base per tan altes pressions damunt nostre i bloqueig. La bona notícia és que sembla que a partir de dilluns aquesta configuració es pot començar a trencar.

Fem una miradeta a l’evolució del model GFS12Z tot i la incertesa ens pot donar una idea del que expliquem:

Una àrea de baixes pressions s’aniria acostant cap a les Açores i això faria empenya aquest anticicló de UK allargant-se cap a Groenlàndia, aquí pren joc un actor molt i molt esperat per nosaltres l’anticicló escandinau, per què??

Doncs perquè amb el seu sentit horari dels vents arrossega l’aire fred de l’Àrtic cap a latituds més baixes, però necessitem un altre actor, com diu l’amic Nerín això és un puzle que han d’encaixar totes les peces. Quina situació seria la ideal??, doncs agafem una fotografia d’avui just fa 20 anys la nevada del 14 de desembre del 2001, observeu la posició que seria ideal:

Aquesta situació va provocar un arrossegament de molt aire fred damunt nostre, amb recorregut marítim que va portar a una nevada històrica, observeu el mapa de temperatures a 850hp uns 1500m:

Per tant la pregunta clau, que necessitem perquè aquesta retrogressió es produeixi ??, és a dir una circulació d’est cap a oest, necessitem un passadís anticiclònic, el que anomenem el passadís rus , és a dir el que mostrava el mateix 2010 en aquest ca el dia 12, sempre molt aconsellable aquest models de re anàlisis clau per entendre situacions.

Que ens diuen els models quan estem fent aquest post, ens mostren que a partir del 20 comença agafar números dinamisme i el que és més important els actors estan movent-se (trencant el bloqueig), a més podem sumar un altre factor molt interessant un NAO que tendeix a posar-se molt negatiu i un AO també dos teleconnexions molt interessants i que tendeixen a afavorir-nos. El meteograma tot i la incertesa ho deixa clar, cap avall que fa baixada (temperatura) i possibles precipitacions que treuen el nas. En fi sent realista fins aquí es pot llegir, dir si nevarà a cota zero, el 24, el 25 el 28 és parlar per parlar, però aquest any tenim números , cosa que fa molts desembres que cap ni un.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de desembre és una mica diferenciada en l’àmbit de temperatura, mentre el model europeu ens posa temperatura per sobre la mitjana (no gaire) l’americà ens la posa en mitjana. On els models es diferencien completament és en la precipitació, la gran esperança l’Europeu força precipitació per sobre la mitjana sobretot a la costa cosa que fa pensar en llevantades, mentre que l’americà en mitjana.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un desembre amb temperatures lleugerament per sobre la mitjana 0,5 graus com a molt, però el que ens fa contents (si passa) és la precipitació que podria ser entre un 15-25% per sobre del que tocaria. I mirant les anomalies positives fa pensar amb un anticicló de bloqueig cap UK obrint pas a baixes de recorregut m’editarà provocant les famoses llevantades.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model veu la temperatura en mitjana i la precipitació en mitjana, per tant, un desembre com els de sempre, el que ens sorprèn és que a la meitat oest la posaria clarament per sota la mitjana, el que ens fa pensar que igual que l’europeu veu aquest bloqueig anticiclònic atlàntic, deixant el pas d’alguna baixa a la mediterrània, però no tantes com veu el model europeu.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de desembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Ens mostra possibilitat de baixes i fred fins cap al 4 de DES, del 4-9 de DES bloqueig no gaire fort, de nou del 10-14 DES possibilitat entrades fredes i precipitació i seria del 15 al 19 un altre bloqueig no gaire fort.

Estem les portes d’una invasió freda molt important aquest cap de setmana, anem a explicar el paper del vòrtex i l’índex AO en aquestes invasions fredes, per tant, tornem a parlar de teleconnexions, és a dir coses que passen lluny de nosaltres, però que poden tindre una afectació directa.

M’agradaria obrir un post explicatiu del que es coneix com el vòrtex polar i el seu índex AO (oscil·lació Àrtica), un valor molt i molt significatiu per tenir invasions fredes al continent i per tant a casa nostre sobretot a l’hivern a l’estiu perd importància. A la tardor més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, per l’eix inclinat de la terra el sol deixa d’incidir a l’àrtic i, per tant, la capa d’ozó (situada a l’estratosfera) ja no reté calor i comença acumular molt aire fred que pot arribar fins als -90 parlem dels 10 km cap als 50 km en tall vertical a l’atmosfera, però què és?

Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.

Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposfèric i l’estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society ens ho ensenya d’una manera molt gràfica:

És doncs el vòrtex polar troposfèric on es produeixen tots els fenòmens meteorològics és a dir les altes i baixes pressions. Com pot portar aquest aire fred?? ho fa doncs amb una especie d’autopista a l’aire coneguda popularment com “la corriente de chorro” i tècnicament com JET STREAM que es troba a uns 300hp amb alçada geopotencial o el que seria el mateix a uns 10 km d’alçada. Observeu com la tindrem per dissabte és una autopista directa a nosaltres.

Normalment com hem comentat en l’Àrtic hi ha una zona de baixes pressions mentre que en latituds mitjanes (uns 45 graus Nord) latituds com Canadà o França tenen pressions més altes, aquesta diferència de pressió generant vents que el que fan és pressionar que l’aire fred no poguí sortir, és com una barrera. Aquesta diferència de pressió es mesura mitjançant un índex que s’anomena AO,

Quan aquest índex és positiu, és a dir quan el gràfic negre està per sobre de la línia negre horitzontal, que representa el valor zero l’índex és positiu i vol dir que el vòrtex polar està confinat, és a dir l’aire fred àrtic no es pot escapar ja que esta dominat per baixes pressions i, per tant, no tenim possibles invasions fredes al continent. Quan el gràfic negre està per sota el valor zero tenim un índex AO negatiu significa altes pressions àrtiques, significa que la pressió que aguanta a l’aire fred àrtic es debilita i, per tant, aquest es pot escapar cap al continent (o Canadà, recordeu els dos centres). I les línies finals vermelles? Aquest són els ensembles vol dir models de probabilitats (el que pot passar a més separació menys probabilitat i com més juntes més probables)

Si mirem previsió clarament estem amb un AO negatiu des del dia 20 cap endavant i si observeu a partir del 1 de desembre va cap amunt per tant sinònim que l’aixeta fred es tancaria i els meandres del jet aniran a la baixa.

I a llarg termini??? Tanquem aixeta freda???

Sembla que fins meitat de desembre tindrem baixes pressions àrtiques i per tant aire fred a latitud alta a l’àrtic. Mentre que ens mostraria que a partir de mitjans de desembre tendirien a baixar i la segona part de desembre tornaríem a tindre números per invasions fredes fins a mitjans de gener, molt bona notícia pels winterlove, a partir d’aquí febrer pinta molt bé, però és massa lluny per poder dir alguna cosa amb claredat.

Setmana gran pels aficionats de la meteo, o com m’agrada dir pels meteofrikis. Tindrem de tot pluja, vent, onatge, neu i molt de fred i fins i tot tramuntana & mestral amb un torb als cims dels Pirineus que veurem… Però anem a fer un resum de la situació avui fins on ho veiem comentant el que creiem més probable.

A partir d’aquesta matinada i al llarg del matí, un vent molt fort de llevant impactarà com veieu sobretot a les terres de l’Ebre, provocant un autèntic temporal marítim i unes acumulacions molt importants de 100 a 200 litres, tenint en compte que ja és una zona castigada no és bona noticia, a mig matí en els ports ja pot començar agafar la neu.

A partir de mig matí la precipitació escombrarà de sud a nord, mireu a sobre els acumulats que mostra el model Arome12Z, posant uns acumulats de 80/100 litres zona Garraf & vallessos i agafant algun punt del maresme, per tant plourà molt, i de patacs importants, molta precaució rieres i sortides d’aigua.

Us deixo la seqüència sencera amb el GIF animat del model, on es veu clarament l’escombrada de sud a nord i com la nevada al Pirineu arrancarà cap a la tarda.

Com hem comentat la nevada al Pirineu pot ser de traca amb més de 50cm de neu acumulada i amb una cota que anirà baixant progressivament, demà a la tarda de 1700/1600 , dimecres de 1400/1300m i per dijous es pot veure nevar per sota dels 1000m. Mireu quin mapes de neu acumulada fan molt de goig!!

Ara per ara sembla que dimecres seguirà plovent, però ja de forma més intermitent i no tan generalitzada, tot i això seguirem sumant molts litres i la nevada continuarà activa al Pirineu, de fet dimecres al migdia pot nevar cap a la Terra Alta cap a 500m o fins i tot potser una mica menys, mentre al Pirineu la cota estarà entre els 1400/1300m, dependrà sobretot de l’acostament de l’embossament fred i el seu recaragolament.

Així veu el model Euro4 com podrien ser les precipitacions dimecres i el seu acumulat d’avui fins dimecres

Us deixo seqüencia model Icon12Z del moviment de la bossa freda, ensenyant fins i tot la poteta el clatellot fred que es tira a sobre a partir de divendres.

A partir d’aquí els models d’escala reduïda i per tan molt més precisos ja no arriben i ens situem amb models com GFS o Europeu, icon que va a 120h i comença a ensenyar poteta. Dijous sembla tindríem nevada cap a la matinada al Pirineu amb una cota de 1000 m o fins i tot per sota, i divendres ja entraria una massa molt freda de fins a -34 a 500hp (dissabte) que ens portaria molt i molt de fred, #caminatesblancos on the rocks i una nevada al Pirineu occidental força important entre dissabte & diumenge a qualsevol cota de la serralada, veuríem si hi ha rebuf i alguna possible sorpresa de neu a cotes baixes, ja que la temperatura es desploma. Queda un món ii ho anirem analitzant.

NAO (North Atlantic Oscillation) és a dir l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, és un índex de circulació atmosfèrica, per tant no una sortida ni una previsió a un dia ni d’un fenomen (igual que l’AO) que ens permet conèixer com pot anar una tendència meteorològica a mitjà termini en un determinat espai, per tant no una previsió per aquí 5/10/100 dies. Pren importància a partir del novembre fins a l’abril, a l’estiu no és tan indicador a casa nostre, agafem doncs l’idea que són índexs basats en els diferents models per tant en aquest article explicarem el de la NOAA model CFS i Europeu model ECMWF (Copernicus) .

El que ens mesura o ens dona a entendre és la possibilitat que tinguem hiverns més plujosos i nevosos o més secs, però exactament que mesura???, aquest és un índex que ens mesura la pressió atmosfèrica en dos punts del que es considera l’Atlàntic Nord, mesura la pressió de l’anticicló de les Açores i la baixa d’Islàndia, sobretot ens donarà una visió de com es comportarà el flux dels vents d’oest cap a est conegut com a JET STREAM. Quan és positiu significa que les altres pressions de l’Açoria són molt intenses i les baixes pressions d’Islàndia (de la fàbrica de terranova) són molt profundes, per tant el gradient de pressió (la diferència) entre els dos és molt alt i el JET circula quasi horitzontal provocant una barrera on a casa nostra el temps és molt anticiclònic i sec ,es redueixen les possibilitats ens entrin fronts atlàntics o borrasques per la mediterrània (tot i ser possible). Aquestes dues imatges il·lustren el que seria un NAO+ On com veieu nosaltres estaríem en l’espai anticiclònic i tot i ser possible que es despengi alguna bossa freda en principi les probabilitats es redueixen, penseu la meteo, és sempre parlar de probabilitats, la certesa és quan ja ha passat.

En canvi una NAO negativa les pressions de l’açoria no són gaire altes i les baixes no gaire profundes, això provoca un gradient de pressió inferior, molt fluix en aquest cas en l’índex es manifesta en negatiu i per tant el JET esta debilitat i agafa ondulacions, els famosos meandres i permet un flux molt més dinàmic de fronts i baixes a casa nostra, traduït hiverns més plujosos i nevosos.

Aquesta imatge d’en Simon Lee seria clarament un NAO negatiu amb un bloqueig negatiu a quasi tot el continent, és la situació més favorable per nosaltres que modelitza aquest índex, per tant un terreny, un espai una tendència abonada a les baixes pressions i al pas de pluges i nevades al llarg de l’hivern.

On podem trobar les previsions de la NAO?? (Fem una ullada al que diuen)

Des de la NOAA https://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/precip/CWlink/pna/nao.shtml

Des del Model Europeu ECMWF https://apps.ecmwf.int/webapps/opencharts/products/medium-trajectories?forecast_from=latest

El model de la NOAA és relativament senzill de mirar, us teniu que fixar en la línia horitzontal que marca el zero per sobre aquesta línia és positiu com més positiu més important el bloqueig i per sota aquesta línia és negatiu i apliquem el mateix dit pel positiu. Les línies vermelles són els ensembles (models de probabilitat) cada una índica una probabilitat que veu el model, mirem que indiquen per aquests dies:

Observeu com avui el tenim negatiu -0,4 per tant estem en zona de no bloqueig, amb un zonal més trencat i meandres del JET, com ha passat fa pocs dies, el fet que hagi estat negatiu anteriorment com us he comentat no té tanta importància la comença a agafar ara a novembre.

Ens modelitza a 7,10 i 14 dies, us posa el mean (mitjana) en cada un, on pròximament tindríem un cert bloqueig (NAO positiu), per tant a partir de la setmana vinent fins a quasi 18 de NOV l’aixeta atlàntica es tancaria sense ser molt fort per tant tampoc assegurat al 100%.

Model Europeu ECMWF:

Aquest model ens va a 8 dies a diferència del de la NOAA que treballa a 14 per tant un grau de fiabilitat més alta, el gràfic és una mica més complexe però entrem a analitzar-lo:

Aquest model el podeu trobar a:

https://apps.ecmwf.int/webapps/opencharts/products/medium-trajectories?forecast_from=latest

Observeu tenim dos eixos, l’eix clàssic de les “x” que s‘anomena EOF1 i és on es representa el NAO, en el centre el 0 (punt neutre del NAO) en la seva dreta NAO+ i en la seva esquerra NAO-. Per tant a nosaltres sempre ens interessarà estar al quadrant esquerra inferior el que posa Bloqueig Negatiu i NAO-. Les X de colors que veieu són els ensembles o models de probabilitat en que treballa el model, cada color significa on col·loca les X en funció de les hores, a més hores menys probabilitat si mireu el model va a 192h uns 8 dies. L’eix de les “y” o com posa el model EOF2 és l’eix que ens mesura si hi ha bloqueig positiu és a dir moltes anomalies positives a 500hp o tenim un bloqueig dominant negatiu és a dir lloc on hi han anomalies negatives i per tant espai per les baixes pressions i fronts, el que ens agrada.

A curt termini com podeu observar la tendència és la d’un NAO positiu per tant fins d’aquí 6/8 dies no comença a posar ensembles negatius, amb una possibilitat més gran d’obrir l’aixeta atlàntica i per tant de tindre fronts creuant la península.

Recordeu no és un mantra elementalment poden entrar baixes o BFA però l’index ens indica que la probabilitat és molt més baixa.

Quin és l’espai que ens agradaria que mostres?? doncs com us he comentat el quadrant inferior esquerra que seria perquè m’entengueu on les “x” i les “y” són negatives, us poso els gràfics d’en Simon Lee on s’aprecia clarament el que us comento.

I quina seria la previsió a llar termini de la NAO??

Observeu la tendència a ser positiu quasi fins finals de novembre principis de desembre, el que ens fa pensar que seria a partir del 25 NOV. cap endavant on tindríem possibilitats de fronts atlàntics amb les desitjades pluges i nevades. Recordar que parlem de l’atlàntic per tant a CAT moltes vegades estem molt més influenciats per la mediterrània, cosa que aquest índex no ho veu. El que ens dona moltes esperances és el llarg termini, on el model ara mateix veuria un mes de desembre, gener i febrer amb un NAO clarament negatiu i per tant amb molts números de dinamisme, com tot en meteo aquests models es van actualitzant, el que implica que pot anar variant, però avui dia ens fa posar un somriure.

Us anunciem que participarem a la setmana de la ciència organitzada per l’ajuntament de Viladecans, La #meteodelnerinielvaderlaan participarà en 3 activitats a la setmana de la ciència de l’ajuntament de Viladecans @ViladecansTweet, són activitats gratuïtes!!

inscripció Horaris i dies:

https://www.viladecans.cat/ca/setmana-de-la-ciencia-2021

Taller de ciutadania per començar aprendre a fer les vostres primeres previsions, taller familiar on els nens muntaran la seva primera estació meteorològica i farem primera observació.

Gràcies a @eduscopi@ViladecansJove@XPLAI

Ja som a novembre i pels aficionats a la meteo comencem la temporada alta, l’esperada cada hivern, la que volem neu i fred i que nevi a cota zero. Doncs bé no nevarà a cota zero, de fet nevarà al Pirineu & el Montseny i amb una cota que pot rondar els 1000 m o per sota a la serralada pirenaica i uns 1400/1300 m al Montseny, però tindrem un clatellot fred dels bons de fet un clatellot que el podríem considerar que solament passa un 13,6% en climatologia, per tant tampoc tan normal. #caminatesblancos are coming!!!!

Comencem per situar-nos, al llarg d’aquesta matinada i part de la tarda del dimecres ens creua un front fred que ens portarà aire fred i precipitacions, en forma de neu i pluja amb una entrada de mestral i tramuntana afavorida per al vent del NW que tindrem sobretot en superfície, ja que en alçada ens creuarà un solc amb un JET stream (300hp) molt baix de latitud afectant-nos en un primer moment la part-prefrontal per després afectar-nos la branca ascendent del JET, per tant cap nevada típica de nord on el JET haurà d’anar perpendicular a la serralada pirenaica i d’acumular barbaritat de cm de neu.

Aquest solc farà baixar més de 6/8 graus les temperatures que tenim avui i provocarà una sensació de fred hivernal, al vindre de cop la sensació tèrmica serà molt més notable, mireu com les isòbares venen directament del Pol, per tant estem parlant d’una massa polar que en alçada portarà nuclis de fins a -28 a 500hp a Catalunya i fins a -1/-2 al Pirineu a 850hp, observeu el mapa isobàric d’on arrenquen del Pol amb amor, caminateblancos on the ice.

Uns mapes en #meteo molt interessants són els que ens mostren la desviació típica representada per la lletra grega sigma, si és baixa (prop del zero) significa que la majoría de valors estan agrupats en la seva mitjana, entre 0-1 sigma (+ o -) agafaria un 34,1% x tant res extraordinari, de fet si sumem els dos extrems sumarien un 68% què és el que s’anomena lo normal (d’aquí la paraula distribució normal) , a partir de valors 1-2 (+ o -) ja és poc habitual, en valors 2-3 és molt extraordinari, mireu anomalies a 850hp per divendres valors de 1-2 sigma per tant solament ha passat un 13,6% de vegades en climatologia. Gens malament

Anem per les precipitacions, aquestes no seran abundants i generoses, però configurarà la primera nevada al Pirineu entre dimecres matinada, a la tarda i dijous, però més focalitzat Pirineu occidental, us deixo com a exemple acumulat que veu el model Arpege. On tindrem doncs el nucli més important de precipitacions? Pirineu i meitat nord , sumat al rebuf que pot agafar costa central, dimecres tarda punts NE poden ser més afavorits, dijous en principi nevades més localitzades Pirineu occidental i de caràcter més feble

Acumulat precipitació Euro4:

I a partir d’aquí sembla que l’embossament fred ens portaria a la configuració així ara per ara ho marquen els dos models de referència —el GFS i Europeu — projecten la formació d’una gota freda entre divendres i dissabte a la península Ibèrica, i com podeu imaginar podria portar les desitjades precipitacions, però aquest anàlisis el farem més endavant, ja que la incertesa a hores d’ara és elevadíssima.

Per cert el Alps juguen un altre lliga, mireu acumulat a 5 dies a partir de dimecres…

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de novembre és molt poc diferenciada en l’àmbit de temperatura, ens mostren un altra situació de temperatura per sobre la mitjana, per tan seguim amb aquest escalfament imparable. On els models es diferencien completament és en la precipitació, la gran esperança l’Europeu força precipitació per sobre la mitjana , mentre l’americà segueix amb sequera agreujada.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un novembre càlid amb temperatures un grau per sobre la mitjana, però el que ens fa molt contents (si passa) és la precipitació que podria ser entre un 25 i un 30-35% per sobre del que tocaria. Per tant cara i creu. Ens fa pensar amb nevades al Pirineu i alguna llevantada.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes de novembre s’apunta a ser un mes horrible, anomalies de temperatura d’un grau o més i una situació de molta menys precipitació de la que tocaria. Per tant per plorar, en fi s’ha de recordar i comentar que moltes vegades fallen. Potser posa en mitjana el sector més NE del país però no seria gaire consol.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 17 de novembre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Exceptuant els primers dies de novembre fins al 5 /7 tindríem possibilitat de pluges i fred, però a partir d’aquí ens mostra una situació d’anomalies positives cosa que faria pensar que no plouria i temperatures cap amunt.

LA @NOAA fa pocs dies confirmava un episodi de “la niña” aquest hivern, explicàrem en aquest article que és això de l’ENSO amb les dues parts que té “el niño” i “la niña”, què és? on es produeix? i quins efectes té aquesta teleconnexió, a més a micro escala la pregunta clau té efectes en la península i concretament a Catalunya?

ENSO és l’acrònim en anglès El Niño-Southern Oscillation i traduït en català El Niño-Oscil·lació del Sud. L’’ENSO són les variacions de la temperatura de la superfície del mar en les seves anomalies positives (més de 0,5 graus niño) i les anomalies negatives (menys de 0,5 la niña) durant tres mesos que es donen a l’oceà del Pacífic equatorial, també s’analitzen les precipitacions convectives, la pressió de l’aire en superfície i la circulació atmosfèrica.

Com a curiositat el nom del niño és, perquè solia produir-se entorn de nadal amb un augment de la temperatura superficial de l’aigua i els pescadors ho associaven al naixement del nen Jesús i d’aquí el nom del niño, i la niña com a oposat del primer.

En l’àmbit genèric tant el Niño com la niña produeixen pluges molt més abundants i sequeres importants s diferents punts del planeta us poso dues imatges molt gràfiques de la universitat de Columbia que expliquen aquesta situació, color verd més pluja de la que tocaria color marró sequera. Però observeu com de primeres aquesta teleconnexió no té uns efectes clars i visibles al continent europeu, significa no fa res?, no de fet estudis de Met office (UK) cada cop més sembla hi ha uns efectes que es van fent visibles a mesura avança aquesta ciència.

Aquestes imatges de la NOAA molt divulgatives i explicadores del que és ENSO amb les anomalies de temperatura i direcció dels vents alisis:

Així de forma explicativa podríem dir que en la fase de la niña hi ha un debilitament del corrent contra equatorial, observeu com els vents alisis es fan més potents i el corrent equatorial de sud agafa més força, especialment a prop de l’equador, per tant amb temperatures més fredes cap al Pacific.

Anem doncs a fixar ja a microescala quins efectes pot tindre el niño a casa nostre i utilitzarem una referència publicada al Meteocat amb un anàlisis de 100 anys d’estudi, reprodueixo text integre:

“si existeix alguna relació entre el clima a Catalunya i El Niño per als últims 100 anys. A partir de les dades de la tesi doctoral de Vicent Altava i Ortiz (2010) “Caracterització i monitoratge de les sequeres a Catalunya i nord del País Valencià. Càlcul d’escenaris climàtics per al segle XXI” es pot veure que la gran majoria de sequeres identificades al conjunt del nord-est de la península Ibèrica (Catalunya, l’Aragó oriental i el nord del País Valencià) que s’han produït des dels anys 80 del segle XX han tingut lloc després d’un episodi d’El Niño”

En el gràfic següent del mateix article queda clar que en situacions fortes de niño a casa nostre és molt més probable tindre situacions de sequera, tot i com observeu amb episodis de niña també s’han produït però molt menys, per això tot i que ho sembla no es pot afirmar al 100% i recordeu que en els gràfics més generalistes no surt representada la teleconexió.

Però que entenem per un niño fort o una niña forta??? , això passa quan la teleconexió té una anomalia de 2 graus superior a la mitjana (tan positiva niño, com negativa niña). Observem en la següent taula quina situació d’anomalies estem tenint:

Per tant des d’inici d’any tenim anomalies negatives, i situació de niña, observeu com l’hivern passat vam tindre niña, però no la podríem considerar forta, recordeu parlaríem com a niña (blau) forta seria amb anomalies de -2, igual que niño (vermell) fort que seria cap a +2. Els grisos es consideren anys normals sense niño ni niña.

Mirem ara quina seria la previsió de cara a l’hivern, per això obtenim un gràfic de la mateixa NOAA amb diferents models d’anàlisis de previsió:

Observeu com la majoria de models situen la seva previsió per sobre de -0,5 i -1, fins i tot algun va cap el -2 ,d’aquí la declaració de la NOAA que tindrem un hivern amb niña.

Per finalitzar cal comentar que Met office l’agència britànica de meteorologia en estudis recents comenta que una niña pot ser favorable a situacions d’aire més fred en latituds més baixes, especialment en l’àrea mediterrània. Per tant potser un episodi de fred com la filomena podria de nou ser possible aquest hivern, de fet les previsions donen una niña més forta. cosa que augmentaría la probabilitat.

Una pregunta que em faig pot ser que una niña persistent afecti el fet de tindre menys llevantades com sembla?, i amb un niño aquests episodis poden ser més favorables tot i la sequera més general que sembla provoca el niño, és el que apassiona aquesta ciència fer-te preguntes.

Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important dir agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes d’octubre és molt poc diferenciada i la veritat els dos ens mostren una situació horrible, temperatura clarament per sobre del que tocaria i sequera molt notable, molta menys precipitació de la que tocaria.

Model Europeu, Copernicus:

Aquest model ens pinta un octubre horrible temperatures un grau per sobre la mitjana i precipitació que podria ser entre un 25 i un 30% menys del que tocaria. Per tant molt poca cosa a dir.

Model Amèrica o de la NOAA

Aquest model fins ara era la cara amable, però aquest mes d’octubre s’apunta igual que el model europeu, a ser un mes horrible, anomalies de temperatura d’un grau o mes i una situació de molta menys precipitació de la que tocaria. Per tant per plorar, en fi s’ha de recordar i comentar que moltes vegades fallen.

Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 20 d’octubre i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Exceptuant els primers dies d’octubre fins al 5 tindríem possibilitat de pluges i fred, però a partir d’aquí ens mostra una situació d’anomalies positives cosa que faria pensar que no plouria i temperatures cap amunt, semblant al que diuen els dos models estacionals.