Anem per el #lastupdate modelistic, qui ens o anava a dir quan vam veure els estacionals on semblava tindríem tot el mes el zonal que ens ha acompanyat quasi des de mitjans de desembre. Doncs ara per ara ja podem anar confirmant que no!! i ja tenim cosetes. Anem per el primer tastet:
Divendres tarda nit, sobretot dissabte matinada fins dissabte matí primeres ihores de la tarda, tindrem una regada general amb el pas d’un solc associat a un front fred, que aquest cop tot i ser atlàntic serà productiu a nivell de precipitacions i de neu. Formant-se fins i tot entre divendres nit i dissabte matinada una petita baixa relativa de 1015hp que afavorira al fet que les precipitacions siguin més importants.
Observeu que en la meitat nord fàcilment es poden acumular fins dissabte a la nit entre 20 i 30 litres, i la meitat sud tot i que plourà menys quantitats de 20 a 10 litres per tan regada general.
En quant a la neu que podem esperar?
Models com Arpege posen ens moltíssims punts del Pirineu i pre Pirineu fins dissabte a la nit, nevades de 10/15 cm i de 15/20cm, fins i tot de 30 a 40 cm en punts Pirineu Aragonès. Divendres cota 1900m migdia, tarda 1600/1700m matinada 1400m i matí dissabte 1200m.
Per cert pinta dissabte que el #Montseny es llevarà força blanquet, GFS12Z és molt optimista (jo força), fins i tot posa uns 20cm, amb cotes fluctuants de 1600m fins a 1200m, diumenge més, però aniria pujant cota i, per tant, pot desfer.
I a partir d’aquí obrim les portes als vents de llevant, per tant, podríem parlar de llevantada entre diumenge i dilluns i un altre episodi reforçant el vent de llevant possiblement dimecres. Per tant, parlarem de temporal marítim, de vents i de pluja.
Dissabte primer tastet marítim amb onades importants entre F5 i F7 onades d’1,5 a la costa fins a 3m una mica mars endins i a partir de dilluns si la cosa no canvia temporal de llevant, vent i onatge fort..
Acumulats??, ara per ara és parlar per parlar, però una cosa sembla segura la majoria de models mostren acumulats grossos, per exemple mireu GFS i Europeu.
Per fi tenim el zonal i el nostre estimat anticicló fora de casa nostre, i això és sinònim de tindre possibilitat de precipitacions i neu. De fet, demà dimarts i encara dimecres podem tindre sobretot dimecres precipitacions que poden rondar dels 10/20 litres en diferents punts de la costa, mireu el mapa de precipitació acumulada:
Però ara per ara a on tenim la vista fixada és a partir del cap de setmana, tot sembla indicar que a partir de dissabte venen canvis i que poden ser molt grossos, és a dir en el #lastupdate d’aquest article tenim els models ICON, UMKO i Europeu amb matisos diferents i que s’han de seguir amb una llevantada que regaria i de manera molt important bona part del territori. Fins i tot models com el GFS també en el seu acumulat veuen forces precipitacions.
Quina és la clau??, doncs tots els models veuen un despenjament d’una bossa freda aïllada de la circulació general, amb molts matisos diferents, uns primer el fan passar com a front fred en forma de solc , altres un despenjament directe, però realment perquè es pot provocar aquesta llevantada??, simplement per la circulació ciclònica (anti horària) que el que faria és provocar circulació de vents de llevant, amb molt recorregut marítim que sumat a l’aire fred en alçada provocaria pluges que podrien ser molt importants. Ara per ara parlem a més de 150h, per tant, la probabilitat encara és baixa i si sumem d’on venim amb les decepcions que tenim millor no dir res , però realment mapes en mà avui l’emoció és grossa. Podríem dir que ara per ara dissabte ja tindríem un bloc de precipitacions i neu i seria a partir de diumenge, dilluns altres o allarguen o escurcen més que podríem tindre les pluges i nevades rellevants.
Mirem els models de probabilitat conjunta (basada en probabilitats individuals o ensembles que tenen petites variacions de les condicions inicials i ens poden donar una idea de si és o no és probable: Tots 3 models GFS, ECMWF i GEM veuen clarament possibilitat de precipitacions a partir del cap de setmana, per tant, incertesa, boca petita, però amb un somriure perquè potser sí que finalment sortim d’aquest túnel de sequera.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables.
Cal destacar que els models estan veient configuracions que fa 5 dies ni ho veien i que el model de la NOAA ha canviat notablement de com ho veia, de moment l’Europeu no, per tant, si sempre diem agafar-ho amb pinces encara més veient la configuració actual, i sumat a la desfeta del vòrtex estratosfèric.
La tendència dels dos grans models pel mes de març , fa 5 dies era completament homogènia, però ara per ara el model americà veu temperatures i precipitació en mitjana mentre el model Europeu temperatura clarament per sobre la mitjana i sequera absoluta.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un març lamentable amb temperatures clarament per sobre del que tocaria d’1 a 1,5 graus per sobre del que consideraríem un març normal. Clarament, ens marca una frenada de fronts atlàntics, que lliga amb el NAO positiu que tenim quasi des de mitjans de desembre, posant un panorama molt decebedor i preocupant amb les reserves d’aigües que tenim ara mateix i mantenint aquesta sequera persistent que portem.
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model ha fet un gir absolut amb els mapes que treia fa 5 dies, on la seva visió era molt semblant al model europeu, ja que ara veuria temperatures en Mitjana el que és més important precipitacions en mitjana, cosa que ens fa pensar veu alguna llevantada a casa nostra al llarg del mes.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de març i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Aquest model clarament ens marca zonal i domini de les altes pressions, i no seria fins a quasi cap al 20 de març on estaríem en terra de ningú
Sincerament veient les actualitzacions dels grans crec que aquestes prediccions poden variar força , per tant, us recomano seguiment i creuar els dits.
Quin inici del 2022!!, no hi ha manera que plogui de forma general, de fet la sequera comença a ser un problema molt important sobretot tenint en compte que l’any 2021 pluviomètricament no va ser bo, amb una primavera molt fluixa i una tardor seca que és quan més litres han de caure en la nostra zona. Per tant ens fem la pregunta quan tornarà a ploure de forma general??. En aquest post anirem analitzant diferents models i teleconnexions per si podem treure conclusions de quan podríem tindre el canvi de patró desitjat.
Fem una ullada al 2021 a nivell de pluja (via meteocat)
Observeu que quasi tot el territori està per sota del 100% que es correspondria amb la mitjana climàtica, per tant, seria un any normal, de fet ens trobem molts valors entre un 50 i 30% menys de la mitjana, conclusió clarament ja arrosseguem un any sec del 2021, i no cal recordar el que portem del 2022 quasi res, per això importància d’intentar preveure quan podem fer el canvi de patró.
Anem primer de tot a veure les anomalies de pressió a 500hp segons model Europeu, per setmanes que ens marquen els llocs on es preveuen anticiclons i baixes:
Doncs el model agafant cada setmana fins al 4 d’abril en continua marcant una zonal on nosaltres continuarem ficats en les altes pressions, amb anticiclons o falques anticiclòniques i, per tant, amb molt poques possibilitats de veure ploure, potser alguna cua de front força ridícula com la que vam tenir la setmana passada. En conseqüència, fins a abril res de res, anem agafant consciència amb la sequera i perill d’incendis.
Els segons models que podem veure són els estacionals, no tan precisos, ja que són una fotografia fixe de tot el mes, anem a mirar el model Copernicus basat en el model europeu ECMWF:
En la seva anàlisi coincideix 100% amb el model de setmanes un mes de març amb una sequera tremenda i molt poques precipitacions per no dir quasi res, però obre la porta a l’esperança cap al mes d’abril, si us fixeu sembla podríem tindre llevantades, ja que la costa surt clarament per sobre la mitjana. I el que ens posa molt contents seria la previsió de maig on clarament tindríem tot el país per sobre la mitjana, per tant, aquest model ens marquen el canvi de patró entre abril i maig amb l’arribada de pluges, llevants i baixes pressions.
Si mirem l’altre model, l’americà, mostra un març molt sec, potser no tant com l’europeu, però sec i obre l’esperança també als mesos d’abril i maig, esperança sobretot perquè la posa en mitjana i fins i tot maig per sobre mitjana en els Pirineus, per tant, sembla indicar també el canvi de patró a partir d’abril i maig.
Parlem de les dues teleconnexions que en principi semblen ens podrien haver afectat negativament, el vòrtex estratosfèric i la niña. Comencem amb l’estratosfèric, aquest any ha estat fortíssim i de fet fins ara no ha afluixat gens, observeu el següent gràfic les fortes anomalies que ens detecten un vòrtex molt fort (color blau) arriben fins a la troposfera i, per tant, afectant que tot l’aire fred quedi retingut a l’Àrtic i provocant un jet fort i amb zonal, les previsions semblen que de forma natural tindria un escalfament cap a finals de febrer i principis de març, cap al 7 estaria ja desconfigurat i tindríem la seva mort natural, per tant, no d’una manera ràpida, però en les següents setmanes faria començar a provocar el canvi de patró segurament el seu reflex podria ser cap a l’última setmana de març a partir d’aquí nous escenaris.
Quant a la niña la majoria de models ensembles ens indiquen que tindrem niña (recordeu per sota o fins a -0,5) quasi fins a finals de maig, però sincerament aquesta teleconnexió és la que segons la mateixa NOAA quasi no té afectació a Europa, tot i que com va fer estudis meteocat sempre les èpoques de sequera més fortes (anys 80) han sigut amb niño, però també hi ha hagut sequera amb niña, com podria ser perfectament aquest any.
Conclusió, els models ens donen un març perdut quant a precipitacions i preocupant per sequera cultius i incendis i obren les portes a les precipitacions a partir d’abril i fins i tot una tendència a un maig molt plujós, ho firmem amb els ulls tancats.
Avui som 8 de febrer i si mirem una mica l’historial climàtic que portem realment des del 2018 no tenim un febrer que faci de febrer, fa tres anys consecutius què és un autèntic desastre, i tot apunta que aquest va pel camí i ja ens emportaríem quatre.
Una de les coses més sorprenents d’aquest període hivernal del 2021 al 2022 és com esta actuant el vòrtex estratosfèric, ja que està com una pedra i de fet en valors molt més superiors del que tocaria per l’època de l’any. Recordem per sobre que és i com afecte el vòrtex estratosfèric al troposfèric i en el seu cas a la possibilitat de fortes entrades fredes.
Cada hivern de forma natural neix el que coneixem com a vòrtex estratosfèric, neix per l’eix inclinat de la terra, on fa que a l’Àrtic el sol deixa d’incidir i, per tant, la capa d’ozó deixa d’emmagatzemar calor, a mesura avança l’hivern s’acumula molt de fred, aquest vòrtex està centrat sobre el vòrtex troposfèric que és on tenim el fred que ens pot afectar. M’agrada imaginar-me els dos vòrtexs com si fossin una baldufa, el piu de sobre seria l’estratosfèric i la baldufa en si el troposfèric, si és desestabilitza el piu d’a dalt és a dir l’estratosfèric aquest fa desestabilitzar el troposfèric, que seria quan la baldufa comença agafar moviments més amples i erronis, és en aquest moment quan el fred pota negra ens pot afectar a latituds més baixes, és a dir el que seria #caminatesblancos a tota pastilla amb el martell de TOR. Com es pot desestabilitzar?, doncs amb el que es coneix com a escalfament súbdit estratosfèric, és a dir un SSW, què és??, doncs que la temperatura puja 25 graus en una setmana ( estratosfera). Si això passa podem tenir entrades molt fredes al cap de dues setmanes o bé cap els EEUU o Canada o cap a Europa-Asiàtica.
A la tardor més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, per l’eix inclinat de la terra el sol deixa d’incidir a l’àrtic i, per tant, la capa d’ozó (situada a l’estratosfera) ja no reté calor i comença acumular molt aire fred que pot arribar fins als -90 parlem dels 10 km cap als 50 km en tall vertical a l’atmosfera, però què és?
Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.
L’últim fred de pota negra que vam tindre al continent seria amb la siberiana que va afectar el 2018 i com aquest al cap de dues setmanes tindria efectes molt importants.
Que podem esperar del vòrtex??
Doncs avui dia el que esta passant és un esdeveniment gens normal, està fortíssim col·locat a la zona de l’atlàntic nord, mantenint el troposfèric amb una forma compacte i provocant una zonal infranquejable de depressions i baixes, ja que el jet stream va molt fort i mantenint la zonal
Si observem la previsió dels vents zonals a 10hp, el que seria uns 25 km ens marca la força del cicló, observeu que la línia negra seria la mitjana, i per les dates que estem hauria de baixar, doncs a més de fer molts dies per sobre la mitjana (blau) la previsió marcada en vermell ens mostra que encara seran més forts i ja ens aniríem en valors sigma 2 de desviació estàndard o el que és el mateix gens normal i molt estrany, per tant, a curt termini ja no podem esperar un esdeveniment d’esclafament (SSW) i ja entraríem en escalfament normal, en conseqüència crec que ja podem tancar la porta a tindre un esdeveniment d’aquest tipus aquest hivern..
Aquesta configuració del vòrtex posa el fred molt compacte al troposfèric (col·locat on l’estratosfèric en el seu donut l’arrastra), i ens fa pensar que la seva previsió i enfortiment farà mantenir per dies el zonal que estem tenint i per tant el bloqueig absolut a baixes, DANES, solcs i tota possibilitat de pluja.
Mirem el model Europeu a llarg termini que va per setmanes hi ha tret una nova actualització. Mirem les anomalies a 500hp el que ens marquen colors taronges anomalies positives (terreny anticiclons i falques), doncs res a fer tot febrer i principi de març continuem amb la situació actual amb el bloqueig zonal, cosa que no vol dir es pugui escapar alguna cosa com sembla que pot passar el pròxim dilluns però un autèntic miratge dins del desert.
i a curt termini que??
Doncs els models ens marquen una primera possibilitat de ruixats aquest divendres i nevadetes en principi poca cosa, i avui dia de cara a dilluns els dos grans (GFS & ECMWF), sumats a UMKO ens donen clarament l’entrada d’un solc que ens podria portar una nevada una mica maca, amb un ramal descendent del jet que per uns dies trencaria el zonal tan marcat i ens portaria sobretot al nord de la península i meitat nord de Catalunya precipitacions i neu.
Com podeu observar tant en la previsió de les precipitacions del GFS12Z com en altres models ara mateix són optimistes GFS, Europeu i UMKO i menys GEM e ICON, recordar que divendres ja tindríem algunes precipitacions i neu al Pirineu amb una cota de 1600m fins a poder nevar per sota els 1000m i la possibilitat de produir neu. I la gran esperança el pas del solc sobretot de cara a dilluns, toca esperar estem parlant moltes hores i incertesa segueix sent elevada.
Com cada mes, donem una ullada als dos grans models estacionals que intenten predir com serà el mes de forma general tant en l’àmbit de temperatura com de precipitació. Per tant, són una tendència no una previsió meteorològica d’un determinat dia del mes. Com sempre utilitzem el model Americà de la @noaa basat en el model CFS a llarg termini, i el model Copernicus basat en el model Europeu ECMWF. És important recalcar que agafats en pinces, fàcilment comprovable que el seu nivell de probabilitat moltes vegades és força baix, però no deixen de ser eines útils i valorables. La tendència dels dos grans models pel mes de febrer és lamentablement molt homogènia , els dos marquen temperatures clarament per sobre la mitjana i continuïtat de la sequera, per tant ens mostren una situació anticiclònica tot el mes, amb un zonal fort i fent de barrera a casa nostra a les baixes pressions.
Model Europeu, Copernicus:
Aquest model ens pinta un febrer lamentable amb temperatures clarament per sobre del que tocaria d’1 a 1,5 graus per sobre del que consideraríem un febrer normal. Clarament, ens marca una frenada de fronts atlàntics, que lliga amb el NAO positiu que tenim quasi des de mitjans de desembre, posant un panorama molt decebedor i preocupant amb les reserves d’aigües que tenim ara mateix i mantenint aquesta sequera persistent que portem. Un apunt al optimisme gener no ho va encertar en res, mireu post https://alexmeteo.com/2022/01/02/com-sera-el-mes-de-gener/
Model Amèrica o de la NOAA
Aquest model és per plorar, un febrer de pena!! temperatures de 0,5 a 1 grau per sobre la mitjana , el que ens fa pensar que segueix veient aquest bloqueig zonal que ens ha afectat els últims dies de desembre i tot el mes de gener . Quant a la precipitació ens la marca amb anomalies importants amb menys precipitació de la que tocaria, un drama de model, i que en aquest cas va agafat de la mà de l’Europeu.
Fem miradeta del model CFS en la seva previsió per setmanes (mitjana d’ensembles), aquest model solament ens arriba fins al 19 de febrer i recordem té 4 actualitzacions diàries tot i ser una mitjana d’ensembles (conjunt de probabilitats). Ens mostra anomalies en l’alçada geopotencial a 500hp és a dir terreny per baixes, danes, solcs.. si és blau i anticiclons o falques si és vermell. Realment horrible, fins al 14 de febrer zonal a tota màquina i nosaltres amb anticicló a sobre, setmanes amb més subsidència (tomàquet) d’altres més fluix, per tant, sense possibilitat de precipitacions i seria cap al 19 de febrer on afluixaria, però sense marcar zones blaves i tot just en terra de ningú, en definitiva va lligat al que marca Europeu i NOAA, res de res, ja ens podem calçar com tingui raó!!!
Malauradament l’encapçalament d’aquest article m’agradaria que fos un altre, però molt em temo que aniran per aquí els trets.Van passant els dies d’aquest hivern monòton meteorològicament parlant…i poc o res ens podem posar a la boca tret de les fortes glaçades matinals a molts punts del País i les amplituds tèrmiques que aniran eixamplant-se els propers dies entre els valors màxims i els mínims. Tot això fruit d’aquest anticicló pesat que no ens deixa ni a sol ni a ombra. I encara sort que el fet que sigui més atlàntic que peninsular fa que el matalàs càlid no ho sigui tant en la nostra vertical dins la columna troposfèrica.I en tenim mínim per una setmana, en el millor dels casos, i que es podria allargar alguna més. A set dies vista veiem una petita ona inestable ( fins aquí tots els models convergeixen) que podria ser la protagonista d’un trencament d’aquesta inèrcia i d’un canvi d’escenari. Analitzem-ho, tot i que la lògica atmosfèrica ( si és que aquesta existeix) és possible que ens aboqui altre cop a la casella de sortida i hàgem de tornar a tirar els daus en la següent jugada
Us presento un petit estudi de la fiabilitat dels models estacionals, analitzarem el model Europeu com l’americà NOAA durant els 7 últims mesos del 2021, analitzant cada mes i comparant amb el que ha passat via Meteocat aquests últims 7 mesos de l’any 2021. Farem la comparació amb la sortida que tenen abans de començar el mes, ens fixarem en l’anomalia de temperatura i anomalia de precipitació, simplement ho valorarem en 4 trams 0% ,25%, 50%, o 100% (de forma visual, per tant, repeteixo una aproximació, de caràcter casolà no científic). Projecció petita i seria interessant fer-ho en el que consideraríem una mitjana climàtica com un període de 30 anys, potser algun s’anima ;)). També cal destacar que ho faré mirrant Catalunya , no el conjunt de la península ni del continent, ja que llavors l’anàlisi encara ha de ser més gran. L’anomalia s’obté a partir de la diferència respecte a la temperatura mitjana del període de referència 1961-1990. (serie que utilitza Meteocat)
Agafem imatge sencera anomalies de Temperatura i precipitació de tot l’any 2021:
Comencem amb el model europeu, aquest model presenta un 67,85% encert en la previsió de la temperatura en les seves anomalies, mentre que en la precipitació presenta un 39,28% d’encert. Per tant, clarament és més efectiu en detectar l’escalfament global que no les precipitacions o clarament l’encert és molt més baix.
El model americà presenta valors semblants una mica més a la baixa, quant a temperatura el seu nivell d’encert seria del 60,71% en les seves anomalies, mentre en la precipitació el nivell d’encert seria d’un 35,71%. Clarament igual que l’europeu més efectiu en l’escalfament que en les precipitacions.
Els dos models són una projecció no una previsió, i per això podem concloure tenen més facilitat en detectar les anomalies de temperatura amb un nivell d’encert acceptable (per sobre els 60%), mentre on punxen clarament és en la precipitació on els dos suspenen clarament situant-se una mica més per sobre del 30%.
Encara penso són eines útils i que amb el temps aniran millorant, però marquen una possible tendència en cap cas o podem agafar com una previsió o uns models amb una fiabilitat alta.
Cada hivern de forma natural neix el que coneixem com a vòrtex estratosfèric, neix per l’eix inclinat de la terra, on fa que a l’Àrtic el sol deixa d’incidir i, per tant, la capa d’ozó deixa d’emmagatzemar calor, a mesura avança l’hivern s’acumula molt de fred, aquest vòrtex està centrat sobre el vòrtex troposfèric que és on tenim el fred que ens pot afectar. M’agrada imaginar-me els dos vòrtexs com si fossin una baldufa, el piu de sobre seria l’estratosfèric i la baldufa en si el troposfèric, si és desestabilitza el piu d’a dalt és a dir l’estratosfèric aquest fa desestabilitzar el troposfèric, que seria quan la baldufa comença agafar moviments més amples i erronis, és en aquest moment quan el fred pota negra ens pot afectar a latituds més baixes, és a dir el que seria #caminatesblancos a tota pastilla amb el martell de TOR. Com es pot desestabilitzar?, doncs amb el que es coneix com a escalfament súbdit estratosfèric, és a dir un SSW, què és??, doncs que la temperatura puja 25 graus en una setmana ( estratosfera). Si això passa podem tenir entrades molt fredes al cap de dues setmanes o bé cap els EEUU o Canada o cap a Europa-Asiàtica.
Cal diferenciar entre dos tipus de vòrtex polar el troposfèric i l’estratosfèric, aquesta imatge de BAMS (enero 2017),de la American Meteorological Society ens ho ensenya d’una manera molt gràfica:
Expliquem una mica més com es forma:
A la tardor més o menys fins a la primavera, es forma el que es coneix com a vòrtex polar estratosfèric, per l’eix inclinat de la terra el sol deixa d’incidir a l’àrtic i, per tant, la capa d’ozó (situada a l’estratosfera) ja no reté calor i comença acumular molt aire fred que pot arribar fins als -90 parlem dels 10 km cap als 50 km en tall vertical a l’atmosfera, però què és?
Si mirem un sinònim de la paraula vòrtex vindria a ser remolí, xuclador, per tant, el podem definir com un cicló persistent, concretament és forma una àrea de baixa pressió amb un moviment molt fort de vents en sentit contrari al de rellotge, que el que fa és agafar l’aire fred i el va acumulant, creant un autèntic congelador que al llarg de l’hivern es va carregant amb molt d’aire fred i agafant temperatures molt per sota zero. Per tant, en tenir dos pols es formen dos vòrtexs (això si canviat la direcció dels vents), nosaltres ens centrarem en el que ens importa el de l’Hemisferi Nord, per tant, Pol Nord, per tant, regió Àrtica. Quina àrea agafa aquest vòrtex polar? Té una forma allargada que concretament té dos centres Baffin Island en Canadà i l’altre sobre el nord-est de Sibèria. Es crea per la mateixa inclinació de la terra, ja que a l’hivern el sol té molt poca incidència a l’hemisferi Nord i quasi no escalfa resi, l’aire a poc a poc es va refredant, com comentàvem cap a principis de tardor i a l’acumular-se tant aire fred es crea un centre de baixes pressions que es queda força immobilitzat. A l’haver-hi altes pressions en latituds més baixes, on el sol sí que incideix, es crea un corrent d’aire de les altes pressions a les baixes (gradient de pressió) configurant aquest anell que fa acumular l’aire fred i que el reté.
L’últim fred de pota negra que vam tindre al continent seria amb la siberiana que va afectar el 2018 observeu el gràfic següent mostra clarament com es va produir un escalfament estratosfèric (SSW) i com aquest al cap de dues setmanes tindria efectes molt importants.
Que podem esperar i que diuen els models?? Tindrem Escalfament???, de fet aquest s’hauria de produir a finals de gener fins a la meitat de febrer o una mica més, ja que si no de manera natural el vòrtex estratosfèric desapareix, la mateixa inclinació de la terra fa tornar a entrar el sol , per tant, s’escalfa de manera natural i desapareix.
Primer de tot mirem la temperatura que tenim ara mateix, agafarem l’alçada de 10hp que vindrien a ser uns 25 km cap amunt.
Com podem veure ens mostra un vòrtex compacte i fort i amb molt de fred acumulat, de fet la temperatura actual està per sota el que seria la mitjana climàtica i si mirem de moment en el que portem d’hivern continua compacte i fort sense cap SSW.
Com els models ens poden indicar si podem tindre un escalfament??, doncs hem de mirar els gràfics del que s’anomena els vents zonals, si aquests vents es troben forts, mantindran velocitats de 20 a 40 m/s, en cas que s’afebleixin podrien baixar fins a zero m/s i fins i tot provocar el que anomenem reversió dels vents, és a dir els vents no girarien d’oest a est sinó d’est a oest, és en aquest cas quan tindríem un esdeveniment fort de SSW que provocaria un vòrtex split (divisió vòrtex) i al cap de dues setmanes el fred pota negra entres cap a casa nostre. Doncs mirem la previsió dels vents zonals a curt termini:
La part pintada de color blau és el que ha passat fins ara, i la part vermella la previsió, per tant, a curt termini quasi fins a finals de gener ens mostren uns vents zonals forts, o cosa que és el mateix un vòrtex compacte i fort sense previsió de cap escalfament i en conseqüència possible SSW.
Mirem a més llarg termini i utilitzem el model GEFS, o cosa que és el mateix el model de probabilitat conjunta del GFS amb els diferents ensembles o possibles probabilitats d’esdeveniments.
A curt termini els diferents ensembles (31 ) tots ens mostren un vòrtex compacte, ja que els vents zonals encara foren forts i com podeu observar ens mostra zero easterlies és a dir cap ensemble veu la reversió de vents. Per tant, ja podem dir que fins finals de gener na de na, cap SSW i recordeu si es produís els seus efectes serien dues setmanes després en conseqüència ens aniríem cap al 15 de febrer sense que el fred pota negra ens visites a nosaltres o als EEUU.
Si mirem la previsió a 35 dies ens mostra que cap al 12/17 de febrer 2 ensembles dels 31 veuen una reversió de vents, per tant, sí que es produiria un escalfament notable del vòrtex i un SSW, però 2 de 31 el que seria un 6% de probabilitat que passes, és a dir baixíssima. Per tant, ara per ara aquest hivern potser perfectament finalitzi sense cap escalfament i, per tant, possibilitat de fred pota negra en principi no passi, així i tot compte això no té res a veure en què puguem tindre invasions fredes importants i fins i tot siberianes sense la necessitat d’un SSW, de fet ha passat vàries vegades fred important i fins i tot alguna siberiana sense cap escalfament.
Amb l’arribada dels reis d’orient el fred polar ha tornat a l’alta muntanya, avui s’ha arribat a -19,4 a la Pica d’Estats (3143m) i fins a -14,5 a la Tosa d’Alp, arribant a la Molina a peu d’estació a -8,7, entrada polar rigorosa que ha portat l’autèntic gener despès del mal son de l’anticicló que hem patit.
Aquest cap de setmana el podem dividir en dues parts, una primera a partir de divendres migdia fins dissabte matinada, una nevada de NW que afectarà sobretot Pirineu occidental i Nord d’Andorra, en canvi, Pirineu oriental caspilla, molt poca cosa perquè el JET entrarà amb poca força i en cap moment es posarà perpendicular perquè pugui fer el salt.
Així veu les precipitacions model Arome12Z:
El moment amb què més força entrarà el JET serà a partir de la tarda com podeu veure en la imatge fins més o ments mitja nit, per tant, el moment on la nevada agafarà una dimensió més gran, us poso imatges del JET i acumulat del model arome12Z, com sempre us comento aquests mapes de neu acumulada són aproximatius. Ens mouriem en molts casos en 15/20 cm fins als 30cm,o potser una mica més. La cota de neu arrancaria a uns 1000m per situar-se als 800m.
A partir d’aquesta matinada el vent es començarà a intensificar als cims del Pirineu, i serà cap a migdia i tarda on la tramuntana i el mestral es tornaran a posar en mode on, entrada de NW.
seria a partir de diumenge, alguns models l’arranquen a la matinada altres al matí , que començaria la nevada més important, la que faria sumar molts cm i que el dilluns continuaria. La clau una vegada més serà el JET strem, en els moments que fem aquest post els models a escala reduïda no arribem, però ens podem fer una idea, si mirem el JET en el model Arpege , veiem clarament com entra amb molta més força i més perpendicular cosa que farà en aquest cas saltar la nevada al Pirineu oriental.
Un altre tema és la cota de neu, que en principi tendiria a estabilitzar-se a uns 1600m, tot i que en un determinats moments podria pujar als 1800 m, però un moviment retrograda de l’aire fred la tornaria a fer baixar de cara a dilluns, per tant, podríem dir que mapes en mà avui (queda força i pot variar), diumenge matinada fins diumenge mig matí de 1300/1600m. De diumenge tarda a diumenge nit 1600/1800m i dilluns matinada de 1600m a 1200m. Us deixo diferents models i acumulats totals sumant la primera i segona nevada, com podeu veure en cotes de 2000m es podran superar sobretot Pirineu occidental 1 metre de neu nova.
